Era doncs el moment que totes les entitats de la comunitat educativa estàvem esperant per posar fi a la segregació, les desigualtats, les diferències i fer una llei catalana, pública, inclusiva, coeducadora, amb un servei públic d'educació que superés la dinàmica de la doble xarxa educativa.
Però aquesta no és una llei de consens. No té el consens de la comunitat educativa. No garanteix l'estabilitat del sistema educatiu, és un xec en blanc que pot anar canviant segons els governs. No recull ni l'esperit ni la forma del Pacte Nacional d'Educació. No és una llei de país perquè no demana les mateixes obligacions a totes les escoles del país, no revisa el sistema de concerts, ni s'atreveix a dir que la laïcitat és l'espai de trobada per a tothom.
Es perd el valor que l'eix vertebrador sigui el sistema públic d'educació, que els municipis siguin corresponsables com a administració educativa. I es desaprofita fer una llei educativa per fer-la purament escolar.
ICV-EUiA diem No a la LEC. Hem estat dos anys lluitant, aportant propostes i esmenes, per aconseguir una Llei d'Educació de debò conjuntament amb la comunitat educativa: Associació de Joves Estudiants de Catalunya, FAPAC, FAPAES, Federació de Moviments de Renovació pedagògica, CCOO, FETE-UGT, Centre Unesco de Catalunya i Associació de mestres Rosa Sensat.
Teníem moltes esperances en aquesta llei i la seva aprovació ahir amb els vots de CiU, PSC i ERC ens porta a dir que la LEC és una oportunitat perduda.
Però com diu Xavier Joanpere, "Les causes no estan perdudes, sinó que són pendents, i només es perden aquelles que s'obliden o s'abandonen".
Seguirem incidint en el desplegament de la Llei per continuar treballant per la qualitat, la cohesió social, l'equitat, la participació i el finançament suficient, per fer de l'educació catalana una nova oportunitat.
LA LEC, UNA OPORTUNITAT PERDUDA
Hem estat gairebé trenta anys esperant l'oportunitat de tenir una Llei d'Educació catalana. Durant la majoria d'aquests anys moltes comunitats autònomes veien en Catalunya un punt de referència en temes educatius. Després dels governs de CiU, amb el govern d'esquerres, aquesta assignatura pendent esdevenia una realitat: dotar el nostre país d'una Llei d'Educació per donar resposta als reptes de la societat del segle XXI.