.png)
Amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) ens topem amb l'Església i amb la dreta catalana, CIU.
En els contubernis parlamentaris la política educativa d'Ernest Maragall-Montilla s'ha convertit en un tripartit trastocat: PSC-CIU-ERC.
És aquesta la tendència? CIU és el talismà per a les denominades polítiques de país? Tindrà raó Pujol que CIU és el “pal de paller” català? Mes està pujant les escales al pedestal governamental de la mà socialista?
Rubalcaba ha d'estar fregant-se les mans de goig. Montilla li està servint en safata l'abraçada amb CIU.
L’acord d’Entesa (pacte governamental PSC, ERC, ICV-EUiA) queda en dubte. Ja no serveix, almenys per a adoptar polítiques d'esquerres. La seva actualització va ser un desengany. A pesar de les bones intencions i il·lusions tripartites. El que engendra el govern són polítiques d’esquerradreta, socialvengencia.
Amb la LEC es dóna rang superior a la doble xarxa escolar d'interès públic, enfront de la reivindicació d'una política i una educació d'obligatorietat pública amb una xarxa única. La Llei permet, i afavoreix, la xarxa privada concertada i religiosa a cost de l'erari i impostos públics, fins i tot en escoles d'elit i on se separa per raó de sexes. S'obvia la responsabilitat municipal. Desapareix la laïcitat.
Com si d'un espantall es tractés, ERC acusa a ICV de ser ostatge dels sectors més intransigents d’EUiA. Quan cal reconèixer que ICV ha liderat amb convicció. Amb la diputada Dolors Camats com ponent, el suport de Joan Herrera, la negativa de Joan Saura en el si del govern. I amb el substrat decisiu de la ferma sustentació i pressió que ha representat les mobilitzacions, vagues i manifestacions del professorat, estudiants, del conjunt del sector i de la comunitat educativa. Amb un sindicat com USTEC molt compromès, seguit per CCOO i UGT.
No és de consens ni el que necessita el país, va assenyalar Dolors Camats; encara així cal seguir en el govern i l'Acord d’Entesa és bo i serveix, va reblar Jordi Miralles; cinc anys de tripartit condueixen a una llei educativa dolenta, de país amb CIU, desencoratjador, ho va qualificar Joan Herrera. Va ser ahir un acte de prendre distàncies amb la política educativa que avui es farà llei en el Parlament.
És un orgull que se'ns consideri intransigents en l'educació pública.
