.png)
Com a ciclista urbà que sóc, vull fer públic aquest acte de contrició amb l’esperança de descarregar la meva ànima de tants pecats. Ja és hora de parlar clarament. Els ciclistes urbans som tots iguals, mala gent, dolents de mena.
No us deixeu enganyar, no som ciutadans normals que de vegades agafen la bicicleta per anar a la feina, a comprar, etcètera. No. No ens dividim en bons i dolents, com passa amb motoristes, conductors de cotxes, taxistes, transportistes... Nosaltres som tots iguals, tots mala gent que només surt al carrer per espantar ciutadans, especialment nens i gent gran. Els ataquem per la esquena, sense fer soroll...
Què ens costaria fer com els vehicles que avisen sempre de la seva presència? És impossible que us agafin per sorpresa. Ho podeu comprovar des de casa vostra a altes hores de la matinada o mentre feu la migdiada. La seva preocupació per la nostra seguretat és tan gran que fan tots els possibles perquè els sentim perfectament encara que visquem a la desena planta d’un edifici. És urgent que les autoritats facin dotar les bicicletes d’uns bons altaveus que reprodueixin el soroll del motor d’un fórmula 1.
Un altre dels nostres pecats habituals és fer servir el carril bici. Que no veiem que es ple de gent passejant i que els posem en perill? Que no sabem que es van dissenyar perquè hi aparquin els cotxes «només cinc minuts» per anar a fer encàrrecs? Afortunadament alguns ciclistes ja ho han entès i han optat per pujar a les voreres a gran velocitat.
També ens agrada molt anar tan a poc a poc com podem al davant dels cotxes només per tocar allò que no sona. Com més pressa té el conductor (ho sabem amb un detector especial), més a poc a poc anem. A sobre tenim l’estranya pretensió que els vehicles de motor respectin la velocitat màxima dintre de ciutat, 30 km/h a molts carrers i 50 km/h a la resta. On s’és vist una cosa igual!
Encara vull confessar una altra pràctica terriblement insolidària per part nostra en aquests moments de crisi. Ara que el govern dedica milers de milions d’euros a rescatar bancs i fabricants de cotxes, ara que amb el Plan E genera obra pública per salvar les pobres constructores, nosaltres, amb criminal ignorància, ens entestem a no fer servir el cotxe ni necessitar grans autopistes. Un comportament ignorant com aquest ens podria portar a demanar coses absurdes com ara que es destinés aquests diners a uns bons rodalies en comptes del TAV, a millorar l’educació i la sanitat, o a augmentar les prestacions als aturats.
Tampoc no generem CO2, amb el consegüent perjudici per als països als quals l’Estat compra drets d’emissió per tal de complir amb el protocol de Kyoto. Per culpa nostra aquest any només rebran 1.200 milions d’euros a canvi d’un paperet on diu que els hem comprat molt de fum.
Tenim molts més pecats encara, però ja els acabaré d’explicar un altre dia. De moment he pensat les penitències següents: obligar els cotxes a avançar-nos a gran velocitat a només 20 centímetres de distància, instruir ciutadans en la retirada de bicicletes del carrer encara que estiguin lligades amb cadenat, entrenar brigades en la col•locació de tota mena de materials i vehicles als carrils bici…
Miquel Llop Puig
No us deixeu enganyar, no som ciutadans normals que de vegades agafen la bicicleta per anar a la feina, a comprar, etcètera. No. No ens dividim en bons i dolents, com passa amb motoristes, conductors de cotxes, taxistes, transportistes... Nosaltres som tots iguals, tots mala gent que només surt al carrer per espantar ciutadans, especialment nens i gent gran. Els ataquem per la esquena, sense fer soroll...
Què ens costaria fer com els vehicles que avisen sempre de la seva presència? És impossible que us agafin per sorpresa. Ho podeu comprovar des de casa vostra a altes hores de la matinada o mentre feu la migdiada. La seva preocupació per la nostra seguretat és tan gran que fan tots els possibles perquè els sentim perfectament encara que visquem a la desena planta d’un edifici. És urgent que les autoritats facin dotar les bicicletes d’uns bons altaveus que reprodueixin el soroll del motor d’un fórmula 1.
Un altre dels nostres pecats habituals és fer servir el carril bici. Que no veiem que es ple de gent passejant i que els posem en perill? Que no sabem que es van dissenyar perquè hi aparquin els cotxes «només cinc minuts» per anar a fer encàrrecs? Afortunadament alguns ciclistes ja ho han entès i han optat per pujar a les voreres a gran velocitat.
També ens agrada molt anar tan a poc a poc com podem al davant dels cotxes només per tocar allò que no sona. Com més pressa té el conductor (ho sabem amb un detector especial), més a poc a poc anem. A sobre tenim l’estranya pretensió que els vehicles de motor respectin la velocitat màxima dintre de ciutat, 30 km/h a molts carrers i 50 km/h a la resta. On s’és vist una cosa igual!
Encara vull confessar una altra pràctica terriblement insolidària per part nostra en aquests moments de crisi. Ara que el govern dedica milers de milions d’euros a rescatar bancs i fabricants de cotxes, ara que amb el Plan E genera obra pública per salvar les pobres constructores, nosaltres, amb criminal ignorància, ens entestem a no fer servir el cotxe ni necessitar grans autopistes. Un comportament ignorant com aquest ens podria portar a demanar coses absurdes com ara que es destinés aquests diners a uns bons rodalies en comptes del TAV, a millorar l’educació i la sanitat, o a augmentar les prestacions als aturats.
Tampoc no generem CO2, amb el consegüent perjudici per als països als quals l’Estat compra drets d’emissió per tal de complir amb el protocol de Kyoto. Per culpa nostra aquest any només rebran 1.200 milions d’euros a canvi d’un paperet on diu que els hem comprat molt de fum.
Tenim molts més pecats encara, però ja els acabaré d’explicar un altre dia. De moment he pensat les penitències següents: obligar els cotxes a avançar-nos a gran velocitat a només 20 centímetres de distància, instruir ciutadans en la retirada de bicicletes del carrer encara que estiguin lligades amb cadenat, entrenar brigades en la col•locació de tota mena de materials i vehicles als carrils bici…
