.png)
Després de vuit anys d'un augment pràcticament nul de les concentracions atmosfèriques del metà, els seus nivells han començat a pujar de nou. Aquesta no és una bona notícia per a les perspectives futures de l'escalfament global de la Terra.
Durant els anys recents, l'increment del metà s'havia ralentit fins a gairebé detenir-se. Això tendia a compensar la taxa d'augment creixent del diòxid de carboni com resultat principalment del gran augment en el consum de combustibles fòssils.
Ara que els nivells de metà han reiniciat el seu creixement, l'escalfament global pot accelerar-se, tal com alerta Paul Fraser de la CSIRO, un dels autors d'un nou estudi sobre el tema.
Per la seva presència, el metà és el segon gas d'efecte hivernacle més important en l'atmosfera, després del diòxid de carboni, representant prop del 20 per cent de l'escalfament global des de la revolució industrial. Encara que, com gas d'efecte hivernacle, és de l'ordre de vint vegades més potent que el CO2.
Les principals emissions de metà a l'atmosfera procedeixen dels aiguamolls naturals, els camps d'arròs, el bestiar, els incendis forestals, les mines de carbó, i l'ús del gas natural amb els escapis associats.
Durant l'última dècada, aquestes fonts de metà han estat gairebé equilibrades amb l'absorció d'aquest gas mitjançant l'oxidació atmosfèrica i també amb la seva absorció pels sòls.
Aquest fràgil equilibri ha causat que el creixement de la concentració de metà en l'atmosfera hagi estat petit. Pel que sembla algunes fonts han estat augmentant mentre unes altres han estat disminuint. Durant l'any 2007, la suma total de les fonts ha sobrepassat la capacitat dels albellons, i el metà ha començat a pujar de nou.
Anàlisis recents de dades globals realitzats per investigadors de la CSIRO, l'Institut Tecnològic de Massachussets, l'Institut Scripps d'Oceanografia i la Universitat de Bristol suggereixen que l'augment del metà es deu, almenys en part, al metà alliberat en latituds altes de l'Hemisferi Nord.
Aquests increments havien estat vaticinats com a conseqüència de la ràpida pèrdua de gel que està sofrint l'Àrtic.
Una possible causa addicional de l'augment és que l'oxidació atmosfèrica pot estar afeblint-se, per raons encara desconegudes.
El Panell Intergovernamental per al Canvi climàtic (IPCC) ha identificat la necessitat d'estudiar les causes de les variacions de la taxa de creixement del metà com un àrea prioritària d'investigació, ja que la comunitat científica només té només un coneixement molt bàsic d'aquestes variacions.
