Inseguretat i convivència


Em resisteixo a parlar d'inseguretat ciutadana, perquè és un terme molt carregat ideològicament, ja que quan parlem d'inseguretat el focus es dirigeix a uns determinats delictes i no es posa sobre la inseguretat que produeix l'actual marc laboral, l'especulació, els grans fraus bancaris o la corrupció multimilionària.

L'incident d'un pidolaire de la parròquia de Santa Susanna de Girona, la baralla múltiple al carrer Francesc Macià de Salt i altres incidents ressaltats per la premsa posen de manifest una realitat quotidiana: la crisi fa augmentar el nombre de determinats tipus de delictes.

L'acceptació d'aquesta realitat ni s'ha d'exagerar ni s'ha d'amagar, al contrari, cal estudiar-la i diagnosticar-la correctament per evitar improvisacions i accions populistes i demagògiques.

Que aquesta crisi originada per l'especulació financera i els grans negocis bancaris recauria sobre les classes populars era obvi. Que aquesta crisi faria empitjorar la qualitat de vida de les treballadores i treballadors estava cantat. Que aquesta crisi provocaria una competència entre col·lectius i una degradació de la convivència, també era previsible.

L'actual situació és camp abonat per al reforçament dels estereotips xenòfobs, per al redescobriment de les demagògies autoritàries, i per a les falses solucions de tolerància zero i de fermesa que solament serveixen per retallar llibertats i crear i consolidar més marginació.

L'esquerra ha d'afrontar aquesta realitat amb les seves polítiques de justícia social i no amb les falses solucions de la dreta. Si bé és cert que els magres recursos dels ajuntaments limiten en gran mesura les seves polítiques, en el cas de la convivència estem parlant d'una prioritat de primer ordre.

Més enllà de les polítiques policials, que evidentment calen –i no m'estendré aquí en la necessitat d'una policia de proximitat amb prou recursos, arrelada i coneixedora del barri on estigui destinada–, necessitem mesures de prevenció, inversió als barris i en serveis socials. Res més verinós per a la convivència als barris que la competència per una plaça a la llar d'infants, a l'escola d'adults o en l'atenció mèdica.

Impulsar el diàleg entre els diferents col·lectius de la població i prioritzar les inversions en la qualitat dels barris i dels serveis socials és la millor manera de prevenir futurs conflictes i delictes que afebleixin i trenquin la cohesió social.

Pau Galvez

El nou supermercat solidari donarà servei gratuït a 300 famílies durant el primer mes


El nou supermecat solidari -economat- de Girona donarà servei gratuït a més de 300 famílies durant el primer mes. El tinent d'alcalde de Serveis Socials, Joan Olòriz, ha assegurat que la botiga es posarà en marxa a finals de setembre però que en un primer moment "centralitzarà" els serveis de donació de lots d'aliments bàsics. Olòriz ressalta que no serà fins un mes més tard que les famílies gironines que estiguin passant per una mala situació econòmica podran adquirir els productes bàsics a preu de cost. La previsió és que llavors s'incrementi el nombre de famílies que es beneficiaran del servei. El primer economat de les comarques gironines neix per garantir als ciutadans l'accés a aliments de primera necessitat.
La situació de crisi econòmica que afronten moltes famílies ha anat a pitjor en els últims mesos. Cada vegada, trobar feina resulta més difícil i, després d'un temps, hi ha caps de família que es queden sense la prestació d'atur i sobreviuen amb el mínim cada dia.
Per tal de fer front a aquesta situació, l'Ajuntament de Girona, juntament amb Càritas, Creu Roja i el Banc dels Aliments, ha creat el primer economat de les comarques gironines. Es tracta d'un magatzem d'articles de primera necessitat on aquelles persones amb greus problemes econòmics podran adquirir productes a preu de cost. El local se situa en uns baixos de Pedret, i en aquests moments els treballs per adequar l'espai encaren la recta final. Abans d'obrir-lo falta polir detalls, acabar algunes zones i portar els mobles.
Es preveu que el nou economat sigui una realitat a finals de setembre. Les obres de les instal·lacions on hi haurà la botiga han costat més de 50.000 euros i s'han finançat completament amb recursos del pressupost municipal.
Olòriz ha indicat que, durant el primer mes de funcionament, la botiga unificarà els serveis de donació d'aliments que hi ha arreu de la ciutat. Actualment, més de 300 persones reben un lot de productes bàsics de manera totalment gratuïta. Així, serà a finals d'octubre que la botiga entrarà plenament en funcionament.
Olòriz ha explicat que, a partir de llavors, els beneficiaris "poden arribar a un nombre bastant més superior". Les famílies rebran un carnet que recollirà el tipus d'ajuda que necessiten i durant quant temps. "La idea és crear un servei amb una màxima dignitat que eviti problemes a les famílies", conclou Olòriz.
De moment, el conveni entre les institucions que han posat en marxa l'economat té vigència per a un any, tot i que es pot prorrogar. La intenció dels seus impulsors és que la botiga només estigui oberta mentre duri la crisi econòmica. "El nostre objectiu és lluitar contra la pobresa i volem que aquesta gent vingui com menys temps millor", recalca el tinent d'alcalde. A més a més, Olòriz afegeix que des de l'Ajuntament també s'estan buscant més iniciatives per complementar l'obertura de l'economat.
Font: Diari de Girona

El pla d'usos de la Devesa de Girona preveu canvis en el mercat i les Fires

El futur pla d'usos de la Devesa comença a agafar forma al si del govern tripartit i entre les qüestions més destacades hi ha els canvis de lloc que podrien experimentar el mercat setmanal i les Fires. En tots dos casos, l'equip de govern parlarà amb marxants i firaires per arribar a una solució consensuada, però l'opció seria deixar el mercat durant tot l'any al passeig de la Sardana i el passeig de la Devesa. Una de les qüestions que cal revisar és si és possible un canvi de paviment per als ciutadans que van al mercat i per als mateixos marxants. Les Fires són dues setmanes d'ocupació i només canviarien les grans atraccions de zones concretes.

En la tornada de vacances l'equip de govern tindrà sobre la taula les darreres decisions sobre el pla d'usos de la Devesa i les negociacions amb els col·lectius afectats. La voluntat és que l'espai entre el rellotge i el passeig de la Sardana sigui especialment protegit, ja que és on es concentra més massa forestal del gran parc urbà.

Per aquest motiu, una de les possibilitats és que el mercat ocupi més el sector des del passeig cap a la Fira i s'hi mantingui durant tot l'any. De fet, en un dels tallers del procés participatiu els mitjans van apuntar aquesta possibilitat com una de les més idònies. Una de les qüestions que s'analitzen és la possibilitat de millorar el paviment amb un terra més compactat que l'actual. En tot cas, el govern tripartit vol que la decisió final sigui compartida amb els marxants.

Pel que fa a les Fires, podrien experimentar alguna modificació i es podrien aprofitar zones com ara els camps de futbol existents per situar-hi algunes de les grans atraccions i reduir l'impacte. Malgrat tot, el tripartit és conscient que les Fires suposen l'ocupació de l'espai durant uns deu dies i que la Devesa és un lloc cèntric de la ciutat i no s'ha plantejat portar les atraccions en un altre punt de la ciutat, entre altres coses perquè no hi ha alternatives viables que convencin.

Nou concurs per a veles

Les veles de la Devesa han continuat aquesta temporada al mateix lloc gràcies a la pròrroga, però això pot canviar l'estiu que ve, quan ja s'haurà resolt el nou concurs. Les veles són en una zona que es vol protegir de manera especial i s'optaria per modificar el lloc. També amb Fira de Girona caldrà negociar si se circumscriuen les seves activitats a la zona del Camp de Mart i s'alliberen així activitats que fins ara es feien dins de la zona arbrada.

Un any després del procés participatiu

Les previsions eren que com a molt a la primavera estigués aprovat el pla d'usos de la Devesa, que ha de servir per regular els futurs usos i ordenar les 40 hectàrees del parc. Gairebé al començament del tercer trimestre i més d'un any després que es tanqués el procés participatiu, el pla d'usos encara s'ha de definir i no té data d'aprovació. Fins i tot la partida que es va reservar en el pressupost d'aquest any queda pendent si el pla d'usos no s'aprova abans de finals d'any. La voluntat és que en una primera intervenció es pugui ordenar i renovar el mobiliari urbà, treure transformadors elèctrics i situar alguna font més en diversos espais del parc. També es planteja naturalitzar el vial perimetral i afavorir que la Devesa s'obri cap al riu Ter, en un estil semblant al que es va fer a l'altre costat de riba amb el costat del pavelló de Fontajau.

Font: El Punt

Joan Olóriz (ICV-EUiA), no es pot generalitzar sobre la gent que viu al carrer

La regidoria de Serveis Socials de Girona va confirmar ahir que ja fa dies que treballa per buscar una solució al captaire que va amenaçar amb una navalla el mossèn de l'església de Santa Susanna del Mercadal. El tinent d'alcalde de l'àrea, Joan Olóriz del grup municipald’ICV-EUiA, va explicar que "el pidolaire està localitzat des de fa mesos però es nega a rebre un tractament per als problemes d’adició que té". En aquest sentit, l'Ajuntament de Girona ha confirmat que ha portat el cas davant la fiscalia per intentar buscar una solució perquè l'home pugui rebre un tractament de desintoxicació "o bé a la presó, o bé mitjançant els serveis socials". En aquest sentit, s'estan coordinant tant els serveis socials com la policia local.
La intervenció municipal
L'Ajuntament ja ha contactat diverses vegades amb el pidolaire a través dels tècnics dels serveis socials per evitar que continuï provocant problemes. "Des de fa tres mesos, el problema s'ha agreujat perquè no vol rebre cap tipus d'ajuda", assegura el regidor Joan Olóriz.
Segons el mateix responsable municipal, no s'han detectat més casos de captaires violents, encara que de l'últim escrit del full parroquial de l'església de Sant Feliu es podia entendre que hi ha més temples i capellans afectats".
Tot i reconèixer el problema, Olóriz va advertir que "no es pot generalitzar sobre la gent que viu al carrer perquè no tots són violents". El regidor de Serveis Socials va advertir que "no desitjo que les persones es mirin els pidolaires malament perquè n'hi ha alguns que només hi són pocs mesos i surten amb rapidesa i amb ajuda".
No obstant això, els Serveis Socials de Girona demanen que els ciutadans "no donin caritat" si no que remetin els captaires a les institucions com el centre d'acolliment La Sopa o als serveis de Càritas. "És una recomanació també extensiva als capellans", va advertir Olóriz.

Aquest petit punt blau pàl·lid - Carl Sagan


La fotografia de la Terra a 4 mil milions de kilòmetres, amb la veu original de Carl Sagan, en un video original de David Fu (palebluefilms). Subtitolat al Català per Biocallaghan.

L'Ajuntament tindrà un nou centre obert per a joves al 2010 i ja disposarà de 335 places

L'Ajuntament de Girona ha planificat amb vista al 2010 l'entrada en servei d'un nou centre obert per a adolescents al barri de Palau Montilivi. Aquest nou centre permetrà afegir vint places més a l'oferta de centres oberts i arribar a les 335 en la dotzena d'espais. Els centres oberts funcionen entre les 5 de la tarda i les 8 del vespre i serveixen per fer reforç escolar, activitats de lleure, esportives o culturals a aquells infants o adolescents que són derivats des dels serveis municipals.

El tinent d'alcalde de Serveis Socials, Joan Olòriz, va explicar que amb el nou centre esperen poder eixugar la llista d'espera que té aquest servei. Al llarg de l'any hi passen més de 350 alumnes, ja que periòdicament es renova l'alumnat que aprofita aquest servei. Olòriz posa l'èmfasi en la importància que suposa treballar «en la prevenció des de ben petits per evitar riscos d'exclusió posteriors».

El programa de centres oberts per al curs 2009/2010 tindrà una inversió prevista de 304.000 euros. El servei l'utilitzen famílies estrangeres en un 43% dels casos, però també tenen un pes específic en el conjunt les famílies monoparentals, amb un 21,6% del total d'usuaris. Girona disposa de vuit centres infantils de 6 a 12 anys i quatre més per a joves de 12 a 16 anys, als quals s'afegirà el de Palau Montilivi. Olòriz posa en relleu la voluntat que cobreixi les necessitats d'aquest barri, que ha tingut un gran creixement en els últims anys.

Dels menors, el 57,50 per cent són nois i la resta, noies. El 43 per cent són fills de famílies d'origen extracomunitari. També destaca que el 21,6 per cent són de famílies monoparentals.

Els ciclistes urbans, enemics de l’ordre i el progrés


Com a ciclista urbà que sóc, vull fer públic aquest acte de contrició amb l’esperança de descarregar la meva ànima de tants pecats. Ja és hora de parlar clarament. Els ciclistes urbans som tots iguals, mala gent, dolents de mena.

No us deixeu enganyar, no som ciutadans normals que de vegades agafen la bicicleta per anar a la feina, a comprar, etcètera. No. No ens dividim en bons i dolents, com passa amb motoristes, conductors de cotxes, taxistes, transportistes... Nosaltres som tots iguals, tots mala gent que només surt al carrer per espantar ciutadans, especialment nens i gent gran. Els ataquem per la esquena, sense fer soroll...

Què ens costaria fer com els vehicles que avisen sempre de la seva presència? És impossible que us agafin per sorpresa. Ho podeu comprovar des de casa vostra a altes hores de la matinada o mentre feu la migdiada. La seva preocupació per la nostra seguretat és tan gran que fan tots els possibles perquè els sentim perfectament encara que visquem a la desena planta d’un edifici. És urgent que les autoritats facin dotar les bicicletes d’uns bons altaveus que reprodueixin el soroll del motor d’un fórmula 1.

Un altre dels nostres pecats habituals és fer servir el carril bici. Que no veiem que es ple de gent passejant i que els posem en perill? Que no sabem que es van dissenyar perquè hi aparquin els cotxes «només cinc minuts» per anar a fer encàrrecs? Afortunadament alguns ciclistes ja ho han entès i han optat per pujar a les voreres a gran velocitat.

També ens agrada molt anar tan a poc a poc com podem al davant dels cotxes només per tocar allò que no sona. Com més pressa té el conductor (ho sabem amb un detector especial), més a poc a poc anem. A sobre tenim l’estranya pretensió que els vehicles de motor respectin la velocitat màxima dintre de ciutat, 30 km/h a molts carrers i 50 km/h a la resta. On s’és vist una cosa igual!

Encara vull confessar una altra pràctica terriblement insolidària per part nostra en aquests moments de crisi. Ara que el govern dedica milers de milions d’euros a rescatar bancs i fabricants de cotxes, ara que amb el Plan E genera obra pública per salvar les pobres constructores, nosaltres, amb criminal ignorància, ens entestem a no fer servir el cotxe ni necessitar grans autopistes. Un comportament ignorant com aquest ens podria portar a demanar coses absurdes com ara que es destinés aquests diners a uns bons rodalies en comptes del TAV, a millorar l’educació i la sanitat, o a augmentar les prestacions als aturats.

Tampoc no generem CO2, amb el consegüent perjudici per als països als quals l’Estat compra drets d’emissió per tal de complir amb el protocol de Kyoto. Per culpa nostra aquest any només rebran 1.200 milions d’euros a canvi d’un paperet on diu que els hem comprat molt de fum.

Tenim molts més pecats encara, però ja els acabaré d’explicar un altre dia. De moment he pensat les penitències següents: obligar els cotxes a avançar-nos a gran velocitat a només 20 centímetres de distància, instruir ciutadans en la retirada de bicicletes del carrer encara que estiguin lligades amb cadenat, entrenar brigades en la col•locació de tota mena de materials i vehicles als carrils bici…
Miquel Llop Puig

Joan Olòriz, “La crisi i les dificultats pressupostaries no poden recaure sobre la gent gran i les persones amb discapacitats”


Girona doblarà en dos anys les hores dels serveis d’atenció a la gent gran

L'Ajuntament de Girona preveu incrementar ostensiblement el servei d'atenció domiciliària en els propers dos anys, doblarà en dos anys les hores dels serveis d'atenció a la gent gran, que entre d'altres inclouen les ajudes per vestir-se o fer les tasques de la llar. Així un dels objectius que regirà el nou contracte que es farà amb la futura empresa que gestioni el servei és garantir per al 2011 un total de 5.400 hores mensuals en atencions personals a la llar, en l'actualitat s'estant donant 3.437 hores cada mes. També es preveu incrementar les hores de servei de cura de la llar, que augmentaran fins a un 25% més. El nou contracte de servei d'atenció domiciliària suposarà un cost de 2,2 milions i multiplica per quatre la inversió dels últims dos anys. També permetrà ampliar en 16 llocs de treball el servei, que sortiran de la borsa de treball de Girona, gràcies a la clàusula social.
L'equip de l'Ajuntament ha demanat a la Generalitat assumir tot el procés de valoració i el pla de la llei de dependència. En els propers mesos s'espera una acumulació de valoracions i es reforçarà el servei.

L'alcalde en funcions i responsable de Serveis Socials, Joan Olòriz, va admetre ahir que el retard de les obres i la necessitat de trobar més finançament no permetran disposar del centre de dia aquest mateix setembre com es preveia inicialment. Olòriz es va mostrar convençut «de trobar els diners per acabar la infraestructura», perquè en l'actualitat ja està feta l'estructura de l'edifici. En aquesta línia, el responsable de Serveis Socials assenyala que no compta disposar del nou centre de dia «fins a final del 2010 o principi del 2011». La voluntat dels responsables municipals és que el nou edifici incorpori un servei de menjador «per a 20 o 30 persones grans, per afavorir la relació social i la tertúlia entre elles». La previsió és que el centre de dia tingui unes 24 places i ofereixi diversos serveis per a la gent gran.

Una altre innovació que es vol implantar es estendre el radi d'acció dels dispositius de teleassistència més enllà de les parets dels habitatges, que els permeti anar a comprar o fer alguna gestió amb la seguretat de que si la persona es troba malament pugui avisar els serveis en qualsevol moment. En l'actualitat, hi ha 925 usuaris amb servei de teleassistència.


Joan Olòriz va explicar ahir, en la roda de premsa, dues noves línies de treball des de l'àrea de Serveis Socials i Atenció Primària. Una fa referència a l'atenció a discapacitats amb la consolidació del projecte de professional de referència per a persones amb discapacitat iniciat el gener de 2007
En aquests primers sis mesos s'han atès 71 casos, dels que 46 son de persones amb discapacitat i dependent. Pel que fa a les demandes ateses han destacat clarament les que fan relació a temes econòmics o ajuts (30), seguides de les de inserció laboral (17). També s’han treballat temes de la vida quotidiana com la tramitació de recursos vinculats a l’autonomia de la llar, la mobilitat, el lleure, etc. I temes legals d’incapacitació.

Una altra línia iniciada aquest any és el projecte pilot de teràpia ocupacional, on s'han atès 53 persones. Els objectius son millorar l'autonomia personal, recuperar i enfortir hàbits, habilitats i rutines de les persones demandants, valorar i proposar ajudes tècniques per millorar la qualitat de vida i facilitat la integració a la comunitat.

Una altra dona podria ser lapidada al Iran



A la fi de 2008 es van reprendre les lapidacions a Iran. Houshang Khodadadeh i altre home no identificat van morir apedregats cap al 26 de desembre. El 5 de març de 2009, un home anomenat Vali Azad va ser lapidat en secret en la presó de Lakan, en el nord-oest d'Iran.

Després d'un any en el qual es van registrar notícies encoratjadores i en el qual l'acció de milers d'activistes en tot el món va aconseguir parar la lapidació d'almenys set persones, 2009 ha començat amb aquestes terribles notícies.

Els dos nous casos de lapidació demostren una vegada més que les declaracions de la Magistratura iraniana, que en 2002 i a l'agost de 2008 va anunciar sengles suspensions de les lapidacions, no són suficients. Des de 2002 han estat lapidades sis persones.
Per això, és necessari redoblar els esforços per a acabar d'una vegada per sempre amb aquesta pràctica atroç.

L'execució per lapidació és un càstig especialment cruel que Iran aplica a homes i dones casats acusats de cometre adulteri, desoint així a la Comissió de Drets Humans de l'ONU, segons la qual tractar l'adulteri com delicte és contrari a les normes internacionals. La lapidació està específicament concebuda per a augmentar el sofriment de la víctima, doncs per a portar-la a terme s'escullen pedres prou grans com per a causar dolor però no tant com per a matar a la víctima de seguida.

Segons la informació de la qual disposa Amnistia Internacional, a Iran hi ha almenys vuit dones i dos homes exposats a ser lapidats. Les dones són: Iran A., Khayrieh V., Ashraf Kalhori, Gilan Mohammadi, Sakineh Mohammadi, M.J., H. i Kobra Babaei. Els homes són: Gholamali Eskandari i Rahim Mohammadi.

En el camí cap a l'abolició total de la pena de mort, les autoritats iranianes han de promulgar una llei que prohibeixi inequívocament la lapidació com a pena judicial. A l'espera d'aquesta llei han de declarar immediatament una suspensió de les lapidacions, deixant clar a tots els jutges i altres funcionaris que haurien de rendir comptes en cas d'incomplir tal suspensió. A més han de destipificar com delicte les relacions sexuals consentides entre adults.

Ajuda'ns a aconseguir aquests objectius. Ajuda amb la teva acció a les persones condemnades a lapidació a Iran!

La crisi a Santa Eugènia de Ter: Selter presenta un ERO, «El Dimoni» entrevista Dani Bolance, president del comitè de l'empresa de Can Gibert

Selter és una empresa de Santa Eugènia de Ter -al carrer Montnegre, a Can Gibert del Pla- especialitzada en el disseny i la fabricació d'aplicacions magnètiques per a la industria. Va néixer el 1956, dedicant-se a la fabricació de plats magnètics. Però a partir de la dècada dels 60, va començar a fer d'altres productes magnètics. El 1969 va exportar primer cop. Actualment exporta a Europa, Estats Units i d'altres països d'Amèrica i Àsia. Més informació de l'empresa a > www.selter.es.

Però la crisi també els afecta i, de fet, han presentat un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). eldimoni.com ha parlat amb el president del comitè d'empresa de Selter SA Magnetic Systems, Dani Bolance Martínez.

Quants treballadors té l'empresa i quants poden estar afectats per l'ERO?

– Més o menys som uns 20 treballadors i tots estem afectats per l'ERO.

Creu que aquest ERO respon a la veritable situació econòmica de l'empresa o que aquesta intenta aprofitar l'avinentesa per reduir personal?

– No, l'empresa ha tingut una caiguda de vendes i hem de fer una reducció de jornada laboral. No hi ha prou feina per ocupar la jornada sencera.

L'empresa ha presentat un pla de viabilitat? En aquest cas, hi està d'acord el comitè?

– Sí, ha presentat aquest ERO i és un pacte entre els treballadors i l'empresa. No hi ha hagut massa problema per arribar a l'acord.

Es dóna el cas que diversos membres d'una mateixa família estiguin afectats per l'ERO?

– Per exemple el meu cas, el meu germà i jo ens hi veiem afectats i hi ha d'altres casos de dos membres de la mateixa família.

Sí finalment l'empresa fa fallida, tindran problemes per a la seva reinserció laboral?

– És molt difícil de dir. En principi, la idea és continuar a la mateixa empresa amb l'esperança que es pugui recuperar i sinó és així, la gent jove segur que ho tindrà més fàcil.

Creu que la crisi de Selter pot afectar a altres sectors?

– Sí, perquè nosaltres depenem molt de la indústria del sector automobilístic. I nosaltres fabriquem peces per fer màquines. Però a la vegada, per fabricar aquestes màquines, per fer peces, les demanem a d'altres empreses. I aquestes es veuen afectades perquè nosaltres no els fem la comanda. Això és una cadena.

Joel Medir i Hereu és estudiant de periodisme i exalumne de l'IES Santa Eugènia

Entrevista treta del Dimoni de Santa Eugenia

Zara deixarà d'utilitzar dissenys del circ Ringling

Zara deixarà d'utilitzar dissenys del circ Ringling en els seus productes a partir d'aquest mes, després de rebre una informació facilitada pel col·lectiu Persones per l'Ètica en el Tracte d'Animals (PETA) en la qual s'informa d'un tracte cruel contra els animals. El director internacional de AnimaNaturalis, organització que treballa amb PETA a Espanya, Francisco Vásquez, va afirmar, en declaracions a Efe, que el citat circ "és el més gran d'Estats Units i és un dels que maltracta més i més contínuament els animals". Vásquez va indicar que, davant aquesta sospita, ambdues associacions van començar a contactar amb empreses que d'alguna manera promocionaven al circ Ringling. En el cas de Zara, va explicar que promocionaven a Ringling "amb la venda d'unes samarretes de promoció oficial de la seva gira", pel que van enviar a la signatura tèxtil gallega una carta i un vídeo gravat per PETA "en el qual es mostren clarament el maltractament que reben els elefants, sobretot, i els tigres". Va afegir que Zara ha respost comprometent-se "a no donar suport mai a l'abús animal" i també "a no usar la imatge d'aquest circ en cap dels seus productes".

Vídeo/denúncia de PETA :



Vásquez va assenyalar que aquest circ "està perseguit" ja que té diverses demandes formals a EUA davant el departament d'Agricultura i del servei de Pesca i Vida Salvatge, i va agregar que en set estats existeixen causes obertes per abusos als animals. En el cas dels elefants, el portaveu de AnimaNaturalis va explicar a Efe que en aquest circ s'empren garfios o barres d'acer i que els animals són copejats en parts com els genolls, la trompa o darrere de l'orella, "perquè són els llocs on tenen més terminacions nervioses", va dir. "Tant domadors com empleats del circ copegen aquí perquè es moguin, i hem vist que hi ha abús fins i tot per part de treballadors pel gust d'infringir el dolor, i això és el terrible" va assenyalar.

Vasquez va indicar que al tenir casos oberts a EUA i haver-se prohibit en altres països, el circ Ringling realitza gires per Itàlia o Espanya "en els quals les lleis de protecció animal són molts més febles", va subratllar. Va anunciar que aquest és el primer pas d'una campanya que engegaran a la fi d'agost amb l'enviament del vídeo en el qual es demostra el maltractament als ajuntaments de Màlaga, Sevilla, Madrid, Zaragoza i València, on el circ té programades actuacions.
També enviaran un dossier de més de 40 pàgines en les quals es recullen els casos oberts de maltractament animal que té aquest circ, "perquè les autoritats reflexionin sobre el que significa aquest circ i li retirin els permisos per a actuar en el seu municipi", va concloure.
El Circ ha publicat una nota de premsa al seu web en el que volen deixar clar que els seus animals no tenen problemes de salut i afirmen que el video de PETA està "editat de forma enganyosa". També publiquen un vídeo en el que anomenen el seu circ com a Centre per a la Conservació dels Elefants.

Font:QuinsPebrots!

El Tinent d'Alcalde, Joan Olòriz, fa una valoració molt positiva de la nova ordenança de tinença d'animals de Girona


La ordenança de tinença d'animals de Girona, que ahir va entrar en vigor, comença a tenir els seus efectes. En aquests darrers dos mesos s'han censat a Girona 60 gossos, quasi el doble que els que es van censar durant el mateix període de l'any passat.

Joan Olòriz fa una valoració molt positiva de l'ordenança i destaca que en el període d’al•legacions cap ciutadà en va presentar cap.
L'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona ha mantingut sempre que la nova normativa «regula els drets de protecció dels animals», i fa un pas més respecte a l'ordenança vigent fins ara, que posava l'èmfasi en el control i la tinença.
Amb aquest objectiu en la nova redacció s'estableixen criteris, com ara la prohibició de deixar els gossos en espais exteriors entre les deu de la nit i les vuit del matí, la prohibició de tenir més de sis hores lligats els animals o la necessitat de disposar com a mínim de 6 metres quadrats en cas d'animals que facin més de 25 quilos. Entre altres aspectes de la nova ordenança, destaca la prohibició de vendre animals entre particulars o que les botigues posin animals als aparadors com a reclam per als ciutadans, així com que els animals puguin ser premis de concursos.


Controlar el cens

Actualment a Girona hi ha 2.268 gossos registrats però es calcula que encara hi pot haver un 30% de gossos sense censar. L'Ajuntament preveu arribar a una xifra superior, sense especificar quina, però ha aprovat una despesa per a 10.000 kits per recollir excrements de gos que preveu repartir entre els amos dels animals.
Joan Olòriz, alcalde accidental de la ciutat, apel•la a la responsabilitat ciutadana per aconseguir que el 100% dels gossos estiguin censats abans de l'octubre. Olòriz ha explicat que donen aquest termini de dos mesos perquè la gent s'habituï a l'ordenança i la pugui complir.
Quan es compleixin aquests dos mesos, Joan Olòriz no descarta augmentar les multes per l'incompliment de l'ordenança, que podrien arribar fins als 1.000 euros.
L'Ajuntament també preveu que les multes tinguin en compte la reincidència, així aquestes aniran pujant per a les persones que incompleixin repetidament l'ordenança. Olòriz ha destacat que no es pot tolerar "que es faci de l'incompliment una virtut".
Amb els ingressos d'aquestes taxes, que augmentaran per l'obligatorietat de censar el gos, l'Ajuntament preveu pagar les campanyes institucionals amb recomanacions per als amos dels animals, els 10.000 kits per recollir els excrements dels gossos i la millora dels espais de la ciutat per a aquests.
La nova ordenança també persegueix regular millor la inscripció al cens, amb l'obligació de les botigues que venen animals a censar el gos en el moment de la venda, i preveu multes més importants per als ciutadans que no censin els gossos per evitar el pagament de la taxa anual de tinença d'animals. Per això, la multa per no tenir censat el gos és a partir d'ara de 400 euros, tres vegades més que el que es preveia en l'anterior normativa.
En el quadre de sancions, la multa més gran prevista és de 2.000 euros i s'imposarà a aquelles persones que tinguin gossos potencialment perillosos i no disposin de la llicència administrativa que fa falta per tenir-los. També es preveu una multa de 600 euros per als ciutadans que portin un gos de raça potencialment perillosa sense morrió o cadena. També s'imposaran multes de 400 euros si es renten els animals a la via pública, i també si es porta més d'un gos perillós a la via pública, si es fa amb una cadena de més de dos metres o si els menors d'edat porten gossos perillosos.
Portar el gos sense lligar suposa una multa de 150 euros, mentre que no recollir les defecacions o permetre que el gos orini a les façanes dels edificis comporta una multa de 300 euros. A més, el nou reglament permet reduir el procés administratiu de les multes, que ara funcionaran de manera semblant a les de trànsit, per agilitzar-les i evitar un llarg procés burocràtic.

Per veure La nova ordenança d'animals de Girona clica aquí

Jordi Guillot proposa un salari social per a totes les persones que ja no tenen accés a la prestació social


El senador pel Grup parlamentari Entesa Catalana de Progrés, Jordi Guillot, ha qualificat de "pedaç decebedor" l'ajuda de 420 euros que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar en el Consell de ministres extraordinari la setmana passada. "El decret llei no resol la crítica situació que passen la immensa majoria dels aturats que ja no perceben prestació", ha dit Guillot i per això ha dit que la nova proposta "és parcial i discriminatòria, al més pur estil ZP, que segueix amb la lògica de política de xecs enlloc de consolidar drets".

De la mateixa manera, Guillot ha lamentat que la data de a partir de la qual es pugui demanar l'ajuda sigui l'1 d'agost ja que moltes persones que s'haurien d'acollir a aquesta ajuda no compleixen el requisit d'haver esgotat la prestació a partir d'aquest mes. Així, el senador ha lamentat que la mesura sigui "excloent i discrimini a més de dues terceres parts dels aturats actuals que no reben cap prestació".

Per tot això, ha dit que "seria millor consolidar com a dret la percepció d'un salari social a tota persona aturada amb l'obligació de formar-se" i ha anunciat que la coalició ICV-EUiA presentarà iniciatives parlamentàries que aniran en aquest sentit.

Finalment, Guillot ha apostat per consolidar el salari social perquè, segons ha dit, "és imprescindible en època de crisi" i ha advertit que les principals prioritats del seu grup en el debat dels PGE pel 2010 serà tot el que afecta a la crisi, ocupació i atur i ha anunciat que "situarem la creació de la nova figura del salari social com un dels elements principals de la negociació pressupostària".

Un gai israelià, pacifista i activista a favor dels palestins, a punt d'ingressar a la presó


La història d'Ezra Nawi il·lustra a la perfecció les contradiccions de la societat israeliana. Nawi, jueu israelià d'origen iraquià, està a punt d'ingressar a la presó per protestar contra la demolició de cases palestines en els territoris ocupats. Pacifista i activista des de fa anys en favor dels drets dels palestins , és a més obertament gai. “Ser gai m'ha fet entendre el que significa pertànyer a una minoria menyspreada”, ha manifestat Nawi, que fa anys va ser acusat de facilitar al que llavors era la seva parella, un gai palestí, residir il·legalment a Israel. El seu company va arribar a estar a la presó per aquest motiu.

Nawi ha estat acorralat per la seva labor d'ajuda als palestins, tant en forma d'insults homòfobs per part dels pobladors dels assentaments jueus a Cisjordània com en forma d'inspeccions contínues al seu negoci de fontaneria, amb el qual es guanya la vida. Nawi també es lamenta que els mitjans de comunicació siguin cada vegada menys sensibles a les activitats dels pacifistes israelians. Encara així, Nawi és persistent. “Estic aquí per a canviar la realitat. Els únics israelians que aquesta gent coneix són els soldats i la gent dels assentaments. A través de mi poden conèixer altre tipus d'israelians. I aquí seguiré fins que els camperols puguin treballar els seus camps”, afirma.

Nawi, de 57 anys, que va néixer a Jerusalem, es dirigeix als palestins en la seva mateixa llengua, que domina gràcies a que la seva pròpia àvia li parlava en àrab. “Jo no tinc una solució a aquesta disputa. Solament sé que el que passa aquí està malament. No es tracta d'ideologia, es tracta de decència”, comenta.


Diverses iniciatives en defensa de Nawi han estat engegades. En el Regne Unit, és l'activista LGTB Peter Tatchell el qual ha fet una crida per a evitar el seu ingrés a la presó . És possible a més signar una petició internacional al seu favor punxant aquí .

El reasfaltatge del carrer Barcelona comença demà



Les obres de reasfaltatge del carrer Barcelona i la ronda Ferran Puig, que consistiran a posar una petita capa sobre l'asfalt que conté amiant, es començaran demà a partir de les nou del vespre. Els treballs, que es preveu que s'acabin dissabte que ve, dia 22, es faran per trams i sempre entre les nou i les sis del matí. No es preveu que l'obra perjudiqui excessivament el trànsit, d'una banda, perquè es farà durant la nit i, de l'altra, perquè es donarà pas alternatiu al vial en el qual no s'executin els treballs. D'aquesta manera, durant el dia, la circulació quedarà restablerta per tot el tram de la via. En cas de pluja, els treballs de reasfaltatge s'ajornaran, segons explica l'Ajuntament en un comunicat al web municipal.

El regidor del grup municipal a l'Ajuntament de Girona ICV-EUiA i membre del govern, Enric Pardo, veu bé l'actuació prevista de fer una petita capa a l'asfalt, manté que l'opció de no retirar-lo «a d'estar a sobre la taula». Manté que mentre l'amiant no es toqui, «no hi ha problema», i considera que per retirar-lo hi ha d'haver les garanties suficients que no perjudiqui la salut, i veure quin cost econòmic té. Argumenta que si el cost de retirar-lo és inassumible per l'Ajuntament, s'ha d'optar per deixar-lo com està. «Si és desorbitat, s'han de tenir en compte les altres prioritats», afegeix Pardo.

Font: El Punt

Girona obliga a censar tots els gossos perillosos

Els amos de gossos perillosos hauran de censar-los abans de l'1 d'octubre vinent. La nova ordenança d'animals entrarà en vigor el 18 d'agost després que ja hagi estat publicada al Butlletí Oficial de la Província (BOP). Durant un mes i mig, la regidoria de Medi Ambient demana que dels animals de companyia i potencialment perillosos que a l'entrada en vigència d'aquesta ordenanc?a no estiguin inscrits en el registre censal municipal ni disposin de llicència municipal específica hauran de formalitzar-ne la inscripció i tramitar la llicència.
L'ordenança preveu aquesta mesura per evitar els abandonaments al carrer dels animals. Altres disposicions són que les caques de gos s'han de recollir i llençar dins un contenidor. Està prohibit llençar-les a les escombraries normals. La llei també prohibeix rentar els animals al carrer.
A més, també es regula amb detall com s'han de portar aquests tipus d'animals potencialment perillosos. El responsable haurà de portar sempre "la llicència de la tinença o conducció de gossos potencialment perillosos". L'Ajuntament obligarà a partir del 18 d'agost a portar-los "lligats i amb un collar amb una cadena o corretja no extensible de menys de 2 metres que no ocasioni lesions a l'animal, el corresponent morrió homologat i adequat a la seva raça o qualsevol altra mesura imposada per les autoritats competents". També s'adverteix que "els menors d'edat no poden portar-los". També adverteix que per garantir la seguretat dels altres vianants no "es pot portar més d'un animal potencialment perillós per persona; així mateix han de portar la corresponent llicència administrativa de tinença o conducció".
Font: Diari de Girona

De totes formes hi ha sectors que no veuen amb bons ulls aquesta nova ordenança, aquí teniu un enllaç d’una associació contra el censat dels gossos.


El Ter ha mantingut el cabal mínim a Girona quasi tot l´any



El riu Ter ha tingut, al seu pas per la ciutat de Girona, el cabal mínim ecològic durant el 88% dels dies als set primers mesos de 2009, segons ha divulgat l'Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament. En observar la gràfica (amb eix de coordenades corresponent als mesos de l'any i el volum d'aigua), els màxims cabals s'han registrat entre principis d'abril i el mateix període de juny. En aquests dos mesos, s'ha mantingut, durant 42 jornades, un cabal mitjà diari superior a 20 metres cúbics per segon. Els dies en què no hi ha hagut compliment del cabal de manteniment són 27. Les dades abracen des del primer de gener i fins el 31 de juliol. El punt de mostreig és el pont de la Barca.

Dues, entre d'altres, de les característiques de la gràfica interanual de 2009 és el traç marcadament irregular i la gran diferència de l'evolució respecte al 2008. La difusió d'aquestes dades coincideix, temporalment, amb l'anunci que ha realitzat el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, sobre el projecte de reducció progressiva (de 2009 a 2015) del 40% del cabal del Ter que es trasvassa cap a la ciutat de Barcelona, i la seva àrea metropolitana. D'aquesta manera, i segons els càlculs que ha fet el Govern autonòmic, és possible passar d'una aportació de 190 hectòmetres cúbics anuals (la mitjana dels darrers anys) a 115 el 2015.

L'anunci de Baltasar, celebrat públicament després, per Joan Boada, i el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat a l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo, estava contextualitzat en la posada en funcionament de la desalinitzadora del Llobregat. El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, va demanar "garanties" però, alhora, creu que és factible que s'executi.

En aquest sentit, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, es va comprometre, el 28 de febrer de 2008 a Celrà, en una trobada amb el consorci Alba-Ter, a un retorn del cabal del riu, alhora que reconeixent-ne l'actual sobreexplotació i la solidaritat gironina en l'abastament d'aigua a Barcelona. La manca d'un cabal ecològic del Ter al pas per la demarcació de Girona va provocar, ara fa a l'entorn d'un any i mig, les protestes de col·lectius professionals (regants...) i socials (ecologistes...). La idea bàsica que es volia transmetre, a manera de sensibilització, era que, en època de sequera, el Ter continuava sent el principal subministrador d'aigua de Barcelona, i la seva àrea d'influència, mentre que el territori gironí quedava afectat en diferents variables, com restriccions en el conreu o danys en el manteniment de l'ecosistema.
Font: Diari de Girona