Ètica i política
En la roda de premsa que el grup municipal que encapçalo va fer per manifestar la total confiança que l'expedient informatiu obert per l'alcaldessa al regidor Enric Pardo demostraria la plena legalitat de les seves accions, el periodista Tapi Carreras em va preguntar si em semblava ètic el comportament del regidor. La meva resposta va ser que en política en un país democràtic el que és exigible a un polític és l'estricte compliment de la llei i que avui la desafecció de bona part de la ciutadania vers la política era la sospita que els polítics vulneraven la llei per al seu enriquiment personal, exemples com el cas Gürtel i Pretòria vénen a confirmar aquesta sospita generalitzada.
L'ètica de cadascú és personal i intransferible, és el compromís que nosaltres ens posem a partir dels valors que ens autoexigim. Aquests valors que ens marquen la nostra trajectòria vital, si són públics i coneguts, poden representar per a altri un model a seguir però mai són exigibles a altri ni imposables per un partit o un diari.
Quan fas declaracions públiques ets conscient que es poden tergiversar, no li cal debades mala intenció, aquells que ens dediquem a l'ensenyament sabem que una cosa és el que dius però la manera de rebre la informació és tan diversa com els alumnes que tens. Després de la roda de premsa vaig observar que l'esmentat diari deia que jo considerava que l'ètica era el compliment de la llei, sense més matisos. Podia haver contestat immediatament però vaig minimitzar la importància que es donaria a aquesta afirmació que interpretava el diari. Quan he vist que s'ha repetit a vegades amb mala intenció i d'altres per gent que em coneix, segur que amb bona intenció, sorpresa per la rotunditat de l'afirmació periodística, m'ha semblat oportú contextualitzar i explicar un xic de què estava parlant.
No dubto que la noble tasca de fer política en una societat democràtica ha de portar aquelles persones més autoexigents amb si mateixos a dedicar part del seu temps a aquesta activitat pública, però també seran necessàries i imprescindibles totes aquelles persones que, sense exigir-se tant, complint la llei, facin un bon servei a la seva comunitat.
L'informe exculpa Pardo de cap il·legalitat
L'expedient també detecta i evidencia que dues vegades Pardo s'hauria d'haver abstingut en l'adjudicació de dues accions de 250 euros i 748 euros respectivament, que també es van adjudicar a La Copa. Tot i això, l'informe assenyala que malgrat el deure d'abstenció, no hi ha irregularitats. La secretària firma l'expedient el 23 d'octubre, però el 2 de novembre s'hi afegeix la vida laboral de Pardo.
Extracte final del informe jurídic
VI.- CONCLUSIONS.
A tenor de les consideracions anteriors procedeix a criteri dels sotasignants concloure el següent:
Primera.- El senyor Pardo no estava afectat pel règim d’incompatibilitats derivat de l’article 178 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General al que remet l’article 49.1.f) de la Llei 30/2007, de Contractes del Sector Públic, en relació a cap dels contractes objecte del present informe.
Segona.- L’entitat La Copa, SCCL, no estava incursa en cap circumstància de prohibició per a contractar amb l’Ajuntament de Girona de conformitat amb l’art. 49.1.f) de la Llei de Contractes del Sector Públic.
Tercera.- El senyor Pardo no estava afectat pel deure d’abstenció derivat de l’article 28 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, en el seu apartat e) en els contractes de serveis corresponents a la realització d’un treball de camp per a traspassar a la cartografia municipal els elements de les zones enjardinades i l’arbrat de Girona (exp. 2009008923) d’import 32.198,98 €, en no haver participat ni proposat cap actuació relacionada amb l’indicat contracte.
Quarta.- El senyor Pardo no estava afectat pel deure d’abstenció en relació als contractes derivats de l’organització de la setmana del Medi Ambient i Dies d’Ecologia del 2009 (expedient 2009006224) d’imports 879,05 € i 374,10 € i subministrament de material relatiu a la sensibilització envers la tinença d’animals de companyia 2009 (expedient 2009010020) d’import 4.402,67 € en estar iniciats els expedients amb posterioritat al 2 d’abril de 2009 i per tant en haver transcorregut el termini dels dos anys exigit per l’indicat precepte.
Cinquena.- El senyor Pardo estava afectat pel deure d’abstenció en l’adjudicació dels treballs de l’exposició “Canvi climàtic i consum a Girona” d’import 250 €, en favor de la cooperativa catalana limitada “La Copa” (expedient 2008004535) i en la programació de l’organització d’activitats en relació a l’organització de la setmana del Medi Ambient i Dies d’Ecologia (expedient 2008004015) en haver-se adjudicat a la societat cooperativa catalana limitada La Copa, la instal·lació, col·locació i presentació de l’exposició “Un món diferent. Efectes del canvi climàtic a casa nostra” per un import total de 748,20 €, IVA inclòs, en haver-se tramitat i adjudicat dintre del període de dos anys establert en l’article 28.e) de la Llei 30/92, de 26 de novembre.
Sisena.- Malgrat el deure d’abstenció en l’adjudicació dels dos contractes referits en la conclusió cinquena, aquests no queden invalidats tot atenent que la prestació del servei ja ha estat efectuada, que les adjudicacions es van efectuar de conformitat amb el corresponent informe tècnic municipal i de conformitat amb l’article 66 de la LRJPAC.
Setena.- Cap responsabilitat es deriva pel regidor senyor Enric Pardo i Cifuentes per raó de no haver-se abstingut en la tramitació i resolució dels dos expedientes referenciats; ni en l’àmbit administratiu ni en el de la responsabilitat patrimonial que li podria ser exigible per l’acció de regrés ja que pel que fa a la responsabilitat administrativa aquesta únicament és exigible als empleats públics mitjançant expedient disciplinari i pel que fa a la responsabilitat patrimonial perquè aquesta únicament es donaria si l’Ajuntament es veiés obligat a indemnitzar per l’anul·lació dels contractes adjudicats i, tal i com s’ha raonat en el cos del present informe, els referits contractes no són invàlids, havent desplegat degudament els seus efectes.
Diferències territorials i estat federal
Honestedat i manipulació
No enganyaré, des de la primera frase deixo clar que aquest article no està fet des de l’objectivitat i la indiferència sinó des de l’amistat i el compromís.L’adjudicació d’un estudi de digitalització informàtica a la cooperativa sense ànim de lucre La Copa SCCL, de la qual avia estat soci fundador l’Enric Pardo, ha servit per que durant setmanes un mitjà de comunicació local es dediques al linxament mediàtic de la forma més barroera possible. Dos editorials i dos articles (una del director i un altre d’un cap de redacció) apart d’una nota diària amb qualsevol excusa, donen la mesura de la importància que a aquesta batalla li havien donat alguns.
L’Enric Pardo, va assegurar que presentarà «la renúncia l'endemà mateix» si l'expedient informatiu que s'ha obert conclou que hi ha alguna incompatibilitat entre la seva funció municipal i l'adjudicació d'un estudi a la cooperativa La Copa. És aquesta actitud la que mai ens perdonaran els nostres enemics. És aquesta actitud ètica la que deixa despullades les mitges veritats i la manipulació informativa.
Dia d'acció climàtica Girona
Girona també es compromet a lluitar contra el canvi climàtic, a difondre el missatge i a influir en els dirigents de tot el món per aconseguir un tractat que aturi el canvi climàtic. 350 és més que una xifra, és un objectiu col·lectiu de tota la humanitat per assegurar el benestar de les generacions futures. Aquesta acció ha estat un bon inici i que haurà de tenir continuïtat per a fer-ho possible.
Making of: Podeu veure com es va fer la fotografia en aquest vídeo
Instruccions: Per desplaçar-vos per la imatge de 360º, cliqueu i arrossegueu el ratolí en qualsevol direcció.
http://www.vistes360.com/350/
Joan Boada (ICV-EUiA) exigeix a Pagans que publiqui l´expedient a Pardo i demani disculpes
Penjat al web municipal
Boada va exigir que l'informe d'incompatibilitats es pengi al web de l'Ajuntament de Girona i que Pagans demani disculpes a Pardo. "El que sí que farem i avui comencem i continuarem exigint és que l'alcaldessa entregui d'una manera immediata aquest informe, el pengi a la web de l'Ajuntament de Girona perquè tots els ciutadans el coneguin i una vegada sigui exculpatori, com creiem nosaltres que és, evidentment, procedeixi a donar les disculpes al regidor per tal que tota la població sàpiga que s'ha actuat amb total transparència i total ètica com és el costum de tots els regidors i regidores d'Iniciativa per Catalunya".
Font: Diari de Girona
Els primers certificats de reparació per la repressió franquista arriben als particulars
Font: El Punt
Malestar dels veïns de Sant Narcís per l'ampliació del centre comercial Hipercor
L'increment del cens d'animals permet rebaixar a 32 euros la taxa anual de tinença
ICV i EUiA es postulen com a garantia perquè els rics segueixin pagant l'impost de successions
En aquest sentit Herrera ha dit estar "preocupat" per les intencions de CiU i "perquè hi hagi algú que el vulgui acompanyar", en referència a ERC. Herrera ha demanat als republicans que "no obrin la porta a allò que pretén CiU, eliminar l'impost de successions pels rics" al mateix temps que ha indicat que la prioritat per la seva formació política "en context de crisi és que cal multiplicar els recursos per polítiques socials". Per Herrera un pacte entre els nacionalistes i els republicans en aquesta qüestió significaria "un distanciament amb el compromís social".
Per la seva part el coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, ha lamentat avui en roda de premsa que “un tema rellevant com la política fiscal s´estigui focalitzant interessadament en l´impost de successions i donacions”. Així, Miralles ha dit que “seria bo conèixer l´opinió d´algunes forces polítiques i organitzacions socials respecte a destinar més recursos a fer front al frau fiscal, a combatre l´economia submergida, a gravar més les rendes del capital que tenen un màxim del 18%, a modificar la legislació respecte les SICAV que només tributen fins l´1%, a incrementar en 10 punts els impostos que paguen els esportistes d´elit que ara tenen el màxim en el 24%, a incrementar l´IVA dels productes de luxe, a retirar del mercat els bitllets de 500 euros l´any 2011, o a acabar amb els paradisos fiscals”.
Miralles ha volgut deixar clares tres coses respecte a l´impost de successions: “No s´eliminarà en aquesta legislatura, com afirmen CiU i la presidenta del PPC la coalició ICV-EUiA el mantindrem en el nostre programa -i ha argumentat que les societats modernes i democràtiques per avançar amb polítiques de benestar social bases els impostos en el de l´IRPF, el de patrimoni i el de successions i donacions-. I la dreta el que vol és eliminar aquest impost, per això enreda i confon”, ha sentenciat, el coordinador general d´EUiA i diputat.
ICV-EUiA presenta prop de 540 esmenes parcials als PGE per aconseguir 2.000 milions d’euros més
Amb aquestes esmenes, ha manifestat Herrera, “ICV-EUiA vol aconseguir donar una resposta d’esquerres i corregir les reformes fiscals injustes aprovades pel govern socialista” que, segons ha denunciat el dirigent ecosocialista, tindran un efecte demolidor sobre els treballadors, les classes mitjanes, i, en general, sobre els sectors socials més vulnerables a la crisis econòmica actual.
Herrera ha reiterat el compromís de la seva coalició per aconseguir una fiscalitat més justa, i fer que “els més rics paguin més”, motiu pel qual el seu grup ha plantejat augmentar els impostos dels que perceben més de 100.000 euros anuals, canviar l’estatus jurídic perquè hi hagi més control a les SICAV i canviar els trams de l’IVA per a què productes com bolquers, ulleres o la rehabilitació d’habitatge estiguin en el tram superreduït.
En matèria de fiscalitat verda, una altra de les principals reivindicacions, el portaveu d’ICV-EUiA al Congrés ha reiterat que pretén aconseguir que “qui més contamini, més pagui”. Així, una de les esmenes demana que “en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern remetrà a les Corts Generals el projecte de Llei d’Economia Sostenible que contemplarà, entre altres mesures, canvis en l’actual marc normatiu fiscal, introduint criteris ambientals, tant mitjançant l’aplicació dels tributs que graven l’energia com mitjançant la conversió d’alguns tributs ja existents en mediambientals o mitjançant la creació de noves figures amb ple respecte al marc comunitari i a les competències normatives de les Administracions territorials”.
Herrera ha declarat finalment que , amb els canvis propostes, que es negociaran durant les properes setmanes amb la resta dels grups parlamentaris, “esperem poder dotar el pressupostos del caràcter social que ara mateix on tenen”.
Girona se suma al clam mundial contra el canvi climàtic
'Aquesta xifra de 350 correspon a la barrera de parts per milió de concentració de CO2 que els científics recomanen no sobrepassar', ha explicat el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo. 'En aquests moments estem a 387 i, per tant, s'ha superat aquesta barrera de seguretat que hauria de mantenir a ratlla l'escalfament global del planeta', ha avisat Pardo, que ha assenyalat que la campanya internacional 350.org té com a objectiu fer arribar un missatge de la ciutadania als dirigents que participaran a la conferència de Nacions Unides sobre l'escalfament global que es farà el proper mes de desembre a Copenhaguen.
'El famós acord de Kyoto fixava uns objectius de reducció de gasos d'efecte hivernacle fins al 2012 i a Copenhaguen es decidirà el camí a seguir en el període 2012-2020', ha puntualitzat el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, que ha lamentat que molts països del món, inclòs l'Estat espanyol, han incomplert la reducció de gasos hivernacle. 'Aquests anys que venen hem de baixar de la barrera de les 350 parts per milió de concentració de CO2 i tornar a un escenari més segur', ha afirmat Pardo, que ha assegurat que la lluita contra l'escalfament global i el canvi climàtic ha de començar a casa.
'El canvi climàtic només el podrem atenuar amb els petits gestos i l'esforç individual que cadascú pot fer a casa seva', ha reiterat el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat. 'Es tracta de reduir la temperatura de la calefacció, posar il·luminació de baix consum o de moure's de manera diferent, utilitzant el cotxe el mínim possible i fent servir el transport públic o la bicicleta per desplaçar-se', ha enumerat Pardo. 'Només així aconseguirem realment rebaixar les emissions de CO2 i posar-les en un llindar que no estalviarà les conseqüències d'un canvi climàtic imparable però sí que evitarà que vagi a més', ha finalitzat el regidor gironí.
Un dels productes que han tingut més èxit entre els visitants han estat les cuines solars, que amb l'ajuda d'un sol radiant han aconseguit des de coure salsitxes fins a escalfar cafè. 'Aquí presentem dos mètodes de cocció. Un és a través de la parabòlica que el que fa és concentrar tota la llum a la superfície i dirigir-la en un punt focal', ha comentat Pep Cumplido, responsable de l'estand. 'Això provoca un augment de la temperatura en aquella zona i és com foc. Seria com cuinar als fogons de casa però a través de la llum del sol', ha explicat Cumplido. 'I la segona opció és com un forn tradicional. Es va escalfant a través de l'efecte hivernacle i és com un cotxe quan el deixem al sol', ha comentat el responsable de l'estand de forns solars.
'La temperatura va augmentant fins que els productes es couen a dins', ha afegit Cumplido, que ha explicat que els preus dels forns solars varien dels 200 als 300 euros i que ja tenen gran acceptació arreu de Catalunya. 'Aquests forns són de gran utilitat en països del tercer món on la desforestació i la falta de mitjans dificulten la cocció d'aliments. Allí l'únic que tenen és un sol de gran potència i els forns solars són una bona manera d'aprofitar-lo', ha finalitzat Cumplido.
El ple de Girona del 10 de novembre aprovarà una moció per donar suport a la realització d'una consulta popular sobre la independència
El portaveu d'ICV-EUiA, Joan Olòriz, considera que, en aquesta qüestió: «Donarem llibertat de vot als regidors». La número tres a l'ajuntament, Núria Terés, també ha dit que el vot, serà positiu perquè 'és una proposta que prové de les entitats i que, a més, té una finalitat positiva'.
La regidora d'Educació, Núria Terés, «pels números tenim més urgència per disposar d'una altra escola de primària»
El consell escolar municipal (CEM) de Girona evidencia que, amb les xifres a la mà, la ciutat necessita «de forma urgent» una altra escola i un altre nou institut de secundària per al curs que ve. La saturació que viu la secundària en els últims cursos ha arribat també a primària, on set escoles superen el 100% d'ocupació. Els dos centres s'haurien de construir al sud.
El padró municipal revela la necessitat d'obrir per al curs que ve una altra escola pública a Girona i un altre centre de secundària. Així ho va fer públic ahir la comissió de planificació en el consell escolar municipal de Girona que es va celebrar ahir a l'escola de Mare de Déu del Mont.
La regidora d'Educació, Núria Terés, admet que «pels números tenim més urgència per disposar d'una altra escola de primària». Les xifres són aclaridores, i és que set centres públics de primària tenen una ocupació per sobre del 100% i vuit més es troben per sobre del 90% de places. Terés certifica que la nova escola haurà de situar-se al sud de la ciutat, on més està creixent el padró. L'Ajuntament tot just està buscant terrenys per a aquesta nova escola.
El CEM també certifica que cal un altre institut, una reivindicació que s'ha anat repetint en els últims cursos, ja que la majoria d'instituts es troben per sobre del 100%. El nou institut sí que té terrenys previstos al sector de Palau, al darrere del Consell Comarcal del Gironès.
Es detecta un lleuger descens del nombre d'alumnes que arriben fora de termini, però tot i això han arribat més de 340 alumnes. La responsable d'Educació destaca que el perfil ha variat i pel que fa als casos d'alumnes estrangers que arriben amb el curs començat fa més temps que resideixen a l'Estat.
En escoles bressol, la demanda de places duplica l'oferta existent. Així, a les set escoles bressol es van rebre 670 sol·licituds per a les 312 places que s'ofereixen. El desequilibri es pal·liarà en bona part amb la posada en marxa de l'escola bressol que s'està construint a Montilivi i la futura llar que es farà a la Devesa.
Font: El Punt
Dia: dijous dia 22 d’octubre
Hora: 19.30
Lloc: Plaça Sant Jaume, de Barcelona
+ informació: Denuncio al Parlament Europeu que set independentistes saharauis podrien ser sentenciats a mort
Signatures a favor de TV3 al País Valencià
La seu d’Òmnium Cultural de Girona ha estat el lloc escollit per celebrar una reunió de treball, per donar inici a la campanya de recollida de signatures.
Més informació de la campanya
26 anys de presó per l'assassí de Carlos Palomino
La Fiscalia de Madrid sol·licitava 30 anys de presó pel delicte d'assassinat, amb l'agreujant de l'article 22.4 del Codi Penal en relació amb la discriminació per motius ideològics, i nou anys de presó, 11 mesos i 29 dies de presó per homicidi intentat. A més, va reclamar per un delicte de lesions dos mesos de multa amb una quota de 10 euros al dia.
Segons la fiscal, Josué Estébanez "va controlar la situació" ja que va preparar i va ocultar a la seva esquena l'arma homicida abans que el grup de Palomino entrés al vagó de metro on es van cometre els fets.
A la vista oral, la defensa va sol·licitar sis mesos de presó per homicidi i tres mesos per lesions greus, considerant en el primer delicte les eximents de legítima defensa, estat de necessitat i por insuperable.
En la seva declaració, Josué, que és soldat professional, va reconèixer que va apunyalar Palomino en legítima defensa, en veure's encerclat pel grup que acompanyava Palomino. Tot i això, els testimonis van certificar que l'assassí portava preparada la seva arma abans que ells entressin al vagó.
El Marroc podria condemnar a mort set independentistes del Sàhara Occidental
Set independentistes del Sàhara Occidental, entre els quals dos líders d'associacions de defensa dels drets humans, podrien ser condemnats a mort per un tribunal militar del Marroc. Els set simpatitzants del Front Polisari van arribar a Casablanca després d'una visita als camps de refugiats sahrauís que hi ha a Algèria, i se'ls va detenir acusats de 'col·laborar amb l'enemic' i 'atemptar contra la seguretat de l'Estat'. Després d'una setmana de maltractaments a les presons marroquines, els detinguts podrien ser condemnats a morir, la pena que el Codi Penal marroquí preveu per l'alta traïció. L'eurodiputat d'ICV-EUiA Raül Romeva ha denunciat els fets al Parlament Europeu, on ha assenyalat el Govern espanyol com el principal responsable de la situació. Cal recordar que l'Estat va abandonar el Sàhara Occidental el 1975, i des de llavors el Marroc controla el territori, reprimint els moviment sahrauís i negant qualsevol possibilitat de celebrar el referèndum d'autodeterminació recomanat per l'ONU.
La detenció dels partidaris de la independència del Sàhara ha estat aplaudida per la premsa oficial marroquina, que els ha titllat de 'renegats' i de 'traïdors', mentre que la premsa independent del país continua perseguida i cada vegada ha d'editar-se amb més dificultats. Aquesta darrera setmana s'ha decretat el tancament del setmanari Le Journal, per qüestionar unes informacions belgues segons les quals el Front Polisari tenia relació amb el terrorisme.
Checkpoint rock, cançons des de Palestina, es projecta als Cinemes Albéniz-Plaça. fins el dijous 22 d'octubre
Sóc palestí de Jaffa i visc a un barri de Lod.
Quan parlo de refugiats parlo d'un poble sencer.
Els palestins són refugiats fins i tot a Palestina.
Ens renten el cervell, ens exterminen.
I després diuen que nosaltres som els culpables.
Però tots els exercits del món
són febles davant l'esperança dels nens.
Arreu on vaig veig fronteres,
la humanitat empresonada.
Per que no puc ser lliure com altres nens del món?
Conflicte, Trauma i Trobades Terapèutiques: un projecte de cooperació palestinoisraelià en el camp de la salut mental
Salut pública i ens locals
En aquest mateix sentit, la llei de salut pública vol donar un nou impuls prestant una atenció especial a l’àmbit local, reconeixent els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals, etc) com a agents bàsics en la cogovernança del país en aquesta matèria.
Així, la llei representa un avenç a tres nivells:
A nivell competencial, clarificant els serveis mínims dels ens locals (educació sanitària, gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi, dels animals domèstics, relatiu a les aigües de consum públic, als equipaments públics i els llocs habitats, en determinades activitats, policia sanitària mortuòria, etc).
A nivell organitzatiu, amb l’establiment d’un model àgil i flexible, centrat en l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Aquest nou ens, d’àmplia desconcentració, operarà per mitjà dels equips territorials en un àmbit coincident amb els governs territorials de salut, i també incorporarà elements de descentralització territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la participació efectiva d’aquests en la titularitat de la mateixa Agència.
A nivell funcional, la llei propicia una cooperació més estreta dels serveis de salut pública municipal, per mitjà de la seva implicació en una xarxa d’equips locals de salut pública en l’àmbit de cada territori. També propicia una major col·laboració entre administracions, contemplant la possibilitat que els ens locals subscriguin convenis amb l’Agència.
Aprovada la llei, per unanimitat de tota la cambra, ara només caldrà que vetllem perquè els ens locals disposin dels recursos humans adequats, i dels recursos econòmics i materials suficients per a exercir les competències en matèria de salut pública d’una forma eficaç i eficient. En aquest sentit els propers mesos seran cabdals, i haurem d’estar molt amatents al corresponent desplegament reglamentari i al conveni marc que hauran de signar l’Agència de Salut Pública de Catalunya i les organitzacions associatives d’ens locals.
Lluís Postigo Garcia. Diputat d’ICV-EUIA al Parlament de Catalunya.
ICV-EUiA assisteix a la concentració amb motiu del Dia Internacional de Lluita contra la Pobresa
En la seva intervenció, Camats ha ressaltat també la necessitat d’impulsar polítiques socials actives per redistribuir la riquesa a escala global i de l’estat espanyol com un instrument per lluitar con la pobres ai l’exclusió social. “Aquests recursos han de servir per dur a terme polítiques socials que a nivell de l’estat s’haurien de concretar en el desenvolupament de la llei de dependència i en un pla contra l’exclusió social”, ha declarat la portaveu ecosocialista al Parlament de Catalunya.
Finalment, Camats ha denunciat que, a nivell global, l’any 2009 s’han destinat 70 vegades més recursos al rescat bancari que a polítiques de desenvolupament dels països empobrits.
ICV-EUiA i IU presenten l´esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l´Estat
Les condicions que ha posat el grup parlamentri, en els darrers dies, en les negociacions amb el PSOE per acceptar els Pressupostos han estat més fiscalitat per a les rentes que guanyen més de 100 mil euros, amb una pujada de 5 punts en els seus tributs acabar amb la tributació del 1% de les SICAV per a persones molt riques, una proposta justa que no pot fer un augment de l´IVA generalitzat que afecti als productes més sensibles una fiscalitat ambiental que signifiqui no pagar més sinó que paguin més aquells que més contaminen sensibilitat amb Catalunya amb més inversió en rodalies un calendari de traspàs, i un compromís pel cabal ecològic de l´Ebre.
Amb la proposta de fiscalitat per les rentes més altes, amb un increment de 5 punts per aquelles rentes superiors a 100 mil euros anuals la recaptació de més seria de 1.680 milions d´euros i de manera semblant establint un impost de riquesa per aquelles fortunes superiors a un milió d´euros la recaptació seria de 2.250 milions d´euros.
Girona busca terrenys al sector de Pericot per fer-hi un pavelló
L'Ajuntament de Girona busca terrenys i possibles ubicacions al sector de Pericot i Montilivi per emplaçar-hi un nou pavelló esportiu. La recerca té com a objectiu tenir una alternativa al pavelló projectat per a la Devesa i garantir que no es perdi la subvenció de la Generalitat, que podria concedir-se abans d'acabar l'any. El govern és conscient que la negativa de Patrimoni a la construcció del pavelló a la Devesa pot allargar el procés o, fins i tot, obligar a abandonar el polèmic projecte.
El pla d'instal·lacions esportives de Catalunya (PIEC) detecta en l'actualitat una mancança d'instal·lacions esportives al barri de la Devesa i també al sector de Pericot i Montilivi. Aquesta detecció i els entrebancs sorgits en el projecte del pavelló de la Devesa, com a conseqüència de la negativa de Patrimoni, han provocat que a corre-cuita es busquin alternatives que permetin optar a la subvenció de la Generalitat per a equipaments esportius.
Totes les negociacions a l'interior del tripartit han d'anar de pressa, ja que es calcula que només hi haurà un mes i mig per preparar un avantprojecte que avali la sol·licitud de l'ajut del govern. Tot i això, la construcció de l'equipament esportiu no seria immediata i es treballa amb la idea que el govern doni un termini ampli per a la construcció del pavelló.
L'opció de situar un nou equipament al sector de Montilivi i Pericot es pren tenint en compte que es tracta d'uns dels barris amb més població i amb les expectatives de creixement en els propers anys amb les noves urbanitzacions a l'Avellaneda, més elevades.
La Devesa, a la reserva
La decisió no descarta encara el pavelló de la Devesa, ja que el govern vol estudiar els arguments de Patrimoni i la possibilitat de recórrer. En especial, defensen aquesta postura els socialistes, mentre que ERC no vol allargar el procés durant anys, si l'argumentació no deixa dubtes. ICV veu com la negativa de Patrimoni pot liquidar un projecte el qual han rebutjat públicament. Tot i això, s'ha descartat fer el pavelló al costat dels Maristes, una zona d'equipaments sense propostes, per si en el futur fos possible fer-lo a la Devesa.
Font: El Punt
Girona s'afegeix a una campanya mundial contra el canvi climàtic
El regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, va fer ahir una crida als ciutadans gironins per participar en aquesta jornada, en què hi haurà activitats esportives, divulgatives i d'oci. L'acció servirà per participar en una mostra en la pròxima conferència a Copenhaguen, que ha de servir per revisar els acords i objectius marcats en el Conveni de Kyoto.
Font: El Punt
Presentació de les al•legacions d’Enric Pardo en referència a l’expedient obert sobre possibles incompatibilitats
Aquesta dimecres a la tarda l'
En la compareixença, igual que durant tots aquests dies, Pardo ha rebut el suport dels seus dos companys de grup.
Referent al concurs d’adjudicació de camp per a traspassar a la cartografia municipal els elements de les zones enjardinades i l’arbrat de Girona, ha exposat que era una necessitat de l’Àrea que no podia ser coberta pels tècnics. L’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat va elaborar el plec tècnic, traspassant a l’Àrea d’Administració i Règim Interior la realització del plec administratiu i tot el que feia referència al concurs, tal i com és habitual. Pardo ha remarcat que en cap moment va participar en la mesa de contractació, ni va ser la seva Àrea qui va fer la proposta d’adjudicació.
Referent a la situació d’incompatibilitat entre el càrrec de regidor i la contractació a l’entitat La COPA SCCL,
Referent a la seva condició com a interventor de comptes de l’entitat, és un càrrec extern a la gerència de la cooperativa i sense cap remuneració.
Respecte als articles inclosos en l’informe de sostenibilitat de les comarques de Girona de 2007 signats per
Per finalitzar la seva intervenció, el regidor ha demanat a l’Alcaldia- Presidència
1- L’arxiu de l’expedient administratiu obert sobre la meva persona, i si així es considera també demano,
2- Un aclariment per escrit per part de la Secretària de la Corporació en relació a la no incompatibilitat en la adjudicació de contractes amb la cooperativa sense ànim de lucre La COPA SCCL tant en el passat, com en el cas present que ens ocupa, com en el futur si es mantenen les actuals circumstàncies.
3- Que l’Alcaldia-Presidència, com a màxima autoritat municipal, faci públic personalment el resultat de l’expedient informatiu per tal d’aclarir les sospites infundades contra la meva persona i restituir els drets constitucionals que tinc en relació a l’honor i la pròpia imatge, així com el bon procedir del Govern municipal i els grups que el formen.
4- Que se sol·liciti al director del Diari de Girona la publicació integra de les conclusions de l’expedient informatiu.
Aquí és pot consultar tot el plec d’al·legacions presentat a l'ajuntament
Intervenció de l’Enric Pardo en el ple on explica el cas de La Copa
L’objectiu d’aquesta intervenció és el de poder donar comptes personalment davant d’aquest plenari sobre les informacions que un mitjà de comunicació local ha fet sobre la meva gestió com a regidor, formulant en forma d’entregues diàries greus acusacions que posen en entredit la bona gestió del Govern municipal, la credibilitat política del meu grup i la meva pròpia honestedat.
Com vostès saben per les informacions aparegudes, les acusacions es fonamenten per la suposada incompatibilitat en la que jo hauria incorregut quan l’Ajuntament va adjudicar el concurs per la realització dels treballs de camp per a traspassar a la cartografia municipal els elements de les zones enjardinades i l’arbrat de Girona. La plica guanyadora, tant per la valoració tècnica com econòmica, va ser la que va presentar la cooperativa La COPA SCCL, de la qual jo en sóc soci fundador, actualment en excedència. Arran de les acusacions formulades per aquest mitjà, l’alcaldessa ha obert un expedient informatiu per esbrinar si la meva relació amb aquesta entitat entraria dins els supòsits d’incompatibilitat que determina la Llei de Contractes Públics.
No correspon a aquest plenari fer una valoració tècnica del cas. Això ja ho farà la Secretària de la Corporació. Per tant els estalviaré els detalls jurídics i els hi faré una valoració política del cas que crec que és el que ens toca fer aquí.
Tinc 43 anys i en fa 19 que vaig arribar a Girona. Per tant, tal i com sempre em deia fent broma el difunt regidor Francesc Ferrer, jo sóc un regidor sense pedigrí. Sempre m’he considerat doncs un representant dels nous gironins que estimen la ciutat malgrat no haver-hi nascut i aspiren a que se’ls tracti igual que es tractaria a un gironí amb pedigrí. Al llarg de la meva vida he fet de cambrer, de cuiner, de guarda de refugi, he reparat electrodomèstics, muntat antenes, instal•lacions industrials, hospitalàries i centrals de telefònica, he fet de paleta, de fuster i de manyà, sense ser llicenciat, he treballant com a tècnic en enginyeries, entitats i també a l’administració pública. I després de tan variat currículum, del qual els hi estalvio altres detalls, d’una cosa estic segur. I és que hi ha multitud de coses més interessants a fer que guanyar diners.
Potser per això, en els darrers 15 anys he dedicat bona part del meu temps i les meves capacitats a crear, gestionar i executar multitud de projectes socials i ambientals des de les diferents entitats sense ànim de lucre amb les que he treballat. La COPA, entitat de la qual en vaig ser soci fundador, n’és un bon exemple. Es tracta d’una cooperativa sense ànim de lucre, on els treballadors desenvolupen projectes innovadors en el camp del medi ambient sense cap altra ambició que la de fer una feina ben feta a canvi d’un salari molt per sota dels habituals en aquest sector. Els beneficis d’aquesta entitat es destinen tots a projectes d’educació ambiental o de salvaguarda del patrimoni natural.
Perdonin si els dono excessius detalls tant de la meva vida com del currículum de l’entitat adjudicatària però crec que cal conèixer-los per entendre el mòbil de la campanya que ha emprès el mitjà de comunicació local que ens ha delectat durant tota aquesta setmana.
En unes altres circumstàncies, una campanya tan bruta i despietada com aquesta hagués estat el motiu ideal per marxar cap a casa, a viure tranquil amb la família, i a allunyar-me d’aquest món, on les ganivetades poden venir del lloc més inesperat. Però el meu salt a la política no va ser casual com sovint sol passar. Feia molts anys que em dedicava a la cosa pública des de l’àmbit social i era un pas més en una trajectòria vital de la que sempre me n’he he sentit orgullós. Crec en un món millor sobretot perquè tinc fills, i no puc concebre de no esforçar-me en que així sigui. He intentat fer avançar aquesta ciutat en el camí de la sostenibilitat tenint sempre en compte els aspectes socials. Admeto que, com tots, en la meva tasca política segur que he tingut encerts i errors però, en un moment de gran descrèdit cap a les persones que dediquem part del nostre temps a la política, no em perdonaria mai contribuir a aquesta nefasta imatge. La política necessita de la gent honesta ara més que mai. Venen temps difícils i necessitem de la generositat de les persones disposades a treballar pels altres.
Fins ara sempre m’havia considerat d’aquest gènere. Per això, en aquests moments de dubte és quan més m’haig d’esforçar per actuar rectament. Estic absolutament convençut que les precaucions que vaig prendre a l’inici de la legislatura per evitar incompatibilitats han estat molt per sobre d’allò que estableix la Llei. Però també cap la possibilitat que estigui en un error. Si anés errat, no podria conformar-me en una amonestació i fer veure que aquí no ha passat res. Crec que aquest afer no pot acabar en ambigüitats. Sóc dels qui pensen que s’han assumir les responsabilitats polítiques pels errors comesos, i és el meu desig que les responsabilitats que es derivin d’aquest cas es depurin de forma contundent i sense ambigüitats.
Demà mateix lliuraré a la Secretària de la Corporació l’escrit d’al•legacions al que tinc dret dins el tràmit de l’expedient informatiu obert per esbrinar les suposades incompatibilitats. Aquestes al•legacions les presentaré públicament i les faré arribar a tots els grups municipals per tal que en tinguin coneixement. Espero que, el més aviat possible, els serveis jurídics municipals dictaminin al respecte. I anuncio ara i aquí, en el lloc on toca donar explicacions sobre la gestió municipal, el que he tingut clar des del primer dia. Si aquest dictamen conclou que he incorregut en una incompatibilitat, l’endemà mateix presentaré a l’alcaldessa la meva renuncia al càrrec de Regidor d’aquesta Corporació, convençut que tan sols així, assumint responsabilitats polítiques de forma personal, podré reparar una petita part del mal que hauré fet al Govern, al grup municipal al que pertanyo i a la ciutadania en general. Acte seguit demanaré perdó públicament, demanaré perdó als socis de la cooperativa i també reconeixeré davant la meva família haver comés una falta, que si bé haurà estat produïda des del desconeixement, no excusa les conseqüències que ha tingut i el mal provocat.
Ara bé, en cas que el dictamen resolgui que no hi ha hagut incompatibilitat, estic segur que aquest Ple municipal, i el Govern en representació de la institució municipal, actuarà amb la mateixa rectitud i contundència, fent un pronunciament clar sobre la legalitat amb la que he actuat, esvaint dubtes sobre l’honestedat de l’equip de govern i del meu grup en particular i restituint el bon nom de l’adjudicatari del concurs. Sé que actuarà amb la mateixa rectitud i contundència a l’hora de demanar al mitjà de comunicació que ha protagonitzat en exclusiva aquesta campanya d’acusacions que assumeixi les seves responsabilitats i publiqui la resolució del cas, i un reconeixement públic del dany que poden causar a la societat els excessos periodístics; sols així es podrà reparar una petita part del mal que aquest episodi de la història local haurà fet a la confiança dels ciutadans en els seus representants polítics.
Per acabar vull agrair totes les mostres de suport rebudes aquests dies, especialment d’alguns regidors i regidores aquí presents, als grups polítics per haver tingut la valentia de no haver fet d’aquest tema una qüestió de confrontació política, i a la resta de mitjans de comunicació locals per haver fet gala d’una prudència més que necessària en aquest temps on els dossiers anònims de procedència dubtosa són publicats com veritats absolutes.
Els governs locals impulsen la transició energètica i el debat sobre el clima
"Problemes mundials, respostes europees" ha estat el tema de la setena edició dels Open Days, la cita anual per a les regions i ciutats europees celebrada a Brussel·les del 5 al 8 d'octubre. Enguany, l'atenció s'ha centrat en com les regions i ciutats poden donar resposta als reptes de la globalització, el canvi climàtic i la crisi econòmica mundial, aquest cop amb el focus centrat en l'energia sostenible. Així doncs, l'Open Days 2009 ha estat una oportunitat única perquè els governs locals compartissin les seves opinions, necessitats i reptes al voltant de l'energia i la protecció del clima.
El Pacte d'Alcaldes/esses agafa força
Les ciutats europees, recolzades pels governs regionals, estan liderant el moviment per fer front a aquests desafiaments globals, establint objectius ambiciosos, però realistes, i aplicant mesures efectives en diferents sectors que promouen la transició cap a l'energia sostenible. Això significa l'ús eficient dels cada cop més escassos recursos, l'estalvi energètic i el canvi a fonts d'energies renovables. Cada cop més, aquestes àrees d'actuació són al punt de mira dels governs locals, ciutadans i empreses, un fet que a més beneficiar al medi constitueixen una manera de superar l'actual crisi econòmica.
En aquest context, més de 700 municipis europeus han signat ja el Pacte d'Alcaldes/esses, una ambiciosa iniciativa de la Comissió Europea que trasllada al món local els grans objectius de la Unió Europea, de manera que en adherir-se al pacte els municipis prenen el compromís de reduir un 20% les seves emissions de CO2 l'any 2020 respecte els nivells del 2005. En aquests moments les ciutats signants del pacte estan elaborant els seus Plans d'Acció per l'Energia Sostenible (PAES), instruments que els serviran per planificar i gestionar aquest procés de transició cap a un ús més sostenible de l'energia (consulteu l'especial sobre el Pacte d'Alcaldes/esses a Sostenible.cat).
El Pacte d'Alcaldes/esses també implica a les estructures supramunicipals, ja siguin administracions públiques com xarxes de governs locals, per tal de sumar esforços i ajudar a fer progressos significatius. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona, a través de la seva Àrea de Medi Ambient, està jugant un important paper de lideratge, promoció i suport a tots els municipis de la província que s'hi vulguin adherir. De fet, cal destacar que dels 729 municipis europeus adherits al pacte, 105 són de la província de Barcelona.
Camí cap a Copenhaguen
La trobada a Brussel·les no només ha servit per compartir experiències, sinó que també ha servit per presentar i donar impuls al projecte 'LG Action' (en anglés Local Governments Action), una iniciativa coordinada per l'ICLEI que pretén recollir sota un mateix paraigües les opinions, necessitats i reptes dels governs locals en matèria d'energia i canvi climàtic, sumant veus per, finalment, fer-les sentir amb força durant la propera COP15, la gran cimera a Copenhaguen el proper mes de desembre que ha de decidir l'acord que substituirà el protocol de Kyoto.
--
Més informació: consulteu l'especial sobre el Pacte d'Alcaldes/esses a Sostenible.cat
Zapatero atorga impunitat a les grans fortunes amb les Sicav
En efecte, segons explica Francisco de la Torre Díaz, portaveu dels inspectors d’Hisenda de l’Estat, aquests diners no es treuen gairebé mai perquè aquestes societats, contra el que es pot pensar, no són col·lectives: en la majoria dels casos, és un sol inversor o un grup familiar el que té tot el control de la Sicav. O dit d’una altra manera, les altres 99 persones acostumen a ser inversors ficticis, homes de palla o, com es coneix en l’argot del sector, mariachis. Mariachis que, segons expliquen fonts coneixedores del sector, han arribat a ser “indigents als quals s’ha demanat el DNI a canvi d’un entrepà calent”.
Davant d’aquesta situació de frau evident, la Inspecció d’Hisenda, el 2005, va iniciar un pla de control de 400 Sicav. En la totalitat dels casos, els inspectors van considerar que la majoria dels inversors eren ficticis. Després d’aquest procés d’inspecció, explica De la Torre, es van aixecar les actes corresponents, exigint la diferència entre el 35% al qual tributaven les societats i l’1% del que es beneficiaven les Sicav, descobertes com a falses institucions d’inversió col·lectiva.
El ‘control’ de la CNMV
El debat dels pressupostos que s’inicia aquesta setmana, amb una proposta d’ICV perquè les Sicav passin a tributar al 18%, tornarà a posar aquestes eventuals institucions d’inversió sobre la taula. I si el debat polític ho permet, mentre Zapatero es vanta de gravar les grans fortunes, potser algú explicarà que aquestes viuen còmodament a l’ombra de les Sicav, amb l’aquiescència del govern espanyol.
Font: Avui
Pardo donarà explicacions avui en el ple sobre la relació amb la cooperativa La Copa
Acte de protesta contra el cop d'estat a Hondures
Una cinquantena de persones es van concentrar ahir a la tarda a la plaça Santa Eugènia (popularment, del Barco), a Girona, contra el cop d'estat a Hondures. Hi va haver parlaments i es va llegir un manifest pel restabliment del govern democràtic.
Bona tarda a tothom… El col·lectiu “amigues de l’ALBA” vol agrair la vostra presència en aquest acte de solidaritat amb el poble d’Hondures i contra el cop d’estat del 28 de juny en aquell país germà. Us parlaré amb les paraules d’una companya del Frente Nacional contra el Golpe de Estado que ahir mateix em feia arribar un correu amb noticies de la situació que viu el poble hondureny...
“... A poco más de cien días del Golpe de Estado contra el Gobierno legítimo de Manuel "Mel" Zelaya Rosales, la represión continúa al tiempo que la resistencia pacífica no se detiene.
Expliquen a su pueblo y a las comunidades de hondureños y hondureñas residentes allá, que El Frente nace el 28 de junio a partir de la necesidad de revertir el Golpe. Es consolidado por las organizaciones populares. Lo que significa que ahí están los maestros, los campesinos, los obreros, los indígenas, los negros, los artistas...Todos los sectores que sienten que sus derechos han sido violentados. Es significativo entender que el pueblo ha llegado sin tener organización previa y se ha conglomerado en ese Frente. La mayor parte de la gente que participa en la resistencia es puro pueblo. Pueblo que no estaba organizado y que cuando siente que se violan sus derechos, lo hace. Todos se organizan ahora: los barrios en resistencia, los abogados en la resistencia, los empleados de la salud en resistencia.
Eso nos da una enseñanza muy grande: cuando el pueblo tiene la necesidad de juntarse, la gente solita empieza a aglutinarse. Y exige participación directa. Cada domingo hay asambleas generales a nivel de cada departamento donde se discute lo que se está haciendo, se evalúa y se presentan iniciativas a implementar. Es una decisión colectiva.
Son pasos que se han ido dando aceleradamente. La gente misma nos dice lo que hay que hacer. Tenemos por ejemplo lo que se llama la bullaranga, una forma muy simpática de hacer resistencia. En cada barrio la gente hace ruido, toca pitos, etc., hasta tarde a la noche como protesta contra el Golpe. ¿Cómo va a controlar la policía a tanta gente al mismo tiempo? ¡Imposible!"
Después del Golpe de Estado hubo que decirle a la gente que no estaba actuando ilegalmente. La Constitución de la República permite eso. En su artículo 3 se dice que no se debe dar obediencia a ningún Gobierno usurpador y máxime cuando llegó a través del uso de las armas. Se acepta que la gente se subleve. Y la gente lo sabe, conoce ese artículo y asume esta protesta como propia y esencial
Se da un fenómeno notable: cuanta más represión se ejerce contra el pueblo más se fortalece la resistencia. El Golpe se va debilitando ante la resistencia pacífica. Ellos quisieran que haya respuestas violentas para justificar todavía más violencia. Pero no se da. Nadie le reconoce legitimidad al Gobierno de Roberto Micheletti. Por otra parte, las fuerzas armadas, ya no están apareciendo con sus declaraciones tan violentas como en días pasados.
Sienten que no han podido quebrar la resistencia pacífica. El pueblo está dando una gran lección: quiere cambios de acuerdo a sus propias iniciativas y sensibilidad. Ellos pensaban que la gente iba actuar como en una telenovela. Que iban a oponerse 15 días y luego desaparecerían de las calles.
Y el pueblo sigue movilizándose y les dice: "¡cuidado!, nosotros pensamos, estamos informados y queremos cambios". Ahora mismo no hay ninguna posibilidad de que el Golpe se consolide. El pueblo resiste, aguanta, ha puesto sus muertos. Y los golpistas se proyectan ante la comunidad internacional como lo que son, como tiranos.
No tememos ni una Corte Suprema ni un Ministerio Público que pare la represión; y no hemos podido romper el cerco mediático al cual se nos ha condenado todo este tiempo. La resistencia continúa adentro pero necesita el apoyo internacional. Sin ese apoyo, sin ojos ni oídos fuera de Honduras, no vamos a poder revertir este Golpe tan nefasto para el pueblo…”
Amics i amigues vinguts d’Hondures: el col·lectiu “amigues de l’ALBA” de les terres gironines vol prestar els seus ulls, les seves orelles, la seva veu i el seu crit, i, sobretot, la seva esperança, al Frente i al poble d’Hondures per tal que es restableixi l’ordre constitucional e institucional, torni a la presidència Mel Zelaya i es realitzi la consulta per a una Asamblea Nacional Constituyente que inauguri una nova etapa de justícia, llibertat i solidaritat en el vostre país d’origen.
VISCA EL POBLE D’HONDURES!!
VISQUEN ELS POBLES DE LA NOSTRA AMÈRICA!!
VISCA CATALUNYA!!
La hipocresia portada al límit
Capitalisme representat en la seva màxima potència pels alts directius de la banca. Personatges que en el moment de l’inici de la crisi van amagar-se, i fins i tot camuflar-se, amb expressions del tipus “cal un parèntesi de l’economia capitalista de lliure mercat” (Díaz Ferran, president de la CEOE). Però que ràpidament han tornat a sortir (en alguna cosa hem fallat tots plegats, no hem aconseguit que s’amaguin més temps per vergonya) a primera línea per donar les seves receptes a la situació.
Per aquest motiu vull recordar que a finals d’abril el centre d’estudis del BBVA va donar a conèixer una proposta de nou contracte indefinit. Un contracte amb una rebaixa de la indemnització per acomiadament, indemnització que augmentaria progressivament fins arribar als 24 dies per any treballat (actualment són 45 dies). Aquest contracte ens el van voler vendre com un instrument per fer front a la dualització del mercat laboral de l’Estat espanyol. Si em permeteu, curiosa manera de fer front a la dualització, segregant les condicions segons el moment d’entrada en el mercat laboral. Ja que, no ens enganyem, aquesta recepta anava dirigida (amb tot el carinyo i l’amor, com diu un bon amic) cap als joves.
Aquesta proposta d’abaratiment de l’acomiadament i polarització del mercat laboral ha estat feta des de la mala fe de bon inici. Però si a això li afegim la notícia de la indemnització milionària al conseller delegat, el nivell d’hipocresia arriba a nivells insostenibles. Es més necessari que mai començar a regular els sous i indemnitzacions dels alts càrrecs de la banca. Hem de tornar a portar el debat a la necessitat de regular l’economia especulativa, la causant d’aquesta crisi. Perquè trigarem a tenir una altra oportunitat de fer front a aquests pocavergonyes.
El Triangle/Chakir el Homrani. Portaveu nacional de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya