.png)
Amb la nova Llei de salut pública, aprovada la passada setmana al Parlament de Catalunya, es culmina tot un procés de reforma iniciat l’any 1990 amb la Llei d’ordenació sanitària. Ara com llavors, l’objectiu últim d’aquesta llei continua essent el manteniment i la millora del nivell de salut de la població. En aquests darrers vint anys els ens locals han jugat un paper determinant per a poder donar una resposta, més equitativa des del punt de vista territorial, a les necessitats de la població en matèria de salut pública.
En aquest mateix sentit, la llei de salut pública vol donar un nou impuls prestant una atenció especial a l’àmbit local, reconeixent els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals, etc) com a agents bàsics en la cogovernança del país en aquesta matèria.
Així, la llei representa un avenç a tres nivells:
A nivell competencial, clarificant els serveis mínims dels ens locals (educació sanitària, gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi, dels animals domèstics, relatiu a les aigües de consum públic, als equipaments públics i els llocs habitats, en determinades activitats, policia sanitària mortuòria, etc).
A nivell organitzatiu, amb l’establiment d’un model àgil i flexible, centrat en l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Aquest nou ens, d’àmplia desconcentració, operarà per mitjà dels equips territorials en un àmbit coincident amb els governs territorials de salut, i també incorporarà elements de descentralització territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la participació efectiva d’aquests en la titularitat de la mateixa Agència.
A nivell funcional, la llei propicia una cooperació més estreta dels serveis de salut pública municipal, per mitjà de la seva implicació en una xarxa d’equips locals de salut pública en l’àmbit de cada territori. També propicia una major col·laboració entre administracions, contemplant la possibilitat que els ens locals subscriguin convenis amb l’Agència.
Aprovada la llei, per unanimitat de tota la cambra, ara només caldrà que vetllem perquè els ens locals disposin dels recursos humans adequats, i dels recursos econòmics i materials suficients per a exercir les competències en matèria de salut pública d’una forma eficaç i eficient. En aquest sentit els propers mesos seran cabdals, i haurem d’estar molt amatents al corresponent desplegament reglamentari i al conveni marc que hauran de signar l’Agència de Salut Pública de Catalunya i les organitzacions associatives d’ens locals.
Lluís Postigo Garcia. Diputat d’ICV-EUIA al Parlament de Catalunya.
En aquest mateix sentit, la llei de salut pública vol donar un nou impuls prestant una atenció especial a l’àmbit local, reconeixent els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals, etc) com a agents bàsics en la cogovernança del país en aquesta matèria.
Així, la llei representa un avenç a tres nivells:
A nivell competencial, clarificant els serveis mínims dels ens locals (educació sanitària, gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi, dels animals domèstics, relatiu a les aigües de consum públic, als equipaments públics i els llocs habitats, en determinades activitats, policia sanitària mortuòria, etc).
A nivell organitzatiu, amb l’establiment d’un model àgil i flexible, centrat en l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Aquest nou ens, d’àmplia desconcentració, operarà per mitjà dels equips territorials en un àmbit coincident amb els governs territorials de salut, i també incorporarà elements de descentralització territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la participació efectiva d’aquests en la titularitat de la mateixa Agència.
A nivell funcional, la llei propicia una cooperació més estreta dels serveis de salut pública municipal, per mitjà de la seva implicació en una xarxa d’equips locals de salut pública en l’àmbit de cada territori. També propicia una major col·laboració entre administracions, contemplant la possibilitat que els ens locals subscriguin convenis amb l’Agència.
Aprovada la llei, per unanimitat de tota la cambra, ara només caldrà que vetllem perquè els ens locals disposin dels recursos humans adequats, i dels recursos econòmics i materials suficients per a exercir les competències en matèria de salut pública d’una forma eficaç i eficient. En aquest sentit els propers mesos seran cabdals, i haurem d’estar molt amatents al corresponent desplegament reglamentari i al conveni marc que hauran de signar l’Agència de Salut Pública de Catalunya i les organitzacions associatives d’ens locals.
Lluís Postigo Garcia. Diputat d’ICV-EUIA al Parlament de Catalunya.
