.png)
Aquest dilluns, 22 de juny, al Centre Cultural La Mercè, la reconeguda activista social Christina Samy, va realitzar una conferencia sobre les estratègies d’apoderament polític de la dona a l'Índia.
L’acte el va presentar Núria Terés, regidora de cooperació de l’ajuntament de Girona, area que va organitzar l’acte. Aquesta va ser la presentació que va fer de Christina Samy
L’hora de la dona a l’Índia
Per l’ajuntament de Girona És un plaer poder presentar avui la nostra ponent, que treballa contra l’exclusió en una doble vessant: en la seva lluita pels drets de la dona i pels de la casta del intocables. La seva acció té una incidència directa sobre la vida d’aquestes persones que afronten una doble discriminació per la seva condició de dones dalit.
Juntament amb el seu marit, s'ocupa de l'educació de les nenes i dones dalit, des del convenciment que l'educació ha de precedir altres accions, si el que es vol és aconseguir un desenvolupament sostenible. Promou l'educació no formal, basada en la filosofia i estratègia de Paulo Freire , per tal que les dones puguin trencar les barreres que les condemnen a no ser res, mitjançant l'adquisició d'un ofici.
Alhora ha impulsat la creació de moviments associatius de base, per tal de forçar canvis polítics al seu país. Ha participat, entre d'altres, en
Per conèixer més d’aquesta dona, aquí teniu una interessant entrevista al Periodico de Catalunya, que li van publicar el mateix dia de la conferencia a Girona.
El 2006 va ajudar a fundar un partit polític de dones dàlits (les «intocables», casta més baixa de l’Índia) que ja compta amb 300.000 afiliats. Christina Samy (1955) treballa des de fa 30 anys al districte de Karur, de l’estat de Tamil Nadur (sud del país), per millorar la realitat de les dàlits, el patiment de les quals moltes vegades és culturalment vist com a destí. És a Catalunya per divulgar el seu treball. Avui parla a Girona.
–¿Què significa ser dona intocable a l’Índia?
–La dona, per exemple, és l’última a menjar, és sempre l’última a disfrutar de qualsevol cosa. Primer s’asseguren que el marit i els fills en tinguin prou, només llavors ella n’agafa l’últim tros. És un costum molt arrelat. Així doncs, quan els ingressos es redueixen, la dona n’és la primera afectada.
–I canviar la mentalitat de castes resulta difícil...
–Aquestes dones tendeixen a creure que les seves dificultats vénen determinades pel destí. Nosaltres els ensenyem com veure el problema des de la perspectiva correcta. Que no es tracta del destí i sí de drets negats. Hem de tornar-los el respecte propi, la dignitat. Es tracta que arribin a superar diversos graus de resignació.
–¿Per què un partit de dones?
–Els partits tradicionals ens han traït. Creiem que ara les dones han de ser independents a tots els nivells. I tenir un espai polític.
–L’Índia ja va tenir Indira Gandhi i avui té Sonia Gandhi.
–¿Quin impacte ha tingut el lideratge d’aquestes dones? Elles han tingut moltes oportunitats per millorar la situació femenina al país, però no ho han fet. Aquestes líders només reprodueixen la mateixa política dels homes. Tenim la mateixa corrupció. Jo no hi veig cap diferència.
–¿Quin tipus de canvi social ha notat en aquests 30 anys?
–Hi ha indicadors positius de l’anomenat «desenvolupament indi». Però en termes d’igualtat de sexes gairebé no hi veig canvis. Hi pot haver grans dones de negocis, però pel que fa a la relació entre marit i muller ha millorat molt poc.
–Malgrat tot és optimista.
–¡Ho sóc! Perquè disfruto al percebre la gran energia interna que hi ha en cada dona índia humil. Aquestes dones són molt pobres, però la força que tenen és enorme. I això ens portarà lluny.
