.png)
Em resisteixo a parlar d'inseguretat ciutadana, perquè és un terme molt carregat ideològicament, ja que quan parlem d'inseguretat el focus es dirigeix a uns determinats delictes i no es posa sobre la inseguretat que produeix l'actual marc laboral, l'especulació, els grans fraus bancaris o la corrupció multimilionària.
L'incident d'un pidolaire de la parròquia de Santa Susanna de Girona, la baralla múltiple al carrer Francesc Macià de Salt i altres incidents ressaltats per la premsa posen de manifest una realitat quotidiana: la crisi fa augmentar el nombre de determinats tipus de delictes.
L'acceptació d'aquesta realitat ni s'ha d'exagerar ni s'ha d'amagar, al contrari, cal estudiar-la i diagnosticar-la correctament per evitar improvisacions i accions populistes i demagògiques.
Que aquesta crisi originada per l'especulació financera i els grans negocis bancaris recauria sobre les classes populars era obvi. Que aquesta crisi faria empitjorar la qualitat de vida de les treballadores i treballadors estava cantat. Que aquesta crisi provocaria una competència entre col·lectius i una degradació de la convivència, també era previsible.
L'actual situació és camp abonat per al reforçament dels estereotips xenòfobs, per al redescobriment de les demagògies autoritàries, i per a les falses solucions de tolerància zero i de fermesa que solament serveixen per retallar llibertats i crear i consolidar més marginació.
L'esquerra ha d'afrontar aquesta realitat amb les seves polítiques de justícia social i no amb les falses solucions de la dreta. Si bé és cert que els magres recursos dels ajuntaments limiten en gran mesura les seves polítiques, en el cas de la convivència estem parlant d'una prioritat de primer ordre.
Més enllà de les polítiques policials, que evidentment calen –i no m'estendré aquí en la necessitat d'una policia de proximitat amb prou recursos, arrelada i coneixedora del barri on estigui destinada–, necessitem mesures de prevenció, inversió als barris i en serveis socials. Res més verinós per a la convivència als barris que la competència per una plaça a la llar d'infants, a l'escola d'adults o en l'atenció mèdica.
Impulsar el diàleg entre els diferents col·lectius de la població i prioritzar les inversions en la qualitat dels barris i dels serveis socials és la millor manera de prevenir futurs conflictes i delictes que afebleixin i trenquin la cohesió social.
Pau Galvez
