.png)
De Pablo Neruda dedicat a Lluís Companys i al seu assassinat.
"Joven padre caído con la flor en el pecho, con la flor en el pecho de la luz catalana, con el clavel mojado de sangre inextinguible, con la amapola viva sobre la luz quebrada, tu frente ha recibido la eternidad del hombre, entre los enterrados corazones de España"
Lluís Companys i Jove, el president màrtir.
Aquest 15 d'octubre a dos quarts de set de la matinada, va fer 68 anys de l'afusellament, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, del president de la Generalitat Lluís Companys. Seria fàcil trobar elogis en llengua catalana, però he volgut ressaltar l'impacte del seu assassinat, que va anar molt més enllà de les terres catalanes, amb aquest homenatge en llengua castellana. Més enllà de les actuals polèmiques sobre l'apropiació de la seva figura, tots els corrents de la plural esquerra catalana tenim en ell un símbol en el que tots ens volem veure reflectits. La seva figura és d'una gran complexitat, producte d'una època i un país. De família benestant i nombrosa, recorrerà un camí que el portarà a trobar-se sempre en el costat de la lluita dels desheretats, des de la creació de la Unió de Rabassaires, a la defensa dels anarcosindicalistes. Va ser defensor i va votar a favor del sufragi femení. Entrà a l'Ajuntament el 14 d'abril de 1931 i des del balcó proclamà la república a Catalunya.
El 6 d'octubre de 1934 protagonitza una sublevació contra la legalitat republicana arran de l'entrada al govern de la república de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) i proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat. Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionària convocada a tot Espanya i amb la insurrecció asturiana propulsada per la UGT i la CNT a Astúries. Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 suspès. Romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936. Lluís Companys és una figura que amb orgull podem reivindicar totes les persones que ens autodefinim d'esquerres i que somiem una Catalunya on la justícia social i el dret a decidir siguin una realitat diària. Ara que sembla que la nostra societat es torna més inestable i conflictiva, la coherència d'una biografia com la de Lluís Companys és un bon punt de partida per reflexionar.
Lluís Companys i Jove, el president màrtir.
Aquest 15 d'octubre a dos quarts de set de la matinada, va fer 68 anys de l'afusellament, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, del president de la Generalitat Lluís Companys. Seria fàcil trobar elogis en llengua catalana, però he volgut ressaltar l'impacte del seu assassinat, que va anar molt més enllà de les terres catalanes, amb aquest homenatge en llengua castellana. Més enllà de les actuals polèmiques sobre l'apropiació de la seva figura, tots els corrents de la plural esquerra catalana tenim en ell un símbol en el que tots ens volem veure reflectits. La seva figura és d'una gran complexitat, producte d'una època i un país. De família benestant i nombrosa, recorrerà un camí que el portarà a trobar-se sempre en el costat de la lluita dels desheretats, des de la creació de la Unió de Rabassaires, a la defensa dels anarcosindicalistes. Va ser defensor i va votar a favor del sufragi femení. Entrà a l'Ajuntament el 14 d'abril de 1931 i des del balcó proclamà la república a Catalunya.
El 6 d'octubre de 1934 protagonitza una sublevació contra la legalitat republicana arran de l'entrada al govern de la república de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) i proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat. Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionària convocada a tot Espanya i amb la insurrecció asturiana propulsada per la UGT i la CNT a Astúries. Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 suspès. Romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936. Lluís Companys és una figura que amb orgull podem reivindicar totes les persones que ens autodefinim d'esquerres i que somiem una Catalunya on la justícia social i el dret a decidir siguin una realitat diària. Ara que sembla que la nostra societat es torna més inestable i conflictiva, la coherència d'una biografia com la de Lluís Companys és un bon punt de partida per reflexionar.
