La declaració de Bolonya

Joan Olòriz, portaveu del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Girona

Els estudiants amb les tancades que han fet han posat en evidència el desconeixement social sobre la declaració de Bolonya. Permetin-me en aquestes ratlles contribuir modestament a aclarir què representen els canvis derivats de l'aplicació d'aquesta declaració a les universitats.
En la declaració de la Sorbona (1998), Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit van posar les bases per a l'inici del procés de creació d'un espai europeu d'educació superior (EEES) que culminarà l'any 2010. Els ministres d'educació dels 29 països europeus mitjançant la declaració de Bolonya (1999) van ratificar el document anterior i el van concretar en sis punts:
1. Un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable que prevegi el desenvolupament d'un suplement al títol.

2. Adopció d'un sistema basat en dos cicles, un de grau d'una duració mínima de tres anys i un de postgrau.

3. Implantació d'un sistema de crèdits comuns.

4. Promoció de la mobilitat dels estudiants, del professorat i del personal d'administració.

5. Promoció de la cooperació europea en l'establiment de mesures que assegurin la qualitat.

6. Promoció de la dimensió europea de la educació.

Quines oportunitats suposa l'EEES? Fomenta la mobilitat dels estudiants i del professorat, homologant els títols universitaris a la UE i, per tant, afavorint la integració del mercat laboral europeu. Dota d'un nou model pedagògic que pot suposar un augment de la qualitat de l'educació superior i una millor preparació per al món professional. Reforça l'autonomia universitària. Afavoreix la mobilitat dins els estudis, donant més llibertat a l'alumnat per definir el currículum. I finalment, possibilita crear noves titulacions segons les necessitats de la societat.
Llavors, quins problemes genera l'aplicació de l'EEES? Els principals problemes són la manca de participació de la comunitat universitària i el finançament insuficient.

Pels estudiants, el que ara eren quatre anys i entre 800 i 1.000 euros a l'any, ara seran cinc anys (tres de grau més dos de màster). Els màsters tot i que siguin a preu públic (16% del cost real) no s'assegura que siguin assequibles (alguns màsters que ja existeixen doblen o tripliquen el cost d'un any de llicenciatura). El nou enfocament dels graus comportarà una devaluació de les carreres i aquells alumnes que no puguin accedir al màster tindran una formació devaluada respecte a la llicenciatura. El baix nivell d'anglès amb que la majoria de l'alumnat accedeix a la universitat qüestiona les possibilitats de mobilitat real i aquest dependrà de l'accés a formació de qualitat en idiomes que ara no s'ofereix des del sistema públic. No serà possible la compatibilització de vida laboral i estudis. Els estudiants amb menys possibilitats econòmiques sortiran perjudicats.

La reducció de les classes a seminaris amb pocs alumnes necessita de la contractació de nou professorat. Les universitats, estan cobrint aquestes vacants amb becaris de doctorat i figures professionals precàries. La manca de transparència fa que creixi la preocupació sobre el paper de les empreses col·laboradores en la determinació dels continguts. A canvi de què? Si la investigació la financen les empreses, qui decidirà quines coses s'investiguen? Els plans d'estudi continuaran sent decidits per la universitat? El fet d'incentivar la competència entre universitats significa acabar amb el mapa homogeni actual i pot agreujar els desequilibris territorials.
Desprès d'aquest repàs (no exhaustiu), podem afirmar que l'aplicació de l'EEES tal com està plantejada està creant seriosos problemes a les universitats, augmenta les desigualtats en l'accés i en els resultats i facilita la mercantilització de l'educació superior.

Font: El punt

Inversions extraordinàries de 16 milions d'euros a la ciutat de Girona

Les inversions extraordinàries, que sumen més de 16 milions d'euros, es reparteixen en 89 punts del municipi. L'Ajuntament de Girona destinarà els 16,3 milions del fons estatal extraordinari del 2009 que pertoquen a la ciutat a 61 actuacions o programes. Com que és un projecte d'abast estratègic –tant socialment com econòmicament–, destaca l'ampliació de la xarxa de fibra òptica a tots els equipaments públics, un projecte que costarà prop d'un milió d'euros. Quantitativament parlant, l'obra de més envergadura serà la nova escola bressol de Montilivi (1,6 milions). En presentar ahir la llista, el govern municipal tripartit va destacar-ne la transcendència que tindrà, en l'àmbit laboral, el fet que doni un impuls a projectes previstos que potser no s'haurien executat tan aviat i a la distribució de les inversions arreu del municipi. Totes aquestes obres hauran d'estar acabades el 2009.
Si bé els primers beneficiats seran els equipaments públics, el fet de completar-ne la connexió a la xarxa de fibra òptica significa deixar enllestida una estructura tecnològica que ha d'ajudar al desenvolupament empresarial de la ciutat, es va destacar en la presentació d'aquestes inversions.
IMPULS ECONÒMIC
Precisament la seva funció de propulsor econòmic i laboral (no se sap amb exactitud quants llocs de treball suposarà, però es dóna per suposat que serà un nombre elevat) va ser un aspecte del paquet d'obres que van coincidir a destacar tant l'alcaldessa, Anna Pagans, com els portaveus del PSC, Joan Pluma; d'ERC, Cristina Alsina, i d'ICV, Joan Olòriz. «Serà una sacsejada important per a la ciutat», va resumir de manera gràfica Pagans.
Joan Pluma, per la seva banda, va posar l'accent en el fet que la confecció de la llista ha de deixar palesa –va dir– la capacitat de gestió del govern municipal. «No ha estat una improvisació», va assenyalar, referint-se al fet que s'havia treballat a partir del pla per aquest mandat que el tripartit ja tenia a punt. Alsina va coincidir amb Pluma en aquest aspecte i, a més, va remarcar que s'havia procurat «esquitxar al màxim» les inversions a tota la ciutat. Olòriz va destacar l'oportunitat que es presentava amb aquesta injecció econòmica extra per tirar endavant projectes de ciutats, i va fer notar que les actuacions que s'han inclòs a la llista són «austeres i convenients».
Ara, la llista haurà de ser aprovada pel govern estatal (segons l'Ajuntament, reuneix tots els requisits exigits) i les obres començaran com a molt tard a l'abril. La normativa que regeix el fons especial estableix que s'hauran d'haver acabat abans de finals del 2009.

Olòriz: «Una panera de Nadal»: A la satisfacció per poder disposar dels 16,3 milions extra, expressada pels seus companys de govern municipal, Joan Olòriz va afegir una crítica política a aquests fons especials. Comparant els problemes de finançament que tenen els ajuntaments amb una empresa en què els treballadors les passen magres, va qualificar l'ajuda estatal com a «panera de Nadal»; és a dir, un recurs en la línia de la política del govern de Zapatero de regalar xecs de tant en tant. «Després de la panera de Nadal, continuarem tenint problemes per arribar a final de mes, quan som una ciutat productiva que dóna molt més a l'Estat del que rebem», va lamentar el regidor ecosocialista. Consegüentment –va dir–, caldrà continuar reclamant un millor finançament. A Olòriz tampoc li ha agradat que l'Estat hagi deixat de banda la Generalitat en aquest tema, ja que el fons especial ha arribat als ajuntaments des del Ministeri d'Administracions Públiques.

Font: El Punt Digital

Concentració per Gaza a Girona

Aquest dimarts 30 de desembre a les 8 del vespre a la plaça del vi de Girona hi ha convocada una Concentració de rebuig a les massacres que està realitzant l'Estat d'Israel a la ciutat de Gaza.

Aquest dissabte han disparat desenes de míssils i segons fonts dels hospitals, l'atac ha causat com a mínim uns tres-cents cinquanta morts i uns nouu-cents ferits.

+ info: http://www.palestina.cat/

Per exigir la fi del bloqueig, les massacres i els càstigs col·lectius intolerables que pateix el poble palestí.

Boicot al règim d'apartheid israelià.

Palestina al cor

Interessant i polèmic article "La culpa la tenen els ecologistes"

Daniel Gómez Cañete, Activista i divulgador ambiental

Les propostes fetes des de l'ecologisme no són enteses i són ridiculitzades només pel fet de venir d'on vénen

Cada dia que passa creix la meva convicció que el món estaria millor sense els ecologistes. Són un emprenyament. Es passen tot el dia dient-li a la gent el que han de fer. I a sobre, no viuen en coves o als arbres, sinó que gaudeixen de totes les comoditats de l'estil de vida occidental. Què s'han cregut? I és que jo d'això de l'ecologia no hi entenc gens, però és que no els aguanto, són uns pesats, uns catastrofistes i no deixen a la gent normal viure la vida en pau.

Pot semblar una exageració, però coses semblants a aquesta es poden escoltar pel carrer, i el que és pitjor, llegir als diaris gairebé tots els dies. Si no és per les prohibicions de circular a més de 80km/h als voltants de la ciutat de Barcelona, és per les queixes dels ecologistes respecte a la il·luminació nadalenca, o per l'intent de regular l'ús de les bosses de plàstic, o per qualsevol de les limitacions que s'intenten introduir en nom de la sostenibilitat.

'Un dels esports de major acceptació entre els nostres insignes opinadors és el pim-pam-pum contra els ecologistes' Particularment, a Catalunya, qualsevol discussió sobre ecologia i sostenibilitat és una immillorable ocasió per a un dels esports de major acceptació entre els nostres insignes opinadors: el pim-pam-pum contra els ecologistes. Fins i tot ja s'ha inventat un terme que els identifica: ecopijo (o biopijo, encunyat per un regidor de CIU a l'ajuntament de Barcelona), un terme molt nostre, i amb la virtut de que fa innecessari importar neologismes com l'anglès "scuppie" (Socially Conscious Upwardly-mobile Person, una espècie de "trepa" socialment conscient). Segons un confidencial, el propi PSC acusa a ICV de "talibanisme ecològic": ni tan sols dins del tripartitt s'estalvien tals denominacions.

Fa només uns dies podíem llegir a Antoni Bassas a El Periódico de Catalunya parlar de "la ciutat dels prodigis vermells i verds", en clara referència a Iniciativa per Catalunya Verds (que ocupen sis dels vint seients del consistori barceloní) per a enfocar les seves queixes per la política comercial en els abonaments de transport públic. La queixa és fonamentada: la T-10, l'abonament més utilitzat, és el que més s'encareix, però la referència als "vermells i verds", apuntalada per un recordatori a la limitació a 80 km/h, està fora de lloc. Tanca l'article el Sr. Bassas al·ludint a "una nova sessió de despotisme il·lustrat", en referència a una suposada dictadura de la raó exercida per elits no democràtiques.

El mateix dia que es publicava aquest article, i en el mateix diari (això sí que és una casualitat!), Josep Maria Espinàs escrivia un altre article d'opinió, dedicat a la "senyora Sostenibilitat". El Sr. Espinàs, en una arrencada de sinceritat, confessa que "no estic capacitat per a opinar sobre la senyora Sostenibilitat", per a afirmar a continuació que "em temo que és un poc frívola". El que és frívol, Sr. Espinàs, és opinar sobre alguna cosa que un reconeix que desconeix. L'article s'ocupa d'algunes de les polèmiques que alimenten la mania antiecologista en aquesta època nadalenca: els llums de Nadal i les bosses de plàstic. Però l'interessant és la reflexió que fa aquest prolífic autor: "estic fart que de qualsevol problema es vulgui responsabilitzar al ciutadà". Desgraciadament, el Sr. Espinàs no va més enllà, però no és difícil intuir que algun culpable deu haver, i aquest no és el ciutadà. Seran els culpables els governs? És el despotisme il·lustrat al que es referia el Sr. Bassas?

La veritat és que a ningú li agrada que li diguin el que ha de fer. Importa poc si aquestes prohibicions -de vegades ni tan sols això, meres idees per al debat- tenen fonament o no, l'important és que limiten, atabalen, i a més a més solen venir d'uns tipus bastant sospitosos, uns "síndries", verds per fora (ecologistes), però vermells per dintre (comunistes). Això és especialment molest quan des de la publicitat, per parlar d'una important part del nostre medi cultural que se'ns imposa sense que ningú protesti, els missatges són d'un signe totalment contrari: no hi ha límits, tot és possible, vostè és l'amo, quan vulgui, com vulgui, i en còmodes terminis. És normal que la gent desconfiï, qui són aquests senyors que llancen missatges totalment contraris al que diu la publicitat? (Bé, també n'hi ha de publicitat "ecològica", però això dona per a un altre article).

No obstant això, la crítica és sana, i la mereixen (mereixem) tots. Els ecologistes (d'esquerres) inclosos. De fet, el seu principal problema és que no es pot estar a missa i repicant. Com tots els partits de l'arc parlamentari, els representants d'ICV aposten pel creixement econòmic, encara que això sí, sostenible. No els culpo, la majoria dels seus votants estan dintre del sistema, és a dir, consumeixen, tenen deutes, i per molt que ho intentin, estan lligats a la marxa de l'economia. L'única cosa que li faltaria a les expectatives electorals d'ICV és convertir-se en autèntics antistema, és a dir, denunciar que el creixement econòmic (que ho és també de materials i energia) és insostenible. Però això canviarà, perquè encara hi ha molt per perdre. Si seguim per aquest camí de daltabaix econòmic i mediambiental, podrem dir allò de "de perduts al riu". I llavors haurà alguna oportunitat per al que encara avui dia és tabú.

Daniel Gómez Cañete, Activista i divulgador ambiental

Mercat d'intercanvi de joguines a Sant Narcís

Fotografia de

L'Associació de Comerciants i Pimes Sant Narcís Zona Sud-Plaça Assumpció i l'Associació de Comerciants de Sant Narcís-Sector Dominiques, amb el suport de l'àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, ha organitzat la primera edició del Mercat d'intercanvi de joguines del barri de Sant Narcís ahir diumenge -21 de desembre-, de 10 del matí a 2 del migdia, a la plaça de l'Assumpció: amb l'oportunitat d'intercanviar i reutilitzar les joguines, jocs i contes que ja no utilitzes.

AHIR DIUMENGE 21 de desembre

Es va fer una recollida solidària de joguines perquè cap nena o nen es quedi sense joguines durant aquest Nadal. Amb aquesta iniciativa volem continuar fomentant el consum responsable, alternatiu al tradicional, i pretenem promoure el reciclatge i el respecte al medi ambient també durant les festes nadalenques, mitjançant la reutilització de les joguines, un dels productes que més es consumeix en aquestes dates.
Font: El Dimoni

Serveis Socials rep un 34% més de peticions d'ajuts econòmics en els últims sis mesos

El tinent d'alcalde de Polítiques Socials, Joan Olóriz (ICV-EUiA), va avisar ahir que veu risc de confrontació entre col.lectius per l'augment de la probresa arran de la crisi. El responsable dels serveis socials va informar que en els darrers sis mesos les peticions d'ajudes econòmiques d'urgència s'han incrementat un 34%. Olóriz va assenyalar que "els recursos socials no pugen com sí que puja la situació de crisi" i va afegir que "entre les bones voluntats polítiques i els recursos destinats hi ha un abisme".

Olóriz va voler fer un balanç de la situació actual arran de la crisi econòmica. El regidor va explicar que les ajudes d'urgència en habitatge s'han incrementat un 24,24%, mentre que les peticions de recursos econòmics han augmentat un 31,25% i les ajudes econòmiques per qüestions laborals han pujat un 60,50%.
El responsable de Serveis Socials va remarcar que la incorporació de mercat de treball dels immigrants ha estat molt important per al creixement econòmic dels darrers quatre anys, especialment en feines que altres autòctons no farien. En aquest sentit, Olóriz va insistir que la immigració "és una peça clau en el creixement econòmic i també ho serà en la futura recuperació econòmica". Per aquest motiu, considera que "de vegades unes gotes de xenofòbia i de racisme implícit poden crear situacions complicades i explosives" i poden donar "la percepció que els immigrants tenen uns recursos als quals els autòctons no tenen accés", va dir Olóriz.

Es manté l'arrelament
Olóriz va informar que "la regularització no està baixant. he signat aquesta setmana dos informes per retorn, pero fins ara no n'havia signat cap". El regidor va explicar que s'han produït "284 reagrupaments familiars en el 2008", una proporció similar a la d'altres anys "quan haurien de ser menys" perquè ja han passat tres anys del nou procés previst pel govern central. Els expedients d'arrelament -motiu pel qual s'obté la residència- ha crescut un 186% durant aquest any.
L'increment de les situacions de dificultats es donen tant en col·lectius autoctons com en immigrants. l'exemple més clar que va posar Olóriz és el centre d'acolliment de La Sopa. Fins l'estiu la propoció d'immigrants en el centre era del 70%, mentre que en l'actualitat s'ha reduït fins un 55%. Aquesta circumstància coincideix amb un servei que està per sobre dels seus límits. "Malgrat que semblava que no podiem crèixer més i estem en un 10% més", va assenyalar. Segons el regidor, aquest desembre s'està atenent a 89 persones, desl quals 13 estan en els pisos assistits.
Olóriz va explicar que el principal servei que s'està ressentint es el menjador on s'estan servint a 70 persones en tres àpats mentre el servei és per 48 persones. L'Ajuntament subministra a més 50 entrepans diaris.
El consistori ha hagut de dotar el Consorci de La Sopa amb 40.000 euros suplementaris per aquesta any, però que sorgiran del pressupost de l'any vinent. Aquest diners han de servir per paliar les dificultats amb les que s'estan trobant els serveis socials. El tinent d'alcalde de Polítiques Socials va assenyalar que "està augmentant la temporalitat dels serveis i si abans en dos o tres mesos es podia ser-hi fora de la Sopa, ara aquest temps es prorroga i ho tenen molt més difícil". Amb els 40.000 euros, s'està estudiant fer un doble torn per atendre peticions.TRES GRUPS DE POBRESA.
Olòriz diferencia tres col·lectius que estan patint en primera persona la recessió. El primer fa referència a persones amb una exclusió permanent i amb treballs esporàdics que ara «es veuen abocats a l'extrema pobresa o indigència». Un segon grup seria la pobresa laboriosa, en la qual l'augment de les hipoteques estaria ofegant aquestes persones. El tercer té en compte gent que perd la feina, en especial les famílies monoparentals.

RISC DE CONFRONTACIÓ.
L'equip de govern tem que l'escassetat de recursos generada per l'augment exponencial de la demanda afavoreixi la confrontació de col·lectius, especialment, entre immigrats i autòctons. «Es poden generar situacions complicades amb el risc que algun estereotip fals s'acabi fent real davant aquesta crisi», admet Olòriz.

PRESSUPOSTOS ANTIQUATS.
L'àrea de Serveis Socials entén que la situació actual requereix més aportació pressupostària per part de totes les administracions. «Mai uns pressupostos havien quedat tan antiquats com ara», afirmava ahir Olòriz en veure les dades d'increment d'ajudes. No en va, l'Ajuntament ja ha decidit invertir 40.000 euros extraordinaris perquè el centre d'acollida La Sopa pugui fer front a la situació excepcional a què ha de fer front. Aquest desembre, el centre ha augmentat un 10% el nombre de places, malgrat que està ple des de fa mesos. Llits plegables i solucions provisionals han permès atendre fins a 89 persones, malgrat disposar només de 48 places al centre i 13 més en pisos. Serveis Socials garanteix que existeix «un enorme abisme» entre el recursos i les necessitats reals.

S'ALLARGA LA PRECARIETAT.
Una de les conseqüències que estan comprovant a La Sopa és que l'estada dels resident s'allarga. Les dificultats per poder trobar una sortida laboral amb l'actual situació econòmica està comportant que els usuaris d'aquest servei es vegin obligats de restar-hi més temps per sortir-se'n.

TAULA PER LA CRISI.
Els Serveis Socials consideren adient la creació d'una taula que disposi de la participació d'institucions i entitats socials. Olòriz certifica que la preocupació municipal també l'ha detectat en entitats com Creu Roja o Càritas, que també es veuen desbordats per la demanda creixent.
El responsable de l'àrea de Serveis Socials convida a tothom a fer una reflexió i segons el seu parer: «estem massa sols a la lluita», explica, i reconeix el gran esforç que fa la ciutat per atendre aquestes situacions de pobresa, però fa un clam a l'ajut s'hauria de rebre a través d'altres institucions.

Font: Diari de Girona i El Punt

Girona s’adhereix, a proposta del grup municipal d’ICV-EUiA, a La Xarxa d’Alcaldes per la Pau

A proposta del grup municipal d’ICV-EUiA, el ple municipal, del dimarts 18 de desembre, va aprovar per unanimitat l’adhesió de la ciutat de Girona a la Xarxa d’Alcaldes per la Pau amb la finalitat de sumar el compromís de la ciutat, a la voluntat de treballar internacionalment per a despertar la consciencia sobre l’abolició de l’armament nuclear a l’horitzó del 2020
La regidora de cooperació Núria Terés, va ser l’encarregada de defensar la moció explicant i defensant els objectius de la Xarxa d’alcaldes per la pau.

Qui son La Xarxa d’alcaldes per la Pau?
Des de fa ja 3 anys, un grup de persones, van tenir coneixement de l'existència de la Xarxa d'Alcaldes per la Pau (Mayors for peace)
Des de llavors, es dediquen a difondre els objectius i les activitats de la Xarxa d'Alcaldes per la Pau, i intenten sumar-hi municipis. L'objectiu primer que es marquen és que un nombre suficientment representatiu d'ajuntaments catalans formin part de la Xarxa, és així com entenen el suport als alcaldes d'Hiroshima i Nagasaki, que els municipis catalans diguin prou a les armes nuclears i en demanin la seva abolició.

Què és la Xarxa d'Alcaldes per la Pau?
A l’agost de 1945, una bomba atòmica va reduir a runa a l’instant les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki, destruint milers de vides. Avui, seixanta anys més tard, milers de persones sofreixen encara els devastadors efectes de la radiació i un incommensurable dolor emocional. Per evitar la repetició d’una tragèdia com aquesta, les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki no han deixat de parlar al món sobre la crueltat inhumana de les armes nuclears i han fet crides continuades perquè s’aboleixin les armes nuclears.

El 24 de juny de 1982, en la 2a Sessió Especial sobre Desarmament que es va desenvolupar a la seu de Nacions Unides a Nova York, l’alcalde d’Hiroshima en aquells moments, Takeshi Araki, va proposar un programa per promoure la solidaritat entre ciutats per a l’abolició de les armes nuclears.

Aquesta proposta va posar a disposició de les ciutats una manera de sobrepassar les fronteres dels estats i treballar conjuntament per a un món sense armes nuclears. Els alcaldes d’Hiroshima i Nagasaki han demanat a tots els alcaldes del món que recolzin aquest programa.

Mayors for Peace el formen ciutats de tot el món que han expressat formalment el seu suport al programa que l’alcalde Araki va anunciar el 1982. A data d’avui (abril de 2008) són 2.195 ciutats de 128 països i regions.

Al març de 1990, la Conferència d’alcaldes membres d’aquesta iniciativa està registrada a Nacions Unides i el 1991 se li va atorgar un estatus consultiu especial al Consell Econòmic i Social de l’ONU.

L'Ajuntament de Girona atura les obres de reforma d'una coneguda discoteca perquè es fan sense permís

L'Ajuntament de Girona ha aturat les obres de reforma de l'antiga Sala del Cel, a Pedret, ja que els nous promotors de la sala, el grup Pacha, havia començat els treballs sense tenir cap mena de permís. Segons ha explicat el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, els nous promotors no tenen llicència ni ambiental ni d'obres, per tant, des de la setmana passada les obres s'han aturat i s'ha requerit als nous amos que presentin un projecte a l'ajuntament per conèixer l'abast de les reformes i controlar que s'adeqüin a la normativa per aquest tipus d'establiments. L'ajuntament a més ha obert un expedient sancionador que es traduirà en una multa econòmica.

Font: ACN

Carta per reflexionar

Grècia: carta llegida pels companys d’Alexis Grigoropoulos al funeral.
Els amics de l’Alexis, el jove mort a Grecia, varen despedir-se amb les següents paraules.

Volem un món millor. Ajudeu-nos

No som ni "terroristes", ni "encaputxats", ni els "coneguts -desconeguts"

Som els vostres fills

Aquests coneguts, desconeguts...

Tenim il·lusió, no mateu la nostra il·lusió.

Tenim ímpetu, no detureu la nostra ímpetu

Enrecordeu-vos, una vegada vareu ser joves també.

Ara perseguiu els diners, nomes importa el vostre "aparador",

Vareu engreixar, us heu tornat calbs. Oblidareu.

Esperàvem que ens defenséssiu;

Esperàvem que us interesséssiu.

Que ens féssiu sentir orgullosos per una vegada. En va.

Viviu falses vides, heu baixat el cap,

Us heu baixat els pantalons i espereu la mort.

No teniu imaginació.

No us enamoreu.

No sou creatius

Nomes compreu i veneu

Matèria per arreu

Amor enlloc.

Veritat en cap lloc.

On son els pares?

On son els artistes?

Per que no surten al carrer?

Ajudeu-nos, als nois.

P.D.:

No llenceu més gasos lacrimògens. Plorem per nosaltres mateixos.

L'Eurocambra rebutja l'ampliació de la jornada laboral fins a un màxim de 65 hores setmanals

El Parlament Europeu (PE) s'ha oposat per majoria absoluta a l'ampliació de la jornada laboral fins a un màxim de 65 hores setmanals i va frenar l'aprovació de la directiva de temps de treball pactada pels governs de la UE.

El 'no' guanya per majoria absoluta en el Parlament Europeu i frena l'aprovació de la directiva de temps de treball pactada pels governs de la UE

La regidora d’educació, Núria Terés, va entregar els premis del XV Concurs "Fem el fanalet per anar a esperar els Reis" Curs 2008-2009

Aquest dimecres, 17 de desembre, s’han lliurat els premis del concurs "Fem el fanalet per anar a esperar els Reis". Aquest concurs convocat per tal de fer conèixer la tradició d'anar a esperar els Reis amb el fanalet, ha estat organitzat per l'Ajuntament de Girona i els Manaies de Girona, amb el patrocini d'Hipercor.

El pavelló de Palau va ser l’escenari de l’entrega de premis. En representació de l’ajuntament va entregà els premis la regidora d’educació Núria Terés, que en la presentació ha destacat la gran participació de les escoles (en l’acte hi eren més de 1500 infants) i la pluralitat i diversitat dels infants participants.

Per veure un petit reportatge de l’entrega de premis cliqueu sobre la fotografia.

Primer mercat d'intercanvi de joguines a Sant Narcís

El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, juntament amb la presidenta de l'Associació de Comerciants i PIMES de Sant Narcís - Zona Sud i Pl. Assumpció, Eva Maria Trias, i la vicepresidenta de l'Associació de Comerciants de Sant Narcís - Sector Dominiques, Esther Arnau, han presentat el primer Mercat d'Intercanvi de Joguines que tindrà lloc el proper diumenge 21 de desembre, de 10h a 14h, a la Plaça Assumpció al barri de Sant Narcís.


En aquesta primera edició es podran intercanviar i reutilitzar les joguines, jocs i contes en desús, i també, es farà una recollida solidària de joguines perquè cap nena o nen es quedi sense joguines durant aquest Nadal.


Amb aquesta activitat es vol continuar fomentant el consum responsable, alternatiu al tradicional, i es pretén promoure el reciclatge i el respecte al medi ambient, també durant les festes nadalenques, mitjançant la reutilització de les joguines, un dels productes que més es consumeix en aquestes dates.


Les reserves de les taules es poden realitzar fins el proper dijous 18 de desembre, trucant als telèfons 972 233 331 / 972 240 403 o bé escrivint un correu electrònic a comerciantstnarcis@hotmail.com


Aquesta iniciativa ha estat organitzada per l'Associació de Comerciants i PIMES de Sant Narcís, amb el suport de l'Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona.

Alecos Alavanos: “Necessitem un gran canvi a Grècia orientat cap els valors, els llocs de treball i l’educació de qualitat”

El portaveu parlamentari de Synaspismos es reuneix amb el primer ministre Costas Karamanlis amb motiu dels incidents que hi ha a Grècia després de la mort d’un jove a mans de la policia

El president i portaveu del grup parlamentari de Synaspismos, Alecos Alavanos ha mantingut avui una reunió amb el primer ministre Costas Karamanlis amb motiu dels incidents que estan passant a Grècia entre la policia i grups de joves. Al sortir de la trobada Alavanos ha assegurat que Grècia està “davant d’una revolta social de la joventut” alhora que ha reclamat que “si el Govern i les altres forces polítiques i els mitjans de comunicació de masses haguessin tingut més en compte els reclams de Synaspismos dels darrers quatre anys per fer de la joventut la nostre primera prioritat, no haguéssim arribat a aquest punt”.



Pel portaveu parlamentari de la formació grega “les noves generacions viuen envoltades per murs d’inseguretat, rebuig i aïllament” i en aquest sentit ha enviat una salutació als estudiants, nois i noies i a “tota la gent jove que no s’amaga, estem amb ells, no els senyalarem ni els sermonejarem. I no els deixarem sols”. Alavanos creu que “la mort d’Alexandros, un noi de 16 anys, recau en l’estat autocràtic predominant i en les autoritats de l’ordre”. “No podem resoldre el problema utilitzant més mesures repressives ni desplegant més policia”, ha afegit el dirigent de Synaspimos.



El portaveu de Synaspismos ha indicat que “el nostre dit senyala al sistema i les seves injustícies cap a la joventut” tot i que s’ha desmarcat dels actes violents: “No recolzem l’assalt a comerços, a cotxes, a cases i edificis públics. Estem inequívocament contra la violència cega”.



Per Alavanos “hem d’entendre que el que està passant és un autèntic fenomen social, que està agafant dimensions molt rellevants. Hem d’entendre qui i quines polítiques han provocat aquests sentiments de ràbia o de revenja en la joventut, per tal de canviar-les” En aquest sentit ha indicat que estem “davant d’un problema polític que necessita una solució política”. Per això per Alavanos “la solució ha de passar perquè l’estat demani perdo a través de la pràctica”. Amb tot ha proposat que el Govern “ha de promoure, immediatament, un nombre de mesures com la creació de llocs de treball per la joventut; l’impuls de l’educació pública, suficientment finançada i amb gratuïtat universitària; garantir espais públics de trobada per gent jove per trobar-se, divertir-se, enamorar-se; impulsar una reforma democràtica de les forces policials. No necessitem policies armats als barris, amb llicència per utilitzar les seves pistoles i ferir de mort a adolescents.



El dirigent de Synaspismos ha advertit que aquesta revolta de les noves generacions “demostra que el país no pot continuar on es troba avui, amb el Govern actual i amb el sistema actual” alhora que ha posat sobre la taula la necessitat “d’una solució coordinada i radical per al país”. En aquest sentit ha fet una crida a la joventut “a sumar-se a una lluita per ajudar-nos a canviar el govern de forma decidida, pacífica i militant i de caminar junts cap a aquest canvi orientat cap als valors, els llocs de treball i l’educació de qualitat per les futures generacions”.

Visita dels grups municipals de l’ajuntament de Girona a les obres de l’AVE.

El dimarts 16 de desembre els diferents grups municipals de Girona van fer un recorregut per les diferents obres de l’AVE, acompanyats pel tècnics responsables d’aquestes.

Durant la visita els tècnics d’Adifs van explicar les diferents actuacions que s’estan realitzant abans de l’arribada de la tuneladora i els controls realitzats per minimitzar les incidències de les obres.

Financiació per les noves escoles bressol

Actualment, l'Ajuntament de Girona està projectant tres noves escoles bressol. L'Ajuntament demanarà subvencions per a la construcció de dues noves llar d'infants municipals: una a Montilivi i una altra al barri Güell-Devesa. A banda de les dues esmentades també se n'ha pensat una tercera a Domeny.

la regidora d'Educació, Núria Terés, va informar ahir, que almenys una de les dues escoles bressol previstes al pressupost (Montilivi i Devesa) aniria a aquest fons. Per l'altre es demanaran diners a la Generalitat. De fet, la intenció del govern local era incloure-les totes dues al conveni de la Generalitat sota el qual el Govern català aportarà 5.900 euros per cada plaça nova. La demanada d'aquests ajut es va retirar de l'ordre del dia del ple.

La que es començarà a construir primer és la que se situarà en una solar proper a la plaça Ciutat de Figueres de Montilivi. El projecte ja està fet i segons la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Girona, Núria Terés, les obres ja començaran l'any 2009.
La segona que es vol començar a aixecar és la que se situarà al Güell-Devesa. Actualment s'està redactant l'avantprojecte i hi ha diferents opcions sobre la seva ubicació. La que probablement té més números és l'espai on hi ha un aparcament gratuït, a la plaça Mela Mutermilch. També s'ha estudiat la possibilitat d'un espai on actualment hi ha un altre aparcament, que tampoc és de pagament, al carrer Joan Vayreda.

De cara al 2010, l'equip de govern preveu construir l'escola bressol de Domeny, que se situarà al col·legi de primària del barri. De moment, encara no es disposa del projecte i es preveu elaborar al llarg de l'any vinent.

Els ajuts econòmics promesos a les administracions locals, per part del Govern espanyol, poden derivar en altres projectes nous en matèria d'educació a la ciutat de Girona que fins ara no han estat anunciats.

D'altra banda, l'equip de govern també portarà al ple d'avui la demanada d'una altra subvenció a la Generalitat de Catalunya per tal de fer obres d'adaptació a l'escola bressol la Baldufa, de Germans Sàbat. L'edifici té dues plantes i s'hi vol construir un ascensor, tal com ha informat Núria Terés.

Lògic acomiadament de Bush a l’Iraq

Un periodista iraquià llença les seves sabates contra Bush

És el pitjor insult que pot rebre una persona en el món àrab i el tenien reservat el president dels Estats Units. Un periodista iraquià, enmig d'una roda de premsa, va llançar les seves sabates contra George W. Bush, qui es troba de visita sorpresa a Bagdad. El periodista va cridar "gos" en àrab i després li va llançar les seves sabates durant una roda de premsa conjunta amb el primer ministre iraquià, Nuri al Maliki. En el món àrab, llençar una sabata a la cara és considerat com un gran despreci i un insult.

Res va impedir que l'home llancés les dues sabates fins que els efectius de les forces de seguretat iraquianes i del servei secret nord-americà van saltar immediatament sobre el periodista i el van fer fora de la sala mentre forcejava.

Les sabates van passar a uns metres de Bush i una d'elles va sobrepassar el seu cap i va impactar contra el mur davant el qual es trobava el dirigent nord-americà. Bush va mostrar un somriure incòmode mentre Al Maliki observava estranyat l'escena.

El canvi climàtic podria accelerar-se: Després de 8 anys, tornen a augmentar els Nivells Globals de Metà en l'Atmosfera

Després de vuit anys d'un augment pràcticament nul de les concentracions atmosfèriques del metà, els seus nivells han començat a pujar de nou. Aquesta no és una bona notícia per a les perspectives futures de l'escalfament global de la Terra.

Durant els anys recents, l'increment del metà s'havia ralentit fins a gairebé detenir-se. Això tendia a compensar la taxa d'augment creixent del diòxid de carboni com resultat principalment del gran augment en el consum de combustibles fòssils.

Ara que els nivells de metà han reiniciat el seu creixement, l'escalfament global pot accelerar-se, tal com alerta Paul Fraser de la CSIRO, un dels autors d'un nou estudi sobre el tema.

Per la seva presència, el metà és el segon gas d'efecte hivernacle més important en l'atmosfera, després del diòxid de carboni, representant prop del 20 per cent de l'escalfament global des de la revolució industrial. Encara que, com gas d'efecte hivernacle, és de l'ordre de vint vegades més potent que el CO2.

Les principals emissions de metà a l'atmosfera procedeixen dels aiguamolls naturals, els camps d'arròs, el bestiar, els incendis forestals, les mines de carbó, i l'ús del gas natural amb els escapis associats.

Durant l'última dècada, aquestes fonts de metà han estat gairebé equilibrades amb l'absorció d'aquest gas mitjançant l'oxidació atmosfèrica i també amb la seva absorció pels sòls.

Aquest fràgil equilibri ha causat que el creixement de la concentració de metà en l'atmosfera hagi estat petit. Pel que sembla algunes fonts han estat augmentant mentre unes altres han estat disminuint. Durant l'any 2007, la suma total de les fonts ha sobrepassat la capacitat dels albellons, i el metà ha començat a pujar de nou.

Anàlisis recents de dades globals realitzats per investigadors de la CSIRO, l'Institut Tecnològic de Massachussets, l'Institut Scripps d'Oceanografia i la Universitat de Bristol suggereixen que l'augment del metà es deu, almenys en part, al metà alliberat en latituds altes de l'Hemisferi Nord.

Aquests increments havien estat vaticinats com a conseqüència de la ràpida pèrdua de gel que està sofrint l'Àrtic.

Una possible causa addicional de l'augment és que l'oxidació atmosfèrica pot estar afeblint-se, per raons encara desconegudes.

El Panell Intergovernamental per al Canvi climàtic (IPCC) ha identificat la necessitat d'estudiar les causes de les variacions de la taxa de creixement del metà com un àrea prioritària d'investigació, ja que la comunitat científica només té només un coneixement molt bàsic d'aquestes variacions.

Els drets de gais i lesbianes no són drets humans per L´Estat Vaticà

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. Després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional. En el seu 60 aniversari la lluita per l'extensió i consolidació d'aquests drets és un deure per qualsevol persona o organització amb uns ideals mínimament democràtics. Dins d'aquesta dinàmica la secretària d'Estat francesa de Drets Humans, Rama Yade, va anunciar el passat 17 de maig, amb motiu de la Jornada Internacional contra l'homofòbia, la intenció del seu Govern de dur la despenalització universal de l'homosexualitat davant l'ONU durant el seu període de presidència de la UE. El passat dos de desembre, el portaveu del Ministeri d'Exteriors, Eric Chevallier, va declarar: "La idea no és crear una nova norma de dret sinó, a partir dels textos existents, crear una dinàmica en favor de la despenalització".
Dels 13 paràgrafs de què consta la declaració, el número 11 sintetitza l'objectiu d'aquesta declaració, en ell es demana als països que prenguin "les mesures necessàries, administratives i legislatives per a garantir que l'orientació sexual i la identitat de gènere no siguin sota cap circumstància causa de sanció penal, en particular execució, arrest o detenció". L'esment a la pena de mort no és casual, hi ha vuit països en els quals els actes homosexuals estan castigats amb la mort: l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, l'Iran, Mauritània, el Sudan, el Iemen i alguns estats del nord de Nigèria. La declaració es completa amb altre paràgraf en el qual es fa esment a la no-discriminació dels països per orientació sexual o identitat de gènere, per considerar que violen clarament els Drets Humans. En gairebé 90 països hi ha legislacions que castiguen les relacions homosexuals, pel que no és de presumir que donin el seu suport a la proposta. Pot ser ha estat per alguns una sorpresa que l'Estat Vaticà s'hagi alineat amb els estats islàmics més radicals i hagi declarat que s'oposarà a la proposta francesa per a despenalitzar (tan sols despenalitzar) l'homosexualitat en el món. La proposta francesa no persegueix estendre cap tipus de legislació favorable a les parelles homosexuals, ni tampoc proclama que gais i lesbianes hagin de ser protegits de la discriminació amb determinades polítiques. Únicament demana que no es condemni legalment a mort, que no s'empresoni gais i lesbianes per ser-ho. El Vaticà diu que no dóna suport aquesta proposta perquè "crearia noves discriminacions". És possible. Si la proposta sortís endavant, és molt possible que els botxins de marietes a l'Iran o el policia violador de lesbianes al Sudan se sentin una mica discriminats.
Potser no ens hauríem de sorprendre tant, recordem que l'actual pontífex, Benet XVI, ha estat president de la congregació per la doctrina de la fe (antic Sant Ofici) i en els diferents documents publicats durant la seva presidència trobem "Algunes consideracions concernents a la resposta a proposicions de lleis sobre la no discriminació de les persones homosexuals" del 92 o Carta dels bisbes de l'església catòlica sobre l'atenció pastoral a les persones homosexuals, del 86, entre d'altres, on es clama per la discriminació de les persones homosexuals.
En aquests documents podem llegir "...l'activitat homosexual s'accepta com a bona, o també quan s'introdueix una legislació civil per a protegir un comportament del qual ningú pot reivindicar cap dret, ni l'Església, ni la societat en el seu conjunt haurien després de sorprendre's que també guanyin terreny altres opinions i pràctiques desviades i augmentin els comportaments irracionals i violents".
"Existeixen àrees en les quals no és una discriminació injusta tenir en compte la inclinació sexual, per exemple, en l'adopció o cura de nens, en ocupacions com la de mestres o entrenadors d'esports i en el reclutament militar."
El que pot ser sí que m'estranya és per què les institucions democràtiques continuen finançant una institució que promociona l'odi contra un col·lectiu de ciutadans i les seves famílies.
Per acabar aquest reflexió m'agradaria fer una pregunta oberta al màxim representant d'aquesta institució a les comarques gironines, el bisbe Francesc Pardo. Esta vostè també en contra de les iniciatives encaminades a evitar l'assassinat de gais i lesbianes al món? O està d'acord que evitar això posaria en perill la seva visió del món?

Diari de Girona

Ocupació de la UdG contra Bolonya

Aquest dimarts 9 de desembre els estudiants de la UdG han ocupat la facultat d'Educació i Psicologia per a iniciar una tancada indefinida contra el Pla Bolonya. Tal com s'havia anunciat, la manifestació ha començat a les 7 de la tarda al rectorat de la plaça St.Domènec i ha recorregut els carrers de Girona fins a la facultat d'Educació i Psicologia situada al carrer Emili Grahit. Aquesta ha aplegat unes 150 persones.

La manifestació ha sigut silenciosa i tothom portava cintes adhesives a la boca per simbolitzar la veu que pretenen fer callar en tot aquest procés de reforma de l'ensenyament superior (EEES). Durant la manifestació queia una lleugera pluja, s'han repartit octavetes i s'ha anat aplaudint conjuntament de tant en tant.

ICV-EUiA alerta de la mercantilització del sistema universitari davant l’aplicació del pla Bolonya si no s’hi destina més finançament públic

El diputat al Congrés, Joan Herrera, ha advertit que “sense un finançament públic més gran l’aplicació de l’espai europeu universitari de Bolonya obrirà les portes a la privatització i la mercantilització del sistema universitari” i ha retret al Govern espanyol que “no s’hagi discutit al Congrés”. Ha demanat la compareixença de la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, perquè expliqui “què està passant amb l’aplicació de Bolonya”
Segons Herrera, el principal risc de l’aplicació de Bolonya és que es redueixi el finançament públic i la política de beques. En aquest sentit, ha explicat que des d’ICV-EUiA es plantejarà a la ministra Garmendia un augment de la despesa en educació superior, situant-la com a mínim al 1,6% del PIB (actualment és del 1,1%) i un augment del nombre de les beques de mobilitat i de matrícula facilitant que totes aquelles persones que es poden permetre accedir a la universitat (el cost d’oportunitat que suposa estudiar i no treballar) tinguin dret d’accés a l’ensenyament Superior.
“Cal ajustar la concessió de les beques a la realitat econòmica de cada comunitat autònoma, perquè tot i tenint una renda de més elevada molts i moltes joves no poden sufragar els costos de l’estudi pel cost major de vida en la seva comunitat”, ha denunciat Herrera, que ha subratllat que “cal garantir” l’accés de l’alumnat amb rendes més baixes.
Herrera ha avançat que es demanarà augmentar la mitjana invertida en R+D, actualment de l’1,1%, arribant a la mitja de la UE15, que se situa en el 3%. Pel que fa a l’augment del nombre de beques destinades a la recerca, Herrera demana que augmenti al voltant de 2000 beques anuals.
Així mateix, Herrera ha explicat que el que ara són 4 anys i un cost d’entre 800 i 1000 euros l’any es convertirà en 6 anys (4 de grau+2 de màster). No se sap el cost final dels màsters però tot i que siguin a preu públic (16% del cost real) no s’assegura que siguin assequibles, sobre tot tenint en compte que alguns màsters que ja existeixen doblen o tripliquen el cost d’un any de llicenciatura.
Herrera també ha advertit que l’aplicació d’un sistema d’ensenyament que pretén reduir les classes a seminaris amb pocs alumnes necessita que es contracti nou professorat. Les universitats estan cobrint aquestes vacants amb becaris de Doctorat o figures professionals precàries per la falta de finançament.
El portaveu també ha destacat que aquest nou sistema d’ensenyament redueix les hores “lectives” però augmenta les hores de dedicació de l’estudiant (pràctiques, treballs, seminaris, entregues...). “El volum de feina i la obligatorietat d’estar present en els seminaris impedeix a un alumne que necessiti treballar seguir els seus estudis”, ha dit Herrera, que ha afegit que “de nou trobem que els estudiants amb menys possibilitats econòmiques sortiran perjudicats”.

Jornada d'informació i orientació professional:els usuaris

Ahir dimecres va tenir lloc al Centre cultural La Mercè de Girona la IV Jornada d’informació i orientació professional organitzada per l’Ajuntament de Girona , la Diputació de Barcelona, el Departament d’Educació i el Servei d’Ocupació de Catalunya. Durant la jornada es van presentar les experiències més innovadores que es duen a terme al nostre país, fent especial èmfasi en els receptors – usuaris- d’aquesta orientació, que són els que donaven nom a la Jornada. L’Alcaldessa, Anna Pagans, va ser l’encarregada de donar la benvinguda i inaugurar la Jornada, acompanyada pel Director General d’Ensenyaments Professionals, Josep Francí, el Director del SOC, Joan Josep Berbel i la cap de Secció de Participació i Promoció Educativa de la Diputació de Barcelona, Carme Bosch. La Regidora d’Educació a l’Ajuntament de Girona, Núria Terés, va presentar i moderar la taula rodona de tarda, centrada en les experiències realitzades des dels centres educatius. També va ser l’encarregada de realitzar la cloenda de la Jornada, acompanyada del Director dels Serveis Territorials d’Educació a Girona, Andreu Otero, i la Directora del SOC a Girona, Glòria Plana.

La fira Eco-Sí aposta per l´ecologia per fer front a la crisi

L'organització de la tercera edició d'Eco-sí, la fira de la cultura ecològica de Girona aposta pel reciclatge, les energies renovables i l'eficiència energètica com a pals de paller per aconseguir una inversió que garanteixi estalvi en un futur, quan s'està immers en un temps de crisi econòmica d'àmbit global, segons va apuntar ahir el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo.
L'organització del certamen (Fira de Girona i la revista Eco amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona) fa una crida per tal de conscienciar els ciutadans envers la importància de l'ecologia sobretot en moments de dificultats econòmiques i per aquest motiu s'espera passar dels 6.000 visitants de la segona edició fins a les 9.000 persones per aquest any. "Cal tenir present que invertir en un bé material que només genera despesa no és l'ideal. El que s'ha de fer és invertir en el que estalviem. Llavors sí que està ben invertit", va destacar el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona.
La fira Eco-sí, de fet, no es ressenteix com altres certàmens d'aquesta crisi i manté el nombre d'expositors respecte a l'any passat. Al contrari, hi haurà un estand més que en l'anterior edició. La directora de Fira de Girona, Anna Albar, va explicar que la procedència majoritària dels estands participants és de Girona (48%) i Barcelona (35,8 %). També hi ha representants de França, Alacant, Madrid, Saragossa, Múrica, Illes Balears, Lleida, Tarragona, Madrid, Saragossa i Toledo. S'hi podran trobar tota mena de productes per comprar o informar-se. Destaquen els sectors de la salut que engloba venda de productes, teràpies naturals i aparells (29,3%), ecologia, medi ambient i turisme (14,6 %), alimentació biològica (13,3 %), artesania (12 %), calçats i teixits (4 %) i mobiliari (2,6 %). L'Ajuntament de Girona disposarà d'un expositor dedicat a tres accions: foment de l'horticultura a les escoles, menjars ecològics a les escoles i reciclatge de matèria orgànica.

Activitats paral·leles
La fira Eco-Sí obrirà les portes aquest divendres a les quatre de la tarda i estarà oberta fins diumenge a les vuit del vespre. El preu per entrar al Palau de Fires són dos euros. Tant Anna Albar com Enric Pardo van ressaltar ahir que la fira Eco-Sí és quelcolm més que una mostra de caràcter comercial. També és cultural. És per això que s'ha organitzat una trentena d'activitats, entre les quals hi ha quatre exposicions, tallers, representacions teatrals i conferències temàtiques. Pel primer dia n'hi ha sobre estrès i alimentació i sobre la crisi energètica. Pel segon dia, se n'ha previst solbre alimentació ecològica a les escoles, la vacuna VPH, l'aigua de l'aixeta, psicoteràpia, les bosses de plàstic, medicina tradicional xinesa, entre altres. El darrer dia es parlarà de les flors de Bach, gimnàstica i l'escalfament de la Terra.

Diari de Girona/T. Carreras

Aniversari de la Declaració dels Drets Humans

Ara fa seixanta anys del 10 desembre de 1948. Aquell dia l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, i des d'aleshores es considera aquesta data com el Dia Internacional dels Drets Humans. Certament va ser un pas important com a civilització, va representar el reconeixement de l’existència d’uns drets inalienables a tot esser humà independentment de la seva condició nacional, de sexe, de diversitat funcional, de creença o de situació econòmica.
Aquesta declaració va suposar la plasmació d'un esforç de comprensió comú entre els representants dels països i de voluntat per tal de superar i eradicar qualsevol conducta atemptatòria contra la dignitat i igualtat de tots els essers humans. Es volia aconseguir un sistema d’igualtats que obligués a tots els estats del món i que repercutís en les condicions de vida de totes les persones de la terra: des de l’abolició de l’esclavatge, fins a la supressió total de la pena de mort, practicada encara per una munió d’estats, entre d'altres alguns considerats models democràtics.
Fruit d’aquest esperit, la declaració ha donat peu a més de 60 instruments internacionals de desenvolupament de la declaració, dins dels quals cal destacar les següents 7 convencions internacionals:
• Eliminació de la discriminació racial 1965
• Dels drets econòmics, socials i culturals 1966
• Dels drets polítics i civils 1966
• D’eliminació de la discriminació de la Dona 1979
• Contra la tortura 1984
• De drets dels infants 1989
• Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat 2006 .

Tanmateix, ens trobem amb importants deficiències. És evident que els drets humans no es respecten ni a tota arreu, ni amb el rigor que es mereixen. Fins i tot en el sí de les democràcies més avançades massa sovint ens trobem amb vulneracions dels drets recollits a la Declaració. Per tal d'assegurar la seva observança es tan imprescindible l’existència d'administracions decidides i responsables com de societat civil organitzada i disposada a la seva vigilància.
Les administracions locals, en tant que les més pròximes a la ciutadania, han de tenir una sensibilitat més gran en la defensa i la promoció dels drets humans. Així han nascut iniciatives com la creació de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans. És precisament aquest el sentit de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans, autèntica traducció del sentit de la Carta Universal a l’àmbit local.

La frontissa de Santa Eugènia sense el vial de les Hortes

Des del grup municipal d’ICV-EUiA veiem amb satisfacció l’acord a que ha arribat la Junta de Govern Local, en sessió del dia 4 de desembre de 2008, on s’ha aprovat el projecte d'urbanització de la frontissa de Santa Eugènia, fase 1, tram entre el carrer Costabona i l'avinguda Santa Eugènia ja que el projecte tal i com ha estat concebut descarta el vial de les Hortes que preveu el Pla General .

Tothom va coincidir en un moment determinat en la necessitat d’arranjament de la Frontissa de Santa Eugènia, però des de la coalició veiem amb preocupació el que es podia colar per la porta del darrera, el famós vial de les Hortes de Santa Eugènia de Ter. Una via ràpida que neix a la carretera de Sant Gregori per connectar la sortida de l'autopista amb el sud de la ciutat. El vial travessava totes les Hortes i el barri de Santa Eugènia per arribar a la nova zona de creixement de Mas Massó. Aquest vial va ser dibuixat en el Pla general i ICV-EUiA s'h i ha oposat sempre des que es va dibuixar en el Pla general. Al nostre entendre aquest vial no s'adeia amb cap criteri de sostenibilitat perquè agreujaria el nivell de trànsit i contaminació dins la ciutat. I tampoc veiem sostenible que aquest vial passes pel mig de les hortes, perquè és un espai que totes les forces polítiques van acordar de protegir mitjançant un pla especial que, entre d'altres, li atorga un el grau màxim de protecció contra el soroll. Tampoc no responia a cap criteri social per promoure un barri més cohesionat a Santa Eugènia, perquè inhabilitava la frontissa com a espai de trobada i el convertia en un espai de frontera.

L’actual acord de govern esta dirigit per aconseguir que l’espai urbà sigui per l’ús i gaudi del veïns. En la fase1(tram entre el carrer Costabona i l’avinguda Sant Eugènia) el vial central tindrà prioritat invertida amb preferència als vianants, una amplada de 3 metres i se situarà a nivell alçat i amb una limitació de velocitat de 30 Km/h. Tot el sector estarà ordenat amb grans espais lliures i espais dedicats a la mainada per afavorir la vida social a la zona.

Creiem que aquest acord de govern es un pas en la bona direcció, per aconseguir una millor qualitat de vida en un dels barris més necessitats de la nostra ciutat i també un pas efectiu cap a la protecció de les Hortes que posa un punt i a part en el llarg debat a l'entorn del polèmic vial .

Girona s´apunta a reduir un 20% el CO2 i apujar l´eficiència i les energies renovables un 20%

L'Ajuntament de Girona s'acaba d'inscriure al pacte europeu entre alcaldies que assumeix el compromís de la Unió Europea de reduir les emissions de CO2 a Girona en més del vint per cent per a l'any 2020 mitjançant la creació de plans d'acció en favor d'energies renovables i l'execució dels plans d'acció en favor de les fonts d'energies renovables i l'execució dels plans d'acció energètics als equipaments i serveis municipals i el Pla de Mobilitat Urbana, que encara s'està redactant.
L'any 2020 és l'horitzó que s'ha fixat en l'àmbit mediambiental la Unió Europea més enllà del protocol de Kyoto, que caduca l'any 2012. Aquest pacte d'alcalde al qual s'ha subscrit Girona també té multitud d'Ajuntaments catalans i d'arreu d'Europa que aposten per "com a mínim" reduir el CO2 un vint per cent com a resultat d'un augment del vint per cent de l'eficiència energètica i una quota del vint per cent fer font d'energies renovables.
Girona ja està apostant per les fonts d'energia renovables en diferents equipaments municipals i en la flota de vehicles. També en la reducció de la llum dels semàfors o el canvi dels fanals per uns altres que només apunten a terra, sempre seguint les línes marcades pel Pla Energètic. Pel que fa al Pla de Mobilitat, fa molts mesos que s'està redactant i disposa d'estudis per detectar on hi ha excés de contaminació pel pas de vehicles (un punt negre és la cruïlla entre la Rutlla i la Creu), o on es genera excés sorolls o de lluminositat.
El pacte entre alcaldes recorda que el Comitè de les Regions de la Unió Europea subtralla la necessitat de sumar les forces locals i regionals "ja que la governança multinivell és un instrument eficient per potenciar l'eficàcia de les mesures que s'han de prendre contra el canvi climàtic".
Entre els compromisos adquirits en aquest pacte d'alcaldes hi ha el de fer un inventari de les emissions que pugui servir com a línia de referència, fer un pla d'acció per a l'energia sostenible (que Girona ja ha aprovat), mobilitzar la societat civil i organitzar jornades dedicades a l'energia, entre d'altres.
Entre les accions a les quals els ajuntaments donen suport hi ha la decisió de la Comissió Europea d'implementar i finançar amb el seu pressupost o una estructura de suport tècnic i promocional, que la Comissió d'assumir la coordinació de la Conferència d'Alcaldes/esses per una Europa amb energies Sostenibles de la UE, la intenció de la Comissió de facilitar i l'intercanvi d'experiències entre unitats territorials.
Els integrants sol·liciten, al mateix temps, que s'estableixin programes de cooperació i estructures de suport coherents, que les administracions nacionals considerin el pacte d'alcaldes una prioritat i que la Comissió negociï amb els agents financers per establir facilitats de finançament.
El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, afirma que Girona destinarà uns dos milions d'euros del fons que l'Estat donarà a les administracions locals, per incidir en les energies renovables. Al seu parer, en època de crisi, invertir en aquest aspecte és garantir-se un futur amb menys despeses.

Diari de Girona | TAPI CARRERAS

Explicació Original de la CRISI GLOBAL

La LEC: a la represa del consens que ja va ser possible

NÚRIA TERÉS.. Regidora d'Educació de l'Ajuntament de Girona. Grup municipal ICV-EUiA

En aquests darrers mesos l'educació està acaparant l'espai en els debats polítics, sindicals, escolars, familiars, municipals, dels mitjans de comunicació... Tenim al davant una gran oportunitat: fer de la llei d'educació de Catalunya una llei de consens, de país. Ara, en el seu tram parlamentari, comença un nou i darrer treball que continua acompanyat per la contestació, l'oposició i el recel, tant a la cambra de representació com al carrer.

Certament som molts i moltes els que pensem que no podem acceptar una llei, per més catalana que sigui, que ho deixi tot igual. La història recent dels dos governs catalanistes d'esquerres i els seus compromisos de govern avalen una llei d'educació catalana que tingui el pacte nacional d'educació com el consens de partida que ens ha de portar a uns nous màxims. El projecte de llei presentat amb l'acord del PSC, ERC i CiU ha fet marxa enrere en el consens del pacte.

El projecte de llei fa un seguit de propostes en el seu articulat que són línies vermelles que no podem traspassar. Fer-ho podria significar no només quedar-nos on som sinó empitjorar la situació actual del sistema educatiu i fer passos de gegant enrere, en el camí cap a una educació de qualitat a Catalunya.

La primera línia vermella és el servei públic educatiu (en el projecte de llei s'hi refereix com a servei d'educació de Catalunya). Darrere d'aquest nom hi ha el concepte de fer una única xarxa educativa amb els mateixos drets i obligacions per a tothom, per superar la dualitat actual. Per tant, la futura llei ha de parlar clarament d'obligacions, de deures que el govern de la Generalitat ha d'exigir, com a garantia del sistema educatiu. No es pot quedar en una tímida llista de principis que s'haurien de complir sense cap mena d'implicació administrativa. Per tant, ha de quedar ben clarament recollit que tots els centres que formin part del servei públic d'educació tenen l'obligació de la gratuïtat, l'obligació de la igualtat en l'accés, l'obligació de l'escolarització mixta i l'obligació de l'escolarització equilibrada. I que l'administració educativa assegura que l'incompliment suposarà la pèrdua de les seves obligacions econòmiques cap a aquests centres.

La segona línia vermella és la laïcitat. L'Estatut de Catalunya estableix que l'ensenyament públic és laic. La laïcitat ha de ser el principi i la garantia per al respecte i la llibertat de totes les creences que es troben i dialoguen en igualtat als centres educatius del nostre país. La laïcitat com un element d'inclusió, que ha de vertebrar la nostra societat, on totes les opcions religioses i ideològiques puguin conviure i dialogar. Aquest principi s'ha diluït i refredat en el projecte de llei, fruit també d'un esforç de consens amb la dreta del país.

La tercera línia és l'escolarització suficient i equilibrada. Al govern de la Generalitat li correspon determinar els criteris i procediments de planificació educativa. En el projecte de llei s'introdueix el caràcter de subsidiarietat dels centres públics respecte dels concertats, que portaria a crear encara més distància entre els uns i els altres. Al mateix temps, en el procés d'admissió de l'alumnat, no podem acceptar que cap centre sostingut amb fons públic pugui seleccionar el seu alumnat. Totes les assignacions s'han de fer en les comissions d'escolarització o en les oficines municipals d'escolarització.

La quarta línia vermella és la de la participació de les famílies, el professorat, l'alumnat, en el funcionament dels centres educatius. Cal assegurar la plena participació de la comunitat educativa en els consells educatius dels centres, tant públics com concertats, per fer centres educatius de qualitat, de consens i d'implicació educativa.

La darrera línia vermella que no podem traspassar és la del finançament. Cal que la LEC faci un compromís més explícit amb els recursos destinats a l'educació. I, tal com s'estableix en l'acord pel Govern d'Entesa, cal arribar al 6% del PIB en despesa educativa en el territori, en vuit anys.

És així, tenint molt clares les línies que com a societat no podem creuar, que assegurarem una LEC que realment sigui de país, que faci possible l'equitat i l'excel·lència. Perquè l'educació ha d'esdevenir un factor fonamental de la cohesió social que hem d'aconseguir amb diàleg permanent i participatiu de tota la comunitat educativa.

No ens podem quedar en un pacte polític d'una majoria, al marge del consens social que està fora de la cambra parlamentària. En aquests moments ICV-EUiA és l'única possibilitat de consens real entre l'exterior i l'interior del Parlament. Per això fem una crida a respectar el pacte nacional d'educació per fer possible una llei de país de debò.

Font: El Punt

La Caravana dels Drets Humans arriba a Girona

Aquest dimecres 3 de desembre, a les 11del matí, s'inaugura la Caravana dels Drets Humans que es podrà visitar fins al dia 8 a l'avinguda Ramon Folch de Girona (davant dels jutjats). I a les 7 de la tarda, a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats, es farà la lectura de la Declaració Universal de Drets Humans. Tot seguit, hi ha una taula rodona en la que intervindran, entre d'altres personalitats, Jordi Palou-Loverdos, advocat, mediador i consultor nacional i internacional en resolució de conflictes, que ha assumit la representació legal de víctimes catalanes, espanyoles, ruandeses i congoleses en el conflicte de l'Àfrica dels Grans Llacs.La caravana dels Drets Humans és una iniciativa del Consejo General de la Abogacía Española i els Col·legis d'Advocats.

ICV-EUiA demana a la Diputació de Girona suport per gestionar les ajudes extraordinàries del Govern

El diputat gironí i responsable de política municipal al grup parlamentari d’ICV-EUiA, Lluís Postigo, ha fet una crida a que totes les administracions intervinguin i concentrin tots els seus esforços en aquest tema. Postigo ha dit que els grans municipis tenen eines per demanar i aconseguir aquests ajuts, però que els molts municipis petits de la demarcació gironina necessiten assistència en tot el procès per assolir aquests ajuts. En aquest sentit, creu convenient que la Diputació de Girona creï una oficina d’assistència al Fons Municipal d’Inversions tal i com ja està anunciat que farà la Diputació de Barcelona. El diputat calcula que als municipis de les comarques gironines els pertocaran uns 125 milions d’euros (177 € per habitant) i afirma que “cal actuar amb premura, atès l’estretesa dels terminis que s’han fet públics per a presentar sol·licituds i presentar les obres”. Segons Postigo “hi ha risc que aquests ajuts no es puguin aprofitar en la seva totalitat donat el breu termini de temps que hi ha per fer les sol·licituds”; en aquest sentit, creu necessari que el govern central garanteixi l’aplicació íntegra del fons ampliant els terminis preestablerts.
Per que respecte a les tasques que hauria d’assumir l’oficina especial d’ajuda a la gestió dels fons estarien la d’assistència integral als municipis en procés de sol·licitud, execució i justificació dels ajuts, facilitar als municipis les eines de planificació tècnica i financera municipal, assegurar la viabilitat jurídica, tècnica, econòmica dels projectes i la coordinació necessària amb el Ministerio de Administraciones Públicas per tal de garantir la màxima eficiència i eficàcia en la tramitació d’aquests ajuts.
La formació política també ha demanat la implicació del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya per a que arbitri un mecanisme de col·laboració amb les diputacions provincials.