Si separéssim correctament totes les fraccions de la recollida selectiva es podria reciclar el 88%dels residus que generem a casa diàriament”, assegura la tècnica del programa Girona Tria,Carme Camps. La realitat però ens porta a que de les 45.068 tones de residus que es van recollir durant el 2008, se'n van reciclar 16.571, un 38% del total. El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo, considera que “la xifra és positiva tenint en compte que el 2003 només se'n reciclava un 9%”. El regidor subratlla que “tot i la baixada general de residus com a conseqüència de la crisi que s'ha notat especialment amb el cartró provinent de les botigues, la ciutat continua tenint davant el que per nosaltres és l'espasa de Dàmocles: l'abocador de Solius, que està exhaurint la seva vida útil”. En aquest sentit, assenyala que “en un màxim de 3 ó4 anys hem de ser capaços de convertir en reciclatge, el màxim de rebuig”. Enguany està previst iniciar els tràmits per construir el que serà el nou Complex Tecnològic de Residus situat a Campdorà, “que tractarà totes les fraccions i permetrà que la ciutat sigui autosuficient i pugui allunyar-se del punt crític en que estaríem si es complissin les previsions de creixement de l'àrea urbana de Girona”, indica Pardo. Durant aquest primer trimestre d'aquest any, el 65'54% dels residus generats a la ciutat de Girona han tingut un tractament finalista, és a dir,han acabat a la incineradora o un abocador controlat. Així ho constata l'informe de l'Evolució de Residus de Girona Tria que també concreta que el gener van ser 65'68%, el febrer 65'60% i el març 65'35%. “L'objectiu és anar disminuint la quantitat de residus que acaben tant a la incineradora com a l'abocador i per contra augmentar el reciclatge”, subratlla Camps i afegeix que “això es va aconseguint però lentament”.
Per la seva banda, Pardo assegura “aquesta és una tendència constant en els darrers anys”. Precisament, veïns de Montjuïc, Palau, Montilivi, Fontajau, Domeny, Taialà i Germans Sàbat van participar l'any passat en una campanya de compostatge casolà que es preveu repetir de cara a l'any vinent i estendre-la a d'altres barris de la ciutat com Sant Narcís i Santa Eugènia. “Va tenir molt d'èxit i molts ciutadans es van quedar en llista d'espera”, assegura la tècnica de Girona Tria. Un total de 83 persones, a banda de participar en sessions informatives, es van poder emportar a casa un compostador. “S'imita el funcionament de la natura. Les restes de menjar juntament amb les restes de plantes són descompostes per bacteris i fongs. El resultat final és el compost, adob orgànic que espot utilitzar com a fertilitzant del sòl, en agricultura i jardineria”, explica Camps. “Portar les escombraries orgàniques a l'abocador o a la incineradora és malbaratar un valuós recurs i ocasiona greus problemes ambientals. En canvi fent compost, tanques el cicle: retornes a la terra l'aliment que t'ha portat”, afegeix. Fins a330'64 tones de restes vegetals, un 0'7% del total de residus, es van recollir l'any passat a la ciutat, on hi trobem també les restes que se'n deriven de l'exposició Temps de Flors. Una quinzena d'operaris s'encarreguen de retirar els muntatges just després de clausurar la mostra i traslladar els residus fins a la planta de compostatge de Vilablareix, si són orgànics, o bé a l'abocador o a la incineradora, sinó ho són i no es poden reciclar. “D'altres plantes o flors es replanten a diferents espais de la ciutat”, asseguren des dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament. Per la seva banda, el consistori gironí va decidir eliminar l'any passat tots els Punts Verds de la ciutat destinats a les restes de jardineria pel mal ús que se'n feia. “S'utilitzaven per abocar-hi altres tipus de residus, com runa o mobles, fet que dificultava el reciclatge”, lamenta Camps. Si bé és cert que gairebé la meitat de la nostra bossa d'escombraries és orgànica, segons especifica la Memòria de Residus del 2008 se'n van recollir fins a5.179 tones.
Entre el tipus de residus que més es van abocar als contenidors de reciclatge destaquen l'any passat el paper i cartró (4.930tones), els envasos (2.178 tones) i el vidre (1.976 tones), entre altres. Un material que es recull en plantes com la de Triatge de Celrà, gestionada per Tècniques i Recuperacions del Gironès (Tirgi), una entitat privada d'iniciativa social que treballa per a la integració laboral i social de persones en risc d'exclusió. Piles de plàstic s'amunteguen en el que es coneix com a platja d'envasos, on hi trobem bosses, tetrabricks, ampolles, envasos de iogurts, llaunes de refresc, de tonyina, entre altres. Fins a una setantena d'empleats classifiquen i manipulen el material que, premsat i embalat, s'envia a d'altres empreses perquè tingui un nou ús.
Font: La Vanguardia
Per la seva banda, Pardo assegura “aquesta és una tendència constant en els darrers anys”. Precisament, veïns de Montjuïc, Palau, Montilivi, Fontajau, Domeny, Taialà i Germans Sàbat van participar l'any passat en una campanya de compostatge casolà que es preveu repetir de cara a l'any vinent i estendre-la a d'altres barris de la ciutat com Sant Narcís i Santa Eugènia. “Va tenir molt d'èxit i molts ciutadans es van quedar en llista d'espera”, assegura la tècnica de Girona Tria. Un total de 83 persones, a banda de participar en sessions informatives, es van poder emportar a casa un compostador. “S'imita el funcionament de la natura. Les restes de menjar juntament amb les restes de plantes són descompostes per bacteris i fongs. El resultat final és el compost, adob orgànic que espot utilitzar com a fertilitzant del sòl, en agricultura i jardineria”, explica Camps. “Portar les escombraries orgàniques a l'abocador o a la incineradora és malbaratar un valuós recurs i ocasiona greus problemes ambientals. En canvi fent compost, tanques el cicle: retornes a la terra l'aliment que t'ha portat”, afegeix. Fins a330'64 tones de restes vegetals, un 0'7% del total de residus, es van recollir l'any passat a la ciutat, on hi trobem també les restes que se'n deriven de l'exposició Temps de Flors. Una quinzena d'operaris s'encarreguen de retirar els muntatges just després de clausurar la mostra i traslladar els residus fins a la planta de compostatge de Vilablareix, si són orgànics, o bé a l'abocador o a la incineradora, sinó ho són i no es poden reciclar. “D'altres plantes o flors es replanten a diferents espais de la ciutat”, asseguren des dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament. Per la seva banda, el consistori gironí va decidir eliminar l'any passat tots els Punts Verds de la ciutat destinats a les restes de jardineria pel mal ús que se'n feia. “S'utilitzaven per abocar-hi altres tipus de residus, com runa o mobles, fet que dificultava el reciclatge”, lamenta Camps. Si bé és cert que gairebé la meitat de la nostra bossa d'escombraries és orgànica, segons especifica la Memòria de Residus del 2008 se'n van recollir fins a5.179 tones.
Entre el tipus de residus que més es van abocar als contenidors de reciclatge destaquen l'any passat el paper i cartró (4.930tones), els envasos (2.178 tones) i el vidre (1.976 tones), entre altres. Un material que es recull en plantes com la de Triatge de Celrà, gestionada per Tècniques i Recuperacions del Gironès (Tirgi), una entitat privada d'iniciativa social que treballa per a la integració laboral i social de persones en risc d'exclusió. Piles de plàstic s'amunteguen en el que es coneix com a platja d'envasos, on hi trobem bosses, tetrabricks, ampolles, envasos de iogurts, llaunes de refresc, de tonyina, entre altres. Fins a una setantena d'empleats classifiquen i manipulen el material que, premsat i embalat, s'envia a d'altres empreses perquè tingui un nou ús.
Font: La Vanguardia