Inversions extraordinàries de 16 milions d'euros a la ciutat de Girona


Les inversions extraordinàries, que sumen més de 16 milions d'euros, es reparteixen en 89 punts del municipi. L'Ajuntament de Girona destinarà els 16,3 milions del fons estatal extraordinari del 2009 que pertoquen a la ciutat a 61 actuacions o programes. Com que és un projecte d'abast estratègic –tant socialment com econòmicament–, destaca l'ampliació de la xarxa de fibra òptica a tots els equipaments públics, un projecte que costarà prop d'un milió d'euros. Quantitativament parlant, l'obra de més envergadura serà la nova escola bressol de Montilivi (1,6 milions). En presentar ahir la llista, el govern municipal tripartit va destacar-ne la transcendència que tindrà, en l'àmbit laboral, el fet que doni un impuls a projectes previstos que potser no s'haurien executat tan aviat i a la distribució de les inversions arreu del municipi. Totes aquestes obres hauran d'estar acabades el 2009.
Si bé els primers beneficiats seran els equipaments públics, el fet de completar-ne la connexió a la xarxa de fibra òptica significa deixar enllestida una estructura tecnològica que ha d'ajudar al desenvolupament empresarial de la ciutat, es va destacar en la presentació d'aquestes inversions.
IMPULS ECONÒMIC
Precisament la seva funció de propulsor econòmic i laboral (no se sap amb exactitud quants llocs de treball suposarà, però es dóna per suposat que serà un nombre elevat) va ser un aspecte del paquet d'obres que van coincidir a destacar tant l'alcaldessa, Anna Pagans, com els portaveus del PSC, Joan Pluma; d'ERC, Cristina Alsina, i d'ICV, Joan Olòriz. «Serà una sacsejada important per a la ciutat», va resumir de manera gràfica Pagans.
Joan Pluma, per la seva banda, va posar l'accent en el fet que la confecció de la llista ha de deixar palesa –va dir– la capacitat de gestió del govern municipal. «No ha estat una improvisació», va assenyalar, referint-se al fet que s'havia treballat a partir del pla per aquest mandat que el tripartit ja tenia a punt. Alsina va coincidir amb Pluma en aquest aspecte i, a més, va remarcar que s'havia procurat «esquitxar al màxim» les inversions a tota la ciutat. Olòriz va destacar l'oportunitat que es presentava amb aquesta injecció econòmica extra per tirar endavant projectes de ciutats, i va fer notar que les actuacions que s'han inclòs a la llista són «austeres i convenients».
Ara, la llista haurà de ser aprovada pel govern estatal (segons l'Ajuntament, reuneix tots els requisits exigits) i les obres començaran com a molt tard a l'abril. La normativa que regeix el fons especial estableix que s'hauran d'haver acabat abans de finals del 2009.


Olòriz: «Una panera de Nadal»: A la satisfacció per poder disposar dels 16,3 milions extra, expressada pels seus companys de govern municipal, Joan Olòriz va afegir una crítica política a aquests fons especials. Comparant els problemes de finançament que tenen els ajuntaments amb una empresa en què els treballadors les passen magres, va qualificar l'ajuda estatal com a «panera de Nadal»; és a dir, un recurs en la línia de la política del govern de Zapatero de regalar xecs de tant en tant. «Després de la panera de Nadal, continuarem tenint problemes per arribar a final de mes, quan som una ciutat productiva que dóna molt més a l'Estat del que rebem», va lamentar el regidor ecosocialista. Consegüentment –va dir–, caldrà continuar reclamant un millor finançament. A Olòriz tampoc li ha agradat que l'Estat hagi deixat de banda la Generalitat en aquest tema, ja que el fons especial ha arribat als ajuntaments des del Ministeri d'Administracions Públiques.