.png)
Catedràtic de psicologia evolutiva i de l'educació de la Universitat de Girona, Ignasi Vila remarca la necessitat de posar fi a l'ús demagògic de la població estrangera que comporta perillosos rèdits electoralsLes últimes eleccions europees han posat de relleu una vegada més l'avenç de les formacions populistes que fan bandera de la antiimmigració. Podem dir que la xenofòbia s'inscriu fortament en l'ADN comunitari?
–«El que és significatiu i greu en el fons no és solament que creixin les forces polítiques amb postulats fortament racistes, sinó que allà on no tenen representació és degut al fet que hi ha una dreta emergent que assumeix aquests mateixos postulats alarmistes envers la immigració. L'augment de la xenofòbia i el racisme és el que de veritat ens hauria d'espantar.»
–A què ho atribueix?
–«En temps de crisi predomina la sensació d'incertesa i de por de perdre el que es té i es dispara una espècie de ressort de defensa que passa per damunt de qualsevol altra consideració de tipus ètic, humanitari...»
–Però el discurs amb connotacions negatives, per exemple tota l'argumentació al voltant del suposat inintegrable cultural, és previ a l'actual crisi.
–«Sí, dins de la Unió Europea la presidència de Sarkozy ha donat empenta a unes idees que ja s'havien expressat a diferents nivells, des de la jerarquia eclesiàstica fins a algunes figures reconvertides de la intel·lectualitat. Es tracta efectivament d'establir la noció gairebé determinista de l'inintegrable, que seria aquella persona –o grup– considerat incapaç d'incorporar-se a la nostra societat.»
–Potser el que representa és la incapacitat de la UE d'admetre la diversitat?
–«En bona part, tal i com ho demostra les dificultats a acceptar l'ingrés de Turquia. Recordem el debat que hi va haver sobre la Constitució europea, amb la reivindicació d'unes arrels exclusivament cristianes. En el fons el discurs racista es fonamenta en una suposada unitat nacional homogènia, en la defensa d'unes identitats nacionals essencialistes i immodificables, i amb independència del principi polític de la ciutadania.»
–I així és com arribem a l'enduriment progressiu de les polítiques europees? A la directiva de retorn?
–«Sí, arribem a la selecció ètnica de la immigració i al fet que una persona que no ha comès cap delicte pugui estar divuit mesos detinguda mentre es tramita la seva expulsió. L'anomenada, amb tota raó, directiva de la vergonya ha establert una base legal per practicar un atemptat contra els drets humans i això és terrible, això fa molt de mal, no tan sols a les persones que ho pateixen directament sinó a la qualitat de la democràcia.»
–El plus d'ignomínia el proporciona Berlusconi. Fa caricatura o obre camí?
–«No ho vull ni pensar: autobusos específics per a immigrats, presó directa per a les persones que no tenen regularitzada la seva situació administrativa, escamots preventius en els barris, instigació a la denúncia de clandestins per part dels funcionaris públics, de la sanitat, de l'educació... Si aquestes mesures s'acaben introduint en l'agenda política, i no em refereixo només a l'agenda de les forces conservadores, tindrem un problema molt greu.»
–Hi té a veure el càlcul electoral?
–«Seria un càlcul molt pervers, el de la utilització d'un determinat col·lectiu per aconseguir vots despertant recels i enfrontaments. Pel que fa a l'esquerra, potser hauria d'analitzar quin és el comportament del seu electorat quan no aconsegueix distingir-se clarament dels postulats de dretes, també en termes d'immigració.»
–Com valora el Pacte Nacional per a la Immigració signat el passat desembre a Catalunya?
–«Molt positivament. Defineix la societat catalana com a una societat diversa des del punt de vista identitari, religiós, lingüístic, i presenta la cohesió social com a resultat de la construcció d'un projecte comú compartit, nascut de la participació de totes les persones i presidit per la defensa dels seus drets individuals i col·lectius.»
L'associació GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals) celebra vint anys convertida en una de les entitats catalanes amb més coneixement i experiència de treball acumulat en acollida, formació i sensibilització respecte al fenomen immigratori.
–Però el discurs amb connotacions negatives, per exemple tota l'argumentació al voltant del suposat inintegrable cultural, és previ a l'actual crisi.
–«Sí, dins de la Unió Europea la presidència de Sarkozy ha donat empenta a unes idees que ja s'havien expressat a diferents nivells, des de la jerarquia eclesiàstica fins a algunes figures reconvertides de la intel·lectualitat. Es tracta efectivament d'establir la noció gairebé determinista de l'inintegrable, que seria aquella persona –o grup– considerat incapaç d'incorporar-se a la nostra societat.»
–Potser el que representa és la incapacitat de la UE d'admetre la diversitat?
–«En bona part, tal i com ho demostra les dificultats a acceptar l'ingrés de Turquia. Recordem el debat que hi va haver sobre la Constitució europea, amb la reivindicació d'unes arrels exclusivament cristianes. En el fons el discurs racista es fonamenta en una suposada unitat nacional homogènia, en la defensa d'unes identitats nacionals essencialistes i immodificables, i amb independència del principi polític de la ciutadania.»
–I així és com arribem a l'enduriment progressiu de les polítiques europees? A la directiva de retorn?
–«Sí, arribem a la selecció ètnica de la immigració i al fet que una persona que no ha comès cap delicte pugui estar divuit mesos detinguda mentre es tramita la seva expulsió. L'anomenada, amb tota raó, directiva de la vergonya ha establert una base legal per practicar un atemptat contra els drets humans i això és terrible, això fa molt de mal, no tan sols a les persones que ho pateixen directament sinó a la qualitat de la democràcia.»
–El plus d'ignomínia el proporciona Berlusconi. Fa caricatura o obre camí?
–«No ho vull ni pensar: autobusos específics per a immigrats, presó directa per a les persones que no tenen regularitzada la seva situació administrativa, escamots preventius en els barris, instigació a la denúncia de clandestins per part dels funcionaris públics, de la sanitat, de l'educació... Si aquestes mesures s'acaben introduint en l'agenda política, i no em refereixo només a l'agenda de les forces conservadores, tindrem un problema molt greu.»
–Hi té a veure el càlcul electoral?
–«Seria un càlcul molt pervers, el de la utilització d'un determinat col·lectiu per aconseguir vots despertant recels i enfrontaments. Pel que fa a l'esquerra, potser hauria d'analitzar quin és el comportament del seu electorat quan no aconsegueix distingir-se clarament dels postulats de dretes, també en termes d'immigració.»
–Com valora el Pacte Nacional per a la Immigració signat el passat desembre a Catalunya?
–«Molt positivament. Defineix la societat catalana com a una societat diversa des del punt de vista identitari, religiós, lingüístic, i presenta la cohesió social com a resultat de la construcció d'un projecte comú compartit, nascut de la participació de totes les persones i presidit per la defensa dels seus drets individuals i col·lectius.»
L'associació GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals) celebra vint anys convertida en una de les entitats catalanes amb més coneixement i experiència de treball acumulat en acollida, formació i sensibilització respecte al fenomen immigratori.
Font: El Punt/Carme Vinyoles
