La coalició d'ICV-EUiA espera que es paralitzi el projecte de desdoblament de l’N-260 i qualifica d’impugnable el procediment de Variant de la Bisbal

Els càlculs del trànsit en què es basa el desdoblament de l’A-26 són contradictoris entre sí i amb les recomanacions ambientals i no estan contextualitzats en la realitat del Territori. D’altra banda, ni el projecte de l’A-26 ni el de Variant de la Bisbal s’han sotmés al tràmit necessari d’avaluació ambiental estratègica.


El coordinador d’ICV Comarques Gironines, Enric Pardo, i el portaveu i Diputat, per la coalició ICV-EUiA Lluís Postigo, han explicat avui en roda de premsa les al·legacions que ls'han presentat al projecte de l’A-26, Figueres – Olot. Tram Besalú Olot, Enllaç Cabanelles.

La coalició convida a fer una reflexió seriosa sobre per on han de passar i com les infraestructures que Catalunya ha d’acollir, sobretot fent referència al trànsit internacional de mercaderies.

Postigo ha explicat que existeix una contradicció en els càlculs indicats en la memòria del projecte i que responen a unes previsions de trànsit que no inclouen les recomenacions ambinetals. Així mateix el diputat ha indicat que aquest projecte incompleix el Pacte Nacional d’Infraestructures, el Plan Estratégico de Infraestructuras així com els Pactes Polítics i Civils celebrats quan es va aprovar l’ex Vic-Olot. D’altra banda, també seria incompatible amb la proposta de Pacte Nacional d’Infraestructures que que avui està sobre la taula, el qual indica que no es desdoblarà cap carretera que no superi els 15.000 vehicles diaris i aquest no és el cas de la N260.

La Variant de la Bisbal

Enric Pardo, ha destacat que aquest projecte, com tampoc el de la Variant de la Bisbal, s’ha sotmès al tràmit d’avaluació ambiental. Així mateix, Pardo ha afegit que el procediment que vol resoldre la Variant de la Bisbal és impugnable i no constitueix cap solució. Pardo ha indicat que “Això no soluciona cap tema. Si això es quedés així, aquesta seria la història d’un engany, no es pot emetre una decisió diferent a la que han expressat 6000 ciutadans a través d’al·legacions, perquè això no és una monarquia absoluta”



Els dos traçats sotmessos a informació pública pel Conseller Nadal, ignores les recomanacions del Consorici de les Gavarres, Cilma de Diputació de Girona i DMAH que indicaven que la opció pel Nord era ambientalment millor. Així mateix, també era la més curta, la que afectaria a menys veïns i la més econòmica.

Però el Conseller Nadal ha suprimit aquesta alternativa i ara posa a exposició pública dues alternatives pitjors que la que s’ha suprimit. Pardo ha convidat Nadal a explicar els arguments objectius que justifiquin la tria d’una d’aquestes alternatives, però com que no existeixen arguments tècnics, que expliqui en base a quins interessos i de qui es vol prendre aquesta decisió.Pardo sospita que aquests interessos estiguin relacionats amb el Pla General de la Bisbal i a les diferents possibilitats d’edificació entre la zona nord i Sud. Pardo ha expressat “que si interessa la carretera pel sud per tal de possibilitzar l’edificació del territori, que s’expliqui per a que tothom sàpiga qui són els beneficiats d’aquesta decisió”

Enric Pardo també ha recordat que des da la coalició no es veu la necessitat d’una autovia, però que contemplarien la porssibilitat d’una variant si es demostrés la seva necessitat, i en tot cas, sempre per on fos més respectuós amb el medi, és a dir pel Nord. Per úlitm, Pardo ha animat als ciutadans de la Bisbal a presentar al·legacions per demostrar que no estan d’acord amb la manera com s’estan fent les coses.

Noranta eurodiputats demanen a la UE més pressió contra Micheletti

Noranta eurodiputatts, principalment de grups d'esquerra, han signat una declaració en la qual condemnen el cop d'estat a Hondures i demanen a la UE que mantingui la pressió contra el nou règim suspenent tota cooperació amb ell i les facilitats comercials que gaudeix el país.
El text, elaborat a iniciativa dels eurodiputats espanyols Willy Meyer, del grup de l'Esquerra Unitària; Luis Yáñez, del grup Socialista; i Raül Romeva, del dels Verds, ha estat remès a la comissària europea de Relacions Exteriors, Benita Ferrero-Waldner.
En el document, els noranta parlamentaris exigeixen a la UE que mantingui la pressió sobre el govern de Roberto Micheletti a través de la suspensió de les negociacions per a l'acord d'associació amb Amèrica Central "mentre no es restableixi la democràcia a Hondures" i de la congelació de "tota cooperació i de les facilitats comercials SPG+".

La Comissió Europea va confirmar la seva decisió de congelar la transferència de 65,5 milions d'euros d'ajuda pressupostària directa al Govern hondureny després del fracàs de les gestions del governant costa-riqueny, Óscar Arias, per a trobar una solució a la crisi política.

En un comunicat, Meyer va confiar que la declaració sigui "una mesura de pressió més per a evitar el bany de sang a Hondures, que seria en tot cas responsabilitat del govern colpista". Romeva va considerar, mentre, "imperatiu que la UE insisteixi en la reinstauració de l'ordre constitucional per a preparar adequadament les eleccions de novembre de 2009, i que en cap cas la UE ha de reconèixer al govern colpista a fi d'evitar asseure un precedent que podria tenir tristes conseqüències per a la regió sencera".
A continuació adjunt el text sencer de la petició.

DECLARACIÓ D'EURODIPUTATS DEL PARLAMENT EUROPEU

Considerant que el passat 28 de juny l'exèrcit d'Hondures va donar un cop d'estat detenint i expulsant al seu President Manuel Zelaya

Considerant que l'endemà Roberto Micheletti s’autoproclamo president d'Hondures.

Condemnem enèrgicament el cop d'estat militar contra el President d'Hondures José Manuel Zelaya, així com la seva detenció i expulsió forçada del país, i la instauració d'un règim de facto.

Ens sumem a la comunitat internacional i els organismes internacionals com l'Organització d'Estats Americans en l'exigència de la restitució immediata de J.M. Zelaya com President electe d'Hondures i el restabliment de l'ordre democràtic i constitucional en el país

Declarem el no reconeixement ni acceptació de cap govern que intenti reemplaçar al democràticament electe a Hondures, rebutgem qualsevol atac a l'Estat de Dret Hondureny i exigim el respecte a l'ordre democràtic i constitucional i el restabliment de la llibertat de premsa i d'exercir oposició

Ens solidaritzem plenament amb les forces democràtiques d'Hondures que resisteixen i lluiten pacíficament pel restabliment de la democràcia i saludem la mediació del President de Costa Rica Óscar Arias amb la finalitat de trobar una solució pacífica de la situació.

Aprovem la suspensió de les negociacions de l'Acord d'Associació UE-Amèrica Central mentre no es restableixi la democràcia a Hondures, i exigim la suspensió cap al govern de facto de tota cooperació i de les facilitats comercials SPG+

Primeres signatures:
Willy Meyer
Luis Yáñez-*Barnuevo García
Raül Romeva i Roda

El conseller de Medi Ambient i Habitatge ha signat el Pacte per la Bossa amb totes les organitzacions de la distribució i la fabricació

S'ha signat el compromís per reduir el consum de les bosses de plàstic de nanses d'un sol ús a Catalunya. Es tracta de la signatura del Pacte per la Bossa, que s'ha portat a terme entre el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i les entitats del sector del comerç, la distribució i la fabricació de plàstics.

És la primera vegada que la totalitat del sector de la distribució i el comerç acorda tirar endavant un pacte d'aquestes característiques amb l'Administració. Les organitzacions sectorials signants són la Asociación de Cadenas Españolas de Supermercados (ACES), la Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución (ANGED), la Asociación Española de Distribuidoras, Autoservicios y Supermercados (ASEDAS), la Confederación Española de Comercio (CEC), la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), el Consell d'Empreses Distribuïdores d'Alimentació de Catalunya (CEDAC), PIMEC i la Asociación Española de Fabricantes de Bolsas de Plástico (AEFBP). Les empreses que formen part d'aquestes organitzacions s'hi podran adherir de manera individual o agrupades en associacions, gremis i establiments.

El Pacte per la Bossa estableix un marc de col·laboració entre l'Administració catalana i les organitzacions sectorials amb la finalitat de corregir l'ús innecessari de bosses de nanses d'un sol ús i aconseguir així un consum sostenible d'aquest producte per part de la ciutadania. L'objectiu és reduir el consum d'aquest tipus de bosses un 50% l'any 2012, respecte dels valors de consum de 2007.

A finals de 2010, l'Agència de Residus de Catalunya realitzarà un nou estudi del consum de bosses de plàstic a Catalunya prenent com a referència les dades de 2007. I, anualment, a partir de 2011, presentarà els estudis de verificació dels objectius assolits, per comprovar i valorar l'efectivitat de les mesures de reducció adoptades pel sector de la distribució i la fabricació.

El Pacte preveu la creació d'una comissió tècnica integrada per representants de les organitzacions signatàries i de l'Agència de Residus de Catalunya. La responsabilitat principal d'aquesta Comissió serà fer el seguiment de les accions i mesures adoptades pels establiments comercials per aconseguir els objectius de reducció. La vigència del Pacte és de dos anys, prorrogable per mutu acord de les parts, i podrà conviure amb altres mesures de prevenció.

En formalitzar les adhesions (de manera individual o col·lectiva) s'hauran de concretar les mesures per reduir la distribució de bosses de plàstic en els establiments. Tot i això, el document signat avui recull alguns exemples de mesures a implantar per la consecució dels objectius fixats: campanyes de sensibilització i orientació ambiental del consumidor per al foment de la reutilització de bosses i del seu reciclatge, habilitació d'espais adequats per fomentar l'ús del carretó de la compra, campanyes per a la promoció del servei domiciliari per a compres superiors a determinats volums, establiment de mecanismes de control de bosses dispensades (comptadors, dispensadors i altres sistemes d'assignació de bosses), establiment de mecanismes per a l'ompliment automàtic de les bosses, incorporació a l'oferta de bosses reutilitzables per congelar, bosses reutilitzables de diferents materials (roba, paper o plàstic) i de diferents capacitats, bosses compostables, capses de cartró o plàstic reutilitzables, orientació dels consumidors per caixes (caixa verda, caixa ràpida), polítiques comercials que potencien conductes ambientals respectuoses en el consumidor, com per exemple, el cobrament al consumidor del cost de la bossa en el cas que n'utilitzi o el descompte al consumidor del cost de la bossa si aquest no la utilitza.

Durant el 2007 es van consumir a Catalunya 2.345.686.828 bosses de plàstic d'un sol ús. Això equival a 45 milions de bosses a la setmana, és a dir, 908 bosses a l'any a cada llar. Pràcticament, cada català consumeix una bossa de plàstic d'un sol ús al dia durant tot l'any. D'altra banda, el conjunt de bosses de plàstic consumides representa el 0,43% del total dels residus municipals generats a Catalunya. Totes les normatives mediambientals vigents estableixen criteris de reducció de residus, donant una gran importància a les accions de prevenció promovent la minimització dels impactes ambientals dels béns i serveis en totes les seves etapes: disseny, producció, distribució i comercialització.

La nova classe capitalista

Els serveis socials dels nostres municipis comproven dia a dia com el nombre de peticions d'ajuda per a menjar, roba, medicaments o aliments infantils augmenta d'una forma alarmant. Arreu de Catalunya i d'Espanya, la greu recessió econòmica provoca ja que prop d'un milió de persones o famílies amb risc d'exclusió hagin de rebre ajudes de diferents entitats. Mentrestant, el que podem anomenar la nova classe capitalista, formada pels principals executius de les grans corporacions financeres, industrials i de serveis, s'enriqueix ostentosament.

Segons informacions recentment difoses, bona part dels alts directius del Banc Santander, el BBVA o Telefónica varen percebre entre un i quatre milions d'euros durant l'any 2008, incloent salaris, aportacions en accions, plans de pensions o altres incentius. En el cas dels dos màxims responsables del Santander i del BBVA, respectivament, la xifra superaria els 20 milions d'euros anuals. I a àmbit internacional, les coses no són gaire diferents. Els 45 principals executius dels EUA guanyen de mitjana 19 milions de dòlars anuals, però alguns d'ells, com ara els màxims directius d'empreses com Oracle o Occidental Petroleum, poden arribar a superar els 100 milions de dòlars en el mateix període. Aquests grans incentius per resultats econòmics a curt termini han col·laborat en gran mesura en una deficient gestió del risc, amb els resultats catastròfics que ara podem veure.

I els governs, amb diners de tota la ciutadania, han hagut de córrer per ajudar bancs i indústries en crisi, mentre organismes públics de control es dediquen a qüestionar el futur dels sistemes públics de pensions (Banc d'Espanya), a reclamar la moderació salarial i l'abaratiment de l'acomiadament (BCE), o a imposar draconianes condicions als països en desenvolupament (FMI). No és estrany que aquesta situació d'escandaloses diferències socials, amb la complicitat de determinats governs i institucions, provoqui la indignació d'una ciutadania que no arriba a final de mes o que ha de demanar l'ajuda dels serveis socials. Estem patint una nova classe capitalista, cada cop menys implicada en l'economia productiva, que ara ha provocat una nova i profunda crisi del sector financer i la recessió econòmica internacional, però que pot acabar convertint-se en un veritable flagell social per al futur de la humanitat.

Jordi Cordoba

Membre del Grup municipal d'ICV-EUiA

Habitatge finalitza les obres d’una plaça d’ús públic al barri Font de la Pòlvora de Girona

L’empresa pública Adigsa, adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, ha acabat recentment les obres de pavimentació de la plaça Acàcia 10, situada al barri Font de la Pòlvora de Girona (Gironès). L’actuació, a càrrec de l’empresa Construccions Munné SA, ha tingut una durada de dos mesos i l’import d’adjudicació ha estat de 60.588 €.

La nova plaça té un ús públic i segons un conveni amb l’Ajuntament de Girona, l’objectiu és que esdevingui un aparcament de vehicles pels veïns de la zona. El barri Font de la Polvòra té 500 habitatges amb protecció oficial.

Les actuacions s’inclouen en el Pla director d’obres revisat 2006-2016 (PDOR), que Adigsa i la Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya (FAVIBC) van signar el juliol de 2006 per rehabilitar i actualitzar l’estat dels blocs d’habitatges construïts amb règim de protecció oficial a Catalunya.

24 d'octubre, Dia d'Acció Climàtica

Per què 350?Segons els científics, el llindar a partir del qual es causen danys seriosos a l’atmosfera és de 350 parts per milió de gasos amb efecte d’hivernacle. D’aquí ve la xifra del títol. En aquests moment ja hem superat aquest llindar i el planeta està a 389,42 ppm, per tant estem en zona de perill.
350 és una plataforma que connecta persones a tot el planeta amb l’objectiu d’influir els dirigents del països, per tal que en el marc de la Conferència de la ONU sobre canvi climàtic 2009 que es celebrarà a Copenhagen, s’aconsegueixi un acord internacional per reduir les emissions a 350 ppm.
350 fa una crida a través de la web www.350.org , a passar a l’acció pel 24 d’octubre, a unir-se al moviment i et convida a crear una acció de suport per canviar el món ja sigui a nivell individual, d’empresa, d’associació, institucional, etc. L’Ajuntament de Girona properament plantejarà una acció. Tu també pots intervenir.

El pavelló de Fontajau de Girona té 100 m² de panells solars per escalfar el 70% de l'aigua

Els 100 metres quadrats de plaques solars en un dels sostres del pavelló de Fontajau ja estan instal•lades i quan funcionin a partir del setembre han de permetre escalfar fins a un 70% de l'aigua que es consumeix a les instal•lacions en els mesos amb més sol.
La instal•lació solar tèrmica té una superfície de 100 m2 repartits en 10 captadors de gran superfície que sumats a la reforma de les instal•lacions interiors ha suposat un cost d’uns 150.000 €.
La instal•lació s’ubica sobre la coberta plana de la façana sud que dóna al riu Ter i servirà per a escalfar l’aigua de les dutxes.
S’ha instal•lat un sistema de control remot que permetrà veure en tot moment els paràmetres de funcionament de la instal•lació i detectar qualsevol anomalia.
El regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, subratlla, però, la importància d'aquesta instal•lació pels beneficis mediambientals que suposarà, ja que permetrà un estalvi anual d’uns 70.000 kWh, que correspon a un estalvi d’emissions de CO2 d’uns 15.000 kg i un estalvi econòmic anual de com a mínim de 5.000 €.

D'instal•lacions solars tèrmiques també n'hi ha a les piscines de Palau i Can Gibert, al pavelló del Pont Major o als vestidors de les Torres de Palau, així com a les escoles bressol El Tren i Garbí, al gimnàs del CEIP Taialà i el centre cívic Pont Major. Aquestes instal•lacions sumades representen més de 300 m², als quals cal sumar-hi els 100 m² de la nova instal•lació en un terrat de Fontajau. Per contra, els centres cívics Ter i del Pont Major, així com la potabilitzadora de Montfullà estan equipats amb plaques fotovoltaiques i entre totes generen uns 125 kW.

Aconseguir el triple 20

Aquesta actuació està inclosa dins el Pla d’Acció Energètica municipal, una planificació feta per l’àrea de medi ambient i sostenibilitat de les actuacions que cal fer en els equipaments municipals assolir els objectius d’estalvi i d’implantació d’energies renovables de la UE, l’anomenat 20/20/20. Aquests objectius són arribar al 2020 havent reduït un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, reduir un 20% la despesa energètica i aconseguir un 20% de renovables. L’ajuntament va fer seus aquests objectius i va xifrar-los en l’objectiu de reduir cada any un 1,5% la despesa energètica i assolir el 20% de renovables. Per complir els objectius marcats, el consistori està impulsant nous mètodes de producció d'energia, des de plantes de biomassa fins a l'energia geotèrmica.

En concret el Pla estableix la reconversió progressiva de les flotes de vehicles municipals per passar de motors de benzina a elèctrics en el cas dels vehicles lleugers, i per passar de diesel a biodièsel en el cas dels vehicles pesants. La flota de recollida de residus ja funciona amb biodièsel des de fa dos anys i ara està en estudi la introducció del biodièsel en la resta de vehicles pesants i en els autobusos. També ara fa dos anys l’Àrea de medi ambient va adquirir el primer vehicle elèctric de l’Ajuntament.
El Pla també estableix la conversió del combustible usat per a les calefaccions que encara funcionen amb gasoil i substituir-les per calderes de biomassa. La resta d’aportació d’energies renovables venen donades per la geotèrmia, que ja és té en compte en els nous edificis i per la instal•lació paulatina d’energia solar tant tèrmica com fotovoltaica en tots els equipaments municipals.

Pardo subratlla que tots aquests projectes s'estan implantant amb la voluntat d'aconseguir l'objectiu marcat per la Unió Europea. Un objectiu que és arribar a l'any 2020 havent reduït un 20% dels gasos hivernacles emesos, haver rebaixat un 20% la despesa energètica i assolir que un 20% de l'energia sigui generada per energies renovables. L'Ajuntament s'ha marcat reduir l'1,5% cada any i Pardo vol que en aquest mandat «es vegi un canvi de model». Té clar que la inversió en estalvi «és important en temps de crisi però redueix la despesa en el futur». Es compraran cotxes elèctrics i es passarà al biodièsel en busos i camions.

Passar de 740 a 520 factures

En el procés per ordenar tota la despesa energètica i de consums de l'Ajuntament de Girona, l'àrea de Medi Ambient ha trobat que l'Ajuntament arribava a pagar més de 740 pòlisses de comptadors. Una primera repassada ha permès comprovar que prop de 220 eren inactius i s'han pogut donar de baixa, suposant ja un estalvi considerable. A més, ara l'Ajuntament vol aprofitar la liberalització del mercat per poder fer un concurs i obtenir unes condicions més beneficioses que suposin un estalvi econòmic. La voluntat és que en aquest concurs es premiïn les empreses que aposten per les energies renovables, amb la intenció que el consistori serveixi d'exemple en aquesta nova línia. Totes les mesures han de suposar un estalvi econòmic, però a més una reducció d'emissions de CO2.

Autoabastament energètic

Dins aquesta política energètica endegada per l’àrea de medi ambient i sostenibilitat hi han tres projectes en fase de redacció tendents a l’aprofitament de recursos municipals com a font d’energia que permeti l’autoabastament energètic d’equipaments i vehicles.
El primer d’aquests projectes consisteix en l’aprofitament de la poda de la jardineria urbana com a biomassa. Cada any l’Ajuntament produeix a l’entorn de 300 tones de biomassa amb l’arbrat que hi ha als carrers i places. El projecte calcula que amb aquest residu verd es podrien alimentar totes les calderes de les escoles de la ciutat. Per ara, mentre es concreta el procés necessari per fer-ho possible, s’estan substituint progressivament les calderes i s’alimenten amb biomassa d’origen forestal.

Les escoles, amb biomassa

L'èxit de funcionament de la nova caldera de biomassa de l'escola de Vila-roja, que va entrar en servei al novembre del 2008, ha fet que ja hi hagi tres projectes més perquè tres escoles més de la ciutat canviïn les calderes de gasoil o d'altres components per la biomassa. Ara mateix s'està construint la nova caldera de biomassa per a l'escola de Santa Eugènia, però també està projectat que s'incorpori aquest sistema per als centres educatius Annexa-Joan Puigbert, on s'aprofitarà l'ampliació per fer-ne l'adaptació. La biomassa també es preveu instal•lar al nou edifici de l'escola de Domeny, que inclourà altres mecanismes innovadors d'eficiència energètica.

El segon dels projectes consisteix en l’aprofitament de l’oli vegetal usat que es recull com a residu en les deixalleries per autoproduir-se el biodiesel, aprofitant la tecnologia d’equips compactes que ja usen les empreses de transports i algunes granges de gran extensió.

El tercer gran projecte, que és el que contribuirà més a assolir l’objectiu del 20% de renovables a la ciutat, és el de la nova planta de residus, la qual estarà concebuda no sols com una planta de tractament si no, sobretot com una planta de valorització de materials. La producció energètica esperada pot duplicar o triplicar el consum de la propia planta i el de la depuradora sumats. A més la producció de biogas a partir de la matèria orgànica recollida obre la porta a considerar el seu aprofitament com a combustible de vehicles. En els propers mesos l’Ajuntament contractarà l’enginyeria que ha de redactar el projecte i que haurà d’estudiar el millor aprofitament de l’energia de forma que s’en gasti poca i s’en produeixi molta.

Altres actuacions de la regidoria de Medi Ambient son:

Les noves llars d'infants de Girona incorporaran un nou sistema per escalfar o refredar les aules i l'aigua d'aquestes instal•lacions. Es tracta de l'energia geotèrmica, un sistema que aprofita l'energia del subsòl i la capacitat de mantenir a sota terra una temperatura constant. Es calcula que a uns 20 metres sota terra la temperatura sol ser d'uns 17 graus, això es pot aprofitar per escalfar l'aigua a l'hivern, gràcies a l'energia que el terra acumula per les aigües pluvials, el vent i el sol. Per contra, aquesta baixa temperatura simplifica molt més la missió de refredar els locals i classes a l'estiu, ja que només cal aprofitar el circuit tancat d'aigua i anticongelant per refredar tot l'àmbit. Aquest sistema ja s'està implantant a la nova escola bressol que s'està construint a Montilivi. Un sistema que també incorporarà en un futur la nova llar d'infants que s'ha de construir al sector de la Devesa.

Una altra mesura que s'ha començat a aplicar per complir el pla energètic que ha aprovat el consistori fa pocs mesos és la substitució de les bombetes dels semàfors per la tecnologia LED, que permet estalviar un 80% d'energia. Fins ara s'han canviat un 20% del centenar de cruïlles semafòriques que té la ciutat. Una altra línia és la millora de l'eficiència en els equipaments municipals, per això aquest estiu s'està sectoritzant la calefacció de diverses escoles, una mesura que permetrà estalviar un 25% de l'energia que fins ara es consumia. La renovació de les finestres amb nous tancaments que aïllin millor l'interior també ha de servir per reduir un 15% més el consum. Encara en els centres educatius de la ciutat també s'està procedint a la instal•lació de vàlvules termostàtiques a les aules de les escoles, una eina que permet conèixer en cada cas la temperatura i diferenciar cada classe, sobretot, si és a cara nord o cara sud.

Actuacions fetes per l’Ajuntament per impalntar energia renovable als equipaments en el marc del Pla energètic municipal:

L’Ajuntament disposa actualment de les següents instal·lacions solars tèrmiques

ENERGIA SOLAR TÈRMICA	Ús	m2
Piscina Palau	ACS dutxes i vas piscina	72
Piscina Can Gibert del Pla	ACS dutxes i vas piscina	84
Pavelló Pont Major	ACS dutxes	45
Vestidors CMF Torres de Palau	ACS dutxes	15
EB El Tren	Terra radiant	25
EB Garbí	Terra radiant	25
CEIP Taialà	ACS Gimnàs	20
CC Pont Major / BB Ernest Lluch	ACS	14
	Total	300

I les següents instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a xarxa:

ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA	kW
CC Ter / BB Antònia Adroher	20,16
CC Pont Major / BB Ernest Lluch	2,50
Potabilitzadora de Montfullà	100

Així com les següents calderes de biomassa:

BIOMASSA	kW
CEIP Vila-roja	150
CEIP Santa Eugènia (en construcció)	150
CEIP Annexa – Joan Puigvert (en projecte)	400
CEIP Domeny (en projecte)	400

I escoles bressol amb geotèrmia:

GEOTÈRMIA	kW
EB Montilivi (en construcció)	370
EB La Devesa (en projecte)	-

D’altra banda, s’estan efectuant reformes d’instal·lacions en la majoria d0’equipaments municipals per fomentar l’estalvi energètic, entre les quals val la pena destacar:

EFICIÈNCIA	Estalvi previst
Sectorització de la calefacció de totes les escoles	25%
Instal·lació de valvules termostàtiques de les aules de les escoles	15%
Canvi de tancaments i millora dels aïllaments de les escoles	15%
Canvi calefacció al Centre civic Onyar i al Centre Civic St.Narcís	20%
Canvi de semafors a tecnologia LED	80%

Font: Ajuntament de Girona, El Punt

IU-ICV-EUiA i ecologistes proposen reformar els impostos amb criteris ambientals

Izquierda Unida - Iniciativa per Catalunya Verds- EUiA (IU-ICV-EUiA) ha presentat aquesta setmana, juntament amb WWF Espanya, Ecologistes en Acció, Greenpeace i CC.OO, una Proposició de Llei (PL) al Congrés dels Diputats sobre Fiscalitat Ambiental. L'objectiu és escometre canvis en l'actual marc normatiu fiscal introduint criteris ambientals en els impostos existents, creant nous impostos i reformant amb criteris ambientals la fiscalitat de les hisendes locals.

En concret, aquesta Proposició de Llei preveu nous impostos sobre l'energia nuclear, l'abocament i la incineració de residus i les bosses de plàstic d'un sol ús, que se sumen a modificacions en altres impostos existents sobre hidrocarburs, matriculació, impost de societats, IRPF i IVA. Pel que fa a les hisendes locals, es proposa modificar les taxes de residus, l'impost de circulació, l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres i l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE).

Una mesura per provocar el canvi
Els promotors de la PL asseguren que amb aquesta iniciativa es pretén gravar en major mesura les activitats més contaminants, eliminar certs beneficis fiscals ambientalment injustificables i bonificar les pràctiques més sostenibles. L'objectiu fonamental i prioritari de la proposta és modificar comportaments dels ciutadans i les empreses en el consum de béns i serveis, substituint els de major impacte ambiental i emissions de CO₂ per altres de menor impacte i més eficients energèticament.

També es busca promoure sistemes de transport i usos del sòl "més sostenibles", com el transport públic i vehicles menys contaminants, rehabilitació, agricultura més sostenible, energies renovables i inversions ambientals.

Per això, asseguren que aquesta iniciativa no té per objectiu incrementar la recaptació, sinó actuar sobre les vies per les quals s'obté, afavorint una economia més sostenible. D'aquesta manera, la recaptació augmenta en alguns casos (hidrocarburs, energia nuclear, abocament i incineració, bosses de plàstic, pernocta, canvi d'ús del sòl, taxes de residus ...), però disminueix en altres (impost de societats, IAE , IRPF...). En altres casos, com l'IVA o els impostos de matriculació i circulació, la recaptació augmentarà o disminuirà en funció del tipus de productes objecte de gravamen.

Modificacions en impostos existents
Algunes de les modificacions que s'introdueixen en els impostos actualment existents són:

- Impost sobre hidrocarburs: s'elimina l'exempció que fins ara tenia per als vols domèstics, s'augmenten les tarifes del fueloil i es busca la convergència de tipus entre el gasoil i la gasolina.

- Impost de matriculació: s'elimina l'exempció de l'impost de la que gaudien fins ara totes les embarcacions d'esbarjo i les aeronaus. En els vehicles i motocicletes es reforça el vincle entre el tipus impositiu i les emissions de CO₂, augmentant el nombre de categories existents i tenint en compte altres formes de contaminació per mitjà de les categories euro.

- Impost de societats: s'introdueixen deduccions per inversions d'estalvi d'energia i aigua i en despeses per afavorir la mobilitat sostenible dels treballadors.

- IRPF: s'introdueix una deducció per adquisició d'abonaments de transport públic per part dels treballadors.

- IVA: s'aplicaria el tipus normal en comptes del reduït a serveis com la fumigació de plantacions o el transport aeri i s'aplicaria, però, l'IVA reduït a les rehabilitacions i habitatges protegits.

Els nous impostos
La Proposició de Llei planteja la creació dels següents impostos:

- Un impost sobre l'energia nuclear i l'emmagatzematge de residus radioactius, la recaptació es destinaria en part a un fons per al desenvolupament alternatiu de les zones on s'ubiquen les centrals.

- Un impost sobre l'abocament i la incineració de residus, els ingressos es cedirien a les CCAA, amb excepció de les CCAA que ja el tenen establert.

- Un impost sobre les bosses de plàstic d'un sol ús, semblant a l'establert per Irlanda.

- Un impost sobre el canvi d'ús del sòl, la finalitat del qual és desincentivar la urbanització excessiva gravant les actuacions de nova urbanització i afavorint un urbanisme compacte. La recaptació es destinaria al Fons per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat creat per la llei 42/2007.

- Un impost sobre substàncies d'elevat nivell de preocupació, com les classificades per la normativa com a carcinògens, mutagènics o tòxiques per a la reproducció, per afavorir el consum de substàncies alternatives menys danyoses per a la salut humana i laboral.

Canvis en la hisenda local
Pel que fa a les hisendes locals, els impostos es modificarien de la següent manera:

- Les taxes de residus es definiria amb criteris ambientals.

- Els tipus de l'IBI s'establirien en funció del certificat energètic de l'edifici i la segona residència tindria un recàrrec.

- L'impost de circulació s'establiria també en funció de les emissions de CO₂ i les categories euro.

- En l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres es diferenciaria entre les de sòl urbà consolidat o edificat i les unifamiliars i es bonificaria l'aprofitament d'aigües grises. Similar distinció s'aplicaria en l'impost de plusvàlues.

- Es defineix un impost sobre la pernocta, que gravaria l'estada als allotjaments turístics, que es podria aplicar voluntàriament per part dels ajuntaments.

- Pel que fa a l'IAE, s'eliminaria la bonificació que ara tenen les empreses allunyades del nucli urbà, i es bonificarien aquelles empreses amb transport col·lectiu o pla de mobilitat, o amb sistema de gestió ambiental EMAS.

Més informació: consulta el text sencer de la Proposició de Llei sobre Fiscalitat Ambiental (PDF)

Participa: estaries d'acord amb una reforma de la fiscalitat amb criteris ambientals?

Ecologistes

Insultar els ecologistes surt gratis. Riure-se'n, tractar-los d'ingenus o d'utòpics, de torracollons no costa gens. "I com hi han arribat, els ecologistes, per manifestar-se? Per la carretera?". Escriu algun saberut en un comentari al diaridegirona.cat referint-se a les persones que van expressar la seva queixa a la visita del senyor Nadal a les obres de C-31. Els ecologistes no donen subvencions ni atorguen favors, no tenen poder. I malgrat tot, no conec cap col·lectiu amb una capacitat més esmolada per descriure el futur, ni tampoc cap altre que incideixi de forma més decisiva en la construcció de l'imaginari col·lectiu.
Després de quaranta anys d'existència de grups ecologistes a casa nostra, el balanç és més que positiu. Toleraríem ara els "pams d'escuma blanca" que cantava Serrat i que corrien pels nostres rius ara fa trenta anys? Què en pensaríem si els Aiguamolls de l'Empordà fossin una altra Empuriabrava? No s'han convertit els parcs naturals en el principal actiu de molts municipis als quals només els queda això, el paisatge preservat? Toleraríem que els serveis secrets d'un país occidental com ara França bombardegessin altre cop el Rainbow Warrior de Greenpeace, quan intentava evitar l'enèsim assaig nuclear? Ja no. Els ecologistes ens han ajudat a entendre que els nostres néts també tenen dret a veure lliris de mar a la sorra, han construït una majoria social potent que obliga els governs a vigilar i controlar els desitjos constants d'uns quants de fer diners privats amb l'explotació del bé comú, que és la terra, el paisatge. Els ecologistes són persones que s'estimen l'entorn, i que dediquen, voluntàriament, hores de la seva vida a preservar el que la cobdícia vol transformar en vulgars bitllets de banc.

Font:JUDIT PUJADÓ/Diari de Girona

Saura no serà candidat de la coalició a les pròximes autonòmiques

El president d'Iniciativa per Catalunya i conseller d'Interior de la Generalitat, Joan Saura, no repetirà com candidat de la formació en les eleccions autonòmiques previstes per a l'any que ve. Així ho ha anunciat aquest matí davant el Consell Nacional del seu partit. Saura ha explicat que la seva intenció és mantenir-se com conseller d'Interior fins a la fi de la legislatura i com president de la formació fins al pròxim congrés.

" Hem votat en blanc, que és el que s'entreveu del que queda de legislatura ja que creiem que ve un final convuls i apassionat"

El Consell Comarcal del Gironès va nomenar ahir la tinent d'alcalde de Girona, Cristina Alsina, tot i les desavinences dins de la mateixa ERC, com a presidenta de l’institució.

El portaveu d'ICV a l'oposició, Enric Pardo, va ser el conseller més crític amb les desavinences entre membres d'ERC: " Hem votat en blanc, que és el que s'entreveu del que queda de legislatura ja que creiem que ve un final convuls i apasionat".
"Espectacles poc dignes"
En aquest sentit, va vaticinar un futur incert respecte al futur de les institucions com els consells comarcals. "M'han arribat alguns esborranys de la futura llei de govern local on s'atorga plena capacitat per mancomunar els serveis en diferents fórmules". Unes fòrmules en les quals no hi tindria cabuda la institució tal i com s'entén actualment. Aquest futurible en el que desapareixerien els Consells és una opció interessant per Pardo. D'una banda, perquè s’entén que "suprimiria la despesa que fa el consell de 600.000 euros". "Fem al consell el mateix que un gos a missa", va dir. I de l'altra perquè la institució és "un òrgan polític amb una funció bàsica d'omplir la cadira i promocionar polítics amb un cost molt alt".I en aquest punt va tornar a sortir la figura omnipresent de Tarsici Balló: "El problema d'omplir la cadira ens ha portat a espectacles tan poc dignes com els viscuts fa uns dies en aquest ple".
Fonts: El Punt, Diari de Girona

Membres de la coalició participen en la concentració d’homenatge a Natàlia Estemirova, pacifista i activista pro drets humans txetxena assassinada

Membres de la coalició van participar dilluns, com ho fan cada mes, en la concentració organitzada per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere que, en aquesta ocasió, va reunir més de 200 persones a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. S’havien sumat a la denúncia integrants del Moviment per la Pau, Dones x Dones i altres col•lectius pacifistes per a recordar i retre homenatge a Natàlia Estemirova, pacifista txetxena i activista pels drets humans, assassinada fa uns dies. Així, es va fer un acte conjunt que, per part de la Plataforma, organitzava el col•lectiu Homes en Diàleg. A continuació es va recordar l’activista assassinada a Txetxènia, que havia participat a Barcelona en diferents activitats del moviment pacifista i de dones. En acabar, es va llegir un poema escrit per una amiga catalana de Dones x Dones.

Generalitat i Estat segellen el traspàs de rodalies i d'inspecció de treball

La Comissió Bilateral Generalitat-Estat ha segellat aquest dimarts els traspassos de Rodalies i Inspecció de Treball, que estaran operatius l'1 de gener i l'1 de març del 2010, respectivament. Govern i Estat valoraran els recursos que acompanyen el traspàs de Rodalies a la Comissió d'Afers Econòmics abans del desembre del 2009. En matèria de Treball, 'executiu català assumirà 284 inspectors i personal administratiu del Ministeri de Treball. Els dos governs també han acordat la cessió de la titularitat de l'edifici on s'ubica l'observatori meteorològic al Turó de l'Home. El conseller Nadal ha assegurat que la Generalitat assumneix el 'repte' de la competència de Rodalies amb 'il·lusió' i 'compromís'.

Estat i Generalitat consideren que el d'aquest dimarts és el pas definitiu per a la transferència de Rodalies, tot i que els recursos que han d'acompanyar la transferència encara no s'han acordat. Aquesta negociació correspondrà a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics, on participa la Conselleria d'Economia i el Ministeri de Foment, que hauran d'assolir un acord abans del desembre del 2009, en què el Govern signarà un conveni amb Renfe Operadora.

L'acord estableix que l'1 de gener del 2010 la Generalitat assumirà les competències de regulació, planificació, gestió, coordinació i inspecció dels serveis i les activitats de Rodalies, a més de la potestat tarifària. Segons el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, aquest dimarts ha començat 'el compte enrere' d'un traspàs 'molt important i complex' però 'alhora molt reclamat des de fa temps'.

Inspecció de Treball

El Govern començarà a exercir la competència l'1 de gener del 2010 coincidint amb l'aprovació per part del Parlament de l'Agència Catalana de la Inspecció de Treball, que és on aniran a parar tots els efectius del traspàs.

La Generalitat assumirà 284 inspectors, subinspectors i personal de suport que fins ara treballen per l'Estat, i es crearà un consorci paritari presidit per la Generalitat on s'articularan els sistemes comuns de cooperació, de manera que el servei de la Inspecció de Treball de la Generalitat serà 'més eficient' i el de l'Estat podrà seguir actuant en matèries com la Seguretat Social.

Crims de guerra

Han passat ja sis mesos des de la fi de l'operació ‘Plom fos’, l'última i més brutal ofensiva militar d'Israel en la franja de Gaza.
Va durar 22 llargs dies i va causar la mort a 1,400 palestins i palestines, entre ells uns 300 menors i centenars de civils desarmats aliens al conflicte. En el mateix període, van morir tres civils i sis soldats israelians.
En Gaza, milers de persones van perdre la seva llar. Empreses i edificis públics van ser destruïts en bombardejos indiscriminats. Extenses zones van quedar arrasades i l'economia va resultar arruïnada.
Quan van parar els bombardejos i Gaza va deixar d'aparèixer en les portades dels periòdics, Amnistia Internacional va seguir allí per a investigar crims de guerra comesos per ambdós bàndols. Totes les parts van violar les lleis de la guerra a l'atacar a civils indiscriminadament.
En Gaza, vam parlar amb supervivents i escoltem terribles testimoniatges que hem recollit en aquest vídeo. Entre ells, el de Fatiyha Mousa, els seus pares i germans van morir en un atac israelià a casa seva. O el de Mhamoud Abu Halima, que va perdre al seu pare i quatre nens de la seva família en un altre atac.
Les víctimes mereixen justícia i les autoritats israelianes s'han negat a investigar els fets.
Signa ara i exigeix al Govern d'Israel que cooperi amb la investigació independent que ha obert l'ONU perquè Fatiyha Mousa, Mhamoud Abu Halima i totes les víctimes puguin obtenir justícia. Quan hagis signat, reexpedeix-lo als teus contactes. Si pots, uneix-te a Amnistia Internacional. Quants més siguem, més alta podrem alçar la nostra veu perquè cap crim de guerra quedi impune.

Esteban Beltrán
Director Amnistia Internacional Secció Espanyola

Els verds i el verd

El sr. Planells, en aquest mateix diari, afirmava que si els gironins també estalviem aigua, com han fet els barcelonins, seria convertint el nostre paisatge en un paisatge urbà i d’aquí, en una rocambolesca conclusió, creia que si des d’ICV així ho demanem és perquè volem que tot sigui ciment i asfalt. Res més lluny de la nostra intenció. Del que es tracta és que tothom interioritzi que l’aigua és un bé escàs. I en això, cal admetre-ho, els barcelonins ens han donant una lliçó de modus. Les inversions en eficiència que ha fet el Govern i l’esforç ciutadà han situat a Barcelona com una de les ciutats amb un menor consum per càpita de tot Europa. Gràcies a això avui per avui podem parlar de recuperar el cabal ecològic del Ter. A partir d’aquí els gironins podem pensar que com ja hi ha aigua no cal fer res o, pel contrari, fer camí també cap a la sostenibilitat. És cert que la despesa d’aigua en un poble on les cases tenen un jardí o un hortet és major, però no és menys cert que tenen més possibilitats de recollir aigües pluvials que un pis del carrer Balmes. Només cal mirar uns quans anys enrera per trobar la solució. Tot el Baix Ter s’ha regat des de temps històrics, quan encara ni existien les xarxes d’aigua potable. Si els nostres avis, que no eren verds, haguessin tingut la tecnologia avui existent ben segur que no els caldria gastar 250 litres al dia per mantenir verd el paisatge.

Enric Pardo

Regidor del grup municipal ICV-EUiA de Girona

El PP boicoteja l'energia renovable espanyola als Estats Units

En aquest vídeo es pot veure l'entrevista que la cadena de televisió nord-americana Fox News van fer amb Gabriel Calzada, un economista de 37 anys, que ha elaborat un estudi que diu que el model de desenvolupament de les energies renovables a Espanya és catastròfic.

Segons 'Público', Calzada és un protegit d'Aznar i Aguirre vinculat a l'Institut Juan de Mariana (un centre adscrit a l'Universitat Juan Carlos I) i relacionat al 'lobby' petrolífer d'Exxon Mobil. L'estudi ha tingut un gran impacte als Estats Units, mitjançant els contactes de FAES (fundació que presideix J. M. Aznar). Més de 300 mitjans de comunicació el citen, encara que ha tingut poca repercussió a Espanya.

Obama havia esmentat la indústria verda espanyola com el paradigma a seguir; de fet, està en projecte invertir 100.000 milions de dòlars en el sector verd als Estats Units. Aquest estudi, però, ha estat un míssil contra la credibilitat de l'indústria espanyola d'energies renovables als Estats Units. 'Es tracta de destruir la imatge d'Espanya com a possible model verd i associar les energies renovables amb l'atur. La marca Espanya com a model verd ha quedat molt tocada. Obama ja no fa servir a Espanya com a referent', diu un consultor mediambiental, 'amb molts bons contactes a Washington', segons el mateix reportatge de 'Público'.

L'estudi diu que per cada lloc de treball creat en les energies renovables, es destrueixen 2,2 ocupacions en altres sectors. Durant l'entrevista, Calzada fins i tot culpa a les energies renovables de l'esclat de la 'bombolla espanyola' i diu que 'és molt difícil que els Estats Units vulguin aprendre com crear feina d'un país com Espanya'.

Espanya és actualment la tercera potència en energia eòlica i la segona en energia fotovoltaica a nivell mundial, a més, és pionera en energia termosolar, amb la primera central elèctrica comercial termosolar ANDASOL - 1.

La Fundació Ideas, del PSOE, ha redactat un 'contrainforme' per enviar-lo al Congrés dels Estats Units per contrarestar l'efecte de l'informe de Calzada.

Font: El Debat.cat

Joan Olòriz, assegura que un dels fets que més han perseguit és la presència i l'ús d'infants per pidolar a la ciutat

Diverses persones situades estratègicament al llarg de la zona comercial de l'eixample de Girona, totes amb una mateixa posició i cartells que coincidien en missatge i material evidencien que es tracta d'una xarxa organitzada. El segon tinent d'alcalde i regidor de Serveis Socials, Joan Olòriz, admet que han detectat la presència d'aquests grups organitzats i que intenten controlar a través de la Policia Municipal o de la detecció dels agents cívics.

Olòriz assenyala que l'increment del nombre d'aquestes bandes de pidolaires organitzades «es dóna per Fires i ara a l'estiu, aprofitant dos períodes en què la ciutat rep molts visitants». Pel que ha pogut comprovar l'àrea de Serveis Socials, es tracta de bandes que habitualment operen als municipis de l'àrea metropolitana i del cinturó de Barcelona, però que es desplacen a altres indrets si veuen possibilitat de treure més rendiment en situacions puntuals o dates amb més presència de turistes o visitants. Des del consistori s'ha detectat que la majoria d'aquestes persones que arriben a la ciutat a través d'un grup organitzat són de nacionalitat romanesa.

Preocupació amb nens

Olòriz assegura que una dels fets que més han perseguit és la presència i l'ús d'infants per pidolar a la ciutat. En aquest cas, els serveis actuaven de manera immediata i es posava en coneixement del departament d'Infància de la Generalitat perquè decidís el més convenient per a la criatura. El responsable de Serveis Socials admet sobre la mendicitat amb nens: «Ens preocupa molt, i per això ho controlem encara més.» En aquests mesos d'estiu, els captaires que es poden veure i que sembla que formin una banda organitzada solen ser homes i es reparteixen al llarg de la zona comercial de l'Eixample i part del Barri Vell.

No donar diners

El regidor de Serveis Socials fa una crida als ciutadans perquè no donin diners als captaires que trobin pel carrer. Olòriz entén que els ciutadans que els donen alguna cosa ho fan de bona fe, però posa en relleu: «Sovint d'aquells diners no se'n fan un bon ús, i des del consistori intentem dotar d'un pla de treball i reinserció social tots els indigents o captaires de la ciutat.» Aquestes persones se les sol portar al centre social la Sopa, sempre que es comprometin a deixar la dependència de l'alcohol o les drogues que tenen algunes. Si no es dóna diners també és més fàcil que les bandes organitzades no vinguin a Girona.

Font: El Punt

"La dessalinitzadora posa fi a les polítiques insostenibles de la gestió de l'aigua de CiU"

La portaveu d'ICV-EUiA, Laia Ortiz, ha assegurat avui que la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat "posa fi a les polítiques insostenibles de la gestió de l'aigua" que fa fer CiU en els seus anys al capdavant del Govern de la Generalitat. Per Ortiz la inauguració d'aquesta infraestructura "deixa enrere la crisi de la sequera" i "és símbol de canvi de polítiques" alhora que ha celebrat que va acompanyada d'una altra bona notícia per les terres gironines ja que "permetrà per primer vegada retornar progressivament el cabal del ter".

La portaveu de la coalició ha posat la inauguració de la dessalinitzadora com un exemple que el Govern de la Generalitat "segueix treballant" de la mateixa manera que ho ha fet amb la Comissió Bilateral que el conseller Joan Saura tindrà demà amb el vicepresident tercer del Govern de l'Estat, Manuel Chaves, per tractar el traspàs de rodalies i sobre les competències per la inspecció de treball.
Ple monogràfic de finançament: un oportunitat explicativa

Amb la vista posada en el ple sobre l'acord de finançament que el Parlament de Catalunya celebrarà aquesta mateixa, Ortiz creu que serà "el moment d'explicar també i ser pedagògics i constructius". En aquest sentit ha demanat a la federació nacionalista "responsabilitat perquè sigui constructiu i que no es contribueixi a generar crispació". La portaveu ecosocialista sosté que "no s'entendria que el principal partit de l'oposició a Catalunya estigués a l'alçada del PP a l'estat perquè això no fa res més que generar més desafecció", en referència a l'actitud dels populars en el Congrés dels Diputats.

"No es tracta de fer propaganda ni fer demagògia perquè entenem que no és una victòria de cap partit polític sinó de tota la ciutadania de Catalunya", ha indicat Ortiz que també ha posat de relleu que l'acord "és fruit de la estratègia negociadora del govern però qui guanya es ciutadania". La dirigent de la coalició també ha recalcat que "no podem oblidar que ha estat un procés llarg i agònic que ha esgotat la ciutadania i ha provocat crispació". Per això "entenem que quan arriben les bones noticies cal fer aquest retorn amb responsabilitat".

Pel que fa al contingut del ple d'aquesta setmana Ortiz ha assenyalat la prioritat de despeses que s'han d'abordar amb aquests recursos com un dels temes cabdals que s'ha de parlar en el ple: "hem de parlar dels continguts de l'acord i què farem amb els nous recursos que arriben, i aquí es on la ciutadania ho pot palpar. Entenem que la prioritat del govern d'esquerres és la lluita contra la crisi econòmica i aquesta ha de ser la prioritat durant els pròxims mesos".

Respecte les declaracions fetes per l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en relació a l'acord de finançament, Ortiz ha atribuït les paraules de Pujol "perquè segurament davant aïllament social de CiU en la seva postura han de recórrer a la paraula de Jordi Pujol per trobar suports". "Es respectable però poc comprensible", ha afegit la portaveu d'ICV-EUiA que creu que és "fruit del nerviosisme i del carreró sense sortida perquè CiU per primera vegada estarà fora d'un acord que avança en autogovern"

La portaveu ecosocialista ha explicat que per part d'ICV-EUiA serà Joan Saura qui farà la intervenció en el ple de dimecres d'aquesta setmana donada la "rellevància" del debat.

Roda de premsa de la junta de Govern Municipal

El Tinent d'Alcalde de Polítiques Socials i Cooperació, Joan Olóriz, ha realitzat la roda de premsa per explicar els acords de la junta de govern d’aquesta setmana, i fer un balanç de la situació socioeconòmica de la ciutat..
Dels acords aprovats a destacats els següents.
• L'aprovació de la convocatòria i bases per l’adjudicació de 25 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer amb places d’aparcament i traster. D’aquestes, 2 son vivendes adaptades per persones amb discapacitats i tindran un lloguer de 354€. Les altres 23 estaran dividides en dos grups de dos i tres habitacions amb uns lloguers de 327€ i 382€ respectivament. Aquestes vivendes junt a les 22 de la zona de la plaça de braus i les 33 de Mas Masó faran un total de 80 habitatges de lloguer protegit a la ciutat de Girona
• Establir un conveni de col•laboració amb Bitò Produccions, per a la producció i execució del festival internacional de teatre “Temporada Alta 2009” amb una destinació de 300.000€ .
• Establir un conveni de col•laboració amb Caritas Diocesana, per al desenvolupament d’accions d’àmbit de l’escolarització, en el marc del Pla de Desenvolupament Comunitari del Sector Est de la ciutat, per un valor de 71.980,69 €.
• Sol•licitar a l’ Institut de les Dones del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, les subvencions per diferents projectes d’igualtat i prevenció de la violència de genera.

Dins del balanç de la situació socioeconòmica en la comparació entre el primer i el segon trimestre de l’any, ha destacat:
• Un petit creixement en la taxa d’atur, passant de 5.611 a 5.841. Un creixement molt menor en comparació del que va verí desprès de desembre del 2008.
• Ha hagut un augment d’un 21% de demandes d’ajudes als lloguers de les famílies.
• El centre d’acollida “La Sopa” te una llista d’espera de 12 persones, amb un augment d’un 31% de les demandes bàsiques.
• S’ha produït un creixement de les visites dels serveis d’atenció primària passant de 1.541 al primer trimestre a 1.709 el segon trimestre.
• L’ajust d’urgència a passat de 145 a 340. D’aquest 116 son ajuts de subsistència, 99 del consum de la llar, 45 per poder pagar l’hipoteca o el lloguer i 33 de salut. L’equip de govern ha decidit aprovar que 70.000€ de la partida pressupostaria dels fons de contingència vagin a l’ajut d’urgència.
• La concessió de les pensions PIRMI han passat de 113 a 128.
• Els reagrupaments familiars s’han mantingut estables.

D’aquestes dades podem diferir que la crisi continua colpejant una part de la població´ però que el augment dels sectors amb més necessitats s’ha reduït.

Reconeixement a la figura i a la tasca humanitària i solidària del català universal, Vicenç Ferrer

S’aprova a proposta del grup municipal d’ICV-EUiA una moció que presenten tots els grups municipals en reconeixement a la figura i a la tasca humanitària i solidària del català universal, Vicenç Ferrer.
El Tinent d'Alcalde de Polítiques Socials i Cooperació, Joan Olóriz, va defensar la moció recordant tota la feina feta per Vicenç Ferrer i sobretot aquest esperit híbrid entre somniador i pragmàtic tant propi dels catalans que li va permetre reeixir el seu projecta a l’Índia.

MOCIÓ EN RECONEIXEMENT A LA FIGURA I A LA TASCA HUMÀNITARIA I SOLIDÀRIA DEL CATALÀ UNIVERSAL, VICENÇ FERRER.

Donat que:

El passat 19 de Juny 2009 ha mort Vicenç Ferrer, català universal que és un referent mundial de la Solidaritat.

S’han escrit diverses biografies sobre aquest català universal i solidari, però molt resumidament podem dir el següent:

Vicenç Ferrer va néixer a Barcelona el 5 de maig de 1920 i la seva infantesa va transcórrer entre Barcelona i Gandia. El 36 va esclatar la guerra i Vicenç va ser allistat a les files republicanes, a la Quinta del Biberó, amb només 16 anys. En acabar la guerra va començar els estudis de dret, però amb la ferma determinació de descobrir el camí a seguir per respondre a la seva vocació: ajudar els altres (pobres, discriminats, malalts ...). Va trobar en la Companyia de Jesús una organització que li va atraure per la seva imatge de heroïcitat, saviesa, grans ideals i lluita per un món millor. Amb la il•lusió de complir fidelment els seus principis, va abandonar els estudis i va ingressar a l’ordre.


La seva acció dóna els primers fruits. 1952-1968

El 13 de febrer de 1952, Vicenç Ferrer va arribar a Mumbai (Índia) com a missioner jesuïta. Malgrat que la seva missió era acabar la seva formació espiritual, en la seva primera missió a Manmad, va decidir sortir a conèixer la gent, saber de les seves necessitats i guanyar la seva confiança, tractant de donar solució al patiment dels més pobres. Per això va posar en marxa entre els pagesos un singular sistema de treball, que va despertar les consciències i va generar un gran moviment de solidaritat. "El miracle de donar" consistia en una petita ajuda econòmica i l’assessorament tècnic necessari per obtenir aigua per als cultius. Si al finalitzar, cada camperol retornava el préstec (sense interessos), el miracle s’anava estenent entre tota la comunitat.

Des dels seus inicis va posar en pràctica procediments tals com organitzar petites cooperatives per a l’excavació de pous, canalitzacions per a l’abastament d’aigua, bancs de llavors, petites parcel•les de regadiu, etc.

Al mateix temps Ferrer va treballar en la construcció de serveis comunitaris i, gràcies a la cessió d’unes terres, va aixecar dues escoles, un hospital i dos hotels per a residència d’alumnes, que eren ja gairebé un miler.

Temps difícils. 1968-1969

La simpatia que despertava la tasca de Vicenç Ferrer entre els camperols va generar suspicàcies entre alguns sectors dirigents, que veien en ell una amenaça als seus interessos.

La publicació d’un article en el Illustrated Weekly, el setmanari de més difusió de l’Índia, sota el títol "La revolució silenciosa" va ser el detonant de l'ordre d’expulsió que va rebre el 27 d’abril de 1968, donant-li 30 dies per abandonar el país .

Davant d’això, es va iniciar un moviment camperol a favor de Vicenç Ferrer, al qual es va unir també un grup d’intel•lectuals, polítics i líders religiosos. El coordinador d’aquest comitè de defensa era Madu Metha, un dels més actius i influents líders socials de Mumbai.

A tan sols dos dies que expirés el termini fixat per a la seva expulsió, més de 30.000 camperols van recórrer els 250 km que separen Manmad de Mumbai per exigir justícia al govern.

En una breu entrevista amb Vicenç, la primera ministra Indira Gandhi va reconèixer el gran valor de la seva feina i es va comprometre a buscar la solució més adequada a la situació, enviant un telegrama amb un missatge salomònic: "El pare Vicenç Ferrer marxarà a l’estranger per a unes curtes vacances i serà ben rebut una altra vegada a l’Índia. "

Vicenç va tornar a Espanya i va fundar Acció fraterna en el Món, amb un únic objectiu: alleujar la situació de dos terços de la humanitat que pateix fam.

En aquestes dates, va aparèixer a la revista americana Life un gran reportatge de dotze pàgines titulat "El sant de Manmad", mentre des d’Espanya, Itàlia, Alemanya, l’Índia i Amèrica del Nord, un moviment popular va recollir 25.000 signatures amb la intenció de proposar-lo com a candidat al Nobel de la Pau.

Tot i haver-lo sol licitat, tres mesos després d'abandonar l’Índia, el permís per tornar no havia arribat encara. Sorpresa per la seva tardança, va ser Indira Gandhi qui va ordenar que li concedissin el visat d’entrada immediatament.


Anantapur: L'aventura definitiva. 1969-2009

Quan va retornar a l’Índia, només el va acollir l’estat d'Andhra Pradesh, i Vicenç, juntament amb sis voluntaris incondicionals, va decidir instal•lar-se a la terra més pobre d’aquesta regió: Anantapur, on l’escassetat d’aigua arribava gairebé a la desertització, i la sanitat i l’educació eren pràcticament inexistents. Allà, els polítics radicals es van mobilitzar per rebre’l amb pintades a les parets: "Ferrer go back".

Lluny d’acovardir-se, als tres dies d’arribar comptava ja amb una casa, buida i a mig construir, que va convertir en quarter general.

El març de 1970 va deixar de pertànyer a la Companyia de Jesús. I aquest mateix any es va casar amb Anne Perry, una periodista anglesa que havia estat al seu costat des del conflicte de Manmad.

En aquest context va néixer Rural Development Trust (RDT), l’organització que sota el lideratge de Vicenç Ferrer contribueix al desenvolupament del districte d'Anantapur.

No obstant això, durant els anys 70 va persistir el setge, aquesta vegada des de les autoritats de la regió, que veien amb recel el seu treball, arribant fins i tot a intentar empresonar-lo. Vicenç va denunciar l’abús de poder del que estava sent objecte i va aconseguir una sentència favorable que va crear jurisprudència.

El 1996 va crear a Espanya la Fundació Vicenç Ferrer per assegurar la continuïtat econòmica del projecte.

Per aquestes raons:


Tots Els Grups Municipals de l'ajuntament de Girona proposen a la consideració del Plenari l’adopció dels següents acords:

1. Expressar les nostres condolences als familiars, als membres de la Fundació Vicenç Ferrer i les més de 2.5 milions de persones de les comunitats d’Anantapur (Índia).

2. Expressar el nostre homenatge, el suport i admiració cap a Vicenç Ferrer i la seva obra.

3. L’Ajuntament es compromet a organitzar un homenatge que honori la figura de Vicenç Ferrer i que difongui la seva tasca, en col•laboració amb els membres de la Fundació a Girona.

4. L’Ajuntament de Girona es compromet a participar en totes aquelles iniciatives que s’estan realitzant per demanar la concessió del premi Nobel de la Pau per a la Fundació Vicenç Ferrer.