.png)
Sovint ens demanen perquè ICV-EUiA s’ha posicionat en contra de la MAT quan des dels àmbits acadèmics es diu que aquesta és indispensable per a l’extensió de l’energia eòlica. És una associació lògica. Per evacuar l’energia dels grans parcs eòlics cal una infrastructura potent de transport elèctric. El tema però està en l’escala i en la concentració. ICV-EUiA ha estat sempre en contra de les nucleras per motiu ambientals, de salut pública i econòmics però també per que impliquen un model centralitzat de producció energètica que després cal distribuir per tot el país fins a cadascun dels consumidors. En el nostre imaginari de societat el funcionament és totalment diferent. Defugim de les grans produccions siguin nuclears o eòliques i ens interessem més per convertir cadascún dels consumidors en petits productors que aprofiten els recursos renovables a l’abast, aquí uns panells fotovoltàics i allà una minieòlica. Tothom pot produïr molt o poc i la suma de tot el que es pot produïr pot ser tant o més com el que produïm ara de forma centralitzada. Al acostar producció i consum ja no calen grans xarxes de transport ja que no cal transportar d’una ciutat a l’altra tota l’energia consumida si no tan sols la diferència entre la consumida i la produïda per tal que pugui ser satisfeta des d’un altre territori. D’aquesta forma es minimitza la necessitat de grans línies i augmenta la seguretat en el sistema. Aquest és el model que millor aprofita les renovables ja que aquestes sempre les trobem en petita escala. Estem en contra de la MAT perquè, com les nuclears representa un model centralitzat caduc que no concorda amb el model distribuït que demanen les nucleras. Vol dir això que no podem fer cap central elèctrica? Obviament no. Hauran de seguir havent parcs eòlics, hortes solars i centrals de biomassa. Fins i tot centrals de cicle combinat que facin electricitat a partir del gas natural. Però alhora de plantejar-les cal fer molt enfàsi en l’escala. Si cal fer una central de cicle combinat (com planteja ENDESA a Bescanó) és preferible tenir 10 centrals de 40 MW que una de 400MW, en primer lloc per poder-les repartir en el territori i acostar-les als centres de consum evitant grans línies de transport, i en segon lloc perquè serà més fàcil aprofitar-ne l’energia tèrmica sobrant per a usos residencials o industrials i, per tant, serà molt més eficient. El calor sobrant en una central de 400MW és gairebé impossible d’aprofitar per excessiu (i més si es planteja lluny dels centres de consum com el cas de Bescanó). En ple segle 21 creiem que tan sols és justificable cremar gas natural en centrals on s’aprofiti al màxim l’energia. És obvi que aquest model distribuït on els consumidors esdevenen productors i on les empreses de producció seran forçosament petites no interessa ni a REE, que es guanya la vida transportant, ni a les elèctriques, que els seria impossible de gestionar, però no tenim cap dubte que és el model que més interessa als ciutadans del futur i al nostre e3stimat planeta.
Enric Pardo
Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de Girona pel grup municipal ICV-EUiA
