.png)
Víctor Sánchez
Federació d’ensenyament CCOO a Girona
Heus aquí algunes raons que fonamenten l’oposició global de CCOO a l’actual Projecte. En primer lloc, una condició suficient per oposar-nos-hi: Elimina la constitució del Servei Públic d’Educació de Catalunya i el substitueix pel Servei d’Educació de Catalunya. Aquest plantejament no dona l’impuls suficient per crear un únic servei públic d’educació integrat per centres públics i privats concertats amb els mateixos dret i obligacions i, per tant, no trenca la dualització i la segmentació del sistema educatiu actual.
Aquest plantejament no garanteix la corresponsabilitat dels centres privats concertats en la distribució equitativa de l’alumnat amb necessitats educatives especifiques i amb risc d’exclusió social. La necessitat de fomentar la cohesió social no sembla una prioritat i el país no s’ho pot permetre. En relació amb aquesta objecció tampoc no s’estableixen suficientment els mecanismes que assegurin la gratuïtat real de tots els centres, en especial en no concretar que existiran preus públics en les activitats i serveis complementaris basics (menjador, transport, activitats lligades al desenvolupament del currículum, etc) que porten a terme i al no especificar millor que els contractes programa que es facin amb determinats centres concertats han de contribuir-hi.
D’altra banda, quan la programació requereix la creació de nous centres i noves places escolars no dona prioritat, com deia l’avantprojecte, al creixement dels centres públics. De fet es dona prioritat a la privada finançada amb fons públics i ni tan sols, entre els criteris de finançament, apareix el de la seva contribució a l’equitat i cohesió social a traves de la seva corresponsabilitzacio en l’assumpció equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especifiques. Així mateix, en la pròpia planificació de l’oferta, el Govern hauria de poder suprimir aules concertades si així ho requereix la programació, tal com es fa en els centres públics. Tampoc no s’aborda globalment l’ordenació de l’educació dels nens i nenes de 0-3 anys amb la pluralitat de serveis que poden existir i, sobretot, no existeix el compromís ferm de crear suficients places publiques d’escola bressol que satisfacin les necessitats i demandes de la població.
Trobem a faltar un plantejament d’impulsar una formació al llarg de la vida que permeti a les persones formar-se quan ho desitgin i necessitin i que contempli els distints cicles formatius de FP i dels ensenyaments artístics, en aquest sentit, l’articulat permet l’externalització. Tampoc aborda el desenvolupament de la formació professional de forma integrada, de tal manera que concreti mes i millor la interrelació d’aquesta amb el sistema de qualificacions i el compromis i criteris per concretar totes les dimensions d’aquest. No hi ha cap compromís perquè l’educació de les persones adultes disposi de serveis de suport per l’orientació acadèmica i professional i per l’atenció a la diversitat del seu alumnat.
El plantejament que es fa del Títol VII sobre professorat i altres professionals es d’excessiva regulació i de desprestigi de la negociació col·lectiva. Estem en contra que es proposin modificacions substancials en les condicions de treball i no s’hagin acordat.
En la nova manera en com s’estructurin els nous cossos docents a Catalunya ha d’explicitar-se expressament la repercussió que tindrà en els drets i situacions laborals del professorat actual i futur: remuneració, participació en concursos de trasllats, etc.
Estem d’acord en l’opció que es fa per una educació inclusiva, però pel plantejament que hi ha denota que no es portarà amb bones condicions educatives, organitzatives i de treball dels i de les professionals.
Així, constatem que no hi ha el compromís de dotar les plantilles amb els perfils i les especialitzats que es requereixen per l’alumnat amb discapacitat. No queden garantits els suports necessaris i centres de recursos especialitzats per atendre les necessitats de l’alumnat amb discapacitat que esta en regim d’integració als centres ordinaris.
Els criteris i condicions en que s’ha de desenvolupar l’autonomia son discriminatoris per a determinats centres ja que aquests, per raons fonamentals de les seves installacions i bons recursos, poden incrementar els seus propis ingressos extraordinaris i altres, per raons contraries a les descrites, no tindran acces als esmentats ingressos.
Estem d’acord amb la filosofia de que l’avaluació ha de servir per tenir informació acurada que permeti iniciar actuacions de millora del sistema educatiu, així que s’avaluïn tots els agents i la pròpia administració. Però, l’Agencia d’Avaluació d’Educació no pot dependre del Departament perquè aquest es art i part. Proposem que depengui del Parlament.
Sempre hem estat d’acord amb la descentralització del sistema educatiu i de la seva administració i que, en el temes que li son delegats i sempre que ho demanin, els ajuntaments siguin també administració educativa i gestionin els temes corresponents. Ara be, l’ordenació i programació educativa ha de ser competència de la Conselleria que pot compartir amb els ens locals. No trobem en el text criteris, condicions i indicadors que assegurin que els ensenyaments que gestionin els ens locals siguin de qualitat i que els professionals que hi treballin tinguin, com a mínim, les mateixes condicions laborals que els dels treballadors i treballadores del sector que depenen de l’administració educativa de la Generalitat. Segueix havent-hi massa ambigüitat en la concreció
de les funcions de planificació i gestió que s’atorga a les zones educatives i manca insistir en espai de trobada, de coordinació i col·laboració educativa i de gestió entre centres i entre aquests i tots els agents educatius i socials de la zona. Finalment en un moment en el qual els ajuntaments tenen greus problemes de finançaments seria molt millor aplicar una moratòria en l’aplicació d’aquesta llei no fos cas que el govern encara fes un disbarat aprovant-la.
