Campanyes de reforç per la recollida selectiva adreçada als establiments comercials i de restauració de la ciutat

El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, juntament amb la presidenta de l’Associació de Comerciants i PIMES de Sant Narcis – Zona Sud i Pl. Assumpció, Eva Maria Trias, i el president de l’Associació de Comerciants de la Plaça del Lleó, Josep Campmajó, han presentat dues campanyes de reforç per la recollida selectiva adreçada als establiments comercials i de restauració de la ciutat.

- Campanya per el foment de la recollida selectiva del vidre a bars i restaurants del barris de Sant Narcis, Santa Eugènia i Can Gibert del Pla.

- Campanya de reconeixement dels comerços responsables amb la recollida selectiva amb l’entrega d’un segell verd.

En la roda de premsa Enric Pardo ha explicat que una educadora ambiental de la campanya Girona Tria ha visitat els establiments del sector d’hostaleria i restauració d’aquest barris de la ciutat, amb l’objectiu d’informar als comerciants de les millores del servei de recollida del vidre. Una d’aquestes millores és que, per tal de facilitar-los en origen el reciclatge del vidre, l’Ajuntament els ofereix gratuïtament un cubell de 90 litres de capacitat, tipus Ale-hop, amb rodes i equipat amb un mecanisme d’elevació que permet el buidat fàcil al contenidor de carrer. Durant la roda de premsa el mateix regidor a fet una demostració del seu funcionament. En total són 38 els comerços que han sol·licitat aquest cubell d’ús exclusiu.

Pardo també a explicat que els contenidors de carrer han de tenir la boca adequada per permetre el buidat dels cubells tipus Ale-hop, és per això que els d’aquests barris s’aniran adaptant progressivament. Es preveu la col·locació de 36 nous contenidors tipus campana amb boca gran en substitució dels actuals de boca petita.Dels contenidors que es substituiran, una part serviran per completar alguna àrea d’aportació que no disposa de contenidors de vidre i altres s’utilitzaran per substituir algun dels que estan molt deteriorats.

El regidor he remarcat que amb l’objectiu de seguir treballant en la gestió dels residus de la ciutat, l’Àrea ha iniciat una campanya de reforç de la recollida selectiva adreçada als establiments comercials i de restauració de la ciutat. L’acció te per objectiu informar i sensibilitzar de la importància de la correcta gestió dels residus comercials, visitar els locals per identificar i valorar les bones pràctiques en matèria de residus i finalment, reconèixer l’esforç mitjançant l’entrega d’un distintiu amb l’eslògan “Aquí triem bé”, sinònim de comerç responsable,compromès i respectuós amb la recollida selectiva i el medi ambient.

El distintiu és un adhesiu, molt visual amb l’eslògan de la campanya i que es pot enganxar a la porta d’entrada, que atorga a l’establiment l’adjectiu de sostenible, fet que els clients i ciutadans poden reconèixer in situ i valorar-ho positivament. A més tots aquells establiments mereixedors d’aquest segell verd apareixeran llistats a l’apartat web d’aquesta campanya.

En total son 90 establiments que han rebut aquest distintiu i ja apareixen llistats al web de la campanya www.ajuntament.gi/aquitriembe.

Les claus per a entendre què passa a Hondures

1- El que havia convocat per diumenge, el que els colpistes han impedit, no era la reelecció permanent de Zelaya ni la presidència vitalícia. Ni tan sols la reforma de la constitució. El que es votava era un referèndum no vinculant per a preguntar als hondurenys si els agradaria que en les pròximes eleccions, en les de novembre, es votés també la creació d'una assemblea constituent que reformés la carta magna. En resum: era una mica en aparença tan inofensiu com preguntar si es podia preguntar per reformar la constitució.

2- L'actual constitució d'Hondures estableix un mandat únic als presidents de cinc anys. Zelaya acaba el seu al novembre i, en qualsevol cas, no es podria presentar a la reelecció perquè en aquesta data no estaria aprovada la reforma constitucional que ell proposa. Com a molt, hauria estat possible que al novembre es votés la possibilitat d'una reforma constitucional. Ell mateix ha negat en diverses entrevistes que tingui intenció de presentar-se a la reelecció.

3- El parlament està enfrontat amb el president entre altres coses perquè Zelaya, que va concórrer a les urnes pel partit Liberal (de centre dreta), ha fet després una política d'esquerres i s'ha aliat amb Hugo Chavez. Fa uns dies, el parlament va aprovar una llei per a prohibir que se celebrés qualsevol tipus de consultes 180 dies abans d'unes eleccions. És una norma ad hoc, feta per a impedir el referèndum de Zelaya.

4- L'argument que va utilitzar Zelaya para seguir endavant amb el seu referèndum, a pesar de les sentències i noves lleis en contra, era que no es tractava d'un referèndum sinó d'una enquesta. En Hondures, el vot és obligatori. No així en la consulta de Zelaya, on el vot era opcional. Per a sortejar les sentències, l'enquesta “” anava a ser realitzada per l'equivalent hondureny al CIS, l'Institut Nacional d'Estadístiques. L'oposició argumentava que la consulta estaria manipulada, doncs el recompte ho faria un organisme que depèn del president.

5- El Tribunal Suprem que ha ordenat l'expulsió de Zelaya del país (segons la surrealista explicació dels colpistes) no és un Tribunal Suprem equiparable als europeus. Per a començar, perquè el seu nom complet és Tribunal Suprem Electoral, la seva composició emana del Parlament (és a dir, dels partits que estan enfrontats amb Zelaya, els colpistes que avui han donat per bé el cop militar) i entre els seus poders està regular les eleccions però no detenir als presidents electes. No és la primera maniobra d'aquesta “institució”. Quan Zelaya, inesperadament, va guanyar les eleccions, el TSE va retardar durant més d'un mes el seu accés al poder amb excuses tècniques.

6- Com jurídicament no està establert que el president deixi de ser-ho perquè l'exèrcit ho deporta, els colpistes han falsificat una carta de renúncia de Zelaya -que el seu suposat autor ha negat- signada fa uns dies i on s'assegura que deixa al càrrec per motius de salut. El Congrés ha votat avui la seva destitució i el nomenament d'un nou president utilitzant-la com argument.

7- L'oposició política al president fa temps que utilitzava al poder judicial per a boicotejar el seu govern. Entre els casos més surrealistes està el d'un pla per a reduir el consum de combustible i la contaminació que es va denominar “Avui no circula”, a imitació d'altre similar de Mèxic DF, que funciona des de fa anys. Zelaya pretenia obligar a tots els cotxes que paressin un dia a la setmana. La Cort Suprema de Justícia ho va declarar inconstitucional.

8- Està Estats Units darrere del cop? Per a variar, no. I tant Obama com Hillary Clinton com l'ambaixador d'EEUU en el país han estat clars referent a això. Ara mateix està reunida d'urgència l'Organització d'Estats Americans (OEA), de la qual sortirà en les pròximes hores almenys un nou comunicat de condemna

Font: Escolar.net

Milers de persones es manifesten a Barcelona en defensa de la ILP contra els transgènics

Amb el lema Democràcia, salut i bons aliments, unes 2.000 persones es van manifestar ahir contra el cultiu dels productes transgènics i per exigir l'avanç de la proposició de llei per una Catalunya lliure de transgènics, a la qual s'oposen PSC, CiU i PP. La marxa, impulsada per la plataforma Som lo que sembrem, l'encapçalaven els cuiners Santi Santamaria i Antoni Rafecas.

Santamaria va llegir un manifest dels professionals de la gastronomia, la salut i l'alimentació on reclamava la necessitat d'un model agroalimentari basat «en les produccions locals de caràcter ecològic i artesà, respectuós amb el medi, les varietats i la cultura pròpia». Per això va recalcar el suport al procés iniciat per Som lo que sembrem amb l'impuls de la Iniciativa Legislativa Popular contra el cultiu dels transgènics, que van signar 105.000 ciutadans. Santamaria va demanar al PSC, CiU i PP que retirin les esmenes a la totalitat que hi han presentat, «com a senyal de salut democràtica i respecte a la societat catalana». Aquesta reivindicació la va compartir i reblar el manifest de la plataforma, que va denunciar que les esmenes s'emparen en «afirmacions espúries, com ara que el text no té qualitat jurídica, tot i haver estat examinat i admès a tràmit pels propis organismes del Parlament».

La manifestació va sortir de la plaça Catalunya fins al Parlament, on els manifestants es van enfrontar amb els agents dels Mossos d'Esquadra que els barraven el pas. Una caravana va burlar el cordó de seguretat dels Mossos i va estacionar al costat del Parlament. Josep Pàmies, un dels tres agricultors que ahir volien començar una vaga de fam, va queixar-se que l'esmena a la totalitat és «un menyspreu a la democràcia».
En la delegació d’ICV-EUiA que ha participat en la manifestació convocada per la plataforma “Som lo que sembrem” sota el lema “Democràcia, salut i bons aliments”, hi participaven entre d'altres la diputada d´ICV-EUiA, Mercè Civit, el regidor de Medi Ambient a l´Ajuntament de l´Hospitalet, Alfonso Salmerón i la portaveu d’ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, que ha acusat al PSC i CiU de “coartar” el debat sobre els transgènics a Catalunya en haver pactat una esmena a la totalitat a la proposta legislativa popular perquè s’obri un debat sobre el consum, cultiu i recerca de transgènics a Catalunya.

Segons Camats, PSC i CiU estan sotmesos a “fortes pressions per part dels qui utilitzen transgènics i d’aquells que desitgen una Catalunya productivista”. Camats ha lamentat la manca de regulació sobre transgènics i l’incompliment de la normativa europea sobre etiquetatge que frena una veritable agricultura ecològica a Catalunya.

Vacances en pau

El pavelló de Fontajau de Girona va ser l'escenari ahir d'una escena que s'ha anat repetint els últims anys: l'arribada dels nens sahrauís que dins del programa Vacances en pau vénen a passar dos mesos a Catalunya provinents dels camps de refugiats que hi ha al Sàhara Occidental. Cansats després del llarg viatge van arribar una quinzena de nens i nenes d'entre set i dotze anys que formen part dels prop de 650 nens que aquest estiu viuran amb famílies de diferents poblacions catalanes. Es calcula que a les comarques gironines hi passaran les vacances una setantena de nens, i els que van arribar ahir formaven part del tercer i últim grup dels 45 nens que estaran amb famílies del Gironès, la Garrotxa i el Pla de l'Estany.

Aquest any ha baixat la xifra total de nens que s'han traslladat a Catalunya, ja que l'any passat van ser prop de 800, i tot i que la responsable de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí a Girona, Anna Roca, no va voler relacionar-ho directament amb la crisi, sí que va admetre que hi ha influït: «No crec que el fet que no hi hagi tantes famílies acollidores sigui per culpa dels diners; potser és que amb la crisi no tenen tantes vacances o tanta disponibilitat horària.» Està previst que els nens tornin al Sàhara Occidental a finals d'agost.

Font: El Punt

40 anys de la revolta de Stonewall

Stonewall Inn era un bar de Nova York freqüentat per lesbianes, transsexuals i gais. Durant la nit del 28 de juny de 1969, com era costum, la policia hi va dur a terme una batuda; van entrar a l'establiment i van començar a identificar i a intimidar els i les assistents. Però aquest cop, mentre la policia es trobava encara a l'interior del local, una gentada s'anava concentrant a l'exterior en senyal de protesta pel que estava passant, i aviat van començar els enfrontaments, amb llançament d'ampolles i pedres a la policia. Els disturbis duraren tota la nit i van allargar-se fins a la matinada del 2 de juliol. A finals de juny, el Gay Liberation Front es formà a Nova York i en un any s'escampà per tot el país. Des d'aleshores, el 28 de juny és la diada internacional per l'alliberament lèsbic, gai i transsexual. Al nostre país, la brutal repressió del franquisme, que va organitzar fins i tot camps de reclusió per a les persones homosexuals, farà que no sigui fins als anys setanta que se'n creï la primera organització a casa nostra, el FAGC.

Actualment la consecució d'una quasi igualtat legal de lesbianes i gais, amb la reforma del Codi Civil per integrar les parelles homosexuals en la institució del matrimoni, ha donat peu a una espècie de somni rosa, com si estiguéssim en la millor de les situacions. Per desgràcia aquest somni no deixa de ser un somni. Tot i que al nostre país hem aconseguit un grau de dret envejable en comparació amb altres zones del món, la realitat del dia a dia de gais, lesbianes i transsexuals està molt lluny de ser un somni i per a moltes i molts té més a veure amb un malson.

Quaranta anys després de la revolta de Stonewall, encara són moltes les raons per continuar treballant: encara el moobing a les joves i als joves homosexuals continua sent una realitat diària, així com les denúncies de casos d'homofòbia a la feina, al carrer, en la família i en quasi qualsevol àmbit de la vida quotidiana, que la major visibilitat de lesbianes, gais i transsexuals ha fet que aflorin. La invisibilitat de les lesbianes continua sent una assignatura pendent, igual que la impunitat de l'església i els sectors polítics més reaccionaris per continuar adoctrinant en l'odi més fanàtic contra lesbianes, gais i transsexuals. La persecució legal que se'n fa en més de 80 països arreu del món, arriba a la pena de mort en 8 d'ells. Per tot això i molt més, som molts els que continuem treballant i somniant un altre món, com les persones que van iniciar la revolta de Stonewall.

Pau Galvez/ El Punt

Cicle de sortides per conèixer i recuperar els ecosistemes de les Gavarres

Restaurar espai forestals característics amb risc d’incendi i donar valor als ecosistemes de la Vall de Sant Daniel i les Gavarres són els objectius del cicle 4 Dissabtes, Jornades de coneixença i recuperació, organitzades pels Voluntaris de l’Associació de Defensa Forestal de Girona(ADF) i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG).

Tindrà lloc un dissabte al mes entre abril i juliol i cada sessió comptarà amb dues parts complementàries. En la primera, es farà una descoberta de l’indret i un guia-ponent explicarà les característiques de l’ecosistema i la seva importància. En la segona, es procedirà a la neteja i recuperació forestal amb la supervisió dels Voluntaris de l’ADF. L’organització facilitarà tot el material i eines necessàries per a poder dur a terme la tasca amb comoditat i seguretat. A cada sessió hi haurà un refrigeri per als participants.

Les sessions són gratuïtes i obertes al públic en general, només condicionat al grau de dificultat de cadascuna i que està indicat al programa d’activitats.

T’animes? Cal inscripció prèvia, fins a dos dies abans de cada sortida, contacteu amb l’Associació de Naturalistes de Girona, telèfon 972 22 36 38,
info@naturalistesgirona.org.

PRIMERA ACTIVITAT:

Dissabte 27 de juny de 2009

Hora i lloc de trobada: a les 9 h del matí al local de l’ANG (Carrer de les Monges, 20 de Girona)Dificultat: baixa
Places: 20 persones
Treball que s’hi durà a terme: neteja del baix bosc de la sureda, afavorint la seva regeneració natural.

Organitzen:
Voluntaris de l'ADF de Girona
Associació de Naturalistes de Girona

Col•laboren:
Federació Gavarres
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
Medi Natural Ajuntament de Girona

+ informació:

Anna Grabalosa
Oficina de Premsa
Associació de Naturalistes de Girona
M. 615 69 49 99
premsa@naturalistesgirona.org

Carlos Taibo: El decreixement és el futur

No podem continuar produint a costa dels recursos limitats del planeta, dels ciutadans del Tercer Món o incrementant el canvi climàtic. Decréixer és necessari i suposa un canvi de valors, com desenvolupa Carlos Taibo en el seu llibre En defensa del decrecimiento (Editorial Catarata). Us oferim la versió catalana de l'entrevista que Marta Iglesias li ha fet per a la Revista Fusión.

La crisi existent se centra en l'economia, però no és la més important a la que assistim. Què hi ha més enllà del daltabaix financer?

Crec que hi ha pel cap baix tres altres crisis importants. La primera s'anomena canvi climàtic, que és un procés ja actiu que no té cap conseqüència saludable.

La segona és l'encariment inevitable en el curt i mitjà termini de la majoria de les matèries primeres energètiques que emprem i la tercera, i última, per deixar les coses aquí, és la sobrepoblació que afecta bona part del planeta. La crisi financera és l'única que interessa els nostres mitjans de comunicació i els nostres governants i crec que s'ha traduït en un retrocés visible en el tractament de les altres tres. Una cosa que m'aconsella concloure que l'escenari és realment molt delicat.

Per què afirma que "des de l'economia oficial es confonen interessadament creixement i benestar" i per què considera falsa aquesta afirmació?

Un dels grans mites de l'economia oficial és la del creixement. L'economia oficial diu que el creixement genera cohesió social, que facilita l'assentament dels serveis públics i que dificulta el creixement de l'atur i de la desigualtat. A mi em sembla que sobren les raons per qüestionar tot això. El creixement econòmic no provoca necessàriament cohesió social, i es tradueix sovint en agressions mediambientals literalment irreversibles, facilita l'esgotament de recursos escassos que no estaran a disposició de les generacions futures i ens situa en un marc d'un mode de vida esclau que ens aconsella concloure que serem més feliços com més béns tractem de consumir. Totes aquestes "veritats" mereixen ser qüestionades hipercríticament.

Quins efectes negatius planetaris ha tingut el creixement del món occidental?

El creixement del món occidental s'ha traduït en dues circumstàncies importants que tenen a veure, no ja amb el creixement, sinó amb el propi capitalisme. La primera ens parla d'un sistema incapaç de resoldre els problemes vitals de la majoria dels habitants del planeta. I la segona es refereix al desplegament de procediments d'agressió contra la naturalesa que posen en perill la vida de l'espècie humana i de les altres espècies. Amb això no estic afirmant que en tot moment el creixement hagi estat un factor negatiu.

Per continuar llegint l'entrevista clica aquí

Nova vida pels residus

Si separéssim correctament totes les fraccions de la recollida selectiva es podria reciclar el 88%dels residus que generem a casa diàriament”, assegura la tècnica del programa Girona Tria,Carme Camps. La realitat però ens porta a que de les 45.068 tones de residus que es van recollir durant el 2008, se'n van reciclar 16.571, un 38% del total. El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo, considera que “la xifra és positiva tenint en compte que el 2003 només se'n reciclava un 9%”. El regidor subratlla que “tot i la baixada general de residus com a conseqüència de la crisi que s'ha notat especialment amb el cartró provinent de les botigues, la ciutat continua tenint davant el que per nosaltres és l'espasa de Dàmocles: l'abocador de Solius, que està exhaurint la seva vida útil”. En aquest sentit, assenyala que “en un màxim de 3 ó4 anys hem de ser capaços de convertir en reciclatge, el màxim de rebuig”. Enguany està previst iniciar els tràmits per construir el que serà el nou Complex Tecnològic de Residus situat a Campdorà, “que tractarà totes les fraccions i permetrà que la ciutat sigui autosuficient i pugui allunyar-se del punt crític en que estaríem si es complissin les previsions de creixement de l'àrea urbana de Girona”, indica Pardo. Durant aquest primer trimestre d'aquest any, el 65'54% dels residus generats a la ciutat de Girona han tingut un tractament finalista, és a dir,han acabat a la incineradora o un abocador controlat. Així ho constata l'informe de l'Evolució de Residus de Girona Tria que també concreta que el gener van ser 65'68%, el febrer 65'60% i el març 65'35%. “L'objectiu és anar disminuint la quantitat de residus que acaben tant a la incineradora com a l'abocador i per contra augmentar el reciclatge”, subratlla Camps i afegeix que “això es va aconseguint però lentament”.

Per la seva banda, Pardo assegura “aquesta és una tendència constant en els darrers anys”. Precisament, veïns de Montjuïc, Palau, Montilivi, Fontajau, Domeny, Taialà i Germans Sàbat van participar l'any passat en una campanya de compostatge casolà que es preveu repetir de cara a l'any vinent i estendre-la a d'altres barris de la ciutat com Sant Narcís i Santa Eugènia. “Va tenir molt d'èxit i molts ciutadans es van quedar en llista d'espera”, assegura la tècnica de Girona Tria. Un total de 83 persones, a banda de participar en sessions informatives, es van poder emportar a casa un compostador. “S'imita el funcionament de la natura. Les restes de menjar juntament amb les restes de plantes són descompostes per bacteris i fongs. El resultat final és el compost, adob orgànic que espot utilitzar com a fertilitzant del sòl, en agricultura i jardineria”, explica Camps. “Portar les escombraries orgàniques a l'abocador o a la incineradora és malbaratar un valuós recurs i ocasiona greus problemes ambientals. En canvi fent compost, tanques el cicle: retornes a la terra l'aliment que t'ha portat”, afegeix. Fins a330'64 tones de restes vegetals, un 0'7% del total de residus, es van recollir l'any passat a la ciutat, on hi trobem també les restes que se'n deriven de l'exposició Temps de Flors. Una quinzena d'operaris s'encarreguen de retirar els muntatges just després de clausurar la mostra i traslladar els residus fins a la planta de compostatge de Vilablareix, si són orgànics, o bé a l'abocador o a la incineradora, sinó ho són i no es poden reciclar. “D'altres plantes o flors es replanten a diferents espais de la ciutat”, asseguren des dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament. Per la seva banda, el consistori gironí va decidir eliminar l'any passat tots els Punts Verds de la ciutat destinats a les restes de jardineria pel mal ús que se'n feia. “S'utilitzaven per abocar-hi altres tipus de residus, com runa o mobles, fet que dificultava el reciclatge”, lamenta Camps. Si bé és cert que gairebé la meitat de la nostra bossa d'escombraries és orgànica, segons especifica la Memòria de Residus del 2008 se'n van recollir fins a5.179 tones.

Entre el tipus de residus que més es van abocar als contenidors de reciclatge destaquen l'any passat el paper i cartró (4.930tones), els envasos (2.178 tones) i el vidre (1.976 tones), entre altres. Un material que es recull en plantes com la de Triatge de Celrà, gestionada per Tècniques i Recuperacions del Gironès (Tirgi), una entitat privada d'iniciativa social que treballa per a la integració laboral i social de persones en risc d'exclusió. Piles de plàstic s'amunteguen en el que es coneix com a platja d'envasos, on hi trobem bosses, tetrabricks, ampolles, envasos de iogurts, llaunes de refresc, de tonyina, entre altres. Fins a una setantena d'empleats classifiquen i manipulen el material que, premsat i embalat, s'envia a d'altres empreses perquè tingui un nou ús.

Font: La Vanguardia

Una nova política per a afrontar la crisi

Visitant l’oficina de l’atur de Girona o de tantes altres poblacions és fàcil adonar-se’n de l’abast de la greu crisi econòmica en la que estem immersos. Lamentablement, el problema de la desocupació i la precarietat en el treball és cada vegada més preocupant. Per això la creació d’ocupació estable ha de ser un dels objectius prioritaris de la política econòmica de qualsevol govern progressista, mentre la desregulació laboral que la dreta política i la patronal pretenen, només pot tenir un efecte totalment negatiu per als interessos de la ciutadania.

S’està propiciant una classe treballadora de baix cost, pressionada per l’augment de l’atur i pels baixos salaris, quan el que caldria és frenar la precarietat i l’excessiva temporalitat dels contractes laborals, tant a l’empresa privada com a les administracions públiques, amb mesures que afavorissin la contractació estable, especialment entre la gent jove, les dones, les persones de més de 45 anys i les persones discapacitades, sense oblidar a les persones immigrades. Caldria també establir noves mesures per a una millor regulació i control de la subcontractació, mesures que evitin els abusos sistemàtics que es produeixen, especialment als sectors de la construcció i dels serveis. I és fonamental potenciar els serveis públics d’ocupació, amb polítiques reals que dinamitzin la contractació i acostin l’oferta i la demanda laboral, alhora que es millora la protecció per desocupació, especialment per als aturats i aturades de llarga durada o amb càrregues familiars.

L’objectiu de la jornada de 35 hores per a tots els treballadors i treballadores, i un major acostament entre el salari mínim interprofessional i el salari mitjà, són propostes reclamades pels sindicats i per l’esquerra política des de fa anys, que ajudarien a distribuir de manera més justa i beneficiosa els llocs de treball i les rendes salarials, alhora que millorarien la qualitat de vida i afavoririen una major conciliació entre la vida laboral i familiar. És fonamental també consolidar el sistema públic de pensions, millorant de manera significativa la quantia de les pensions més baixes, acostant progressivament la cotització als salaris reals, reduint de forma flexible i voluntària l’edat legal de jubilació, i avançant cap a la separació de fonts de finançament entre les pensions contributives i no contributives.

Al mateix temps, s’haurien d’incrementar les mesures de suport a les petites i mitjanes empreses, a les cooperatives i les empreses d’economia social, tant a nivell fiscal i financer com en l’aplicació de noves tecnologies, mesures que incentivin alhora la creació d’ocupació estable, la prevenció de riscos laborals i el respecte al medi ambient. No és admissible que els ajuts públics vagin a parar a empreses multinacionals que al cap de pocs anys, després d’haver obtingut quantiosos beneficis, abandonen la seva producció per traslladar-se a països amb salaris més baixos, deixant al carrer centenars de persones, i enfosant econòmicament pobles i comarques senceres.

La paradoxa d’aquest sistema capitalista neoliberal, avui en plena crisi, és que, des de les mateixes tribunes que han reclamar durant dècades una liberalizació absoluta per als mercats, es demanen ara ajuts públics multimilionaris per evitar la catàstrofe d’aquest model fracassat i basat en la desregulació i en l’especulació financera. Per a l’esquerra de debò, no és qüestió de refundar o maquillar aquest sistema, sinó de crear un nou sistema, més just, solidari i sostenible, el socialisme europeu del segle XXI.

.

Jordi Córdoba membre del grup municipal d'ICV-EUiA

Trichet, l''apòstol' de la moderació salarial, va embutxacar-se més de 350.000 euros el 2008

El president del BCE va incrementar-se la retribució per sobre de la inflació, tot i la seva croada perquè s'hi deixin d'indexar els sous
Si per una cosa es caracteritza Jean Claude Trichet [a la imatge], president del Banc Central Europeu (BCE), és per la seva obsessió per reclamar moderació en els increments salarials, ja que considera que si són importants, la inflació es desboca. En l'actual context de recessió econòmica, Trichet manté el seu receptari per afrontar la crisi i ha demanat recentment que s'eliminin les clàusules de revisió salarial i deixin d'indexar-se a l'objectiu d'inflació (situat al 2%). "La present situació suggereix la necessitat d'una moderació dels salaris", va subratllar el president del BCE fa un parell de dies a Madrid. A l'hora de la veritat, però, Trichet no s'aplica les seves pròpies receptes. El seu salari com a president del BCE, càrrec que ocupa des del 2003, va situar-se l'any passat en la gens moderada xifra de 351.816 euros com a sou base, a banda de prestacions addicionals per residència i representació. La xifra, 6.600 euros més elevada que l'any anterior, va suposar un increment en la seva retribució de l'1,9%, tres dècimes més de la inflació que es va donar a la zona euro durant el 2008. El BCE, però, considera que l'increment se situa en línia amb la seva definició d'estabilitat de preus. A banda de moderació salarial, Trichet també va reclamar una reforma laboral a l'Estat espanyol i un abaratiment de l'acomiadament, posant-se del costat de la patronal CEOE. Al màxim responsable del BCE li sembla bé reduir la indemnització inicial a 8 dies per any treballat i que aquesta augmenti progressivament fins al 20 dies, lluny dels 45 que es poden arribar a rebre actualment.

Més de 600 nens sahrauís passen l'estiu a Catalunya

Un total de 636 nens sahrauís de 7 a 12 anys arribaran a Barcelona aquest dimecres a la nit per passar les vacances amb famílies catalanes de 186 municipis, que els reben en acollida durant uns dos mesos. Durant l'estada dels nens a Catalunya, i en el marc del projecte Vacances en Pau, està prevista per al dia 12 de juliol una manifestació a Barcelona per denunciar la situació del poble sahrauí, en què participaran els nens i les seves famílies d'acollida, que finalitzarà amb una festa.

---

Fonts de l'organització han recordat en un comunicat que amb aquesta acció solidària els nens poden sortir de l'entorn hostil dels camps de refugiats -on viuen les seves famílies des de 1975- conèixer la vida fora del desert i de la seva realitat i conviure amb altres nens.

El projecte d'acolliment temporal "Vacances en Pau", pretén a més detectar possibles problemes de salut i proporcionar als nens una atenció mèdica i una alimentació equilibrada.

Els nens seran rebuts per voluntaris del moviment solidari amb el Poble Sahrauí del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), i traslladats a una escola d'aquesta població en autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona, que també col·labora en aquest projecte solidari, des d'on es repartiran entre les famílies.

Font: La Malla

Un estudi recull casos de "bullying" a joves homosexuals o transsexuals als instituts catalans

Tot i que els joves gais, lesbianes i transsexuals surten de l'armari cada cop més aviat, moltes vegades quan encara són a l'institut viuen situacions d'assetjament. Un informe encarregat per la Secretaria de Joventut de la Generalitat posa de manifest les situacions de "bullying" que encara han de suportar aquests joves, ja que és durant la secundària quan es concentren els assetjaments i quan s'ha de fer un esforç de sensibilització. L'informe recull nombroses situacions d'homofòbia i transfòbia, des d'assetjaments col·lectius fins a insults reiterats o bromes de mal gust.

L'informe "Transitant per les fronteres del gènere" posa en evidència la falta d'eines dels professors per fer front a l'assetjament escolar homofòbic o transfòbic, així com l'hegemonia de l'heterosexisme en el currículum educatiu.

El sociòleg Gerard Coll-Planas assegura que cal fer "una tasca d'institut, o sigui, la majoria d'agressions passen en espais on no hi ha el professorat", i afegeix que és necessari que "tot l'alumnat estigui sensibilitzat i alerta per evitar i denunciar els casos d'assetjament, o és impossible que els professors estiguin a tot arreu".

Els joves no solen tenir referents positius amb els quals identificar-se, ja que a classe sovint s'ignora si una escriptora és lesbiana o si un científic és transsexual.

Una altra de les assignatures pendents és l'educació sexual, més centrada en els temes mèdics que no pas en els emocionals.

Christina Samy: «La dona índia encara creu que els seus mals són qüestió del destí»

Aquest dilluns, 22 de juny, al Centre Cultural La Mercè, la reconeguda activista social Christina Samy, va realitzar una conferencia sobre les estratègies d’apoderament polític de la dona a l'Índia.

L’acte el va presentar Núria Terés, regidora de cooperació de l’ajuntament de Girona, area que va organitzar l’acte. Aquesta va ser la presentació que va fer de Christina Samy

L’hora de la dona a l’Índia

Per l’ajuntament de Girona És un plaer poder presentar avui la nostra ponent, que treballa contra l’exclusió en una doble vessant: en la seva lluita pels drets de la dona i pels de la casta del intocables. La seva acció té una incidència directa sobre la vida d’aquestes persones que afronten una doble discriminació per la seva condició de dones dalit.

La Christina Samy és secretària general de Swate –Associació de Dones en acció-, entitat que aplega més de 600.000 dones dalit (de la casta dels intocables). També és cofundadora i directora d’AREDS -Associació Rural per a l'Educació i el Desenvolupament-, que treballa des de 1980 al districte Karur de Tamil Nadu, un estat del Sud de l’Índia.

Juntament amb el seu marit, s'ocupa de l'educació de les nenes i dones dalit, des del convenciment que l'educació ha de precedir altres accions, si el que es vol és aconseguir un desenvolupament sostenible. Promou l'educació no formal, basada en la filosofia i estratègia de Paulo Freire , per tal que les dones puguin trencar les barreres que les condemnen a no ser res, mitjançant l'adquisició d'un ofici.

Alhora ha impulsat la creació de moviments associatius de base, per tal de forçar canvis polítics al seu país. Ha participat, entre d'altres, en la Conferència de Beijing (1995), en la Marxa de les Dones contra la Pobresa i la Violència de Brussel·les (2000) i en la Campanya contra els Avortaments Selectius de l'Índia. I ha estat guardonada amb premis per diverses institucions, com ara Metges del Món, Human's Rights o People's Watch.

Per conèixer més d’aquesta dona, aquí teniu una interessant entrevista al Periodico de Catalunya, que li van publicar el mateix dia de la conferencia a Girona.

El 2006 va ajudar a fundar un partit polític de dones dàlits (les «intocables», casta més baixa de l’Índia) que ja compta amb 300.000 afiliats. Christina Samy (1955) treballa des de fa 30 anys al districte de Karur, de l’estat de Tamil Nadur (sud del país), per millorar la realitat de les dàlits, el patiment de les quals moltes vegades és culturalment vist com a destí. És a Catalunya per divulgar el seu treball. Avui parla a Girona.

–¿Què significa ser dona intocable a l’Índia?
–La dona, per exemple, és l’última a menjar, és sempre l’última a disfrutar de qualsevol cosa. Primer s’asseguren que el marit i els fills en tinguin prou, només llavors ella n’agafa l’últim tros. És un costum molt arrelat. Així doncs, quan els ingressos es redueixen, la dona n’és la primera afectada.

–I canviar la mentalitat de castes resulta difícil...
–Aquestes dones tendeixen a creure que les seves dificultats vénen determinades pel destí. Nosaltres els ensenyem com veure el problema des de la perspectiva correcta. Que no es tracta del destí i sí de drets negats. Hem de tornar-los el respecte propi, la dignitat. Es tracta que arribin a superar diversos graus de resignació.

–¿Per què un partit de dones?
–Els partits tradicionals ens han traït. Creiem que ara les dones han de ser independents a tots els nivells. I tenir un espai polític.

–L’Índia ja va tenir Indira Gandhi i avui té Sonia Gandhi.
–¿Quin impacte ha tingut el lideratge d’aquestes dones? Elles han tingut moltes oportunitats per millorar la situació femenina al país, però no ho han fet. Aquestes líders només reprodueixen la mateixa política dels homes. Tenim la mateixa corrupció. Jo no hi veig cap diferència.

–¿Quin tipus de canvi social ha notat en aquests 30 anys?
–Hi ha indicadors positius de l’anomenat «desenvolupament indi». Però en termes d’igualtat de sexes gairebé no hi veig canvis. Hi pot haver grans dones de negocis, però pel que fa a la relació entre marit i muller ha millorat molt poc.

–Malgrat tot és optimista.
–¡Ho sóc! Perquè disfruto al percebre la gran energia interna que hi ha en cada dona índia humil. Aquestes dones són molt pobres, però la força que tenen és enorme. I això ens portarà lluny.

El regidor de Medi Ambient, Enric Pardo (ICV-EUiA), va exposar el projecte del complex De Campdorà en una jornada organitzada per la cambra de Comerç

El regidor de Medi Ambient, Enric Pardo (ICV-EUiA), va exposar el projecte del complex De Campdorà en una jornada organitzada per la cambra de Comerç de Girona titulada “Les oportunitats de valorització de residus”. En la seva conferència va assenyalar que en un estudi elaborat fa uns anys s'exposa que Girona és el municipi més adient on s'ha de posar la planta, en base als recorreguts dels camions a l'hora de fer la recollida de la brossa. A més, el maig del 2004 la Diputació de Girona, i el Consell Comarcal, van impulsar un estudi perquè Campdorà acollís les instal·lacions. Les dues institucions, a més de l'Ajuntament de Girona, van fer un estudi per definir les necessitats que en matèria de tractament de residus tenia el conjunt del Gironés. Posteriorment, el Consell Comarcal va exigir que s'ubiqués a Girona, ja que generava el 70% dels residus.

Enric Pardo va explicar que de fet, no es tractava d'una nova planta, sinó de la modernització de l'actual. L'actual es tirarà a terra, i la nova es construirà a l'altra costat de la planta depuradora, tot plegat, integrat en un macrocomplex de diferents edificis que inclou processos per donar valor als residus que hi arribin. El pressupost global del complex s'estima en cent milions d'euros. El representant municipal va explicar que la planta, a més, tractarà pràcticament la mateixa quantitat de residus que l'actual infraestructura, amb un marge d'escreix d'un vint per cent per donar resposta al creixement poblacional.

Tot i que actualment només hi aboquen tres municipis (Girona, Salt i Sarrià) i que en la futura planta la utilitzaran els 27 municipis del Gironès, el regidor va explicar que la millora tecnològica i la diversificació de tractaments possibilitarà que el nou complex pugui tractar els residus de Girona i els de la comarca sense increments de capacitat d'incineració.

També va explicar, que encara cal un esforç de tots els municipis en el reciclatge, per garantir no haver d'augmentar les quantitats a incinerar i va negar que, en un futur, la comarca del Pla de l'Estany pugui acabar utilitzant el complex de Campdorà. "Miren més cap a la Garrotxa", va indicar.

El calendari per a la construcció del complex s'iniciarà en breu amb diferents tramitacions urbanístiques i la redacció dels projectes de les diferents plantes, que ocupen un total de 54.000 metres quadrats. A finals del 2010 es preveu fer les primeres adjudicacions (en farà en diferents lots per buscar empreses especialitzades). Es calcula que les obres acabaran a finals de l'any 2012 i que entrarà en funcionament durant l'any 2013.

L'"smog" ecologista

Adjuntem carta d'Enric Pardo, Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, publicada avui a El Punt, en resposta a l'article de Miquel Porta, publicat a El Punt el passat 18 de juny (veure article).

Amb aquest títol publicava Miquel Porta un inacceptable article en el qual desqualificava l'esforç dels centenars de milers de persones d'arreu del món que de forma altruista defensen la causa ecologista. No satisfet amb això, carregava contra l'IPPC, és a dir, contra el comitè científic de l'ONU, format per milers de científics més prestigiosos del món, qüestionant les seves conclusions en relació a l'escalfament global. Entenc que la temptació de matar al missatger quan les notícies no són bones esdevé atractiva. Però no per això canviaran les coses. Li agradi o no li agradi, Sr. Porta, si vostè continua malbaratant energia, fent cas de l'obsessió consumista que ens ven la publicitat, anant en cotxe arreu i fent aritcles com el que va fer, és ben segur que els seus fills no viuran el mateix, ni el clima, ni a la mateixa terra que vostè ha tingut, i és una incertesa total que el que pugui esdevenir als seus néts. La humanitat ha sobreviscut sempre gràcies a la seva capacitat d'adaptació. çara toca adaptar-se a un estil de vida compatible amb la resta d'éssers vius de la biosfera i amb el seu clima. És un esforç, però estic convençut que fins i tot vostè pot fer-ho si pensa en els seus.

Girona aprova un pla amb 60 accions per fomentar la igualtat per abans del 2011

Incorporar més dones als serveis mediambientals fins a arribar a la paritat, aconseguir que els homes participin més en els actes de rebuig contra la violència de gènere i crear una xarxa d'empreses de Girona compromeses amb la igualtat són algunes de les 60 accions incloses en el Pla Local d'Igualtat de Girona que pretén reduir les diferències entre homes i dones.

L'equip de gover tripartit va aprovar dijous de manera inicial el projecte que es porta treballant des de l'any passat conjuntament amb entitats i ciutadans de Girona. Per redactar el pla es va fer un llarg procés de participació que ha consistit en tallers i xerrades.

La regidora d'Hisenda, Maria Angels Freixenet (PSC), va explicar que en els pròxims mesos s'hauran de concretar quines són les accions prioritàries i quin és el pressupost per portar-les a terme. Un cop s'hagi fet aquesta tasca de classificació se seguirà el treball de desenvolupament que està previst tancar-se abans de la fi de la mandat, el juny de 2011.

El regidor de Polítiques Socials, Joan Olóriz (ICV-EUiA), va destacar la col·laboració amb les entitats i els ciutadans. A més va posar de relleu que el Pla Local d'Igualtat és més necessari en un moment de crisi per "no perdre els avenços" que s'han pogut produir en el període anterior.

Font: Diari de Girona

Els centres cívics amplien les activitats d´estiu al carrer tot i reduir-ne el pressupost

La xarxa de centres cívics ha ampliat les propostes d'activitats per al proper estiu a Girona, encara que s'ha reduït el pressupost. El tinent d'alcalde de Girona, Joan Olóriz (ICV-EUiA), va explicar que s'han programat més de 50 propostes a 25 places i carrers de Girona. Les activitats se centren en danses, espectacles, jocs cooperatius, així com la tradicional oferta de cinema al carrer. La programació ha comptat amb la col·laboració de 40 col·lectius de la ciutat.
El regidor va remarcar que, gràcies a la "xarxa de confiança que s'ha creat entre els centres cívics i les entitats", s'ha pogut completar una programació amb més activitats que en edicions anteriors.
Com cada estiu, l'ajuntament de Girona ha agrupat en una sola programació les activitats que es desenvolupen entre el juny i el setembre a diversos equipaments muncipals. A més, també afegeix les iniciatives que s'han distribuït pels diversos barris. L'objectiu de l'Ajuntament, amb la col·laboració de diverses entitats de la ciutat, és apropar a petits i grans les arts escèniques teatrals, música, dansa, circ, titelles i contes al major nombre de ciutadans possible i oferir als reticents a entrar a una sala la possibilitat de gaudir d'aquestes arts.
Dins de la programació també s'inclouen les propostes de museus, exposicions i les diverses opcions per participar en tallers a les places o a les piscines.

Font: Diari de Girona

Minimitzem residus amb la Deixalleria Virtual

La deixalleria virtual de Girona celebra aquest mes el seu 3r aniversari.

El web deixalleriadegiorna.org va néixer el juny del 2006 com a eina per mostrar als ciutadans el millor camí per gestionar els residus especials (els que no es poden llençar als contenidors de la via pública), ja sigui a través de les deixalleries fixes, les deixalleries mòbils o bé a través del servei de recollida de voluminosos i el de restes vegetals.

Amb l’objectiu de mostrar també una alternativa per donar una segona o tercera oportunitat a aquells objectes que encara són d’utilitat, des de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, es va crear el servei d’ofertes i demandes.

Ara ja fa 3 anys aquest portal web va entrar en funcionament i, des de llavors, a través del servei d’ofertes i demandes s’hi han registrat 543 usuaris que han fet públics 1.152 anuncis amb la intenció de buscar o oferir gratuïtament objectes, encara útils, i facilitar-ne així l’intercanvi i la reutilització. En el transcurs d’aquest temps, electrodomèstics, aparells electrònics, mobles, objectes de decoració i bicicletes són els articles que més s’han anunciat.

I és que cada vegada són més les persones que, a banda dels Mercats d’Intercanvi que es fan a la ciutat, aposten per l’intercanvi com a opció per un consum més responsable i defugir de la cultura del “comprar, usar i llençar”.

GIRONA TRIA

El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo exposarà el complex de Campdorà en la jornada organitzada per la Cambra de Comerç

La comissió de Qualitat i Medi Ambient de la Cambra de Comerç de Girona ha organitzat per dilluns vinent al matí una jornada que girarà entorn a la gestió de residus i al futur complex de Campdorà, al terme municipal de Girona.

La sessió informativa es farà a la sala d'actes de la Cambra i es titularà "Oportunitats de valorització de residus".

Inicialment s'havia pensat amb motiu de l'aprovació de la nova directiva marc sobre residus i les oportunitats de negoci que genera l'aprofitament dels residus industrials o domèstics, però s'ha decidit incloure també una exposició sobre la futura planta de residus de Campdorà. La nova normativa l'explicarà el director de la divisió de Residus de l'Agència de Residus de Catalunya, Jordi Renom.

Per tractar els residus de la ciutat de Girona i la comarca del Gironès, el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo exposarà el complex de Campdorà.

A la segona part de la jornada, el director -gerent de Trargisa, Alfred Viñas, i el director tècnic de l'àrea de residus de la mateixa entitat, Jordi Bardají, parlaran sobre l'actual incineradora de Campdorà i el director de la Borsa de Subproductes de Catalunya, Xavier Elías, presentarà el seu llibre Reciclatge de residus industrials, residus sòlids urbans i fangs de depuradora.

La presentació de la jornada anirà a càrrec del president de la Cambra, de Domènec Espadalé, i el president de la comissió de Medi Ambient de la Corporació, Joan Josep Alcalá. La cloenda anirà a càrrec de la directora de l'Agència de Residus de Catalunya, de Genoveva Català.

Tots els ponents formen part de les administracions que impulsen el nou model de gestió de residus, incloses les instal·lacions de Campdorà que inclouen una nova incineradora. Inicialment es preveu que pugui entrar en funcionament a inicis de l'any 2013. Un cop entri en funcionament, està previst enderrocar l'actual incineradora.

Nuet dóna suport a la campanya de Greenpeace per accelerar el tancament de la central nuclear de Garoña

El senador d´ICV-EUiA ha adreçat una carta al president Zapatero on demana que compleixi el seu compromís

El senador d´ICV-EUiA adscrit al grup e l´Entesa, Joan Josep Nuet, s´ha adherit a la campanya de pressió de l´organització ecologista Greenpeace per a forçar al Govern del PSOE a que compleixi el seu compromís electoral de tancar la central nuclear de Santa Maria de Garoña. El senador Nuet ha declarat que el Govern del PSOE "ha de posar l´interès i la seguretat general per damunt de les pressions de les companyies elèctriques que volen exprimir el benefici passant per sobre de la seguretat col.lectiva". Tanmateix, el senador Nuet ha requerit del govern que aclareixi que la fase de desmantellament i els plans d´energies alternatives "no només no destrueixen ocupació sinó que asseguren la feina als actuals empleats de la central i crearan nous llocs de treball". A continuació reproduïm la carta que ha enviat el senador Nuet al President Zapatero: Sr. President del Govern: El passat 12 de maig, durant el Debat de l´Estat de la Nació en el Congrés dels Diputats, quan va ser preguntat en concret sobre si ordenaria el tancament de la central nuclear de Garoña al venciment del seu permís d´explotació, vostè va respondre que esperaria a què el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) emetés el seu informe abans de prendre una decisió sobre el tancament de Garoña, però que la seva decisió seria coherent amb les seves conviccions i els seus compromisos. Aquest moment ha arribat, després de l´emissió, el passat 5 de juny, de la proposta de dictamen del CSN, que no és vinculant per al Govern. El compromís al que vostè es referia és al del programa electoral del PSOE de "substituir de forma gradual l´energia nuclear a Espanya per energies segures, netes, i menys costoses, tancant les centrals nuclears de forma ordenada en el temps al final de la seva vida útil, donant prioritat a la garantia de seguretat i amb el màxim consens social, potenciant l´estalvi i l´eficiència energètica i les energies renovables, la generació distribuïda i les xarxes de transport i distribució local". Actualment es donen les condicions per a què vostè i el Govern que presideix siguin coherents i compleixin aquest compromís i procedeixin al tancament definitiu de Garoña el 5 de juliol de 2009, quan finalitza el seu permís d´explotació. Atentament, Joan Josep Nuet

Els gironins que reben la renda d´inserció creixen un 39% en només cinc mesos

Un total de 2.762 gironins perceben cada mes la renda mínima d'inserció, una prestació que ronda els 400 euros mensuals, i que la Generalitat paga reinserir socialment i laboralment els beneficiaris. Els seus beneficiaris acostumaven a ser exclosos socials i famílies desestructurades, però la crisi econòmica i el creixement de l'atur, ha disparat el nombre de preceptors. Segons va avançar ahir Ràdio Girona, a les comarques gironines el nombre de beneficiaris ha pujat un 39% en el que portem d'any, i cada vegada la reben més caps de família que s'han quedat a l'atur i no poden pagar les despeses que han d'afrontar de forma regular.
En el conjunt de Catalunya, Les sol·licituds per obtenir una renda mínima d'inserció es van triplicar en el primer trimestre de 2009 respecte al mateix període de 2008. finals de març passat, 16.104 persones rebien aquesta ajuda.
La majoria dels sol·licitants, el 67%, són dones. I abunden les persones soles: El 40% de les persones que volen accedir a aquesta renda no tenen familiars al seu càrrec, mentre que el 26% mantenen famílies monoparentals. Aquests sol·licitants són la punta d'un iceberg que sembla immens: En 50.000 famílies catalanes, els dos progenitors han deixat de rebre el subsidi d'atur, segons la Generalitat.
Font: Diari de Girona

IU i ICV-EUiA demanen la compareixença de Zapatero al Congrés per a parlar de la crisi

El grup parlamentari del Congrés dels Diputats d´IU i d´ICV-EUiA va registrar ahir a la cambra baixa la sol•licitud de compareixença del president del Govern per a què aquest informi de la situació econòmica i de l´evolució de l´atur en un Ple monogràfic sobre la crisi econòmica que es realitzaria d´aquí a dues setmanes.

Aquest grup parlamentari vol que els socialistes compleixin amb el que es van comprometre el passat gener, amb què José Luis Rodriguez Zapatero comparegui al Congrés per a debatre sobre la crisi en un Ple monogràfic, abans que finalitzi el mes de juny.

Romeva emplaça la Comissió Europea a suspendre les negociacions per un acord comercial amb el Perú

Per a activar els subtítols has de picar en la icona en forma de petit triangle situat en l'extrem dret de la barra de control del vídeo. Poden descarregar els subtítols en format SRT aquí:

http://www.megaupload.com/?d=GSMFKHOK

Entrevista concedida a l'actriu i activista Q'Orianka Kilcher des dels Angeles, abans del seu viatge a Perú, en el programa Democracy Now! Programa del 10 de Juny de 2009. Q'Orianka informa del vessament de sang causat per l'enfrontament entre policies i indígenes en la localitat de Bagua

ICV-EUiA recrimina a la Comissió que mantingui el silenci davant la repressió de les autoritats peruanes de les protestes indígenes per l’explotació de les terres

L’eurodiputat d’ICV-EUiA, Raül Romeva, ha demanat avui a la Comissió Europea que suspengui les negociacions d’un acord comercial amb el Perú i trenqui el silenci que manté envers les situacions que s’han viscut en aquest país durant el mes de juny amb la repressió de les protestes indígenes que demanen canvis en el règim d’explotació de les terres. "És inacceptable que gairebé dues setmanes després de la massacre la Comissió de la UE i el Consell encara no hagin publicat cap declaració de condemna davant la brutal repressió a les protestes”, ha sentenciat Romeva.

El 5 de juny, les autoritats peruanes van emprendre una sagnant campanya davant les protestes indígenes amb motiu dels canvis legislatius relatius al règim d'explotacions en el marc de l'acord comercial entre Estats Units i Perú. En aquest sentit, Romeva ha declarat que “la Comissió segueix amb les negociacions per a un acord de lliure comerç amb el Perú, el qual pot comportar importants efectes negatius en termes humans i ambientals, mentre segueix mantenint el seu silenci davant les dotzenes d'assassinats, i davant un compte de desaparicions d'indígenes participants en la protesta que no deixa d'augmentar.”

En relació amb les protestes indígenes del Perú, l’eurodiputat ecosocialista ha recordat que “les pràctiques comercials neoliberals, netament agressives, són el principal motiu de les protestes dels pobles indígenes, les terres dels quals han de plantar cara a la sobreexplotació massiva, a la tala d'arbres, a l'explotació minera i a l'extracció d'oli”, al mateix temps que ha afegit que “una vegada més, la Comissió de Barroso opta per afavorir el gran negoci de companyies europees per sobre del mediambient i els drets humans de poblacions locals.

Romeva ha reiterat que la Comissió de la UE ha de suspendre les negociacions per a l'acord de lliure comerç amb Perú i revisar a fons les pautes de negociació de qualsevol acord futur amb el conjunt de la comunitat andina. “Atès que el president Alan García ha ignorat reiteradament els compromisos internacionals de Perú en relació amb els drets dels pobles indígenes, per exemple el Conveni 169 de la OIT, resulta imprescindible que qualsevol acord amb la UE contempli un escrupolós respecte pels drets dels pobles indígenes", ha declarat.

ICV-EUiA celebra l’aprovació de la Llei de fosses que dignificarà les víctimes de la guerra civil i de la dictadura franquista

El Ple del Parlament aprova la llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura Franquista que reconeixerà el dret dels familiars de recuperar les restes i el dret de la societat a conèixer la veritat

El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, han mostrat avui la seva satisfacció per l'aprovació de la Llei de Fosses que dignificarà les víctimes de la guerra civil i el franquisme. "Avui aquest Parlament comença a reparar una de les ignomínies més doloroses i perdurables d'aquells temps de violència desfermada: l'assassinat i l'enterrament en fosses comunes sense cap identificació", ha dit Saura en la seva intervenció.

En aquest sentit, el conseller de Relacions Institucionals ha remarcat que la llei és una "una valuosa contribució a la reconciliació i al reforçament de la convivència i de la democràcia". "Els caps d'Estat dels EUA, Gran Bretanya, França i Canadà han pogut honorar els combatents de la segona guerra mundial als cementiris de Normandia, on cada tomba està perfectament cuidada i individualitzada, fins i tot les restes dels soldats desconeguts reposen en grans osseres", ha recordat Saura, que ha subratllat que "l'únic que pretén aquest Govern és que això sigui possible amb els morts de la nostra guerra civil i de la postguerra. A Catalunya quasi 40 anys de franquisme ens van imposar un retard excessiu en aquesta empresa. És hora d'assumir per fi aquesta responsabilitat".

Durant la seva intervenció, Saura ha volgut deixar clar que "aquesta llei no fa cap distinció entre les víctimes" i per això ha dit que "no puc entendre que certs grups d'aquesta cambra no li donin suport". "Com es pot oposar algú a que les famílies puguin veure realitzada una voluntat tan natural i tan humana? Com els poden negar la dignitat, un desig tan essencial del que gaudim la resta de la població? Fins quan volen mantenir la injustícia provocada pel franquisme?", s'ha preguntat Saura.

Finalment, el conseller de Relacions Institucionals ha posat de manifest "l'acció coherent i compromesa del Govern contrasta amb la situació que s'està produint en altres zones de l'Estat, on les administracions es van passant la responsabilitat d'unes a les altres i la decisió acaba en les mans dels jutges, fent encara més penosa la travessia de les famílies cap a la justa reparació que demanen".

Per la seva banda, el president del grup parlamentari i relator de la Llei, Jaume Bosch, ha retret al PP, lúnic que ha votat en contra, que hagi plantejat incorporar el període de la II República, abans del cop d'Estat, a l'etapa de temps que es veu afectada per aquesta llei. "Això és un insult, una ofensa al sistema democràtic. La República va ser un règim democràtic constitucional, sotmès a un Estat de Dret. No va ser la causa de la guerra civil, va ser un cop d'Estat feixista", ha recordat Bosch.

Durant la seva intervenció, Bosch també ha remarcat que Catalunya passa a ser el primer territori de l'Estat que disposa d'una llei que estableix el dret de les famílies a recuperar les restes i la obligació dels poders públics de fer-ho, assumint-ne els costos de l'operació. "Aquesta és la diferència fonamental amb la Llei de Memòria Històrica estatal que permet als familiars procedir a la recerca amb la possible col·laboració de l'Estat però el buit legal porta a traspassar les decisions del poder judicial, cosa que provoca conflictes".

Per tot això, Bosch ha mostrat la seva "enorme satisfacció per l'aprovació de la llei que permetrà la localitzaxió de persones desaparegudes i la recuperació, si és possible, de les seves restes, la senyalització i dignificació dels llocs i el reconeixement" alhora que ha agraït a totes aquelles persones que han comparegut al Parlament durant l'elaboració de la Llei".