.png)
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. Després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional. En el seu 60 aniversari la lluita per l'extensió i consolidació d'aquests drets és un deure per qualsevol persona o organització amb uns ideals mínimament democràtics. Dins d'aquesta dinàmica la secretària d'Estat francesa de Drets Humans, Rama Yade, va anunciar el passat 17 de maig, amb motiu de la Jornada Internacional contra l'homofòbia, la intenció del seu Govern de dur la despenalització universal de l'homosexualitat davant l'ONU durant el seu període de presidència de la UE. El passat dos de desembre, el portaveu del Ministeri d'Exteriors, Eric Chevallier, va declarar: "La idea no és crear una nova norma de dret sinó, a partir dels textos existents, crear una dinàmica en favor de la despenalització".
Dels 13 paràgrafs de què consta la declaració, el número 11 sintetitza l'objectiu d'aquesta declaració, en ell es demana als països que prenguin "les mesures necessàries, administratives i legislatives per a garantir que l'orientació sexual i la identitat de gènere no siguin sota cap circumstància causa de sanció penal, en particular execució, arrest o detenció". L'esment a la pena de mort no és casual, hi ha vuit països en els quals els actes homosexuals estan castigats amb la mort: l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, l'Iran, Mauritània, el Sudan, el Iemen i alguns estats del nord de Nigèria. La declaració es completa amb altre paràgraf en el qual es fa esment a la no-discriminació dels països per orientació sexual o identitat de gènere, per considerar que violen clarament els Drets Humans. En gairebé 90 països hi ha legislacions que castiguen les relacions homosexuals, pel que no és de presumir que donin el seu suport a la proposta. Pot ser ha estat per alguns una sorpresa que l'Estat Vaticà s'hagi alineat amb els estats islàmics més radicals i hagi declarat que s'oposarà a la proposta francesa per a despenalitzar (tan sols despenalitzar) l'homosexualitat en el món. La proposta francesa no persegueix estendre cap tipus de legislació favorable a les parelles homosexuals, ni tampoc proclama que gais i lesbianes hagin de ser protegits de la discriminació amb determinades polítiques. Únicament demana que no es condemni legalment a mort, que no s'empresoni gais i lesbianes per ser-ho. El Vaticà diu que no dóna suport aquesta proposta perquè "crearia noves discriminacions". És possible. Si la proposta sortís endavant, és molt possible que els botxins de marietes a l'Iran o el policia violador de lesbianes al Sudan se sentin una mica discriminats.
Potser no ens hauríem de sorprendre tant, recordem que l'actual pontífex, Benet XVI, ha estat president de la congregació per la doctrina de la fe (antic Sant Ofici) i en els diferents documents publicats durant la seva presidència trobem "Algunes consideracions concernents a la resposta a proposicions de lleis sobre la no discriminació de les persones homosexuals" del 92 o Carta dels bisbes de l'església catòlica sobre l'atenció pastoral a les persones homosexuals, del 86, entre d'altres, on es clama per la discriminació de les persones homosexuals.
En aquests documents podem llegir "...l'activitat homosexual s'accepta com a bona, o també quan s'introdueix una legislació civil per a protegir un comportament del qual ningú pot reivindicar cap dret, ni l'Església, ni la societat en el seu conjunt haurien després de sorprendre's que també guanyin terreny altres opinions i pràctiques desviades i augmentin els comportaments irracionals i violents".
"Existeixen àrees en les quals no és una discriminació injusta tenir en compte la inclinació sexual, per exemple, en l'adopció o cura de nens, en ocupacions com la de mestres o entrenadors d'esports i en el reclutament militar."
El que pot ser sí que m'estranya és per què les institucions democràtiques continuen finançant una institució que promociona l'odi contra un col·lectiu de ciutadans i les seves famílies.
Per acabar aquest reflexió m'agradaria fer una pregunta oberta al màxim representant d'aquesta institució a les comarques gironines, el bisbe Francesc Pardo. Esta vostè també en contra de les iniciatives encaminades a evitar l'assassinat de gais i lesbianes al món? O està d'acord que evitar això posaria en perill la seva visió del món?
Diari de Girona
Dels 13 paràgrafs de què consta la declaració, el número 11 sintetitza l'objectiu d'aquesta declaració, en ell es demana als països que prenguin "les mesures necessàries, administratives i legislatives per a garantir que l'orientació sexual i la identitat de gènere no siguin sota cap circumstància causa de sanció penal, en particular execució, arrest o detenció". L'esment a la pena de mort no és casual, hi ha vuit països en els quals els actes homosexuals estan castigats amb la mort: l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, l'Iran, Mauritània, el Sudan, el Iemen i alguns estats del nord de Nigèria. La declaració es completa amb altre paràgraf en el qual es fa esment a la no-discriminació dels països per orientació sexual o identitat de gènere, per considerar que violen clarament els Drets Humans. En gairebé 90 països hi ha legislacions que castiguen les relacions homosexuals, pel que no és de presumir que donin el seu suport a la proposta. Pot ser ha estat per alguns una sorpresa que l'Estat Vaticà s'hagi alineat amb els estats islàmics més radicals i hagi declarat que s'oposarà a la proposta francesa per a despenalitzar (tan sols despenalitzar) l'homosexualitat en el món. La proposta francesa no persegueix estendre cap tipus de legislació favorable a les parelles homosexuals, ni tampoc proclama que gais i lesbianes hagin de ser protegits de la discriminació amb determinades polítiques. Únicament demana que no es condemni legalment a mort, que no s'empresoni gais i lesbianes per ser-ho. El Vaticà diu que no dóna suport aquesta proposta perquè "crearia noves discriminacions". És possible. Si la proposta sortís endavant, és molt possible que els botxins de marietes a l'Iran o el policia violador de lesbianes al Sudan se sentin una mica discriminats.
Potser no ens hauríem de sorprendre tant, recordem que l'actual pontífex, Benet XVI, ha estat president de la congregació per la doctrina de la fe (antic Sant Ofici) i en els diferents documents publicats durant la seva presidència trobem "Algunes consideracions concernents a la resposta a proposicions de lleis sobre la no discriminació de les persones homosexuals" del 92 o Carta dels bisbes de l'església catòlica sobre l'atenció pastoral a les persones homosexuals, del 86, entre d'altres, on es clama per la discriminació de les persones homosexuals.En aquests documents podem llegir "...l'activitat homosexual s'accepta com a bona, o també quan s'introdueix una legislació civil per a protegir un comportament del qual ningú pot reivindicar cap dret, ni l'Església, ni la societat en el seu conjunt haurien després de sorprendre's que també guanyin terreny altres opinions i pràctiques desviades i augmentin els comportaments irracionals i violents".
"Existeixen àrees en les quals no és una discriminació injusta tenir en compte la inclinació sexual, per exemple, en l'adopció o cura de nens, en ocupacions com la de mestres o entrenadors d'esports i en el reclutament militar."
El que pot ser sí que m'estranya és per què les institucions democràtiques continuen finançant una institució que promociona l'odi contra un col·lectiu de ciutadans i les seves famílies.
Per acabar aquest reflexió m'agradaria fer una pregunta oberta al màxim representant d'aquesta institució a les comarques gironines, el bisbe Francesc Pardo. Esta vostè també en contra de les iniciatives encaminades a evitar l'assassinat de gais i lesbianes al món? O està d'acord que evitar això posaria en perill la seva visió del món?
