.png)
Mike Davis, que en el seu llibre El monstruo llama a nuestra puerta (trad. María Julia Bertomeu, Edicions El Viejo Topo, Barcelona, 2006) va alertar lúcida i brillantment del perill d'una grip aviar pandèmica d'abast mundial, explica ara com la gran indústria pecuària globalitzada ha fonamentat les bases per a un més que preocupant brot de grip porcina a Mèxic
Més de mig miler de professors es van concentrar ahir davant d'una desena d'ajuntaments gironins. Els portaveus sindicals van manifestar que pensen fer una nova convocatòria de vaga per al mes de juny si el departament tira endavant mesures com les de voler suprimir les hores del pati com a lectives. Una mesura que es va exposar en la mesa sectorial. La setmana que ve, durant la propera mesa, s'haurà de veure si els sindicats acaben apostant per la convocatòria de vaga. De la mateixa manera, s'iniciarà una nova campanya reivindicativa on cada centre, i de forma voluntària, podrà expressar la seva disconformitat penjant-hi pancartes.
A Girona la concentració es va fer a la Plaça del Vi, davant de l’ajuntament, i va contar amb la presencia i el suport del tinent d’alcalde Joan Olóriz i la regidora d’educació Núria Teres.
També ahir, el diputat d’ICV-EUiA, Lluís Postigo, amb altres membres de la coalició, va denunciar ahir davant l'escola Les Alzines de Girona que el Govern destina anualment 3,5 milions d'euros a les dues escoles que hi ha a la demarcació que segreguen els alumnes per sexe. La coalició vol que aquests diners es destinin a fer escoles noves i no a subvencionar centres que, per ICV-EUiA, no garanteixen una educació amb "vocació de servei públic".
"Reclamem que els nostres socis de Govern facin una aposta per una llei d'esquerres i que no cedeixin a les pressions de CiU", també es va remarcar que la coalició no donarà suport a la llei, que està pendent d'aprovar-se al Parlament, perquè "no recull l'esperit del Pacte Nacional per l'Educació".
Per ICV-EUiA, també hi ha altres punts que els "forcen" a votar que no a la normativa. "Volem que quedi clar que les escoles concertades tenen les mateixes obligacions que les públiques i cal una redacció precisa", va remarcar Miguel Ángel Díaz, coordinador de l’organització de joves.
La coalició també reclama al Govern que els ajuntaments tinguin més protagonisme en la gestió dels recursos dels centres escolars i que "quedi clar" que les escoles que reben diners públics "han de respectar les normes". "No tirarem la tovallola fins a l'últim moment i intentarem convèncer els socis de Govern que el que defensem és el correcte", va assenyalar el diputat Lluís Postigo.
La portaveu d'ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Dolors Camats, s'ha trobat amb les entitats signants del Pacte Nacional per l'Educació (PNE) que es van manifestar el passat 30 de novembre davant del Parlament. Camats ha explicat, en roda de premsa posterior a la reunió, que comparteix amb aquestes entitats "la preocupació" perquè "hi ha qüestions que la llei deixa obertes i que no ho hauria de fer". Camats ha assenyalat com una d'aquestes qüestions que "en una llei que es fa dir de país els recursos públics no han d'anar a les escoles que segreguen nens i nenes, han d'anar a les escoles mixtes i no val deixar aquest tema obert".
Camats ha explicat que, en el marc de la trobada, han estat parlant d'altres "temes que preocupen a aquestes organitzacions des del professorat fins com queda el paper dels ajuntaments, poders locals i quin dibuix queda en la llei a nivell organitzatiu" alhora que ha indicat que els ha traslladat la preocupació de la seva formació en aquests assumptes. La portaveu d'ICV-EUiA en el Parlament ha anunciat que les trobades amb les entitats seguiran per acabar de fer una valoració global del redactat final de la llei.
En aquest sentit Camats ha explicat que ha traslladat a les entitats la intenció de la seva formació de mantenir "les esmenes vives fins el ple i que per tant la possibilitat que es modifiqui la llei hi és si hi ha la pressió adequada en alguns dels aspectes que tindrem", en referència a la possibilitat que socialistes i republicans acceptin millorar la llei en alguns dels aspectes que la formació ecosocialista va marcar com a línies vermelles el passat divendres després de l'acabament de les tasques de la ponència.
Camats s'ha reafirmat en l'acord d'Entesa signat per les tres formacions que integren el Govern de la Generalitat el passat mes de novembre del 2006 i ha acusat a PSC i Esquerra de trencar el pacte de govern. "L'encàrrec que teníem era fer una llei que tingués una majoria política i social i que recollís el PNE. Una llei que no reculli aquesta majoria i que no reculli el PNE és una oportunitat perduda", ha dit Camats al mateix temps que ha explicat que l'acord del primer govern d'esquerres "encarregava fer un PNE i ho va fer i l'acord d'Entesa encarregava fer una llei que recollís el PNE". Camats ha assegurat que ICV-EUiA "es reafirma en el pacte d'Entesa i creiem que la llei això no ho fa i per tant s'està vulnerant el pacte de Govern".
La portaveu ecosocialista a la cambra catalana s'ha trobat amb CC.OO, UGT, FAPAC, FAPAES, AJEC i Moviment per la Renovació Pedagògica.
MANIFESTACIÓ del 1r. DE MAIG a Girona
Divendres, 1 de maig, sortida des de Pl. Independència, a les 12.00h.
Punt de trobada per ICV-EUiA-EPM: davant edifici de Correus (cantonada amb
Pça. Independència), a les 11.45h.
Manifest unitari de CCOO i UGT pel 1r de maig de 2009
Venim observant que, en els últims temps, els mitjans de comunicació de tot tipus han posat de moda el terme antisistema. El fan servir en general en una accepció negativa, pejorativa, i gairebé sempre amb intenció despectiva o insultant. I apliquen o endossen el terme, també en general, per a qualificar a persones, preferentment joves, que critiquen de forma radical la manera de produir, consumir i viure que impera en les nostres societats, siguin aquests okupes, altermundialistes, independentistes, desobedients, objectors al Procés de Bolonya o gents que alcen la seva veu i es manifesten contra les reunions dels que manen en el món.
Encara que no ho sembli, perquè de seguida ens acostumem a les parauletes que es posen de moda, la cosa és nova o relativament nova. Així que caldrà dir alguna cosa per a refrescar la memòria del personal. Fins a començaments de la dècada dels vuitanta la paraula antisistema només s'emprava en els mitjans de comunicació per a qualificar a grups o persones d'extrema dreta. Ve a substituir, per així dir-lo, a altra paraula molt socorreguda en el llenguatge periodístic: ultra. Però ja en aquesta dècada la noció s'emprava principalment per a fer referència a les posicions del món d’Herri Batasuna al País Basc. En la dècada següent, alguns periòdics als quals no els agradava l'orientació que estava prenent Esquerra Unida van ampliar l'ús de la paraula antisistema per a qualificar als partidaris de Julio Anguita i la van mantenir per a referir-se a l'extrema dreta, als partidaris de Le Pen, principalment, i a l’anomenada esquerra abertzale. Així es matava d'un sol tret no dos ocells (de molt diferent plomatge, per cert) sinó tres.
Aquesta pràctica s'ha seguit mantenint en la premsa aproximadament fins a principis del nou segle, quan va sorgir el moviment antiglobalització o altermundialista. A partir de llavors es comença a qualificar als crítics que es manifesten de grups antisistema i de joves antisistema. Però la qualificació no era encara massa habitual en la premsa, doncs el periodista de guàrdia de l'època, Eduardo Haro Teglen, en un article que publicava en El País, en 2001, encara podia escriure: “Les doctrines policials que engendra aquesta globalització que es fa interna parlen dels grups antisistema. No sembla que l'intent d'utilitzar aquest nom hagi condit: s'utilitzen els d'anarquisme, desarrelament, extremisme, agitadors professionals. Però el propi sistema hauria de segregar les seves modificacions per a salvar-se ell si fora realment un sistema i no només una jungla, una explosió de cúmuls”.
En qualsevol cas, ja aquí s'estava indicant l'origen de la generalització del terme: les doctrines policials que engendra la globalització. Des de llavors ja no hi ha hagut manifestació en la qual, després de sacsejar convenientment a una part dels manifestants, la policia no hagi denunciat la participació en elles de grups antisistema per a justificar la seva acció. Va passar a Gènova i va passar a Barcelona. I també des de llavors els mitjans de comunicació vénen fent-se habitualment eco d'aquest vocabulari.
El reiterat ús del terme antisistema comença a ser ara paradoxal. Doncs són moltes les persones, economistes, sociòlegs, ecòlogues i ecologistes, defensors dels drets humans i humanistes en general que, veient els efectes devastadors de la crisi actual, estan declarant, un després d'un altre, que aquest sistema és dolent, i fins i tot rematadament dolent. Acadèmics de prestigi, premis Nobel, alguns presidents en els seus països i no pocs alts càrrecs d'institucions econòmiques internacionals fins a fa poc temps han declarat recentment que el sistema està en crisi, que no serveix, que està provocant un desastre ètic o que s'ha fet insuportable. Evidentment, també aquestes persones són antisistema, si sistemàticament s'entén, com dic, la manera actualment predominant de produir, consumir i viure. Algunes d'aquestes persones han evitat esmentar la “cosa”, fins i tot al parlar de sistema, però unes altres ho han dit molt clar i amb totes les lletres perquè ningú s'equivoqui: s'estan referint que el sistema capitalista que coneixem i en el qual vivim els uns i els altres, els més habiten o sobreviuen, és dolent, molt dolent.
Resulta per tant difícil d'entendre que, en aquestes condicions i en la situació que estem, antisistema segueixi emprant-se com terme pejoratiu. Si analitzant la crisi s'arriba a la conclusió que el sistema és dolent i cal canviar-lo, no es veu el motiu pel que ser antisistema hagi de ser dolent. El primer principi de la lògica elemental diu que aquí hi ha una incoherència, una contradicció. Si el sistema és dolent, i fins i tot, rematadamente dolent, el lògic seria concloure que cal ser antisistema o estar contra el sistema. Tant des del punt de vista de la lògica elemental com des del punt de vista de la pràctica, és indiferent que l’antisistema sigui premio Nobel, economista de prestigi, okupa, altermundista o estudiant crític del Procés de Bolonya.
Si el que es vol dir quan s'empra la parauleta és que en tal acció o manifestació hi ha hagut o hi ha persones que es comporten violentament, no respecten el dret a opinar dels seus conciutadans, impedeixen la llibertat d'expressió dels altres o atempten contra coses que tots o gairebé tots considerem valuoses, llavors hi ha en el diccionari altres paraules adequades per a definir o qualificar tals excessos, siguin aquests col·lectius o individuals. La varietat de les paraules referent a això és gran. I triant entre elles no només es faria un favor a la llengua i a la lògica sinó que guanyaríem tots en precisió. I s'evitaria, de passada, prendre la part pel tot, que és el pitjor que es pot fer quan analitzem moviments de protesta.
Francisco Fernández Bou i Jordi Mir són professors del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS)-Universitat Pompeu Fabra.
Font: Sin Permiso
Sota el lema Crisi Global, Solucions Locals, la jornada, que va tenir lloc el passat dissabte al Centre Cívic Ter de Girona, va comptar amb la participació de regidors/res, representants d'entitats i sindicats, qui van compartir experències portades a terme des de diferents àmbits, des d'una perspectiva sostenible i d'esquerres. La cloenda de la Jornada va anar a càrrec del Diputat al Congrés per ICV-IU, Joan Herrera.
El dia 8 d’abril es va publicar en El Punt, l’article “Els tres problemes d’ICV”, que jo crec tendenciós i fals, un article que es podria estendre a EUiA, i que és un atac a l’esquerra del PSOE, considerada com inútil i desfasada.
Primer de tot: es desprèn un tufillo anticomunista evident, menyspreant unes sensibilitats, a gent honesta que milita en aquesta formació amb convicció i consciència del què fan, encara que, segons l’autor, estiguin equivocats.
Es critica que ICV hagi participat en les manifestacions a favor de Palestina, i contra l’invasor israelita, la qual cosa posa a cadascú en el seu bàndol. Els qui estaven en contra eren els de la dreta a favor de l’agressor Israel, que jo sàpiga. I també veu com a negatiu que el nostre lloc de “origen” sigui el vell PSUC, que va lluitar com el que més per les llibertats i per l‘Estatut, tot el que demostra que és un honor i no una desqualificació tenir les arrels en un partit lluitador com el PSUC. L’article ho veu com a negatiu, com un pecat que estem pagant. És,doncs, un orgull i no una desgràcia evident.
No sembla que li faci massa gràcia que defensem l’ecologisme, el pacifisme i el feminisme. Es, pot ser, perquè l’articulista, es partidari de lo contrari, de l’energia nuclear, de la guerra i del masclisme tradicional ? Què hi ha de dolent que ICV-EUiA hagi pres aquests conceptes com a principis conductors de llur estratègia ?
De veritat es creu que la dreta és transformadora, pacifista i feminista ? Serà per això que va declarar la guerra de l’Irak, injusta i injustificada, una guerra criminal que ha suposat la mort de centenars de milers de morts ? És la dreta una opció transformadora quan decideix resoldre els conflictes via policial, rebutjant el diàleg i la negociació ? Dir que és contra la voluntat popular anar contra la MAT, l’únic que demostra es que l’articulista hi està d’acord. Es creu que és més modern i més pragmàtic, doncs molt bé. Sembla que li agrada el pensament únic, l’ únic vàlid.
Que hi ha un problema d’espai és cert, però no un espai ideològic: entre la socialdemocràcia i l’anticapitalisme hi ha un espai molt gran, encara que no impedeix la col·laboració contra la dreta. On estan la majoria de moviments socials, com els antiglobalitzadors ? Contra el liberalisme capitalista, contra el FMI, contra la banca muncial... No tothom està d’acord amb aquest capitalisme depredador i salvatge.
En les eleccions de 2008 IU-ICV-EUiA van tenir 964.043 vots i dos diputats, que va significar la pèrdua de 800.000 vots per un sistema electoral injust; mentre que CiU amb 774.000 vots en van tenir 10. Amb una circumscripció única, o amb el sistema Hare, IU n’hauria obtingut 13. No és per ser govern, però sí per ser decisius, com en l’anterior legislatura, o l’actual, fins a fa poc, en Euskadi.
No crec que el PSC o ERC estiguin en condicions de fagocitar ICV-EUiA, per les grans diferències ideològiques entre les tres formacions. Una democràcia de qualitat necessita de les tres perquè la representació de totes les diferències estiguin presents.
Vicent Mata
.JPG)
Probablement no hi ha gaires episodis a la història contemporània de Catalunya i d’Espanya que tinguin la trascendència de la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931. Una República que acabà amb una monarquia i amb un règim dictatorial fonamentat en el suport de les forces més reaccionàries de l’endarrerida societat espanyola del primer terç del segle XX.
El contundent triomf de les forces republicanes a les eleccions municipals de 1931 va fer caure com una fruita podrida la monarquia d’Alfons XIII i el seu règim. Amb poques hores de diferència, Macià a Barcelona i Alcalà Zamora a Madrid proclamaven la República entre un indescriptible enstusiasme popular. Una Segona República en la qual Catalunya quedava integrada a través de la Generalitat, i que naixia com a una opció profundament reformista. Reformista davant d’un règim endarrerit políticament, socialment, econòmicament. Reformista davant d’un centralisme poderós que negava els més elementals drets als diferents pobles de l’estat. Una República que tenia el seu principal suport social en sectors de les classes mitjanes i sobretot de la classe obrera, un suport configurat a nivell polític a l’entorn de republicans i socialistes.
El programa de la coalició republicana s’articulà especialment al voltant de la reforma agrària, l’ensenyament públic i laic, la reestructuració i modernització de l’exercit, així com la descentralització autonòmica de l’estat, tot això dins d’un cert ordre que, fins a la sublevació feixista del 18 de juliol, no tenia res de revolucionari pròpiament dit.
Però el nou règim republicà va ser aviat posat a prova per l’aixecament del general Sanjurjo (1932) i altres conflictes sagnants, mentre el seu programa de reformes es veié temporalment trencat a les eleccions de 1933. Un “bienni negre” en que la dreta “republicana” primer, i més clarament conservadora després, recuperà el govern central, però que va haver d’afrontar la gran revolta d’Octubre de 1934, insurrecció popular estesa per bona part de la península, que va agafar un caire marcadament revolucionari a Astúries, i que a Catalunya va suposar la suspensió de Generalitat, després de l’aixafament de la revolta per part de l’exercit.
Europa patia mentrestant fortes convulsions, especialment des de l’arribada al poder de Hitler a Alemanya i de Mussolini a Itàlia. En aquesta situació no era estrany que, després de les eleccions de l’any 1936 en que foren derrotades novament les forces conservadores pel Front Popular i el Front d’Esquerres a Catalunya, aconseguida per fi la unitat de republicans, socialistes, comunistes i anarquistes, els sectors més reaccionaris de l’Exercit prenguessin el camí de la insurrecció militar. Una sublevació feixista encapçalada per Franco i altres generals, amb l’entusiasme declarat de falangistes, tradicionalistes i altres forces de la dreta més reaccionària, i que comptà amb el ferm suport de l’aristocràcia terratinent, l’oligarquia financera i bona part de l’església catòlica.
La Segona República va ser una de les poques oportunitats històriques en que la llibertat i la democràcia s’havien imposat d’una manera pacífica, entremig d’una tradició absolutista de la monarquia que havia tingut ben poques excepcions al llarg de segles. Avui, després de més de tres dècades de monarquia parlamentària, encara és l’hora de recuperar plenament per a la memòria històrica a la majoria d’aquells homes i d’aquelles dones que varen morir per defensar les llibertats individuals i col.lectives. I també és l’hora de reivindicar, un cop més, la legitimitat d’una nova alternativa republicana, d’una Tercera República, com l’opció més democràtica, més progressista i més respectuosa amb els drets dels pobles.
Jordi Córdoba
Membre del Consell Nacional d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA)
La secció de Cooperació i relacions Internacionals de l'Àrea de Polítiques Socials i Cooperació va organitzar dimecres passat el primer acte de lliurament de subvencions concedides per projectes de cooperació i sensibilització per la convocatòria de l'any 2009. La intencio de l'acte és fomentar any rere any el coneixement mutu de les entitats que conformen el teixit associatiu en matèria de solidaritat de la nostra ciutat, intercanviar idees i bones pràctiques i donar visibilitat a les accions que es duen a terme. Durant l'acte, que va estar presidit per l'Alcaldessa i la regidora de Cooperació, Núria Terés, quatre entitats de la ciutat van poder exposar breument els seus projectes de cooperació i sensibilització. A continuació, es van lliurar les subvencions atorgades pel 2009, convocatòria en la que s'han presentat més de 20 projectes de cooperació i al voltant de 20 més projectes de sensibilització.
Aquest dimecres es va realitzar l'acte de presentació de la memòria 2008 del Centre Jove de Salut Integral de Girona,que va contar amb la presencia del regidor de serveis socials Joan Olòriz, junt amb l’alcaldessa Anna Pagans i la consellera de salut, Marina Geli.
L’acte és va realitzar en el mateix Centre Jove de Salut, situat en la plaça de Sant Pere, 11.
En la seva intervenció l’alcaldessa va remarcar la línea d’anonimat i confidencialitat que mante el centre respecta a la consulta dels joves i va explicar la feina realitzada per serveis socials, que estan negociant la possibilitat de signar conveni amb la diputació per que els tècnics del centre puguin assessorar a altres municipis. Per la seva banda la consellera de salut va fer una mica de record històric i del impuls del primers professionals. També va plantejar la mancança que hi ha respecta a la forma de apropar el col·lectiu masculí als programes sobre sexualitat i reproducció. El regidor de Serveis Socials de Girona, Joan Olòriz, va fer també un repàs del que ha significat l’aposta del departament per l’actual centre i de la satisfacció de veure el creixement d’usuaris d’aquest.
Carme Fornell, directora del centre va fer la presentació de la memòria 2008.
Des del Grup Municipal d'ICV-EUiA hem editat un nou butlleti d'informació municipal que enguany arriba al seu número 6. Amb aquesta eina de comunicació un any més volem informar a la ciutadania de les nostres actuacions dins les diferents àrees que gestionem a l'Ajuntament de Girona. Projectes com la nova zonificació de les escoles, el programa montsalvatge, el codesenvolupament, la lluita contra els tractaments químics, implantació de més energies renovables, la universalització de la teleassistència, etc. es recullen en aquesta nova edició.
En el marc del 22 d'abril, Dia de la Terra, des de l'Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona s'han programat diferents activitats: la primera va tenir lloc el passat dilluns, amb la projecció de la pel·lícula "La Hora 11" al cinema Truffaut, que va ser presentada pel regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo. En el film s'explica la situació ambiental actual barrejada amb imatges de catàstrofes naturals com l'huracà Katrina, i com es va arribar a aquesta situació. També es fa un planteig programàtic de com hauria d'actuar la humanitat per evitar qe les catàstrofes continuin multiplicant-se. Per veure altres activitats programades clicka aquí.
Ahir dilluns, 20 d'abril, l'Ajuntament de Girona va lliurar les seves màximes distincions de l'any 2009 a Feliu Matamala, Modest Prats, Dolors Condom i Ràdio Girona, en una emotiva cerimònia celebrada al saló de descans del Teatre Municipal. Durant l'acte van ser presents representants polítics de tots els grups, entre ells, el Tinent d'Alcalde i portaveu del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament, Joan Olóriz. La distinció Athenea Persones la van rebre la catedràtica de llatí, Dolors Condom Gratacós i el filòleg i teòleg mossèn Modest Prats i Domingo. La distinció Ciutadania la va rebre Feliu Matamala, destacat activista cultural. Finalment, ràdio Girona va rebre l'Athenea Institucions pels seus 75 anys d'història.
El coordinador general d´EUiA i el secretari general d´ICV han ofert una roda de premsa després de la reunió del Consell de Govern de la coalició
El coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, i el secretari general d´ICV, Joan Herrera, han ofert avui una roda de premsa per explicar els acords del Consell de Govern de la coalició i comentar l´actualitat política.
En el seu torn, Miralles ha valorat molt positivament que ICV-EUiA hagi tancat, de nou, un acord per participar conjuntament a les properes eleccions europees del 7 de juny, i ha recordat que ahir el Consell Polític d´IU ja va ratificar l´aliança amb el 80% dels vots afirmatius.
Miralles ha dit que la coalició té una proposta nítida d´esquerres i ecologista i l´objectiu de contribuir a una Europa més social, doncs les conseqüències de la crisi estan colpejant als treballadors i als sectors populars al conjunt de la UE. “Volem donar alternativa a aquesta Europa i avantposar els drets de les persones” ha declarat Miralles, qui ha anunciat que centraran la seva campanya als barris i al món del treball. Segons el dirigent d´EUiA “nosaltres volem enfortir la casa roig i verda que representa la coalició, mentre d´altres criden a cases comunes o a la casa gran del catalanisme, que fa aigües per tot arreu” i ha afegit que esperen obtenir bons resultats a aquestes europees.
D´altra banda, el coordinador general d´EUiA ha destacat la contribució de la coalició a l´actualització de l´Acord d´Entesa, que ha insistit consideren “estratègic”. I també ha tingut unes paraules pels nous ministres Chaves i Blanco, que ens visitaran aquests dies: “Donem la benvinguda als ministres espanyols, però els recomanem que no vinguin a fer turisme o de visita de protocol, sinó a resoldre els compromisos amb els catalans: que compleixin amb el finançament i l´Estatut i siguin lleials amb el Govern de Catalunya”, ha sentenciat Miralles.
Pel que fa al secretari general d´ICV, Joan Herrera, aquest ha advertit que "ICV-EUiA no estarem en un pacte de la Llei d´Educació de Catalunya que no obeeixi a un Govern d´esquerres". "No pot ser que el PSC accepti el xantatge de CiU perquè les escoles d´elit continuïn rebent finançament públic quan tots els governs del PSOE menys el d´Extremadura, fins i tot a Cantàbria amb el Partit regionalista, hagin denegat els concerts a les escoles que segreguen els nens i nenes", ha lamentat Herrera després de la reunió del Consell de Govern de la coalició, que ha situat el tema de la LEC com un dels principals problemes que avui té el Govern d´Entesa.
En aquest sentit, Herrera ha dit "esperar una correcció" dels socialistes en el que resta de tràmit parlamentari fins que la llei arribi a aprovar-se en el ple del Parlament de Catalunya.
Respecte als problemes del retard en el finançament i en el desplegament de l´Estatut, Herrera ha reclamat al ministre de Relacions amb les Comunitats Autònomes, Manuel Chaves, que aprofiti la visita a Catalunya per explicar el temps i el com desplegarà l´Estatut. "Calen fets i no paraules de manera immediata", ha subratllat. De la mateixa manera, el secretari general d´ICV també s´ha dirigit al nou ministre de Foment, José Blanco, per demanar-li "un canvi de d´orientació i de ritme", en el ministeri i el traspàs de rodalies. "Cal prioritzar les rodalies, sobretot en l´àrea metropolitana de Barcelona on la falta de trens regionals i semidirectes provoca un greu problema de tap en un coll d´ampolla", ha dit Herrera, alhora que ha instat al ministre a traspassar la gestió dels aeroports i el model aeroportuari.
Fórmula conjunta de grup al Parlament Europeu
Pel que fa a les eleccions europees, ICV-EUiA han acordat treballar conjuntament per representar una "opció catalanista d´esquerra verda compromesa amb una Europa democràtica, social i mediambiental, contrària a la directiva de retorn o de les 65 hores". "En aquestes eleccions ens juguem cap on camina Europa", ha afirmat Herrera.
Preguntat pels periodistes sobre el grup parlamentari on s´inscriuria la coalició a nivell europeu, Herrera ha dit que s´està treballant per aconseguir una fórmula conjunta entre l´Esquerra Unitària (GUE) i Els Verds/Aliança Lliure Europea (ALE).
A les sis de la tarda, es va fer l'acte inaugural amb la presència de la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Girona, l'eugenienca Núria Terés; del director de la Delegació del Departament d'Educació a Girona, Andreu Otero; de l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans; de l’actual directora del centre, Montse Felipe, de la presidenta de l’AMPA, Silvia Navarro i del director d’Unesco Catalunya, Miquel Àngel Essomba, que va realitzar la conferencia Educar en la diversitat.
En la presentació de l’acte la regidora d’educació, Núria Terés, va ressaltar l’emoció que sentia al poder parlar dels 25 anys del centre, de com pensar en el col·legi Montfalgars és pensar en comunitat. També va recordar que si els projectes propis donen una identitat particular, el centre Montfalgars, es un pioner en activitats que li donen una personalitat particular, des del històric projecte d’hort fins l’actual obertura de la biblioteca escolar al barri, han fet de la comunitat educativa de Montfalgars un exemple de centre OCA (obert, ctitic i actiu).
Després de la conferencia del director de l’Unesco Catalunya, una coral de nens i nenes de l'escola van cantar la cançó del 25è aniversari Somriures de colors i es va descobrir en el porxo de l'escola el mural del 25è aniversari, obra de Josep M. Corominas, antic mestre de l'escola, amb la col·laboració de nois i noies de tots els cursos. Al final es va fer un pica-pica per fer una estona de xerinola. L'acte era obert a tothom.
