.png)
No podem continuar produint a costa dels recursos limitats del planeta, dels ciutadans del Tercer Món o incrementant el canvi climàtic. Decréixer és necessari i suposa un canvi de valors, com desenvolupa Carlos Taibo en el seu llibre En defensa del decrecimiento (Editorial Catarata). Us oferim la versió catalana de l'entrevista que Marta Iglesias li ha fet per a la Revista Fusión.
La crisi existent se centra en l'economia, però no és la més important a la que assistim. Què hi ha més enllà del daltabaix financer?
Crec que hi ha pel cap baix tres altres crisis importants. La primera s'anomena canvi climàtic, que és un procés ja actiu que no té cap conseqüència saludable.
La segona és l'encariment inevitable en el curt i mitjà termini de la majoria de les matèries primeres energètiques que emprem i la tercera, i última, per deixar les coses aquí, és la sobrepoblació que afecta bona part del planeta. La crisi financera és l'única que interessa els nostres mitjans de comunicació i els nostres governants i crec que s'ha traduït en un retrocés visible en el tractament de les altres tres. Una cosa que m'aconsella concloure que l'escenari és realment molt delicat.
Per què afirma que "des de l'economia oficial es confonen interessadament creixement i benestar" i per què considera falsa aquesta afirmació?
Un dels grans mites de l'economia oficial és la del creixement. L'economia oficial diu que el creixement genera cohesió social, que facilita l'assentament dels serveis públics i que dificulta el creixement de l'atur i de la desigualtat. A mi em sembla que sobren les raons per qüestionar tot això. El creixement econòmic no provoca necessàriament cohesió social, i es tradueix sovint en agressions mediambientals literalment irreversibles, facilita l'esgotament de recursos escassos que no estaran a disposició de les generacions futures i ens situa en un marc d'un mode de vida esclau que ens aconsella concloure que serem més feliços com més béns tractem de consumir. Totes aquestes "veritats" mereixen ser qüestionades hipercríticament.
Un dels grans mites de l'economia oficial és la del creixement. L'economia oficial diu que el creixement genera cohesió social, que facilita l'assentament dels serveis públics i que dificulta el creixement de l'atur i de la desigualtat. A mi em sembla que sobren les raons per qüestionar tot això. El creixement econòmic no provoca necessàriament cohesió social, i es tradueix sovint en agressions mediambientals literalment irreversibles, facilita l'esgotament de recursos escassos que no estaran a disposició de les generacions futures i ens situa en un marc d'un mode de vida esclau que ens aconsella concloure que serem més feliços com més béns tractem de consumir. Totes aquestes "veritats" mereixen ser qüestionades hipercríticament.
Quins efectes negatius planetaris ha tingut el creixement del món occidental?
El creixement del món occidental s'ha traduït en dues circumstàncies importants que tenen a veure, no ja amb el creixement, sinó amb el propi capitalisme. La primera ens parla d'un sistema incapaç de resoldre els problemes vitals de la majoria dels habitants del planeta. I la segona es refereix al desplegament de procediments d'agressió contra la naturalesa que posen en perill la vida de l'espècie humana i de les altres espècies. Amb això no estic afirmant que en tot moment el creixement hagi estat un factor negatiu.
El creixement del món occidental s'ha traduït en dues circumstàncies importants que tenen a veure, no ja amb el creixement, sinó amb el propi capitalisme. La primera ens parla d'un sistema incapaç de resoldre els problemes vitals de la majoria dels habitants del planeta. I la segona es refereix al desplegament de procediments d'agressió contra la naturalesa que posen en perill la vida de l'espècie humana i de les altres espècies. Amb això no estic afirmant que en tot moment el creixement hagi estat un factor negatiu.
Per continuar llegint l'entrevista clica aquí
