.png)
El diputat al Congrés, Joan Herrera, ha advertit que “sense un finançament públic més gran l’aplicació de l’espai europeu universitari de Bolonya obrirà les portes a la privatització i la mercantilització del sistema universitari” i ha retret al Govern espanyol que “no s’hagi discutit al Congrés”. Ha demanat la compareixença de la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, perquè expliqui “què està passant amb l’aplicació de Bolonya”
Segons Herrera, el principal risc de l’aplicació de Bolonya és que es redueixi el finançament públic i la política de beques. En aquest sentit, ha explicat que des d’ICV-EUiA es plantejarà a la ministra Garmendia un augment de la despesa en educació superior, situant-la com a mínim al 1,6% del PIB (actualment és del 1,1%) i un augment del nombre de les beques de mobilitat i de matrícula facilitant que totes aquelles persones que es poden permetre accedir a la universitat (el cost d’oportunitat que suposa estudiar i no treballar) tinguin dret d’accés a l’ensenyament Superior.
“Cal ajustar la concessió de les beques a la realitat econòmica de cada comunitat autònoma, perquè tot i tenint una renda de més elevada molts i moltes joves no poden sufragar els costos de l’estudi pel cost major de vida en la seva comunitat”, ha denunciat Herrera, que ha subratllat que “cal garantir” l’accés de l’alumnat amb rendes més baixes.
Herrera ha avançat que es demanarà augmentar la mitjana invertida en R+D, actualment de l’1,1%, arribant a la mitja de la UE15, que se situa en el 3%. Pel que fa a l’augment del nombre de beques destinades a la recerca, Herrera demana que augmenti al voltant de 2000 beques anuals.
Així mateix, Herrera ha explicat que el que ara són 4 anys i un cost d’entre 800 i 1000 euros l’any es convertirà en 6 anys (4 de grau+2 de màster). No se sap el cost final dels màsters però tot i que siguin a preu públic (16% del cost real) no s’assegura que siguin assequibles, sobre tot tenint en compte que alguns màsters que ja existeixen doblen o tripliquen el cost d’un any de llicenciatura.
Herrera també ha advertit que l’aplicació d’un sistema d’ensenyament que pretén reduir les classes a seminaris amb pocs alumnes necessita que es contracti nou professorat. Les universitats estan cobrint aquestes vacants amb becaris de Doctorat o figures professionals precàries per la falta de finançament.
El portaveu també ha destacat que aquest nou sistema d’ensenyament redueix les hores “lectives” però augmenta les hores de dedicació de l’estudiant (pràctiques, treballs, seminaris, entregues...). “El volum de feina i la obligatorietat d’estar present en els seminaris impedeix a un alumne que necessiti treballar seguir els seus estudis”, ha dit Herrera, que ha afegit que “de nou trobem que els estudiants amb menys possibilitats econòmiques sortiran perjudicats”.
Segons Herrera, el principal risc de l’aplicació de Bolonya és que es redueixi el finançament públic i la política de beques. En aquest sentit, ha explicat que des d’ICV-EUiA es plantejarà a la ministra Garmendia un augment de la despesa en educació superior, situant-la com a mínim al 1,6% del PIB (actualment és del 1,1%) i un augment del nombre de les beques de mobilitat i de matrícula facilitant que totes aquelles persones que es poden permetre accedir a la universitat (el cost d’oportunitat que suposa estudiar i no treballar) tinguin dret d’accés a l’ensenyament Superior.
“Cal ajustar la concessió de les beques a la realitat econòmica de cada comunitat autònoma, perquè tot i tenint una renda de més elevada molts i moltes joves no poden sufragar els costos de l’estudi pel cost major de vida en la seva comunitat”, ha denunciat Herrera, que ha subratllat que “cal garantir” l’accés de l’alumnat amb rendes més baixes.
Herrera ha avançat que es demanarà augmentar la mitjana invertida en R+D, actualment de l’1,1%, arribant a la mitja de la UE15, que se situa en el 3%. Pel que fa a l’augment del nombre de beques destinades a la recerca, Herrera demana que augmenti al voltant de 2000 beques anuals.
Així mateix, Herrera ha explicat que el que ara són 4 anys i un cost d’entre 800 i 1000 euros l’any es convertirà en 6 anys (4 de grau+2 de màster). No se sap el cost final dels màsters però tot i que siguin a preu públic (16% del cost real) no s’assegura que siguin assequibles, sobre tot tenint en compte que alguns màsters que ja existeixen doblen o tripliquen el cost d’un any de llicenciatura.
Herrera també ha advertit que l’aplicació d’un sistema d’ensenyament que pretén reduir les classes a seminaris amb pocs alumnes necessita que es contracti nou professorat. Les universitats estan cobrint aquestes vacants amb becaris de Doctorat o figures professionals precàries per la falta de finançament.
El portaveu també ha destacat que aquest nou sistema d’ensenyament redueix les hores “lectives” però augmenta les hores de dedicació de l’estudiant (pràctiques, treballs, seminaris, entregues...). “El volum de feina i la obligatorietat d’estar present en els seminaris impedeix a un alumne que necessiti treballar seguir els seus estudis”, ha dit Herrera, que ha afegit que “de nou trobem que els estudiants amb menys possibilitats econòmiques sortiran perjudicats”.
