.png)
En la roda de premsa que el grup municipal que encapçalo va fer per manifestar la total confiança que l'expedient informatiu obert per l'alcaldessa al regidor Enric Pardo demostraria la plena legalitat de les seves accions, el periodista Tapi Carreras em va preguntar si em semblava ètic el comportament del regidor. La meva resposta va ser que en política en un país democràtic el que és exigible a un polític és l'estricte compliment de la llei i que avui la desafecció de bona part de la ciutadania vers la política era la sospita que els polítics vulneraven la llei per al seu enriquiment personal, exemples com el cas Gürtel i Pretòria vénen a confirmar aquesta sospita generalitzada.
L'ètica de cadascú és personal i intransferible, és el compromís que nosaltres ens posem a partir dels valors que ens autoexigim. Aquests valors que ens marquen la nostra trajectòria vital, si són públics i coneguts, poden representar per a altri un model a seguir però mai són exigibles a altri ni imposables per un partit o un diari.
Quan fas declaracions públiques ets conscient que es poden tergiversar, no li cal debades mala intenció, aquells que ens dediquem a l'ensenyament sabem que una cosa és el que dius però la manera de rebre la informació és tan diversa com els alumnes que tens. Després de la roda de premsa vaig observar que l'esmentat diari deia que jo considerava que l'ètica era el compliment de la llei, sense més matisos. Podia haver contestat immediatament però vaig minimitzar la importància que es donaria a aquesta afirmació que interpretava el diari. Quan he vist que s'ha repetit a vegades amb mala intenció i d'altres per gent que em coneix, segur que amb bona intenció, sorpresa per la rotunditat de l'afirmació periodística, m'ha semblat oportú contextualitzar i explicar un xic de què estava parlant.
No dubto que la noble tasca de fer política en una societat democràtica ha de portar aquelles persones més autoexigents amb si mateixos a dedicar part del seu temps a aquesta activitat pública, però també seran necessàries i imprescindibles totes aquelles persones que, sense exigir-se tant, complint la llei, facin un bon servei a la seva comunitat.
