.png)
Ara fa 25 anys la inauguració de la incineradora de Girona va posar fi a la deficient gestió dels residus a la ciutat que, durant molts anys es va limitar a llençar tota la brossa barrejada en un forat de més o menys envergadura, primer a les Ribes del Ter i més tard a l’abocador dels Àngels, tots dos espais que avui gaudeixen del màxim nivell de protecció ambiental.Malgrat el servei que ha fet en tots aquests anys, vista avui, la incineradora de Campdorà no era cap meravella tècnica. Els filtres dels gasos de la combustió es van haver d’afegir més tard, com també els processos catalítics per adaptar-la a les normatives europees. El forn era pensat només per la seva funció combustiva però no per tenir-ne un aprofitament energètic. La caldera de recuperació energètica va venir molts anys després i el rendiment que encara avui dona prou feines arriba al 20% d’aprofitament de l’energia que es perd en forma de calor.
La incineració va ser una alternativa als abocadors, però avui, 25 anys després de la seva inauguració, les necessitats de la ciutat han cambiat. Girona és un referent en matèria de reciclatge. En una legislatura i mitja hem passat del 9% de reciclatge a estar prop del 40%. I tot aquest reciclatge necessita de processos de valorització diferents al de la crema. El paper i el cartró cal classificar-lo per qualitats, els envasos cal triar-los per materials, els mobles cal desballestar-los per separar-ne els materials, la ferralla per un canto, la fusta per fer aglomerats i els aglomerats per fer-ne serradures, els electrodomèstics cal desmuntar-los per separar-ne els components perillosos i aprofitar la resta, i especialment la matèria orgànica, cal reaprofitar-la per aplicació agrícola, amb una cura especial per evitar que el metà que desprèn incrementi els gasos d’efecte hivernacle.
Així doncs el projecte que avui s’està concretant per substituir a la vella incineradora va molt més enllà de la construcció d’una incineradora nova. Es tracta de tenir un complex que, usant les millors tecnologies existents, permeti la valorització material de tot el que es pot reintroduir en el cicle productiu per estalviar matèries primeres. Es tracta també d’aprofitar les sinèrgies entre el tractament de la matèria orgànica i el tractament dels fangs de la depuradora per generar biogas, es tracta també de generar ocupació a partir de l’aprofitament dels materials, es tracta en definitiva de donar una resposta tecnològica a l’esforç que fa el ciutadà per reciclar, i poder garantir que el tractament d’allò que es recull diferenciadament és el millor, tant des del punt de vista ambiental com d’una econòmia sostenible.
És obvi que el nivell de reciclatge encara ha de crèixer més, i que malauradament encara recollim una important quantitat de residus que arriben barrejats en els contenidors de rebuig. Per això el nou complex ha de preveure una incineradora. Seria una irresponsabilitat no fer-ho. Com també seria una irresponsabilitat aprofitar per fer una macroincineradora, com algú interessadament ha volgut fer creure. Res més lluny de la realitat. Justament, per que estem convençuts que el reciclatge encara anirà a l’alça durant molts anys, la capacitat de disseny de la nova incineradora es la mateixa que la de la vella, amb un marge d’escreix de tant sols el 20% per donar resposta al creixement poblacional. És la millora tecnològica i la diversificació de tractaments el que possibilita que el nou complex pugui tractar els residus de Girona i els de la comarca del gironés sense increments de capacitat d'incineració. Així doncs l'adjectiu que li escau a aquest nou complex no és "macro" si no "ecoeficient". En plena era de l’eficiència la nova incineradora incrementarà l’aprofitament energètic fins al 75% gràcies a que el rebuig passarà abans per un procés de biossecat que en treurà la humitat i un tractament mecànic que en separarà els material fèrrics. El nou complex tecnològic de tractament de residus de Campdorà tindrà capacitat per autoabastar-se i per alimentar també a la depuradora. És a dir que tot el tractament tant d’aigües residuals com de residus sòlids estarà funcionant de forma autònoma, sense necessitats energètiques externes, a un cost de gestió menor que l'actual i de forma indefinida en el temps. D’això s’en diu sostenibilitat.
La incineració va ser una alternativa als abocadors, però avui, 25 anys després de la seva inauguració, les necessitats de la ciutat han cambiat. Girona és un referent en matèria de reciclatge. En una legislatura i mitja hem passat del 9% de reciclatge a estar prop del 40%. I tot aquest reciclatge necessita de processos de valorització diferents al de la crema. El paper i el cartró cal classificar-lo per qualitats, els envasos cal triar-los per materials, els mobles cal desballestar-los per separar-ne els materials, la ferralla per un canto, la fusta per fer aglomerats i els aglomerats per fer-ne serradures, els electrodomèstics cal desmuntar-los per separar-ne els components perillosos i aprofitar la resta, i especialment la matèria orgànica, cal reaprofitar-la per aplicació agrícola, amb una cura especial per evitar que el metà que desprèn incrementi els gasos d’efecte hivernacle.
Així doncs el projecte que avui s’està concretant per substituir a la vella incineradora va molt més enllà de la construcció d’una incineradora nova. Es tracta de tenir un complex que, usant les millors tecnologies existents, permeti la valorització material de tot el que es pot reintroduir en el cicle productiu per estalviar matèries primeres. Es tracta també d’aprofitar les sinèrgies entre el tractament de la matèria orgànica i el tractament dels fangs de la depuradora per generar biogas, es tracta també de generar ocupació a partir de l’aprofitament dels materials, es tracta en definitiva de donar una resposta tecnològica a l’esforç que fa el ciutadà per reciclar, i poder garantir que el tractament d’allò que es recull diferenciadament és el millor, tant des del punt de vista ambiental com d’una econòmia sostenible.
És obvi que el nivell de reciclatge encara ha de crèixer més, i que malauradament encara recollim una important quantitat de residus que arriben barrejats en els contenidors de rebuig. Per això el nou complex ha de preveure una incineradora. Seria una irresponsabilitat no fer-ho. Com també seria una irresponsabilitat aprofitar per fer una macroincineradora, com algú interessadament ha volgut fer creure. Res més lluny de la realitat. Justament, per que estem convençuts que el reciclatge encara anirà a l’alça durant molts anys, la capacitat de disseny de la nova incineradora es la mateixa que la de la vella, amb un marge d’escreix de tant sols el 20% per donar resposta al creixement poblacional. És la millora tecnològica i la diversificació de tractaments el que possibilita que el nou complex pugui tractar els residus de Girona i els de la comarca del gironés sense increments de capacitat d'incineració. Així doncs l'adjectiu que li escau a aquest nou complex no és "macro" si no "ecoeficient". En plena era de l’eficiència la nova incineradora incrementarà l’aprofitament energètic fins al 75% gràcies a que el rebuig passarà abans per un procés de biossecat que en treurà la humitat i un tractament mecànic que en separarà els material fèrrics. El nou complex tecnològic de tractament de residus de Campdorà tindrà capacitat per autoabastar-se i per alimentar també a la depuradora. És a dir que tot el tractament tant d’aigües residuals com de residus sòlids estarà funcionant de forma autònoma, sense necessitats energètiques externes, a un cost de gestió menor que l'actual i de forma indefinida en el temps. D’això s’en diu sostenibilitat.Enric Pardo
Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona
