.png)
El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, han mostrat avui la seva satisfacció per l'aprovació de la Llei de Fosses que dignificarà les víctimes de la guerra civil i el franquisme. "Avui aquest Parlament comença a reparar una de les ignomínies més doloroses i perdurables d'aquells temps de violència desfermada: l'assassinat i l'enterrament en fosses comunes sense cap identificació", ha dit Saura en la seva intervenció.
En aquest sentit, el conseller de Relacions Institucionals ha remarcat que la llei és una "una valuosa contribució a la reconciliació i al reforçament de la convivència i de la democràcia". "Els caps d'Estat dels EUA, Gran Bretanya, França i Canadà han pogut honorar els combatents de la segona guerra mundial als cementiris de Normandia, on cada tomba està perfectament cuidada i individualitzada, fins i tot les restes dels soldats desconeguts reposen en grans osseres", ha recordat Saura, que ha subratllat que "l'únic que pretén aquest Govern és que això sigui possible amb els morts de la nostra guerra civil i de la postguerra. A Catalunya quasi 40 anys de franquisme ens van imposar un retard excessiu en aquesta empresa. És hora d'assumir per fi aquesta responsabilitat".
Durant la seva intervenció, Saura ha volgut deixar clar que "aquesta llei no fa cap distinció entre les víctimes" i per això ha dit que "no puc entendre que certs grups d'aquesta cambra no li donin suport". "Com es pot oposar algú a que les famílies puguin veure realitzada una voluntat tan natural i tan humana? Com els poden negar la dignitat, un desig tan essencial del que gaudim la resta de la població? Fins quan volen mantenir la injustícia provocada pel franquisme?", s'ha preguntat Saura.
Finalment, el conseller de Relacions Institucionals ha posat de manifest "l'acció coherent i compromesa del Govern contrasta amb la situació que s'està produint en altres zones de l'Estat, on les administracions es van passant la responsabilitat d'unes a les altres i la decisió acaba en les mans dels jutges, fent encara més penosa la travessia de les famílies cap a la justa reparació que demanen".
Per la seva banda, el president del grup parlamentari i relator de la Llei, Jaume Bosch, ha retret al PP, lúnic que ha votat en contra, que hagi plantejat incorporar el període de la II República, abans del cop d'Estat, a l'etapa de temps que es veu afectada per aquesta llei. "Això és un insult, una ofensa al sistema democràtic. La República va ser un règim democràtic constitucional, sotmès a un Estat de Dret. No va ser la causa de la guerra civil, va ser un cop d'Estat feixista", ha recordat Bosch.
Durant la seva intervenció, Bosch també ha remarcat que Catalunya passa a ser el primer territori de l'Estat que disposa d'una llei que estableix el dret de les famílies a recuperar les restes i la obligació dels poders públics de fer-ho, assumint-ne els costos de l'operació. "Aquesta és la diferència fonamental amb la Llei de Memòria Històrica estatal que permet als familiars procedir a la recerca amb la possible col·laboració de l'Estat però el buit legal porta a traspassar les decisions del poder judicial, cosa que provoca conflictes".
