.png)
El diputat al Parlament de Catalunya, Lluís Postigo, juntament amb el regidor de l’ajuntament de Girona, Enric Pardo, van explicar les al·legacions presentades per la coalició ICV-EUiA al Pla Director Urbanístic de l'Àrea Urbana de Girona. Una de les propostes presentades per la coalició com a al·legació al Pla Director és que prevegi les previsions del Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya relatives a la implantació d'un tren-tram a l'àrea urbana, sobre la base de l'estudi d'alternatives de la Diputació de Girona. Consideren que si no es preveu "ara" la reserva de sòl, el projecte no serà possible "mai més".
Si bé han valorat positivament la conveniència del Pla Director com a instrument per posar ordre al futur creixement de l'àrea urbana, consideren que els continguts del Pla responen més al forniment d'unes decisions preses prèviament a la seva redacció, basades en creixements desproporcionats, que no pas a les necessitats reals que existeixen al territori. En aquest sentit, van comparar el creixement de població real que ha tingut l'àrea urbana de Girona durant els darrers 15-17 anys, període marcat per la bonança econòmica, que ha estat al voltant de 40.000 habitants, amb les previsions que preveu el pla per a l'àrea urbana de Girona, fixades en 62.000 nous habitants, i que, atès el context econòmic actual i el previst per als propers anys, no semblen respondre a plantejaments reals. Partint d'aquesta argumentació general, les al·legacions presentades qüestionen la definició dels límits del sistema urbà de Girona per deixar fora de l'àmbit del Pla municipis com Bordils, Caldes de Malavella o Sils, que, d'acord amb els elements que conformen el sistema urbà de Girona, haurien d'haver quedat integrats. Un segon aspecte que es qüestiona des la coalició d'ICV-EUiA és la previsió de sòl destinat per a activitat econòmica (460 hectàrees) basada en uns càlculs que no fan referència a cap font o estudi que justifiqui la seva adequació a la realitat. En termes d'habitatge, el pla no recull els dèficits que hi en habitatge social existents a l'àrea urbana de Girona i que, en alguns municipis com Girona o Salt, no respondrien a l'obligació legal de disposar un parc d'habitatge social.
Pel que fa als plantejaments relacionats amb mobilitat i infraestructures de transport, es detecta una "forta dependència" del transport privat en la majoria dels desplaçaments que es produeixen, apostant per un model de mobilitat basat en el vehicle privat que molt lluny queda d'afavorir la promoció del transport públic.
Un altre bloc destacable qüestiona l'existència en el Pla d'una anàlisi prèvia sobre els recursos hídrics disponibles a l'àrea urbana sobre la base dels escenaris de canvi climàtic previstos, també de les necessitats actuals i futures pel que fa a les infraestructures destinades a la depuració d'aigües residuals, així com d'una planificació de les accions necessàries per reduir les emissions fins al llindar establert pels acords de Kioto i els de la UE per al 2020. La coalició ICV-EUiA reclamarà des de totes les administracions en les quals està present la incorporació d'aquests aspectes, atès que molts d'aquests estan en la línea de
Si bé han valorat positivament la conveniència del Pla Director com a instrument per posar ordre al futur creixement de l'àrea urbana, consideren que els continguts del Pla responen més al forniment d'unes decisions preses prèviament a la seva redacció, basades en creixements desproporcionats, que no pas a les necessitats reals que existeixen al territori. En aquest sentit, van comparar el creixement de població real que ha tingut l'àrea urbana de Girona durant els darrers 15-17 anys, període marcat per la bonança econòmica, que ha estat al voltant de 40.000 habitants, amb les previsions que preveu el pla per a l'àrea urbana de Girona, fixades en 62.000 nous habitants, i que, atès el context econòmic actual i el previst per als propers anys, no semblen respondre a plantejaments reals. Partint d'aquesta argumentació general, les al·legacions presentades qüestionen la definició dels límits del sistema urbà de Girona per deixar fora de l'àmbit del Pla municipis com Bordils, Caldes de Malavella o Sils, que, d'acord amb els elements que conformen el sistema urbà de Girona, haurien d'haver quedat integrats. Un segon aspecte que es qüestiona des la coalició d'ICV-EUiA és la previsió de sòl destinat per a activitat econòmica (460 hectàrees) basada en uns càlculs que no fan referència a cap font o estudi que justifiqui la seva adequació a la realitat. En termes d'habitatge, el pla no recull els dèficits que hi en habitatge social existents a l'àrea urbana de Girona i que, en alguns municipis com Girona o Salt, no respondrien a l'obligació legal de disposar un parc d'habitatge social.
Pel que fa als plantejaments relacionats amb mobilitat i infraestructures de transport, es detecta una "forta dependència" del transport privat en la majoria dels desplaçaments que es produeixen, apostant per un model de mobilitat basat en el vehicle privat que molt lluny queda d'afavorir la promoció del transport públic.
Un altre bloc destacable qüestiona l'existència en el Pla d'una anàlisi prèvia sobre els recursos hídrics disponibles a l'àrea urbana sobre la base dels escenaris de canvi climàtic previstos, també de les necessitats actuals i futures pel que fa a les infraestructures destinades a la depuració d'aigües residuals, així com d'una planificació de les accions necessàries per reduir les emissions fins al llindar establert pels acords de Kioto i els de la UE per al 2020. La coalició ICV-EUiA reclamarà des de totes les administracions en les quals està present la incorporació d'aquests aspectes, atès que molts d'aquests estan en la línea de
