.png)
Lluita biològica. Depredadors contra les plagues. I una mà humana que ho controla tot. Podria ser una pel·lícula catastrofista, però en realitat es tracta d'un sistema que busca reduir la toxicitat dels pesticides. La prova pilot que es va fer amb 165.000 insectes depredadors ha funcionat i per aquest any l'actuació preveu ampliar-se als barris de sant Narcís, Eixample, Barri Vell i Güell-Devesa. El regidor de Sostenibilitat, Enric Pardo (ICV-EUiA), va explicar que hi ha alguns punts amb plagues recurrents com la plaça de Santa Eugènia, l'avinguda Lluís Pericot o el carrer del Carme, entre d'altres, on també s'aplicarà aquest sistema.
Aquest any s'alliberaran prop d'un milió d'insectes depredadors, "bona part dels quals s'espera que es reprodueixin i romanguin per a l'any vinent", matisa Pardo. D'aquesta manera, la inversió es pot desviar a nous sectors de la ciutat i fer tan sols un reforç de manteniment en els sectors on s'inverteix aquest any. El cost total de l'actuació prevista per al 2009 és de 24.000 euros, gairebé el mateix que si el tractament es fa només amb pesticides.
La majoria dels depredadors són Aphidius colemani, semblants a una vespa negra i molt eficients contra el pugó que sol afectar els til·lers i en menor mesura els Anthocoris nemoralis, que ataquen la psil·la i el tigre plataner. També s'han deixat anar gran quantitat d'Adalia bipuntata, una marieta eficaç també contra el pugó. Els altres tres insectes s'han distribuït en una xifra menor. Els Anblyseius californicus serveixen per combatre l'aranya roja. L'Anagyrus pseudococi s'aplica per eliminar el cotonet. El Cryptolemus, pel mateix motiu.
El regidor de Sostenibilitat manté que "aquesta actuació ens permetrà eradicar els tractaments químics a tots aquests sectors que eren problemàtics per a la salut i també en la seva aplicació".
Segons Pardo, "la previsió amb la qual treballem és que en un cicle de quatre o cinc anys puguem tenir tota la ciutat colonitzada de depredadors i el cost sigui només el de manteniment".
L'alternativa als pesticides
El sistema que s'ha implantat a Girona pretén també augmentar la biodiversitat dels espais verds i disminuir els residus químics. Aquesta tècnica de control de plagues utilitza organismes vius per disminuir la densitat de població o l'impacte d'un organisme plaga, i fer-lo menys abundant o menys perjudicial del que és. El mètode va aparèixer en considerar que el control químic cada cop és més complicat d'aplicar en les vies públiques i, a més, els ciutadans exigeixen un menor ús de productes fitosanitaris. A més, els tractaments químics no sempre donen un bon resultat a l'hora de combatre les diferents plagues, ja sigui per l'existència de resistència a plagues i malalties o bé per una mala aplicació del producte.
Abans de fer la introducció de la fauna útil, cal estimar el moment de l'última aplicació de productes fitosanitaris, per tal de veure si poden quedar residus en la planta i aquests puguin dificultar l'establiment dels insectes útils. Per aixo és important conèixer bé la planta, la seva fenologia i els seus problemes sanitaris.
Un altre factor important és identificar la plaga, el seu cicle biològic i estimar-ne la població. Per últim s'ha de decidir quins enemics naturals s'utilitzaran i, finalment, introduir-los. Un cop s'han seguit tots aquests passos, cal supervisar correctament l'eficàcia del control biològic.
Entre els inconvenients hi ha el fet que els resultats no són molt ràpids, requereixen un exhaustiu estudi biològic i hi ha plaguicides que afecten els depredadors. Pel que fa a avantatges, respecten el medi ambient, redueixen les pèrdues estètiques i productives de les plantes i es poden emprar enemics naturals conjuntament amb plaguicides compatibles. A més, els depredadors ataquen tipus específics d'insectes, mentre que els productes químics són més generals.
Diari de GIRONA | JESÚS BADENES
