El dia 24 d’octubre de 2009 a les Ribes de Ter de Girona es va viure un moment màgic, una experiència increïble: participar en el moviment climàtic mundial, amb una acció conjunta de més de 5000 accions a tot el món. Es poden veure a www.350.org.
Girona també es compromet a lluitar contra el canvi climàtic, a difondre el missatge i a influir en els dirigents de tot el món per aconseguir un tractat que aturi el canvi climàtic. 350 és més que una xifra, és un objectiu col·lectiu de tota la humanitat per assegurar el benestar de les generacions futures. Aquesta acció ha estat un bon inici i que haurà de tenir continuïtat per a fer-ho possible.
Making of: Podeu veure com es va fer la fotografia en aquest vídeo
Instruccions: Per desplaçar-vos per la imatge de 360º, cliqueu i arrossegueu el ratolí en qualsevol direcció.
En nom de la coalició d'ICV-EUiA de Girona, el diputat Joan Boada, va carregar ahir contra l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i la va acusar de retenir l'informe sobre les incompatibilitatsdel regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, per erosionar-lo. Va reclamar que el faci públic de manera immediata i que demani disculpes al representant ecosocialista. Boada va acusar l'alcaldia de Girona d'actuar amb una total falta de transparència.
Boada va qualifica de "gravíssima i poc transparent" l'actuació de Pagans. Segons Boada, l'informe estava enllestit en una setmana i el PSC el tindria aturat des de fa tres setmanes. El president ecosocialista assegura que "aquesta demora posa en dubte l'honorabilitat del regidor.
El màxim dirigent de la coalició en declaracions a Ràdio Girona va ser contundent en el fons i en les formes. "Crec que és gravíssima aquesta actuació perquè va en contra de la transparència de la mateixa alcaldia en aquest procés i pot obrir unes quantes sospites de si la tardança és voluntària o no és voluntària". Boada va "exigir que es presenti immediatament aquest informe, que digui si és compatible o no l'actuació del regidor Pardo i d'aquesta manera acabarem amb totes les sospites i més amb una situació prou complicada que vivim aquests dies de corrupció per part d'alguns polítics".
Penjat al web municipal Boada va exigir que l'informe d'incompatibilitats es pengi al web de l'Ajuntament de Girona i que Pagans demani disculpes a Pardo. "El que sí que farem i avui comencem i continuarem exigint és que l'alcaldessa entregui d'una manera immediata aquest informe, el pengi a la web de l'Ajuntament de Girona perquè tots els ciutadans el coneguin i una vegada sigui exculpatori, com creiem nosaltres que és, evidentment, procedeixi a donar les disculpes al regidor per tal que tota la població sàpiga que s'ha actuat amb total transparència i total ètica com és el costum de tots els regidors i regidores d'Iniciativa per Catalunya". Font: Diari de Girona
Els familiars de represaliats del franquisme que han reclamat certificats de reparació i reconeixement personal, acollint-se a la llei de la memòria històrica, han començat a rebre els primers documents acreditatius expedits pel Ministeri de Justícia. En aquests certificats hi consta la «voluntat de la democràcia espanyola de fer honor a les persones que injustament van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura». Entre els documents que ja han arribat a la família reclamant hi ha, per exemple, el de Pere Ventura i Expòsito, nascut el 1899 i establert a Vilanna, vinculat a Esquerra Republicana i milicià combatent al front d'Aragó, que va ser detingut el 9 de març del 1939, sentenciat sense defensa i executat el 7 de juliol a Girona. En el certificat (a la imatge) rebut per la família, l'Estat admet que Pere Ventura va patir persecució i condemna per raons polítiques i ideològiques, i que va ser injustament empresonat i executat. Font: El Punt
L'associació de veïns de Sant Narcís expressa el seu malestar pel projecte d'ampliació del centre comercial Hipercor de Girona. L'entitat ja va expressar la seva oposició al projecte l'any 2006 quan l'Ajuntament va tramitar el projecte. Critiquen l'actuació de l'Ajuntament i que es permeti la pèrdua de la plaça pública Salvador Dalí per fer l'ampliació d'aquesta firma comercial, i també destaquen que l'operació acabarà perjudicant el petit comerç del barri. Els veïns confronten els problemes que estan generant les obres del TAV en el comerç del barri amb l'ampliació d'Hipercor. El grup municipal d'ICV-EUiA va denunciar en el ple que part dels diners del conveni amb Hipercor s'han destinat a l'exposició de flors i a obres públiques. Per aquest motiu, els ecosocialistes reclamen que es destinin els diners previstos en el foment del comerç com deia el conveni que es va firmar.
L'Ajuntament de Girona preveu abaixar la taxa de tinença d'animals dels 41 euros que costava als 32 euros amb vista al 2010. El regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, explica que la baixada s'ha pogut fer «gràcies a l'augment del cens d'animals, amb uns 500 animals censats més, cosa que permet redistribuir els costos». Un segon argument és la internalització dels serveis de captura i l'estalvi de diversos contractes amb empreses que s'havien subscrit. La nova ordenança penalitza amb duresa els propietaris que no tenen el gos censat i en poques setmanes la policia ha multat una desena de ciutadans per aquest concepte.
El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha assegurat avui que la seva formació política s'assegurarà que no es suprimeixi l'impost de successions. "ICV serà garantia perquè els més rics segueixin pagant aquest impost, la prioritat no pot ser eliminar l'impost de successions", ha dit Herrera alhora que ha acusat CiU de tenir com a prioritat eliminar aquest impost per als rics. El secretari general ecosocialista ha recordat que aquest any l'impost de successions implicarà un ingrés de 900 milions d'euros per a la Generalitat i que la federació nacionalista en volia suprimir 700 milions en la seva darrera proposta que va entrar en el Parlament de Catalunya.
En aquest sentit Herrera ha dit estar "preocupat" per les intencions de CiU i "perquè hi hagi algú que el vulgui acompanyar", en referència a ERC. Herrera ha demanat als republicans que "no obrin la porta a allò que pretén CiU, eliminar l'impost de successions pels rics" al mateix temps que ha indicat que la prioritat per la seva formació política "en context de crisi és que cal multiplicar els recursos per polítiques socials". Per Herrera un pacte entre els nacionalistes i els republicans en aquesta qüestió significaria "un distanciament amb el compromís social".
Per la seva part el coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, ha lamentat avui en roda de premsa que “un tema rellevant com la política fiscal s´estigui focalitzant interessadament en l´impost de successions i donacions”. Així, Miralles ha dit que “seria bo conèixer l´opinió d´algunes forces polítiques i organitzacions socials respecte a destinar més recursos a fer front al frau fiscal, a combatre l´economia submergida, a gravar més les rendes del capital que tenen un màxim del 18%, a modificar la legislació respecte les SICAV que només tributen fins l´1%, a incrementar en 10 punts els impostos que paguen els esportistes d´elit que ara tenen el màxim en el 24%, a incrementar l´IVA dels productes de luxe, a retirar del mercat els bitllets de 500 euros l´any 2011, o a acabar amb els paradisos fiscals”.
Miralles ha volgut deixar clares tres coses respecte a l´impost de successions: “No s´eliminarà en aquesta legislatura, com afirmen CiU i la presidenta del PPC la coalició ICV-EUiA el mantindrem en el nostre programa -i ha argumentat que les societats modernes i democràtiques per avançar amb polítiques de benestar social bases els impostos en el de l´IRPF, el de patrimoni i el de successions i donacions-. I la dreta el que vol és eliminar aquest impost, per això enreda i confon”, ha sentenciat, el coordinador general d´EUiA i diputat.
El portaveu d’ICV-EUiA al Congrés dels Diputats, Joan Herrera, ha presentat, conjuntament amb el grup IU, prop de 540 esmenes al Pressupostos Generals de l’Estat del 2010, que representen un total de 2.000 milions d’euros, i que estan principalment encaminades a aconseguir una fiscalitat més justa, un major compromís amb Catalunya pel que fa a Rodalies i a impulsar un canvi de model més sostenible per generar riquesa i ocupació de manera eficient i moderna.
Amb aquestes esmenes, ha manifestat Herrera, “ICV-EUiA vol aconseguir donar una resposta d’esquerres i corregir les reformes fiscals injustes aprovades pel govern socialista” que, segons ha denunciat el dirigent ecosocialista, tindran un efecte demolidor sobre els treballadors, les classes mitjanes, i, en general, sobre els sectors socials més vulnerables a la crisis econòmica actual.
Herrera ha reiterat el compromís de la seva coalició per aconseguir una fiscalitat més justa, i fer que “els més rics paguin més”, motiu pel qual el seu grup ha plantejat augmentar els impostos dels que perceben més de 100.000 euros anuals, canviar l’estatus jurídic perquè hi hagi més control a les SICAV i canviar els trams de l’IVA per a què productes com bolquers, ulleres o la rehabilitació d’habitatge estiguin en el tram superreduït.
En matèria de fiscalitat verda, una altra de les principals reivindicacions, el portaveu d’ICV-EUiA al Congrés ha reiterat que pretén aconseguir que “qui més contamini, més pagui”. Així, una de les esmenes demana que “en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern remetrà a les Corts Generals el projecte de Llei d’Economia Sostenible que contemplarà, entre altres mesures, canvis en l’actual marc normatiu fiscal, introduint criteris ambientals, tant mitjançant l’aplicació dels tributs que graven l’energia com mitjançant la conversió d’alguns tributs ja existents en mediambientals o mitjançant la creació de noves figures amb ple respecte al marc comunitari i a les competències normatives de les Administracions territorials”.
Herrera ha declarat finalment que , amb els canvis propostes, que es negociaran durant les properes setmanes amb la resta dels grups parlamentaris, “esperem poder dotar el pressupostos del caràcter social que ara mateix on tenen”.
En plenes Fires de Sant Narcís, la ciutat de Girona s'ha sumat al clam mundial contra el canvi climàtic dintre la campanya internacional 350.org, que aquest dissabte preveu un total de 4.641 accions en 172 països d'arreu del món en el marc del Dia Mundial d'Acció Climàtica. El parc de les Ribes del Ter ha estat l'escenari escollit per instal·lar una sèrie d'estands on s'han mostrat al visitant tot un seguit d'innovacions per lluitar contra les emissions de CO2 i el temut efecte hivernacle: demostracions de vehicles elèctrics, cuines solars, il·luminació de baix consum o construcció de joguines amb material de rebuig. Una fotografia de conjunt amb el lema 'Per sota de 350' ha servit per tancar l'acte.
'Aquesta xifra de 350 correspon a la barrera de parts per milió de concentració de CO2 que els científics recomanen no sobrepassar', ha explicat el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo. 'En aquests moments estem a 387 i, per tant, s'ha superat aquesta barrera de seguretat que hauria de mantenir a ratlla l'escalfament global del planeta', ha avisat Pardo, que ha assenyalat que la campanya internacional 350.org té com a objectiu fer arribar un missatge de la ciutadania als dirigents que participaran a la conferència de Nacions Unides sobre l'escalfament global que es farà el proper mes de desembre a Copenhaguen.
'El famós acord de Kyoto fixava uns objectius de reducció de gasos d'efecte hivernacle fins al 2012 i a Copenhaguen es decidirà el camí a seguir en el període 2012-2020', ha puntualitzat el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, que ha lamentat que molts països del món, inclòs l'Estat espanyol, han incomplert la reducció de gasos hivernacle. 'Aquests anys que venen hem de baixar de la barrera de les 350 parts per milió de concentració de CO2 i tornar a un escenari més segur', ha afirmat Pardo, que ha assegurat que la lluita contra l'escalfament global i el canvi climàtic ha de començar a casa.
'El canvi climàtic només el podrem atenuar amb els petits gestos i l'esforç individual que cadascú pot fer a casa seva', ha reiterat el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat. 'Es tracta de reduir la temperatura de la calefacció, posar il·luminació de baix consum o de moure's de manera diferent, utilitzant el cotxe el mínim possible i fent servir el transport públic o la bicicleta per desplaçar-se', ha enumerat Pardo. 'Només així aconseguirem realment rebaixar les emissions de CO2 i posar-les en un llindar que no estalviarà les conseqüències d'un canvi climàtic imparable però sí que evitarà que vagi a més', ha finalitzat el regidor gironí.
Un dels productes que han tingut més èxit entre els visitants han estat les cuines solars, que amb l'ajuda d'un sol radiant han aconseguit des de coure salsitxes fins a escalfar cafè. 'Aquí presentem dos mètodes de cocció. Un és a través de la parabòlica que el que fa és concentrar tota la llum a la superfície i dirigir-la en un punt focal', ha comentat Pep Cumplido, responsable de l'estand. 'Això provoca un augment de la temperatura en aquella zona i és com foc. Seria com cuinar als fogons de casa però a través de la llum del sol', ha explicat Cumplido. 'I la segona opció és com un forn tradicional. Es va escalfant a través de l'efecte hivernacle i és com un cotxe quan el deixem al sol', ha comentat el responsable de l'estand de forns solars.
'La temperatura va augmentant fins que els productes es couen a dins', ha afegit Cumplido, que ha explicat que els preus dels forns solars varien dels 200 als 300 euros i que ja tenen gran acceptació arreu de Catalunya. 'Aquests forns són de gran utilitat en països del tercer món on la desforestació i la falta de mitjans dificulten la cocció d'aliments. Allí l'únic que tenen és un sol de gran potència i els forns solars són una bona manera d'aprofitar-lo', ha finalitzat Cumplido.
Girona es convertirà en la primera de les quatre capitals catalanes que farà una consulta sobre la independència amb el suport de l'Ajuntament. Les entitats Ateneu d'Acció Cultural (ADAC), el casal independentista El Forn i Òmnium Cultural impulsen la plataforma Girona Decideix, que promourà la consulta i presentarà una moció en el ple del 10 de novembre. Els grups de CiU, ERC i ICV hi votaran a favor i faran que prosperi, mentre que el PSC vol veure la proposta i el PP hi votarà en contra. El portaveu d'ICV-EUiA, Joan Olòriz, considera que, en aquesta qüestió: «Donarem llibertat de vot als regidors». La número tres a l'ajuntament, Núria Terés, també ha dit que el vot, serà positiu perquè 'és una proposta que prové de les entitats i que, a més, té una finalitat positiva'.
El consell escolar municipal (CEM) de Girona evidencia que, amb les xifres a la mà, la ciutat necessita «de forma urgent» una altra escola i un altre nou institut de secundària per al curs que ve. La saturació que viu la secundària en els últims cursos ha arribat també a primària, on set escoles superen el 100% d'ocupació. Els dos centres s'haurien de construir al sud. El padró municipal revela la necessitat d'obrir per al curs que ve una altra escola pública a Girona i un altre centre de secundària. Així ho va fer públic ahir la comissió de planificació en el consell escolar municipal de Girona que es va celebrar ahir a l'escola de Mare de Déu del Mont. La regidora d'Educació, Núria Terés, admet que «pels números tenim més urgència per disposar d'una altra escola de primària». Les xifres són aclaridores, i és que set centres públics de primària tenen una ocupació per sobre del 100% i vuit més es troben per sobre del 90% de places. Terés certifica que la nova escola haurà de situar-se al sud de la ciutat, on més està creixent el padró. L'Ajuntament tot just està buscant terrenys per a aquesta nova escola. El CEM també certifica que cal un altre institut, una reivindicació que s'ha anat repetint en els últims cursos, ja que la majoria d'instituts es troben per sobre del 100%. El nou institut sí que té terrenys previstos al sector de Palau, al darrere del Consell Comarcal del Gironès. Es detecta un lleuger descens del nombre d'alumnes que arriben fora de termini, però tot i això han arribat més de 340 alumnes. La responsable d'Educació destaca que el perfil ha variat i pel que fa als casos d'alumnes estrangers que arriben amb el curs començat fa més temps que resideixen a l'Estat. En escoles bressol, la demanda de places duplica l'oferta existent. Així, a les set escoles bressol es van rebre 670 sol·licituds per a les 312 places que s'ofereixen. El desequilibri es pal·liarà en bona part amb la posada en marxa de l'escola bressol que s'està construint a Montilivi i la futura llar que es farà a la Devesa. Font: El Punt
L’ACAPS (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí) i la Delegació a Catalunya del Front Polisario convoquen tot el moviment solidari amb el poble sahrauí, a una concentració urgent per l’alliberament dels activistes de drets humans sahrauís, recentment empresonats per les forces d’ocupació del Marroc. Segons darreres informacions aquests detinguts són acusats d’altra traïció, i podrien ser condemnats a mort.
Associacions, sindicats i partits (entre ells la coalició d'ICV-EUiA) van iniciar ahir a Girona la campanya de recollida de signatures a favor de la iniciativa legislativa popular promoguda per Acció Cultural per aconseguir que les emissions de TV3 es vegin al País Valencià. La seu d’Òmnium Cultural de Girona ha estat el lloc escollit per celebrar una reunió de treball, per donar inici a la campanya de recollida de signatures. Més informació de la campanya
L'Audiència Provincial de Madrid ha condemnat Josué Estébanez de la Hija a 26 anys de presó per l'assassinat de Carlos Palomino. L'Audiència ha tingut en compte, finalment, l'agreujant per motius ideològics, atès que l'assassí estava implicat en bandes nazis i va apunyalar Palomino mentre aquest es dirigia amb altres companys a una manifestció antifeixista. Al condemnat se li imputen 19 anys de presó per un delicte d'assassinat amb l'agreujant de motiu ideològic i a aquests se n'hi afegeixen set més per temptativa d'homicidi. El president de Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, ha expressat la seva satisfacció per la resolució dictada i l'ha qualificat de "sentència pedagògica de gran altura en reconèixer l'odi ideològic com a agreujant".
D'aquesta manera, es reconeix -hi hvia enregistraments de vídeo- que Josué Estébanez de la Hija va ser l'autor de la punyalada mortal que va acabar el novembre del 2007 amb la vida del menor Carlos Palomino al Metro de Legazpi (Madrid), quan es dirigia a una protesta en contra d'una manifestació convocada per les Joventuts de Democracia Nacional.
La Fiscalia de Madrid sol·licitava 30 anys de presó pel delicte d'assassinat, amb l'agreujant de l'article 22.4 del Codi Penal en relació amb la discriminació per motius ideològics, i nou anys de presó, 11 mesos i 29 dies de presó per homicidi intentat. A més, va reclamar per un delicte de lesions dos mesos de multa amb una quota de 10 euros al dia.
Segons la fiscal, Josué Estébanez "va controlar la situació" ja que va preparar i va ocultar a la seva esquena l'arma homicida abans que el grup de Palomino entrés al vagó de metro on es van cometre els fets.
A la vista oral, la defensa va sol·licitar sis mesos de presó per homicidi i tres mesos per lesions greus, considerant en el primer delicte les eximents de legítima defensa, estat de necessitat i por insuperable.
En la seva declaració, Josué, que és soldat professional, va reconèixer que va apunyalar Palomino en legítima defensa, en veure's encerclat pel grup que acompanyava Palomino. Tot i això, els testimonis van certificar que l'assassí portava preparada la seva arma abans que ells entressin al vagó.
Set independentistes del Sàhara Occidental, entre els quals dos líders d'associacions de defensa dels drets humans, podrien ser condemnats a mort per un tribunal militar del Marroc. Els set simpatitzants del Front Polisari van arribar a Casablanca després d'una visita als camps de refugiats sahrauís que hi ha a Algèria, i se'ls va detenir acusats de 'col·laborar amb l'enemic' i 'atemptar contra la seguretat de l'Estat'. Després d'una setmana de maltractaments a les presons marroquines, els detinguts podrien ser condemnats a morir, la pena que el Codi Penal marroquí preveu per l'alta traïció. L'eurodiputat d'ICV-EUiA Raül Romeva ha denunciat els fets al Parlament Europeu, on ha assenyalat el Govern espanyol com el principal responsable de la situació. Cal recordar que l'Estat va abandonar el Sàhara Occidental el 1975, i des de llavors el Marroc controla el territori, reprimint els moviment sahrauís i negant qualsevol possibilitat de celebrar el referèndum d'autodeterminació recomanat per l'ONU.
Les set detencions han estat denunciades per organitzacions internacionals pels drets humans, i d'acabar amb l'execució dels independentistes seria la primera pena de mort aplicada al Marroc d'ençà 1989.
La detenció dels partidaris de la independència del Sàhara ha estat aplaudida per la premsa oficial marroquina, que els ha titllat de 'renegats' i de 'traïdors', mentre que la premsa independent del país continua perseguida i cada vegada ha d'editar-se amb més dificultats. Aquesta darrera setmana s'ha decretat el tancament del setmanari Le Journal, per qüestionar unes informacions belgues segons les quals el Front Polisari tenia relació amb el terrorisme.
Checkpoint rock, cançons des de Palestina, el documental dirigit per Fermín Muguruza i realitzat per Javier Corcuera sobre la música i els músics de Palestina, s'ha estrenat al Cinemes Albéniz-Plaça. A una hora tardana, ¾ d'11 de la nit, i fins dijous -22 d'octubre- es projectarà a una de les sales del Albéniz de la plaça Jordi de Sant Jordi de la ciutat de Girona.
A ¾ d'11, la comitiva que acompanya al més universal dels poetes palestins, Mahmoud Darwish, camina cada nit d'aquesta setmana cap a la seva tomba. Les espelmes cremen, la gent plora la mort del poeta, és el 9 d'agost de 2008. Els seus poemes acompanyen als palestins en la llarga nit que els ha tocat viure i patir des de fa més de seixanta anys.
Sóc palestí de Jaffa i visc a un barri de Lod. Quan parlo de refugiats parlo d'un poble sencer. Els palestins són refugiats fins i tot a Palestina.
Els mots de Darwish vesteixen les melodies dels músics palestins. La música acarona les paraules del poeta i les veus dels cantants les escampen al vent. Els palestins escolten i canten. Els punys dels joves s'aixequen als concerts, les noies i els nois ballen.
Els rapers de Dam, que varem poder sentir l'estiu passat a Betlehem i -aquesta Mercè- a Barcelona; Marcel Califa, Amal Murkus, Safaa Arapiyat, Muthana Sa'ban, Shadi al Assi, Sabreen, Ayman PR, Le Trio Joubran i el nostre amic de Nablus, Habib al Deek, professor i virtuós del llagut, canten la vida del seu poble i els versos del poeta. Els nens aprenen les cançons per no oblidar-les mai més:
Ens renten el cervell, ens exterminen. I després diuen que nosaltres som els culpables. Però tots els exercits del món són febles davant l'esperança dels nens. Arreu on vaig veig fronteres, la humanitat empresonada. Per que no puc ser lliure com altres nens del món?
Una altre Palestina que no surt a les portades, la del dia a dia d'una gent que no vol ser carnassa ensangonada per vestir les portades dels diaris. Una Palestina feta de palestins que canten. De nens que saben que es mereixen un futur millor que el dels murs i els filferros de pues.
Al cinema, la pel·lícula hi serà fins dijous -22 oct.-: la Palestina que canta no és negoci.
La violència a l´Orient Mitjà genera un impacte emocional profund en les poblacions palestines i israelianes que a vegades es manifesta amb símptomes postraumàtics, notoris en poblacions civils especialment vulnerables.
El ponent ha participat en diversos projectes de cooperació israeliana i palestina en el camp de la salut mental, amb el suport de l´organització Phiysicians for Human Rights.
A càrrec de Tristan Troudart, metge psiquiatre i director del Departament d´Hospitalització Diürna de l'Hospital Kfar Shaul de Jerusalem
Presentació a càrrec de Cristina Gisbert, psiquiatra i cap del Servei de Rehabilitació Psicosocial de Girona
Amb la nova Llei de salut pública, aprovada la passada setmana al Parlament de Catalunya, es culmina tot un procés de reforma iniciat l’any 1990 amb la Llei d’ordenació sanitària. Ara com llavors, l’objectiu últim d’aquesta llei continua essent el manteniment i la millora del nivell de salut de la població. En aquests darrers vint anys els ens locals han jugat un paper determinant per a poder donar una resposta, més equitativa des del punt de vista territorial, a les necessitats de la població en matèria de salut pública.
En aquest mateix sentit, la llei de salut pública vol donar un nou impuls prestant una atenció especial a l’àmbit local, reconeixent els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals, etc) com a agents bàsics en la cogovernança del país en aquesta matèria.
Així, la llei representa un avenç a tres nivells:
A nivell competencial, clarificant els serveis mínims dels ens locals (educació sanitària, gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi, dels animals domèstics, relatiu a les aigües de consum públic, als equipaments públics i els llocs habitats, en determinades activitats, policia sanitària mortuòria, etc).
A nivell organitzatiu, amb l’establiment d’un model àgil i flexible, centrat en l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Aquest nou ens, d’àmplia desconcentració, operarà per mitjà dels equips territorials en un àmbit coincident amb els governs territorials de salut, i també incorporarà elements de descentralització territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la participació efectiva d’aquests en la titularitat de la mateixa Agència.
A nivell funcional, la llei propicia una cooperació més estreta dels serveis de salut pública municipal, per mitjà de la seva implicació en una xarxa d’equips locals de salut pública en l’àmbit de cada territori. També propicia una major col·laboració entre administracions, contemplant la possibilitat que els ens locals subscriguin convenis amb l’Agència.
Aprovada la llei, per unanimitat de tota la cambra, ara només caldrà que vetllem perquè els ens locals disposin dels recursos humans adequats, i dels recursos econòmics i materials suficients per a exercir les competències en matèria de salut pública d’una forma eficaç i eficient. En aquest sentit els propers mesos seran cabdals, i haurem d’estar molt amatents al corresponent desplegament reglamentari i al conveni marc que hauran de signar l’Agència de Salut Pública de Catalunya i les organitzacions associatives d’ens locals. Lluís Postigo Garcia. Diputat d’ICV-EUIA al Parlament de Catalunya.
La portaveu d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha assistit a la concentració organitzada per la Confederació Catalana d’ONG per la Pau, Desenvolupament i Drets Humans i la taula del tercer sector per denunciar l’alarmant situació de pobresa que viu el món avui dia. “Actualment 1.020 milions de persones viuen en situació de pobresa, una dada que es veu profundament agreujada per la crisi econòmica”. En aquest sentit, la portaveu ecosocialista ha reclamat al Govern que els PGE presentats finalment s’allunyen molt del compromís a què es va arribar per destinar el 0,7% del PIB a cooperació.
En la seva intervenció, Camats ha ressaltat també la necessitat d’impulsar polítiques socials actives per redistribuir la riquesa a escala global i de l’estat espanyol com un instrument per lluitar con la pobres ai l’exclusió social. “Aquests recursos han de servir per dur a terme polítiques socials que a nivell de l’estat s’haurien de concretar en el desenvolupament de la llei de dependència i en un pla contra l’exclusió social”, ha declarat la portaveu ecosocialista al Parlament de Catalunya.
Finalment, Camats ha denunciat que, a nivell global, l’any 2009 s’han destinat 70 vegades més recursos al rescat bancari que a polítiques de desenvolupament dels països empobrits.
El grup parlamentari del Congrés dels Diputats format per ICV-EUiA, IU i ERC va presentar ahir una esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l´Estat. L´esmena es presenta amb l´objectiu que el Govern espanyol giri cap a l´esquerra i canviï la seva política fiscal.
Les condicions que ha posat el grup parlamentri, en els darrers dies, en les negociacions amb el PSOE per acceptar els Pressupostos han estat més fiscalitat per a les rentes que guanyen més de 100 mil euros, amb una pujada de 5 punts en els seus tributs acabar amb la tributació del 1% de les SICAV per a persones molt riques, una proposta justa que no pot fer un augment de l´IVA generalitzat que afecti als productes més sensibles una fiscalitat ambiental que signifiqui no pagar més sinó que paguin més aquells que més contaminen sensibilitat amb Catalunya amb més inversió en rodalies un calendari de traspàs, i un compromís pel cabal ecològic de l´Ebre.
Amb la proposta de fiscalitat per les rentes més altes, amb un increment de 5 punts per aquelles rentes superiors a 100 mil euros anuals la recaptació de més seria de 1.680 milions d´euros i de manera semblant establint un impost de riquesa per aquelles fortunes superiors a un milió d´euros la recaptació seria de 2.250 milions d´euros.
L'Ajuntament de Girona busca terrenys i possibles ubicacions al sector de Pericot i Montilivi per emplaçar-hi un nou pavelló esportiu. La recerca té com a objectiu tenir una alternativa al pavelló projectat per a la Devesa i garantir que no es perdi la subvenció de la Generalitat, que podria concedir-se abans d'acabar l'any. El govern és conscient que la negativa de Patrimoni a la construcció del pavelló a la Devesa pot allargar el procés o, fins i tot, obligar a abandonar el polèmic projecte.
El pla d'instal·lacions esportives de Catalunya (PIEC) detecta en l'actualitat una mancança d'instal·lacions esportives al barri de la Devesa i també al sector de Pericot i Montilivi. Aquesta detecció i els entrebancs sorgits en el projecte del pavelló de la Devesa, com a conseqüència de la negativa de Patrimoni, han provocat que a corre-cuita es busquin alternatives que permetin optar a la subvenció de la Generalitat per a equipaments esportius.
Totes les negociacions a l'interior del tripartit han d'anar de pressa, ja que es calcula que només hi haurà un mes i mig per preparar un avantprojecte que avali la sol·licitud de l'ajut del govern. Tot i això, la construcció de l'equipament esportiu no seria immediata i es treballa amb la idea que el govern doni un termini ampli per a la construcció del pavelló.
L'opció de situar un nou equipament al sector de Montilivi i Pericot es pren tenint en compte que es tracta d'uns dels barris amb més població i amb les expectatives de creixement en els propers anys amb les noves urbanitzacions a l'Avellaneda, més elevades.
La Devesa, a la reserva
La decisió no descarta encara el pavelló de la Devesa, ja que el govern vol estudiar els arguments de Patrimoni i la possibilitat de recórrer. En especial, defensen aquesta postura els socialistes, mentre que ERC no vol allargar el procés durant anys, si l'argumentació no deixa dubtes. ICV veu com la negativa de Patrimoni pot liquidar un projecte el qual han rebutjat públicament. Tot i això, s'ha descartat fer el pavelló al costat dels Maristes, una zona d'equipaments sense propostes, per si en el futur fos possible fer-lo a la Devesa. Font: El Punt
La ciutat de Girona se suma a una campanya mundial contra el canvi climàtic que se celebrarà el dissabte dia 24 d'octubre. El parc de les ribes del Ter s'omplirà d'activitats durant tot el matí per promoure hàbits i comportaments sostenibles. La campanya s'anomena 350.org i s'hi preveu la participació de 2.200 ciutats de més de 150 països d'arreu del món. A les onze del matí s'ha previst que es faci un gran mosaic amb el número 350, que simbolitza les proporció de CO2 en l'aire que no s'hauria de sobrepassar, segons els científics, per no accelerar més el canvi climàtic. El regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, va fer ahir una crida als ciutadans gironins per participar en aquesta jornada, en què hi haurà activitats esportives, divulgatives i d'oci. L'acció servirà per participar en una mostra en la pròxima conferència a Copenhaguen, que ha de servir per revisar els acords i objectius marcats en el Conveni de Kyoto.
Aquesta dimecres a la tarda l'Enric Pardo, regidor pel grup municipal d’ICV-EUiA de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, acompanyat pels altres dos regidors del grup, Núria Terés i Joan Olóriz ha realitzat una roda de premsa per explicar les al·legacions que ha presentat a l’Ajuntament per completar l’expedient obert sobre les possibles incompatibilitats en l’adjudicació dels treballs de camp a la cooperativa sense ànim de lucre La Copa, SCCL.
En la compareixença, igual que durant tots aquests dies, Pardo ha rebut el suport dels seus dos companys de grup.
Referent al concurs d’adjudicació de camp per a traspassar a la cartografia municipal els elements de les zones enjardinades i l’arbrat de Girona, ha exposat que era una necessitat de l’Àrea que no podia ser coberta pels tècnics. L’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat va elaborar el plec tècnic, traspassant a l’Àrea d’Administració i Règim Interior la realització del plec administratiu i tot el que feia referència al concurs, tal i com és habitual. Pardo ha remarcat que en cap moment va participar en la mesa de contractació, ni va ser la seva Àrea qui va fer la proposta d’adjudicació.
Referent a la situació d’incompatibilitat entre el càrrec de regidor i la contractació a l’entitat La COPA SCCL, Enric Pardo va fer una exposició sobre la normativa que afecta a les cooperatives. Segons la llei, en cap cas es trobaria en situació d’incompatibilitat, perquè és soci en excedència i perquè encara que estigués en actiu no ocuparia un càrrec d’administració de la cooperativa. Fins i tot si tingués la consideració de soci treballador en règim cooperatiu, no incorreria en cap supòsit d’incompatibilitat ateses les particularitats de les cooperatives.
Referent a la seva condició com a interventor de comptes de l’entitat, és un càrrec extern a la gerència de la cooperativa i sense cap remuneració.
Respecte als articles inclosos en l’informe de sostenibilitat de les comarques de Girona de 2007 signats per Enric Pardo, formen part d’un treball col·lectiu on hi participaven una vintena d’entitats sense afany de lucre. Són realitzats el febrer de 2007, quan Pardo encara era actiu a la cooperativa.
Per finalitzar la seva intervenció, el regidor ha demanat a l’Alcaldia- Presidència
1-L’arxiu de l’expedient administratiu obert sobre la meva persona, i si així es considera també demano,
2-Un aclariment per escrit per part de la Secretària de la Corporació en relació a la no incompatibilitat en la adjudicació de contractes amb la cooperativa sense ànim de lucre La COPA SCCL tant en el passat, com en el cas present que ens ocupa, com en el futur si es mantenen les actuals circumstàncies.
3-Que l’Alcaldia-Presidència, com a màxima autoritat municipal, faci públic personalment el resultat de l’expedient informatiu per tal d’aclarir les sospites infundades contra la meva persona i restituir els drets constitucionals que tinc en relació a l’honor i la pròpia imatge, així com el bon procedir del Govern municipal i els grups que el formen.
4-Que se sol·liciti al director del Diari de Girona la publicació integra de les conclusions de l’expedient informatiu.
En primer lloc, voldria agrair a l’alcaldessa i als portaveus dels grups municipals per haver-me permès d’incloure aquesta intervenció en el torn de precs i preguntes.
L’objectiu d’aquesta intervenció és el de poder donar comptes personalment davant d’aquest plenari sobre les informacions que un mitjà de comunicació local ha fet sobre la meva gestió com a regidor, formulant en forma d’entregues diàries greus acusacions que posen en entredit la bona gestió del Govern municipal, la credibilitat política del meu grup i la meva pròpia honestedat.
Com vostès saben per les informacions aparegudes, les acusacions es fonamenten per la suposada incompatibilitat en la que jo hauria incorregut quan l’Ajuntament va adjudicar el concurs per la realització dels treballs de camp per a traspassar a la cartografia municipal els elements de les zones enjardinades i l’arbrat de Girona. La plica guanyadora, tant per la valoració tècnica com econòmica, va ser la que va presentar la cooperativa La COPA SCCL, de la qual jo en sóc soci fundador, actualment en excedència. Arran de les acusacions formulades per aquest mitjà, l’alcaldessa ha obert un expedient informatiu per esbrinar si la meva relació amb aquesta entitat entraria dins els supòsits d’incompatibilitat que determina la Llei de Contractes Públics.
No correspon a aquest plenari fer una valoració tècnica del cas. Això ja ho farà la Secretària de la Corporació. Per tant els estalviaré els detalls jurídics i els hi faré una valoració política del cas que crec que és el que ens toca fer aquí.
Tinc 43 anys i en fa 19 que vaig arribar a Girona. Per tant, tal i com sempre em deia fent broma el difunt regidor Francesc Ferrer, jo sóc un regidor sense pedigrí. Sempre m’he considerat doncs un representant dels nous gironins que estimen la ciutat malgrat no haver-hi nascut i aspiren a que se’ls tracti igual que es tractaria a un gironí amb pedigrí. Al llarg de la meva vida he fet de cambrer, de cuiner, de guarda de refugi, he reparat electrodomèstics, muntat antenes, instal•lacions industrials, hospitalàries i centrals de telefònica, he fet de paleta, de fuster i de manyà, sense ser llicenciat, he treballant com a tècnic en enginyeries, entitats i també a l’administració pública. I després de tan variat currículum, del qual els hi estalvio altres detalls, d’una cosa estic segur. I és que hi ha multitud de coses més interessants a fer que guanyar diners.
Potser per això, en els darrers 15 anys he dedicat bona part del meu temps i les meves capacitats a crear, gestionar i executar multitud de projectes socials i ambientals des de les diferents entitats sense ànim de lucre amb les que he treballat. La COPA, entitat de la qual en vaig ser soci fundador, n’és un bon exemple. Es tracta d’una cooperativa sense ànim de lucre, on els treballadors desenvolupen projectes innovadors en el camp del medi ambient sense cap altra ambició que la de fer una feina ben feta a canvi d’un salari molt per sota dels habituals en aquest sector. Els beneficis d’aquesta entitat es destinen tots a projectes d’educació ambiental o de salvaguarda del patrimoni natural.
Perdonin si els dono excessius detalls tant de la meva vida com del currículum de l’entitat adjudicatària però crec que cal conèixer-los per entendre el mòbil de la campanya que ha emprès el mitjà de comunicació local que ens ha delectat durant tota aquesta setmana.
En unes altres circumstàncies, una campanya tan bruta i despietada com aquesta hagués estat el motiu ideal per marxar cap a casa, a viure tranquil amb la família, i a allunyar-me d’aquest món, on les ganivetades poden venir del lloc més inesperat. Però el meu salt a la política no va ser casual com sovint sol passar. Feia molts anys que em dedicava a la cosa pública des de l’àmbit social i era un pas més en una trajectòria vital de la que sempre me n’he he sentit orgullós. Crec en un món millor sobretot perquè tinc fills, i no puc concebre de no esforçar-me en que així sigui. He intentat fer avançar aquesta ciutat en el camí de la sostenibilitat tenint sempre en compte els aspectes socials. Admeto que, com tots, en la meva tasca política segur que he tingut encerts i errors però, en un moment de gran descrèdit cap a les persones que dediquem part del nostre temps a la política, no em perdonaria mai contribuir a aquesta nefasta imatge. La política necessita de la gent honesta ara més que mai. Venen temps difícils i necessitem de la generositat de les persones disposades a treballar pels altres.
Fins ara sempre m’havia considerat d’aquest gènere. Per això, en aquests moments de dubte és quan més m’haig d’esforçar per actuar rectament. Estic absolutament convençut que les precaucions que vaig prendre a l’inici de la legislatura per evitar incompatibilitats han estat molt per sobre d’allò que estableix la Llei. Però també cap la possibilitat que estigui en un error. Si anés errat, no podria conformar-me en una amonestació i fer veure que aquí no ha passat res. Crec que aquest afer no pot acabar en ambigüitats. Sóc dels qui pensen que s’han assumir les responsabilitats polítiques pels errors comesos, i és el meu desig que les responsabilitats que es derivin d’aquest cas es depurin de forma contundent i sense ambigüitats.
Demà mateix lliuraré a la Secretària de la Corporació l’escrit d’al•legacions al que tinc dret dins el tràmit de l’expedient informatiu obert per esbrinar les suposades incompatibilitats. Aquestes al•legacions les presentaré públicament i les faré arribar a tots els grups municipals per tal que en tinguin coneixement. Espero que, el més aviat possible, els serveis jurídics municipals dictaminin al respecte. I anuncio ara i aquí, en el lloc on toca donar explicacions sobre la gestió municipal, el que he tingut clar des del primer dia. Si aquest dictamen conclou que he incorregut en una incompatibilitat, l’endemà mateix presentaré a l’alcaldessa la meva renuncia al càrrec de Regidor d’aquesta Corporació, convençut que tan sols així, assumint responsabilitats polítiques de forma personal, podré reparar una petita part del mal que hauré fet al Govern, al grup municipal al que pertanyo i a la ciutadania en general. Acte seguit demanaré perdó públicament, demanaré perdó als socis de la cooperativa i també reconeixeré davant la meva família haver comés una falta, que si bé haurà estat produïda des del desconeixement, no excusa les conseqüències que ha tingut i el mal provocat.
Ara bé, en cas que el dictamen resolgui que no hi ha hagut incompatibilitat, estic segur que aquest Ple municipal, i el Govern en representació de la institució municipal, actuarà amb la mateixa rectitud i contundència, fent un pronunciament clar sobre la legalitat amb la que he actuat, esvaint dubtes sobre l’honestedat de l’equip de govern i del meu grup en particular i restituint el bon nom de l’adjudicatari del concurs. Sé que actuarà amb la mateixa rectitud i contundència a l’hora de demanar al mitjà de comunicació que ha protagonitzat en exclusiva aquesta campanya d’acusacions que assumeixi les seves responsabilitats i publiqui la resolució del cas, i un reconeixement públic del dany que poden causar a la societat els excessos periodístics; sols així es podrà reparar una petita part del mal que aquest episodi de la història local haurà fet a la confiança dels ciutadans en els seus representants polítics.
Per acabar vull agrair totes les mostres de suport rebudes aquests dies, especialment d’alguns regidors i regidores aquí presents, als grups polítics per haver tingut la valentia de no haver fet d’aquest tema una qüestió de confrontació política, i a la resta de mitjans de comunicació locals per haver fet gala d’una prudència més que necessària en aquest temps on els dossiers anònims de procedència dubtosa són publicats com veritats absolutes.
"Problemes mundials, respostes europees" ha estat el tema de la setena edició dels Open Days, la cita anual per a les regions i ciutats europees celebrada a Brussel·les del 5 al 8 d'octubre. Enguany, l'atenció s'ha centrat en com les regions i ciutats poden donar resposta als reptes de la globalització, el canvi climàtic i la crisi econòmica mundial, aquest cop amb el focus centrat en l'energia sostenible. Així doncs, l'Open Days 2009 ha estat una oportunitat única perquè els governs locals compartissin les seves opinions, necessitats i reptes al voltant de l'energia i la protecció del clima.
El Pacte d'Alcaldes/esses agafa força Les ciutats europees, recolzades pels governs regionals, estan liderant el moviment per fer front a aquests desafiaments globals, establint objectius ambiciosos, però realistes, i aplicant mesures efectives en diferents sectors que promouen la transició cap a l'energia sostenible. Això significa l'ús eficient dels cada cop més escassos recursos, l'estalvi energètic i el canvi a fonts d'energies renovables. Cada cop més, aquestes àrees d'actuació són al punt de mira dels governs locals, ciutadans i empreses, un fet que a més beneficiar al medi constitueixen una manera de superar l'actual crisi econòmica.
En aquest context, més de 700 municipis europeus han signat ja el Pacte d'Alcaldes/esses, una ambiciosa iniciativa de la Comissió Europea que trasllada al món local els grans objectius de la Unió Europea, de manera que en adherir-se al pacte els municipis prenen el compromís de reduir un 20% les seves emissions de CO2 l'any 2020 respecte els nivells del 2005. En aquests moments les ciutats signants del pacte estan elaborant els seus Plans d'Acció per l'Energia Sostenible (PAES), instruments que els serviran per planificar i gestionar aquest procés de transició cap a un ús més sostenible de l'energia (consulteu l'especial sobre el Pacte d'Alcaldes/esses a Sostenible.cat).
El Pacte d'Alcaldes/esses també implica a les estructures supramunicipals, ja siguin administracions públiques com xarxes de governs locals, per tal de sumar esforços i ajudar a fer progressos significatius. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona, a través de la seva Àrea de Medi Ambient, està jugant un important paper de lideratge, promoció i suport a tots els municipis de la província que s'hi vulguin adherir. De fet, cal destacar que dels 729 municipis europeus adherits al pacte, 105 són de la província de Barcelona.
Camí cap a Copenhaguen La trobada a Brussel·les no només ha servit per compartir experiències, sinó que també ha servit per presentar i donar impuls al projecte 'LG Action' (en anglés Local Governments Action), una iniciativa coordinada per l'ICLEI que pretén recollir sota un mateix paraigües les opinions, necessitats i reptes dels governs locals en matèria d'energia i canvi climàtic, sumant veus per, finalment, fer-les sentir amb força durant la propera COP15, la gran cimera a Copenhaguen el proper mes de desembre que ha de decidir l'acord que substituirà el protocol de Kyoto.
Arran de la reforma tributària que ha impulsat el govern espanyol, un terme, fins ara poc conegut, ha saltat a la palestra: les Sicav (societats d’inversió de capital variable). Concebudes com a institucions d’inversió col·lectiva, tributen només a l’1% mentre que els rendiments del capital ho fan al 18%. L’explicació d’aquest avantatjós tracte tributari es basa en la seva naturalesa col·lectiva: han de comptar amb 100 inversors com a mínim, per la qual cosa només tributen a l’1% ja que el dipositari perd el control dels seus diners. De fet, en el cas que aquest vulgui retirar els diners tributarà al 18%, una característica que fa que els reemborsaments siguin en comptagotes.
En efecte, segons explica Francisco de la Torre Díaz, portaveu dels inspectors d’Hisenda de l’Estat, aquests diners no es treuen gairebé mai perquè aquestes societats, contra el que es pot pensar, no són col·lectives: en la majoria dels casos, és un sol inversor o un grup familiar el que té tot el control de la Sicav. O dit d’una altra manera, les altres 99 persones acostumen a ser inversors ficticis, homes de palla o, com es coneix en l’argot del sector, mariachis. Mariachis que, segons expliquen fonts coneixedores del sector, han arribat a ser “indigents als quals s’ha demanat el DNI a canvi d’un entrepà calent”.
Davant d’aquesta situació de frau evident, la Inspecció d’Hisenda, el 2005, va iniciar un pla de control de 400 Sicav. En la totalitat dels casos, els inspectors van considerar que la majoria dels inversors eren ficticis. Després d’aquest procés d’inspecció, explica De la Torre, es van aixecar les actes corresponents, exigint la diferència entre el 35% al qual tributaven les societats i l’1% del que es beneficiaven les Sicav, descobertes com a falses institucions d’inversió col·lectiva.
El ‘control’ de la CNMV
Amb el resultat d’aquestes inspeccions sobre la taula, en lloc de prendre mesures contundents, el govern socialista, a instàncies de CiU i argüint tecnicismes, va retirar la competència de control fiscal de les Sicav a la Inspecció d’Hisenda i la va lliurar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Des d’aleshores, explica Joan Herrera, portaveu d’ICV-EUiA al Congrés, únics grups que, juntament amb el BNG es va oposar a aquest canvi en la inspecció, “la CNMV no ha trobat cap Sicav que no compleixi els requisits legals”. I no només això. Posteriorment, el Trinal Econòmic Administratiu va considerar que aquesta modificació normativa tenia efectes retroactius i va anul·lar totes les inspeccions.
El debat dels pressupostos que s’inicia aquesta setmana, amb una proposta d’ICV perquè les Sicav passin a tributar al 18%, tornarà a posar aquestes eventuals institucions d’inversió sobre la taula. I si el debat polític ho permet, mentre Zapatero es vanta de gravar les grans fortunes, potser algú explicarà que aquestes viuen còmodament a l’ombra de les Sicav, amb l’aquiescència del govern espanyol.
El regidor d'ICV-EUiA a Girona i responsable de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo, donarà avui explicacions sobre la relació que manté amb la cooperativa La Copa. Pardo té previst demanar la paraula en el punt de precs i preguntes per explicar la seva versió sobre els possibles vincles amb aquesta cooperativa de la qual va ser soci fundador. La intervenció de l'ecosocialista arriba després que l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, encarregués un expedient informatiu als serveis jurídics del consistori per comprovar si s'ha incorregut amb alguna incompatibilitat pel fet que s'atorgués la realització d'un estudi a la cooperativa La Copa, de la qual Pardo va ser un dels fundadors.
Una cinquantena de persones es van concentrar ahir a la tarda a la plaça Santa Eugènia (popularment, del Barco), a Girona, contra el cop d'estat a Hondures. Hi va haver parlaments i es va llegir un manifest pel restabliment del govern democràtic.
Paraules de Sebas Parra, en nom d’amigues de l’ALBA, en l’acte contra del cop d’estat a Honduras
Bona tarda a tothom… El col·lectiu “amigues de l’ALBA” vol agrair la vostra presència en aquest acte de solidaritat amb el poble d’Hondures i contra el cop d’estat del 28 de juny en aquell país germà. Us parlaré amb les paraules d’una companya del Frente Nacional contra el Golpe de Estado que ahir mateix em feia arribar un correu amb noticies de la situació que viu el poble hondureny...
“... A poco más de cien días del Golpe de Estado contra el Gobierno legítimo de Manuel "Mel" Zelaya Rosales, la represión continúa al tiempo que la resistencia pacífica no se detiene.
Expliquen a su pueblo y a las comunidades de hondureños y hondureñas residentes allá, que El Frente nace el 28 de junio a partir de la necesidad de revertir el Golpe. Es consolidado por las organizaciones populares. Lo que significa que ahí están los maestros, los campesinos, los obreros, los indígenas, los negros, los artistas...Todos los sectores que sienten que sus derechos han sido violentados. Es significativo entender que el pueblo ha llegado sin tener organización previa y se ha conglomerado en ese Frente. La mayor parte de la gente que participa en la resistencia es puro pueblo. Pueblo que no estaba organizado y que cuando siente que se violan sus derechos, lo hace. Todos se organizan ahora: los barrios en resistencia, los abogados en la resistencia, los empleados de la salud en resistencia.
Eso nos da una enseñanza muy grande: cuando el pueblo tiene la necesidad de juntarse, la gente solita empieza a aglutinarse. Y exige participación directa. Cada domingo hay asambleas generales a nivel de cada departamento donde se discute lo que se está haciendo, se evalúa y se presentan iniciativas a implementar. Es una decisión colectiva.
Son pasos que se han ido dando aceleradamente. La gente misma nos dice lo que hay que hacer. Tenemos por ejemplo lo que se llama la bullaranga, una forma muy simpática de hacer resistencia. En cada barrio la gente hace ruido, toca pitos, etc., hasta tarde a la noche como protesta contra el Golpe. ¿Cómo va a controlar la policía a tanta gente al mismo tiempo? ¡Imposible!"
Después del Golpe de Estado hubo que decirle a la gente que no estaba actuando ilegalmente. La Constitución de la República permite eso. En su artículo 3 se dice que no se debe dar obediencia a ningún Gobierno usurpador y máxime cuando llegó a través del uso de las armas. Se acepta que la gente se subleve. Y la gente lo sabe, conoce ese artículo y asume esta protesta como propia y esencial
Se da un fenómeno notable: cuanta más represión se ejerce contra el pueblo más se fortalece la resistencia. El Golpe se va debilitando ante la resistencia pacífica. Ellos quisieran que haya respuestas violentas para justificar todavía más violencia. Pero no se da. Nadie le reconoce legitimidad al Gobierno de Roberto Micheletti. Por otra parte, las fuerzas armadas, ya no están apareciendo con sus declaraciones tan violentas como en días pasados.
Sienten que no han podido quebrar la resistencia pacífica. El pueblo está dando una gran lección: quiere cambios de acuerdo a sus propias iniciativas y sensibilidad. Ellos pensaban que la gente iba actuar como en una telenovela. Que iban a oponerse 15 días y luego desaparecerían de las calles.
Y el pueblo sigue movilizándose y les dice: "¡cuidado!, nosotros pensamos, estamos informados y queremos cambios". Ahora mismo no hay ninguna posibilidad de que el Golpe se consolide. El pueblo resiste, aguanta, ha puesto sus muertos. Y los golpistas se proyectan ante la comunidad internacional como lo que son, como tiranos.
No tememos ni una Corte Suprema ni un Ministerio Público que pare la represión; y no hemos podido romper el cerco mediático al cual se nos ha condenado todo este tiempo. La resistencia continúa adentro pero necesita el apoyo internacional. Sin ese apoyo, sin ojos ni oídos fuera de Honduras, no vamos a poder revertir este Golpe tan nefasto para el pueblo…”
Amics i amigues vinguts d’Hondures: el col·lectiu “amigues de l’ALBA” de les terres gironines vol prestar els seus ulls, les seves orelles, la seva veu i el seu crit, i, sobretot, la seva esperança, al Frente i al poble d’Hondures per tal que es restableixi l’ordre constitucional e institucional, torni a la presidència Mel Zelaya i es realitzi la consulta per a una Asamblea Nacional Constituyente que inauguri una nova etapa de justícia, llibertat i solidaritat en el vostre país d’origen.
VISCA EL POBLE D’HONDURES!! VISQUEN ELS POBLES DE LA NOSTRA AMÈRICA!! VISCA CATALUNYA!!
L’anterior setmana vam conèixer la indemnització, prejubilació, pensió… diguem-li pel nom que vulgueu, o potser és tot a la vegada, del conseller delegat del BBVA: 85 milions d’euros. El primer fet que ens mostra aquesta notícia és que no podem demanar cap canvi als mateixos que ens han portat a la situació de crisi econòmica actual. I que, encara menys, els hi podem demanar un canvi regint-se en valors com l’ètica i la moralitat. Així, l’única solució per a aquests casos és la regulació, primera pedra necessària per construir un model alternatiu al capitalisme salvatge.
Capitalisme representat en la seva màxima potència pels alts directius de la banca. Personatges que en el moment de l’inici de la crisi van amagar-se, i fins i tot camuflar-se, amb expressions del tipus “cal un parèntesi de l’economia capitalista de lliure mercat” (Díaz Ferran, president de la CEOE). Però que ràpidament han tornat a sortir (en alguna cosa hem fallat tots plegats, no hem aconseguit que s’amaguin més temps per vergonya) a primera línea per donar les seves receptes a la situació.
Per aquest motiu vull recordar que a finals d’abril el centre d’estudis del BBVA va donar a conèixer una proposta de nou contracte indefinit. Un contracte amb una rebaixa de la indemnització per acomiadament, indemnització que augmentaria progressivament fins arribar als 24 dies per any treballat (actualment són 45 dies). Aquest contracte ens el van voler vendre com un instrument per fer front a la dualització del mercat laboral de l’Estat espanyol. Si em permeteu, curiosa manera de fer front a la dualització, segregant les condicions segons el moment d’entrada en el mercat laboral. Ja que, no ens enganyem, aquesta recepta anava dirigida (amb tot el carinyo i l’amor, com diu un bon amic) cap als joves.
Aquesta proposta d’abaratiment de l’acomiadament i polarització del mercat laboral ha estat feta des de la mala fe de bon inici. Però si a això li afegim la notícia de la indemnització milionària al conseller delegat, el nivell d’hipocresia arriba a nivells insostenibles. Es més necessari que mai començar a regular els sous i indemnitzacions dels alts càrrecs de la banca. Hem de tornar a portar el debat a la necessitat de regular l’economia especulativa, la causant d’aquesta crisi. Perquè trigarem a tenir una altra oportunitat de fer front a aquests pocavergonyes.
El dia 7 d’octubre la Confederació Sindical Internacional ha convocat per segon any una jornada mundial de mobilització pel treball digne. Aquest any la reivindicació pel treball digne te per objectiu que la sortida de la crisi econòmica global no augmenti encara més les desigualtats al mon.
Al nostre país la crisi l’estan pagant les persones en forma de més atur, expedients de regulació d’ocupació, precarietat, economia submergida, menys places públiques per a serveis bàsics. Per això el dia 7 d’octubre els delegats i les delegades sindicals de CCOO sortim al carrer, juntament amb la resta d’organitzacions sindicals, per reivindicar més protecció social i un canvi d’actitud de la patronal que ens permeti que la sortida de la crisi no sigui amb més precarietat i desigualtat social sinó posant les bases d’un nou model productiu que competeixi en qualitat i innovació. El Triangle/Joan Carles Gallego. Secretari general de CCOO de Catalunya.
Aprofitant la roda de premsa per donar a conèixer els darrers acords de la junta de govern, el segon tinent d'alcalde de Girona, Joan Olòriz, va revelar que el calendari amb què treballa l'equip de govern dona per fet què les obres de rehabilitació de l'antic edifici Modern comencin l'any que ve.
L'equip de govern va anunciar a principi d'estiu la decisió d'instal·lar en aquest històric edifici el centre cívic del Barri Vell, que també servirà com a centre cultural i mantindrà l'actual Cinema Truffaut.
L'Ajuntament de Girona confia que a finals del 2011 o principi del 2012 el Barri Vell tindrà en funcionament el nou centre cívic, que estarà situat en una part de l'edifici de l'antic cinema Modern. El regidor de Serveis Socials, Joan Olòriz, va avançar que el calendari de treball preveu que les obres de reforma en aquest històric edifici començaran el 2010.
Olòriz va revelar que el calendari de l'actuació fa preveure que el nou centre cívic del Barri Vell es podrà obrir a finals del 2011 o al llarg del 2012 si no surten entrebancs en el procés de les obres. Cal recordar que l'edifici de l'antic cinema Modern és propietat municipal des de fa més de vuit anys i que els grups a l'oposició havien reclamat una intervenció urgent per evitar que es deteriorés més. El regidor es va mostrar convençut que el nou centre cívic donarà dinamisme associatiu i que l'obertura del centre servirà per crear noves entitats al barri.
Encara amb visió de futur, Olòriz va recordar també que una altra obra cabdal per a la xarxa de centre cívics és la intervenció a l'antiga fàbrica Marfà, que permetrà completar i millorar l'oferta al barri de Sant Narcís.
Tallers al 90%
L'oferta de tallers i activitats als centres cívics de la ciutat s'ha omplert fins a un 90,8%, una xifra similar a la d'altres anys. Olòriz va lloar la xarxa de centre cívics que s'ha constituït en les dues últimes dècades, i que «s'ha consolidat en els últims sis anys». Aquest any, a més, els ajuts del Ministeri de Treball serviran per finançar sis projectes socials i de cohesió que es fan als diversos centres cívics, fomentant la integració social, un aspecte que Olòriz considera cabdal per a la societat gironina.
L’Olòriz també va destacar l’augment d’entitats organitzadores
Diferents representants institucionals d’ICV i d´EUiA van assistir aquest dimecres a la concentració convocada a Barcelona pels sindicats amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne. Per part d’ICV van participar el secretari general d'ICV, Joan Herrera, el president del grup parlamentari, Jaume Bosch, per la portaveu del partit, Laia Ortiz i per la diputada del grup parlamentari encarregada dels temes laborals, Laura Massana. Entre els membres d´EUiA s’hi trobaven el coordinador general de la formació, Jordi Miralles, la portaveu d´EUiA i membre de la Comissió d´Indústria i Treball del Parlament, Mercè Civit, la responsable de món del Treball a EUiA, Núria Lozano, entre d’altres. En la concentració, Herrera ha fet un recordatori de les intencions que va mostrar ahir el Governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordoñez, en la seva compareixença en el Congrés dels Diputats on va demanar una vegada més una reforma laboral. Herrera ha qualificat de "portaveu de la dreta política" les paraules del màxim dirigent del Banc d'Espanya i ha assegurat que la coalició "estarà en contra i farà tot el possible per evitar una reforma laboral que només es vulgui centrar en l'abaratiment de l'acomiadament". En aquest sentit el diputat ha volgut recordar les intencions de CiU de pactar una reforma laboral amb el PSOE en aquest sentit abans de l'estiu i que gràcies als grups d'EU-ICV en el Congrés dels Diputats es va poder evitar.
ICV-EUiA de la vegueria de Girona demana en les seves al·legacions a les alternatives sud de l'autovia de la Bisbal que se suspengui la tramitació i que el desdoblament de la C-66 se sotmeti a l'Avaluació ambiental estratègica. El grup demana el compliment de la Directiva eruopea "en cadascun dels projectes que n'emanin" i perquè "el conjunt de la planificació a què fa referència el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) no es vegi afectada per aquesta irregularitat de forma". A més, adverteixen que estan disposats a anar al contenciós i a arribar al Tribunal d'Estrasburg.
Els ecosocialistes justifiquen la paralització perquè el projecte "no s'ajusta a la normativa vigent [...] que obliga a analitzar l'impacte de totes les alternatives possibles, inclosa l'opció de no construir cap infraestructura". A més, diuen que la directiva europea és d'aplicació a tots els Estats membres de la Unió Europea des del 2004, dos anys abans que s'aprovés el PITC, que ja preveia la construcció de l'anella de les Gavarres. La impugnació "pot invalidar no sols el projecte del qual ara parlem, sinó la totalitat del PITC", afirmen.
Per altra banda, el grup demana resposta a les anteriors al·legacions i apunta que, a més de sotmetre's a l'Avaluació ambiental estratègica, "aquest projecte s'hauria de presentar dins del projecte global d'autovia de les Gavarres o, com a mínim, de la C-66 de Girona a Palamós i no fraccionat".
Des de Santa Eugènia de Ter i Girona, el col·lectiu Amigues de l'ALBA condemna el cop d'estat contra el president constitucional de la República d'Hondures, Manuel Zelaya, i rebutja qualsevol atac en contra de la dignitat dels homes i dones, ciutadans i ciutadanes de la nació hondurenya. Ens solidaritzem amb l'esperit democràtic del poble germà centreamericà, tot reiterant el nostre compromís amb la lliure determinació dels pobles i exigint respecte a les institucions legítimament constituïdes.
Exigim el cessament immediat dels assassinats i de les agressions als homes i dones que protesten per aquest fet i acusem públicament als militars colpistes que fan servir les armes en contra del seu poble. També denunciem enèrgicament a les cúpules de les forces armades que serveixen als interessos de l'extrema dreta burgesa i de les transnacionals que han instigat aquest cop d'estat d'Hondures, així com el que va succeir a Venezuela i el que va poder ser evitat no fa masses dies a Bolívia; tot per mantenir la seva hegemonia i continuar robant les riqueses dels homes i de les dones de tot Llatinoamèrica, com fa 500 anys.
També denunciem a les empreses dels mitjans de comunicació que d'una manera o altre són també còmplices d'aquesta agressió quan estan desvirtuant la seva feina d'informar correctament i s'avenen als interessos hegemònics citats, desinformant l'opinió pública sobre el que està passant.
Amigues de l'ALBA adverteix la població
Sobre el paper purament transmissor dels mitjans de comunicació que no condemnen el cop, sinó que només retransmeten les dèbils expressions d'una classe política que, més enllà de paraules adequades per a l'ocasió no han proposat cap mesura concreta contra la il·legitimitat imposada a Hondures, amb l'honrosa excepció dels mandataris de l'ALBA.
Ens crida l'atenció que en les empreses de comunicació no existeixi cap referència als breus comunicats d'associacions com la Societat Interamericana de Prensa (SIP), Reporters sense Fronteres, i altres defensors de la llibertat d'expressió. On són ara els intel·lectuals com Vargas Llosa i les diverses ONG que tant critiquen a Cuba, Veneçuela, Bolívia, etc.? Queda en evidència, una vegada més, la més bruta i doble moral.
Fem una crida a tots els moviments socials i a tots els pobles a condemnar i manifestar-se en contra d'aquest cop d'estat exigint el retorn del president elegit amb el vots dels homes i de les dones d'Hondures, com també a fer la feina d'informar correctament contrastant les informacions que ens arriben directament dels molts mitjans alternatius i a rebutjar les informacions de les agències propietat de les empreses que amb la seva actitud de tergiversar la realitat i la informació amb la seva actitud, donen també suport a aquest cop d'estat.
Concentració solidària amb el poble d'Hondures Plaça del Barco de Santa Eugènia de Ter 4 de la tarda
Adhesions
Amigues de l'ALBA; Coordinadora d'ONG Solidàries; Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l'Estany; SOARPAL (Arbúcies-Palacagüina); Imatges per la Solidaritat; La Reus, Cultural i Solidària per la Pau (Reus-Catalunya); ACAT (Acció dels Cristians per a l'Abolició de la Tortura); Justícia i Pau (Girona); Teixidors de Xarxes; Pro-educart (Palafrugell); Esquerra Unida i Alternativa (Salt); Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA-Girona); eldimoni.com (Santa Eugènia de Ter)... Antònia Sabrià Frigola; Manel Mesquita; Sebas Parra... [si vols adherir-te al manifest, envia un correu-e a comunicacio(arrova)solidaritat.org amb l'assumpte Adhesió Hondures]
Les bosses de plàstic van desaparèixer ahir a les caixes de Carrefour i van ser substituïdes per altres de pagament. Llevat dels despistats i els turistes, gairebé tots els clients coneixien el canvi i van acceptar la nova mesura, que ve acompanyada d’un cost econòmic a càrrec del consumidor que no va a comprar preparat. Les bosses petites de fècula de patata (molt semblants a les de plàstic però que es biodegraden en sis mesos) costen 5 cèntims d’euro, les bosses de ràfia (una fibra vegetal trenada) 50 cèntims i les de tela (cotó) 1,70 euros. La multinacional, que va tenir 58 milions d’euros en pèrdues durant el primer semestre de l’any, assegura que la mesura no obeeix a cap retallada per la crisi, sinó que s’emmarca dins d’una política mediambiental subscrita en un pacte a les Nacions Unides amb altres grans corporacions.
RECOMPENSA
La mesura d’estalvi de bosses no és nova a Catalunya. Les cadenes de supermercats Bonpreu, Caprabo i Alcampo ja ofereixen bosses reutilitzables, tot i que no han eliminat del tot les de plàstic. A més a més, Bonpreu ha fet un pas addicional i ofereix dos cèntims per cada 10 euros a qui no s’emporti una bossa. La mateixa mesura va ser adoptada fa pocs dies per Caprabo, que paga al client que compleix els deures ecològics un cèntim d’euro per cada cinc euros de compra fins a un màxim de 12 cèntims. Ahir la majoria dels compradors acceptaven la mesura i reconeixien que fer servir bosses de plàstic cada vegada que es va a comprar suposa un dispendi difícil de justificar. Però alguns clients també van mostrar el seu disgust davant les caixes. Una dona se’n va anar indignada a mig matí d’ahir del Carrefour de les Glòries, a Barcelona, perquè considera que els supermercats volen augmentar els seus guanys amb aquesta política. Un altre comprador d’origen xinès es va negar a pagar les bosses i va deixar els productes a la caixa.Carrefour va iniciar el seu pla ecològic al mes d’agost a Jaén, va seguir al setembre a Madrid i l’estendrà a totes les comunitats autònomes al novembre. El plàstic desapareixerà totalment de les caixes, tot i que continuarà, i en abundància, en l’envasat dels milers de productes que hi ha a la venda.
.png)
El dia 24 d’octubre de 2009 a les Ribes de Ter de Girona es va viure un moment màgic, una experiència increïble: participar en el moviment climàtic mundial, amb una acció conjunta de més de 5000 accions a tot el món. Es poden veure a www.350.org.
