12 d'octubre, de quina celebració parlem?

El 12 d'octubre podria ser una data en la qual el record històric del genocidi i de l'espoli de les terres americanes per part dels europeus fos una bona eina de reflexió sobre les relacions entre el nord ric i el sud pobre. Per desgràcia, aquesta data, abans anomenada «día de la raza», és una diada en la qual floreixen uns determinats discursos de germanor i solidaritat amb els ciutadans de l'Amèrica Central i del Sud, folklòrics i buits. Potser el més sagnant d'aquesta hipocresia són les paraules de germanor dites per persones que després no tenen cap escrúpol a votar a favor de l'ara ja coneguda com la directiva de la vergonya.

Quina classe de germanor destil·la el projecte de directiva de retorn de la Unió Europea –relativa als procediments i normes comunes als estats membres per al retorn dels nacionals de tercers països que es trobin il·legalment en el territori–, que prioritza els aspectes més repressors de la política migratòria, centrats en l'internament, les expulsions, les repatriacions i les mesures coercitives sense garanties de respecte als drets humans i a la vida de les persones immigrades?

Amb quina cara podem parlar de pobles germans a Llatinoamèrica, i tractar els seus ciutadans que han vingut a guanyar-se la vida com si foren delinqüents sense dret al supòsit d'innocència?

Aquesta directiva preveu, entre altres aspectes, els següents: una decisió administrativa que comporta privació de llibertat, fins i tot durant el tràmit de sol·licitud d'asil o de permís de residència –fins ara es requeria una ordre judicial prèvia–, una durada de la detenció desproporcionada que es pot estendre fins als 18 mesos –a Espanya actualment són 40 dies–, una pena sistemàtica de prohibició d'accés al territori europeu per 5 anys –l'Estat espanyol ja ho aplica– i una falta de protecció i de garanties legals. La directiva també preveu que aquestes mesures s'apliquin en determinades circumstàncies als menors no acompanyats.

Si aquesta dada pot tenir algun sentit, és el de reflexionar sobre les relacions i conflictes que les desigualtats econòmiques i socials produeixen. No serà mitjançant murs materials o legals que podrem regular la nostra relació amb altres pobles i ciutadans. Aquest murs solament serveixen per empitjorar la vida de milions de persones i enriquir encara més les màfies que es beneficien amb el tràfic humà.

Tinguem clar que solament amb polítiques que es plantegin el desenvolupament dels països empobrits per les polítiques de les nacions colonials i que impulsin la redistribució de la riquesa en l'àmbit planetari podrem aconseguir que pobles sencers no hagin de fugir de la seva terra.

JOAN B. OLÒRIZ SERRA..
En nom del grup municipal d'ICV-EUiA de l'Ajuntament de Girona