Stonewall Inn era un bar de Nova York freqüentat per lesbianes, transsexuals i gais. Durant la nit del 28 de juny de 1969, com era costum, la policia hi va dur a terme una batuda; van entrar a l'establiment i van començar a identificar i a intimidar els i les assistents. Però aquest cop, mentre la policia es trobava encara a l'interior del local, una gentada s'anava concentrant a l'exterior en senyal de protesta pel que estava passant, i aviat van començar els enfrontaments, amb llançament d'ampolles i pedres a la policia. Els disturbis duraren tota la nit i van allargar-se fins a la matinada del 2 de juliol. A finals de juny, el Gay Liberation Front es formà a Nova York i en un any s'escampà per tot el país. Des d'aleshores, el 28 de juny és la diada internacional per l'alliberament lèsbic, gai i transsexual. Al nostre país, la brutal repressió del franquisme, que va organitzar fins i tot camps de reclusió per a les persones homosexuals, farà que no sigui fins als anys setanta que se'n creï la primera organització a casa nostra, el FAGC.
Actualment la consecució d'una quasi igualtat legal de lesbianes i gais, amb la reforma del Codi Civil per integrar les parelles homosexuals en la institució del matrimoni, ha donat peu a una espècie de somni rosa, com si estiguéssim en la millor de les situacions. Per desgràcia aquest somni no deixa de ser un somni. Tot i que al nostre país hem aconseguit un grau de dret envejable en comparació amb altres zones del món, la realitat del dia a dia de gais, lesbianes i transsexuals està molt lluny de ser un somni i per a moltes i molts té més a veure amb un malson.
Quaranta anys després de la revolta de Stonewall, encara són moltes les raons per continuar treballant: encara el moobing a les joves i als joves homosexuals continua sent una realitat diària, així com les denúncies de casos d'homofòbia a la feina, al carrer, en la família i en quasi qualsevol àmbit de la vida quotidiana, que la major visibilitat de lesbianes, gais i transsexuals ha fet que aflorin. La invisibilitat de les lesbianes continua sent una assignatura pendent, igual que la impunitat de l'església i els sectors polítics més reaccionaris per continuar adoctrinant en l'odi més fanàtic contra lesbianes, gais i transsexuals. La persecució legal que se'n fa en més de 80 països arreu del món, arriba a la pena de mort en 8 d'ells. Per tot això i molt més, som molts els que continuem treballant i somniant un altre món, com les persones que van iniciar la revolta de Stonewall.