.png)
Dins el marc dels Dies d'Ecologia que es celebren durant aquesta setmana a la ciutat de Girona, ahir es va presentar a la Casa de Cultura l'estudi de l'Observatori de la Sostenibilitat de les comarques de Girona, realitzat pel Centre de Sostenibilitat Territorial. Enric Pardo, Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, va participar en els parlaments previs a la presentació, en representació de l'Ajuntament de Girona.
L'informe apunta en les seves conclusions que l'actual model urbanístic, i les previsions de creixement, posen en perill especialment la supervivència de les planes i valls que cada cop estan "més artificialitzades". També argumenten que les previsions d'edificació poden duplicar el sòl construït en disset anys. "L'any 2026 l'espai construït pot ser equivalent a la suma del Massís de les Gavarres i el cap de Creus, junts més de 53.ooo hectàrees", o el que pot equivaler a "perdre àrees de la mida de quatre camps de futbol si se segueix el model actual de desenvolupament", recull l'estudi publicat a la web www.visor.centresostenibilitat.cat.
Un altre aspecte en el qual es posa especial èmfasi és la descentralització residencial creixent i la fragmentació ecològica que provoca del territori. Durant l'última dècada del segle XX el creixement urbanístic es va concentrar a la costa i a les grans ciutats. En aquest sentit apunten, sobre la base de les dades recollides, que entre 2001 i 2006 on va augmentar més la població va ser en municipis de 5.000 a 10.000 habitants. "En conseqüencia a l'interior "tothom" s'ha dedicat a la construcció", apunten. De la mateixa manera, s'indica que les projeccions urbanístiques traslladen el fenomen residencial a pobles de 1.000 a 5.000 habitants a les quatre comarques orientals, que poden multiplicar per dos, i en alguns gairebé per tres, el seu sòl urbà. I, d'aquesta manera, s'escampa pel territori el model de casa unifamiliar i casa aparellada. Estadísticament destaca que hi ha 91 municipis que tenen entre el 90% i el 75% del seu territori lliure de barreres artificials, mentre que a la resta (97) l'espai continu lliure ronda entre el 20% i el 50%. Llagostera o Castell-Platja d'Aro són els dos municipis amb un percentatge menor de tota la demarcació. Tanmateix, 50 municipis tenen previst doblar la seva projecció urbanística, mentre que 62 ho faran menys d'un 20%. L'equip redactor apunta que cal fer de la crisi oportunitat: "La caiguda en picat de la construcció potser serà el detonant perquè posem en funcionament noves formes de progressar més sostenibles a llarg termini i més perdurables".
Font: Diari de Girona / Grup Municipal
