Ara fa seixanta anys del 10 desembre de 1948. Aquell dia l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, i des d'aleshores es considera aquesta data com el Dia Internacional dels Drets Humans. Certament va ser un pas important com a civilització, va representar el reconeixement de l’existència d’uns drets inalienables a tot esser humà independentment de la seva condició nacional, de sexe, de diversitat funcional, de creença o de situació econòmica.
Aquesta declaració va suposar la plasmació d'un esforç de comprensió comú entre els representants dels països i de voluntat per tal de superar i eradicar qualsevol conducta atemptatòria contra la dignitat i igualtat de tots els essers humans. Es volia aconseguir un sistema d’igualtats que obligués a tots els estats del món i que repercutís en les condicions de vida de totes les persones de la terra: des de l’abolició de l’esclavatge, fins a la supressió total de la pena de mort, practicada encara per una munió d’estats, entre d'altres alguns considerats models democràtics.
Fruit d’aquest esperit, la declaració ha donat peu a més de 60 instruments internacionals de desenvolupament de la declaració, dins dels quals cal destacar les següents 7 convencions internacionals:
• Eliminació de la discriminació racial 1965
• Dels drets econòmics, socials i culturals 1966
• Dels drets polítics i civils 1966
• D’eliminació de la discriminació de la Dona 1979
• Contra la tortura 1984
• De drets dels infants 1989
• Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat 2006 .
Aquesta declaració va suposar la plasmació d'un esforç de comprensió comú entre els representants dels països i de voluntat per tal de superar i eradicar qualsevol conducta atemptatòria contra la dignitat i igualtat de tots els essers humans. Es volia aconseguir un sistema d’igualtats que obligués a tots els estats del món i que repercutís en les condicions de vida de totes les persones de la terra: des de l’abolició de l’esclavatge, fins a la supressió total de la pena de mort, practicada encara per una munió d’estats, entre d'altres alguns considerats models democràtics.
Fruit d’aquest esperit, la declaració ha donat peu a més de 60 instruments internacionals de desenvolupament de la declaració, dins dels quals cal destacar les següents 7 convencions internacionals:
• Eliminació de la discriminació racial 1965
• Dels drets econòmics, socials i culturals 1966
• Dels drets polítics i civils 1966
• D’eliminació de la discriminació de la Dona 1979
• Contra la tortura 1984
• De drets dels infants 1989
• Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat 2006 .
Tanmateix, ens trobem amb importants deficiències. És evident que els drets humans no es respecten ni a tota arreu, ni amb el rigor que es mereixen. Fins i tot en el sí de les democràcies més avançades massa sovint ens trobem amb vulneracions dels drets recollits a la Declaració. Per tal d'assegurar la seva observança es tan imprescindible l’existència d'administracions decidides i responsables com de societat civil organitzada i disposada a la seva vigilància.
Les administracions locals, en tant que les més pròximes a la ciutadania, han de tenir una sensibilitat més gran en la defensa i la promoció dels drets humans. Així han nascut iniciatives com la creació de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans. És precisament aquest el sentit de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans, autèntica traducció del sentit de la Carta Universal a l’àmbit local.
Les administracions locals, en tant que les més pròximes a la ciutadania, han de tenir una sensibilitat més gran en la defensa i la promoció dels drets humans. Així han nascut iniciatives com la creació de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans. És precisament aquest el sentit de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans, autèntica traducció del sentit de la Carta Universal a l’àmbit local.