Ètica i política


En la roda de premsa que el grup municipal que encapçalo va fer per manifestar la total confiança que l'expedient informatiu obert per l'alcaldessa al regidor Enric Pardo demostraria la plena legalitat de les seves accions, el periodista Tapi Carreras em va preguntar si em semblava ètic el comportament del regidor. La meva resposta va ser que en política en un país democràtic el que és exigible a un polític és l'estricte compliment de la llei i que avui la desafecció de bona part de la ciutadania vers la política era la sospita que els polítics vulneraven la llei per al seu enriquiment personal, exemples com el cas Gürtel i Pretòria vénen a confirmar aquesta sospita generalitzada.

L'ètica de cadascú és personal i intransferible, és el compromís que nosaltres ens posem a partir dels valors que ens autoexigim. Aquests valors que ens marquen la nostra trajectòria vital, si són públics i coneguts, poden representar per a altri un model a seguir però mai són exigibles a altri ni imposables per un partit o un diari.

Quan fas declaracions públiques ets conscient que es poden tergiversar, no li cal debades mala intenció, aquells que ens dediquem a l'ensenyament sabem que una cosa és el que dius però la manera de rebre la informació és tan diversa com els alumnes que tens. Després de la roda de premsa vaig observar que l'esmentat diari deia que jo considerava que l'ètica era el compliment de la llei, sense més matisos. Podia haver contestat immediatament però vaig minimitzar la importància que es donaria a aquesta afirmació que interpretava el diari. Quan he vist que s'ha repetit a vegades amb mala intenció i d'altres per gent que em coneix, segur que amb bona intenció, sorpresa per la rotunditat de l'afirmació periodística, m'ha semblat oportú contextualitzar i explicar un xic de què estava parlant.

No dubto que la noble tasca de fer política en una societat democràtica ha de portar aquelles persones més autoexigents amb si mateixos a dedicar part del seu temps a aquesta activitat pública, però també seran necessàries i imprescindibles totes aquelles persones que, sense exigir-se tant, complint la llei, facin un bon servei a la seva comunitat.

L'informe exculpa Pardo de cap il·legalitat

Les conclusions de l'expedient evidencien que les adjudicacions a la cooperativa La Copa no han vulnerat el règim d'incompatibilitats i que el regidor «no va participar ni va proposar cap actuació» relacionada amb el contracte pel qual l'entitat obtenia l'adjudicació d'un estudi de l'arbrat per valor de 32.198 euros.
INFORME JURÍDIC
«El senyor Pardo no estava afectat pel règim d'incompatibilitats»
«L'entitat La Copa no incorria en cap circumstància de prohibició per contractar amb l'Ajuntament de Girona de conformitat amb la llei de contractes del sector públic»
«El senyor Pardo no estava afectat pel deure d'abstenció en els contractes de serveis pel treball de camp sobre l'arbrat, en no haver participat ni proposat cap actuació relacionada amb l'indicat contracte»
L'expedient també detecta i evidencia que dues vegades Pardo s'hauria d'haver abstingut en l'adjudicació de dues accions de 250 euros i 748 euros respectivament, que també es van adjudicar a La Copa. Tot i això, l'informe assenyala que malgrat el deure d'abstenció, no hi ha irregularitats. La secretària firma l'expedient el 23 d'octubre, però el 2 de novembre s'hi afegeix la vida laboral de Pardo.

Extracte final del informe jurídic

VI.- CONCLUSIONS.

A tenor de les consideracions anteriors procedeix a criteri dels sotasignants concloure el següent:

Primera.- El senyor Pardo no estava afectat pel règim d’incompatibilitats derivat de l’article 178 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General al que remet l’article 49.1.f) de la Llei 30/2007, de Contractes del Sector Públic, en relació a cap dels contractes objecte del present informe.

Segona.- L’entitat La Copa, SCCL, no estava incursa en cap circumstància de prohibició per a contractar amb l’Ajuntament de Girona de conformitat amb l’art. 49.1.f) de la Llei de Contractes del Sector Públic.

Tercera.- El senyor Pardo no estava afectat pel deure d’abstenció derivat de l’article 28 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, en el seu apartat e) en els contractes de serveis corresponents a la realització d’un treball de camp per a traspassar a la cartografia municipal els elements de les zones enjardinades i l’arbrat de Girona (exp. 2009008923) d’import 32.198,98 €, en no haver participat ni proposat cap actuació relacionada amb l’indicat contracte.

Quarta.- El senyor Pardo no estava afectat pel deure d’abstenció en relació als contractes derivats de l’organització de la setmana del Medi Ambient i Dies d’Ecologia del 2009 (expedient 2009006224) d’imports 879,05 € i 374,10 € i subministrament de material relatiu a la sensibilització envers la tinença d’animals de companyia 2009 (expedient 2009010020) d’import 4.402,67 € en estar iniciats els expedients amb posterioritat al 2 d’abril de 2009 i per tant en haver transcorregut el termini dels dos anys exigit per l’indicat precepte.

Cinquena.- El senyor Pardo estava afectat pel deure d’abstenció en l’adjudicació dels treballs de l’exposició “Canvi climàtic i consum a Girona” d’import 250 €, en favor de la cooperativa catalana limitada “La Copa” (expedient 2008004535) i en la programació de l’organització d’activitats en relació a l’organització de la setmana del Medi Ambient i Dies d’Ecologia (expedient 2008004015) en haver-se adjudicat a la societat cooperativa catalana limitada La Copa, la instal·lació, col·locació i presentació de l’exposició “Un món diferent. Efectes del canvi climàtic a casa nostra” per un import total de 748,20 €, IVA inclòs, en haver-se tramitat i adjudicat dintre del període de dos anys establert en l’article 28.e) de la Llei 30/92, de 26 de novembre.

Sisena.- Malgrat el deure d’abstenció en l’adjudicació dels dos contractes referits en la conclusió cinquena, aquests no queden invalidats tot atenent que la prestació del servei ja ha estat efectuada, que les adjudicacions es van efectuar de conformitat amb el corresponent informe tècnic municipal i de conformitat amb l’article 66 de la LRJPAC.

Setena.- Cap responsabilitat es deriva pel regidor senyor Enric Pardo i Cifuentes per raó de no haver-se abstingut en la tramitació i resolució dels dos expedientes referenciats; ni en l’àmbit administratiu ni en el de la responsabilitat patrimonial que li podria ser exigible per l’acció de regrés ja que pel que fa a la responsabilitat administrativa aquesta únicament és exigible als empleats públics mitjançant expedient disciplinari i pel que fa a la responsabilitat patrimonial perquè aquesta únicament es donaria si l’Ajuntament es veiés obligat a indemnitzar per l’anul·lació dels contractes adjudicats i, tal i com s’ha raonat en el cos del present informe, els referits contractes no són invàlids, havent desplegat degudament els seus efectes.




Diferències territorials i estat federal


Jordi Córdoba

El discurs demagògic de la dreta conservadora espanyola s’omple la boca dient que tots els ciutadans de l’estat han de tenir els mateixos drets, siguin de la comunitat autònoma que siguin. Tan sols Navarra sembla ser una clara excepció a través del seu concert econòmic, amb un finançament molt per sobre de la mitjana estatal. Però Navarra és intocable per a la dreta, la seva autonomia foral fou parcialment respectada fins i tot pel règim franquista, a canvi del suport tradicionalista a l’aixecament militar i durant la guerra civil.

És significatiu que si Espanya defensa a peu i a cavall un millor finançament o més ajuts a la Unió Europea, això signifiqui defensar el país, mentre que si Catalunya fa el mateix a nivell d'Espanya, això sigui titllat d’egoisme pels sectors més espanyolistes. No importa que en molt poc temps el Principat hagi augmentat en un milió més d'habitants de totes les races i nacionalitats.

I pel que es veu, tampoc tots els espanyols han de tenir els mateixos drets, siguin de la classe social que siguin. Per a la dreta conservadora no semblen importar les grandíssimes diferències socials que es donen a qualsevol comunitat, on podem trobar variacions de renda “entre espanyols” que poden multiplicar-se fins a un miler de vegades o més entre les més altes i les més baixes.

De la mateixa manera com sembla normal i lògic que persones amb un nivell de rendes molt diferent quedin més equilibrats un cop pagats els impostos, principalment l'IRPF, però sense arribar a un igualitarisme absolut, a nivell de comunitats autònomes sembla també raonable un sistema solidari més equilibrat que l'actual, com el nou model de finançament preveu. Amb aquest nou sistema, Catalunya arribarà en els propers anys a uns recursos financers de l’estat un 5 % més alts que la mitjana. És just que els territoris que aporten menys se situin aprop de la mitjana estatal i que els que aporten més estiguin una mica per sobre de la mitjana, parlem de la comunitat que parlem.

Avançar cap a un sistema federal seria un bon pas endavant en el respecte tant de la diversitat com de la solidaritat territorial. Amb independència del que resolgui el Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, caldrà plantejar-se com objectiu a mig termini una reforma de la Constitució, per tal de construir un nou estat federal, plurinacional, democràtic i solidari, i que respecti també el dret a decidir de cada poble.
.

Honestedat i manipulació


Pau Gálvez

No enganyaré, des de la primera frase deixo clar que aquest article no està fet des de l’objectivitat i la indiferència sinó des de l’amistat i el compromís.L’adjudicació d’un estudi de digitalització informàtica a la cooperativa sense ànim de lucre La Copa SCCL, de la qual avia estat soci fundador l’Enric Pardo, ha servit per que durant setmanes un mitjà de comunicació local es dediques al linxament mediàtic de la forma més barroera possible. Dos editorials i dos articles (una del director i un altre d’un cap de redacció) apart d’una nota diària amb qualsevol excusa, donen la mesura de la importància que a aquesta batalla li havien donat alguns.

Amb l’Enric políticament em separen mil matisos i segurament tenim punts de vista diferent sobre moltes coses, però això no treu que tinguem prous punts en comú per compartir un projecte de ciutat que volem socialment justa, ecològicament sostenible i democràticament radical.Més enllà dels aclariments tècnics del cas, que ha fet el propi Enric i que està en mans del servei jurídic de l’Ajuntament, voldria fixar-me en altres paràmetres. A quí li pot molestar tant l’Enric i el projecte que representa? Qui surt beneficiat de sembrar el dubte sobre l’honestedat de l’Enric i el grup municipal? Deixo la resposta en l’aire i que cada lector faci les seves pròpies reflexions.La irrupció d’ICV-EUiA dins del govern municipal va incomodar a més d’un. La gent de la coalició no destaquem precisament per la nostra servitud al poders establers, el pacte de govern que vam signar, està fet amb la filosofia de la lleialtat institucional, però no el de la submissió.

La coalició que formem ICV-EUiA som una força petita i molt plural que des de la nostra diversitat aspirem a un canvi social. Alguns, volent ridiculitzar-nos, ens han reclamat de la cultura del no, i tenen raó, som els del no a una societat injusta on les finances estiguin per sobre de les persones, els que pensem que no està tot escrit i volem canviar el món. No som ingenus i sabem que això comporta costos, començant pels personals. Però davant de determinats atacs sempre ens quedarà la nostra honestedat.
L’Enric Pardo, va assegurar que presentarà «la renúncia l'endemà mateix» si l'expedient informatiu que s'ha obert conclou que hi ha alguna incompatibilitat entre la seva funció municipal i l'adjudicació d'un estudi a la cooperativa La Copa. És aquesta actitud la que mai ens perdonaran els nostres enemics. És aquesta actitud ètica la que deixa despullades les mitges veritats i la manipulació informativa.
Subscriure's a: Missatges (Atom)