Les claus per a entendre què passa a Hondures

1- El que havia convocat per diumenge, el que els colpistes han impedit, no era la reelecció permanent de Zelaya ni la presidència vitalícia. Ni tan sols la reforma de la constitució. El que es votava era un referèndum no vinculant per a preguntar als hondurenys si els agradaria que en les pròximes eleccions, en les de novembre, es votés també la creació d'una assemblea constituent que reformés la carta magna. En resum: era una mica en aparença tan inofensiu com preguntar si es podia preguntar per reformar la constitució.

2- L'actual constitució d'Hondures estableix un mandat únic als presidents de cinc anys. Zelaya acaba el seu al novembre i, en qualsevol cas, no es podria presentar a la reelecció perquè en aquesta data no estaria aprovada la reforma constitucional que ell proposa. Com a molt, hauria estat possible que al novembre es votés la possibilitat d'una reforma constitucional. Ell mateix ha negat en diverses entrevistes que tingui intenció de presentar-se a la reelecció.

3- El parlament està enfrontat amb el president entre altres coses perquè Zelaya, que va concórrer a les urnes pel partit Liberal (de centre dreta), ha fet després una política d'esquerres i s'ha aliat amb Hugo Chavez. Fa uns dies, el parlament va aprovar una llei per a prohibir que se celebrés qualsevol tipus de consultes 180 dies abans d'unes eleccions. És una norma ad hoc, feta per a impedir el referèndum de Zelaya.

4- L'argument que va utilitzar Zelaya para seguir endavant amb el seu referèndum, a pesar de les sentències i noves lleis en contra, era que no es tractava d'un referèndum sinó d'una enquesta. En Hondures, el vot és obligatori. No així en la consulta de Zelaya, on el vot era opcional. Per a sortejar les sentències, l'enquesta “” anava a ser realitzada per l'equivalent hondureny al CIS, l'Institut Nacional d'Estadístiques. L'oposició argumentava que la consulta estaria manipulada, doncs el recompte ho faria un organisme que depèn del president.

5- El Tribunal Suprem que ha ordenat l'expulsió de Zelaya del país (segons la surrealista explicació dels colpistes) no és un Tribunal Suprem equiparable als europeus. Per a començar, perquè el seu nom complet és Tribunal Suprem Electoral, la seva composició emana del Parlament (és a dir, dels partits que estan enfrontats amb Zelaya, els colpistes que avui han donat per bé el cop militar) i entre els seus poders està regular les eleccions però no detenir als presidents electes. No és la primera maniobra d'aquesta “institució”. Quan Zelaya, inesperadament, va guanyar les eleccions, el TSE va retardar durant més d'un mes el seu accés al poder amb excuses tècniques.

6- Com jurídicament no està establert que el president deixi de ser-ho perquè l'exèrcit ho deporta, els colpistes han falsificat una carta de renúncia de Zelaya -que el seu suposat autor ha negat- signada fa uns dies i on s'assegura que deixa al càrrec per motius de salut. El Congrés ha votat avui la seva destitució i el nomenament d'un nou president utilitzant-la com argument.

7- L'oposició política al president fa temps que utilitzava al poder judicial per a boicotejar el seu govern. Entre els casos més surrealistes està el d'un pla per a reduir el consum de combustible i la contaminació que es va denominar “Avui no circula”, a imitació d'altre similar de Mèxic DF, que funciona des de fa anys. Zelaya pretenia obligar a tots els cotxes que paressin un dia a la setmana. La Cort Suprema de Justícia ho va declarar inconstitucional.

8- Està Estats Units darrere del cop? Per a variar, no. I tant Obama com Hillary Clinton com l'ambaixador d'EEUU en el país han estat clars referent a això. Ara mateix està reunida d'urgència l'Organització d'Estats Americans (OEA), de la qual sortirà en les pròximes hores almenys un nou comunicat de condemna

Font: Escolar.net