.png)
Punts més destacables tractats al Ple Municipal d'ahir 14 d'abril:
Tots els grups amb representació a l'Ajuntament de Girona –PSC, ERC, ICV, CiU i PP– van aprovar una moció en què es reclama que sigui el Ministeri de Foment qui s'encarregui de l'execució i finançament de l'enderroc del viaducte del tren. Com recorda l'escrit consensuat per totes les forces polítiques, es reivindica que es compleixin «els compromisos adquirits l'any 2001», quan el govern del PP i el ministre Francisco Álvarez Cascos es van comprometre a assumir aquesta obra en anunciar el pas del TAV pel centre de la ciutat de Girona. Tots els grups van considerar vital aquest front comú davant del govern de l'Estat i van coincidir a vincular el desmantellament del viaducte al projecte de fer el pas subterrani per a la línia del tren convencional.
El portaveu del PSC, Joan Pluma, va recordar que l'Ajuntament de Girona sempre ha estat clar en la seva posició i va advertir que la moció pot servir per reiterar que «no s'entendria l'obra acabada amb l'andròmina muntada». Pluma va considerar l'obra necessària per garantir una connexió més natural de tota la ciutat. Els socialistes van garantir que sempre han defensat aquesta opció davant dels diferents ministres que han passat per la cartera de Foment des de l'any 2001.
Carles Puigdemont, de Ciu, considera que si l'Estat no es fes càrrec el projecte compromès en el seu moment d'enderrocar i assumir la demolició del viaducte «invalidaria tota l'operació», ja que va recordar que era el principal argument per fer passar el TAV a través d'un pas subterrani pel centre de l'estació. En tot cas, Puigdemont reitera que «en cap cas es pot acceptar que quedi instal·lat a la ciutat o que n'hagués d'assumir el cost l'Ajuntament». El regidor d'ERC, Miquel Poch, va fer notar que pel seu grup l'enderroc «va íntimament lligat a les obres del pas subterrani de la línia del tren convencional» i va recordar: «es tracta d'una estructura que no és nostra».
En aquesta línia, Joan Olòriz (ICV) va ser clar quan va afirmar que «una obra l'ha de pagar qui la fa» i va subratllar la unanimitat en la moció «per si algun govern vol recórrer a la desmemòria». Per això, considera que la moció aprovada «servirà per als plens que vinguin en un futur, ja sigui al 2019 o 2020». La portaveu del PP, Concepció Veray, va reclamar «com més aviat millor» un conveni amb Foment que deixi clara l'assumpció del projecte per part del govern de l'Estat. També va recordar que Cascos es va comprometre fer-se càrrec de l'obra en el seu moment i que això ho ha d'assumir el govern.
Relleu del defensor del ciutadà
El ple municipal d'ahir va servir per oficialitzar el relleu en el Defensor del Ciutadà de Girona. L'advocada Maria Teresa Seseras va deixar el càrrec després de nou anys i mig d'ocupar-lo i va cedir el relleu al també advocat Ramon Llorente. Tots els grups van donar el vistiplau al nou defensor del ciutadà de Girona, ja que l'alcaldessa va buscar el consens amb la resta de forces. Seseras va accedir al càrrec a l'any 1999 amb la responsabilitat de posar en marxa la institució i donar-la a conèixer entre els ciutadans. Llorente és un prestigiós advocat especialitzat en el món laboralista que s'ha caracteritzat per estar vinculat a múltiples iniciatives socials. Nascut a Cástaras (Granada), Llorente va arribar de petit a Girona i va viure a les barraques de Montjuïc. Ara és el president de l'Associació d'Amics del Castell de Montjuïc de Girona, que organitza trobades anuals. Totes les formacions polítiques van lloar al tasca de Seseras i es van mostrar segures de la bona tasca que pot exercir Llorente. El ple va aprovar un canvi en la denominació de la institució municipal, que a partir d'ara ja no es dirà Defensor del Ciutadà, sinó Defensor de la Ciutadania, canvi proposat per la mateixa Seseras.
Antenes i llar d'infants
El grup de CiU va revelar ahir que l'expedient per construir una nova escola bressol al sector de la Devesa incorpora un advertiment d'Educació, que vol que s'examini si la proximitat d'antenes de telefonia mòbil a dalt d'uns edificis propers no contravenen les distàncies que es consideren oportunes. La nova escola bressol s'ha de construir a la plaça Mela Mutermilch, on ara hi ha un aparcament. CiU es va mostrar preocupat per la notificació d'Educació, que malgrat tot dóna el vistiplau a la construcció de la llar d'infants. La mateixa alcaldessa, Anna Pagans, va ser contundent en respondre que la llar d'infants es farà complint totes les normatives.
ERC es queda sola
La formació d'ERC es va quedar sola en el ple defensant la moció en què demanava que l'Ajuntament celebrés de manera institucional la proclamació de la República cada 14 d'abril i sol·licitava instar a la Fundació Príncep de Girona a adoptar el nom de Carles Rahola. La majoria de grups van criticar als republicans que es barregessin les dues peticions i fins i tot es va demanar a ERC que la retirés abans de la votació. Finalment, la moció es va rebutjar per 21 vots en contra i només el quatre vots favorables dels regidors republicans. La portaveu d'ERC, Cristina Alsina, va lamentar que la resta de grups no se sumessin a la proposta republicana.
Sense animals salvatges
L'equip de govern també va aprovar ahir la nova ordenança de tinença d'animals, que entre altres aspectes prohibeix a partir d'ara que els circs que vinguin a la ciutat duguin animals salvatges, com ja s'ha regulat a altres ciutats. CiU i PP, van criticar la nova ordenança, que van considerar «intervencionista» i que utilitza un «paternalisme inaudit». El regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, va defensar que la nova ordenança segueix la que prepara la Generalitat i «serveix per posar-se al dia de les noves normatives». Entre altres coses estipula les condicions higièniques o d'hàbitat dels animals o que per exemple facin exercici diari.
Presó per centre obert
El Departament de Justícia ha demanat a l'Ajuntament de Girona que un cop marxi la presó del barri del Pont Major s'hi mantingui un centre penitenciari de règim obert. Això canvia la planificació inicial, que preveia reconvertir-la com a espai residencial. El ple va aprovar ahir un primer pas per canviar l'ús d'aquests prop de 5.000 metres quadrats, dels quals gairebé la meitat es destinaran a espais oberts. El centre obert tindrà 173 places i el nou edifici no podrà fer més de 15 metres d'alçada. CiU creu que «es perd una oportunitat històrica» per millorar el barri.
Font: El Punt
