L'Eurocambra força els governs europeus a enterrar definitivament la setmana de 65 hores laborals

Després de cinc anys de debats, la polèmica normativa europea ha acabat el seu recorregut sense un acord que permeti la seva aprovació i entrada en vigor. Representants de l'eurocambra i dels països membres dels 27 han tractat d'assolir un acord fins aquesta matinada, però les seves posicions han resultat ser irreconciliables.

El principal escull és la clàusula "opt-out" que permet treballar fins a un màxim de 78 hores, davant del límit d'entre 60 i 65 hores que volia establir la nova directiva. No obstant això, el que es pretenia era convertir el caràcter temporal que té ara en definitiu, cosa que el Parlament s'ha negat a acceptar.

"L''opt-out' no pot ser per sempre", ha assenyalat l'eurodiputada socialista alemanya que ha liderat l'eurocambra en les negociacions. A més, el socialista espanyol Alejandro Cercas ha afegit que "un mal acord hauria empitjorat la situació dels treballadors en general i dels metges en particular".

Les guàrdies dels metges

Tampoc no hi ha acord sobre les guàrdies que fan els metges. L'eurocambra demanava que es consideressin temps de treball, tal com ja s'ha dictaminat als tribunals de justícia diverses vegades. Però els 27 no accepten incloure aquestes hores dins la jornada laboral.

Després de la negativa que ha rebut la directiva, que havia desfermat una campanya contra la possibilitat de treballar 65 hores la setmana, ara el més probable és que la Comissió presenti un nou document per regular exclusivament la qüestió de les guàrdies, un punt problemàtic arreu dels estats membres.