.png)
Després de molt de temps concentrada en qüestions energètiques, i sentint una i altra vegada que l'energia nuclear és LA solució al canvi climàtic – oblidant tot el CO2 que es produeix en la mineria de l'urani, en la seva transformació i transport i en la construcció de les centrals nuclears- quina no va ser la meva sorpresa en sentir, en el marc de les jornades crítiques organitzades per Som lo que Sembrem!, que els promotors dels transgènics diuen que aquests conreus són imprescindibles per lluitar... contra el canvi climàtic!
És a dir, que una tecnologia que (1) està basada en una visió absolutament superada de l'organització dels éssers vius; (2) en vint anys només ha estat capaç de comercialitzar amb èxit dos trets – tolerància a herbicides i resistència a (alguns) insectes –; (3) només s'ha aplicat en quatre conreus – soja, blat de moro, colza i cotó, cap d'ells destinat principalment a l'alimentació humana; i (4) està controlada per quatre empreses transnacionals – Monsanto, Syngenta, DuPont i Bayer – ens ha de treure d'un problema al qual l'agricultura industrial hi ha col·laborat tot sent l'origen d'entre un 17 i un 32% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle! Especialment quan aquestes emissions deriven principalment de l'ús de fertilitzants de síntesi – factor sobre el qual l'enginyeria genètica no ha incidit -- de la ramaderia industrial i de la deforestació – factors que els transgènics han contribuït a potenciar.
Realment, hi ha un déjà vu en aquest intent de fer passar una part del problema per la seva solució.
Energia nuclear i transgènics tenen altres punts en comú. En tots dos casos, es tracta de tecnologies molt intensives en capital, amb línies de recerca dirigides per oligopolis i que no són reproduibles pels usuaris. Totes dues tenen una vocació de posseir el control de la producció: evitant l'autogeneració, per part de l'energia nuclear; i mitjançant patents i tecnologies del tipus Terminator – que cerquen crear llavors que donaran plantes estèrils i que sempre són a l'agenda corporativa- en el cas dels transgènics. I si bé l'energia nuclear civil no és sinó una derivada del desenvolupament de stocks de bombes atòmiques, el potencial contaminant dels transgènics suposa una bomba alimentària de primera categoria.
Es més: totes dues tecnologies són inherentment perilloses. Tot reactor nuclear, a banda d'emetre radioactivitat de manera rutinària i produir uns residus d'alta activitat amb els quals no sabem què fer-ne, té un risc d'accident – que augmenta amb l'envelliment de les centrals, la desregulació del mercat elèctric i l'erosió de la cultura de la seguretat que comporta. En el cas dels transgènics, els riscos deriven principalment de la diferència entre la visió simplista del genoma i dels organismes que sustenta la tecnologia dels transgènics i la realitat. Els organismes no són màquines on els gens es relacionin entre sí i amb la resta de les parts segons relacions de causa-efecte complicades però discernibles. Són sistemes complexes, en què la transformació d'una part pot implicar-ne tota la resta. Cal imaginar-los més aviat com ecosistemes – i ja sabem que és impossible predir què passarà en un ecosistema quan s'hi introdueix una nova espècie. Ben mirat, tant la transgènia com la radioactivitat gestada en les centrals nuclears suposen capses de Pandora per la integritat dels nostres genomes.
En el millor dels casos, la vocació de solució única, sofisticada, a gran escala i controlada als problemes de la humanitat que comparteixen l'energia nuclear i els transgènics és el miratge ideològic dels que els donen suport. Per ells, els riscos no deixen de ser un preu que hem de pagar per cobrir les nostres necessitats. No poden acceptar que les solucions puguin ser diverses, descentralitzades, flexibles i... barates. Per això podran repetir sense cap base que les renovables no poden cobrir la demanda elèctrica, o que l'agricultura ecològica és poc productiva.
Perquè els que estan obsessionats amb els elefants poden ser incapaços de veure que al bosc hi regnen les formigues.
Anna Rosa Martínez. Delegada de Greenpeace a Catalunya.
