El conseller ha afegit que és una llei 'per ser utilitzada, no per desar-la en un calaix, sinó per utilitzar-la tantes vegades com calgui'. 'Ara tindrem una eina legal per a la concreció del dret a decidir', ha reblat. Ausàs ha remarcat, però, que les consultes populars per via de referèndum que permeten aquesta llei no seran vinculants, ja que les úniques que ho són, segons la Constitució, són les de la reforma de la carta magna espanyola i dels estatuts.
Autorització de l'Estat
La llei estableix que es podran presentar consultes populars sobre qüestions de transcendència en l'àmbit de Catalunya o municipal. El conseller ha assegurat que no hi ha cap llistat ni catàleg sobre temes que es puguin tractar i que es poden tractar multitud de qüestions, sense descartar aspectes com l'autodeterminació. Ara bé, hi haurà d'haver prèviament una autorització de l'Estat.
Consultes als municipis
En l'àmbit municipal, les consultes les pot promoure l'alcaldia, la meitat més un dels regidors del ple municipal o un percentatge determinat de veïns, segons el nombre total de població del municipi. En aquest últim cas, la convocatòria haurà de tenir l'aval com a mínim del 30% dels habitants en poblacions de 2.000 habitants o menys; 600 habitants i el 20% dels habitants que excedeixen els 2.000 en poblacions d'entre 2.001 i 5.000 habitants; 1.200 més el 10% dels habitants que excedeixen els 5.000 habitants en poblacions d'entre 5.001 i 100.000 habitants; i 10.700 més el 5% dels habitants que excedeixen els 100.000 en les poblacions de més de 100.001 habitants. En tots aquests supòsits, la convocatòria ha de ser aprovada per la majoria absoluta del ple municipal.