.png)
L’anterior setmana vam conèixer la indemnització, prejubilació, pensió… diguem-li pel nom que vulgueu, o potser és tot a la vegada, del conseller delegat del BBVA: 85 milions d’euros. El primer fet que ens mostra aquesta notícia és que no podem demanar cap canvi als mateixos que ens han portat a la situació de crisi econòmica actual. I que, encara menys, els hi podem demanar un canvi regint-se en valors com l’ètica i la moralitat. Així, l’única solució per a aquests casos és la regulació, primera pedra necessària per construir un model alternatiu al capitalisme salvatge.
Capitalisme representat en la seva màxima potència pels alts directius de la banca. Personatges que en el moment de l’inici de la crisi van amagar-se, i fins i tot camuflar-se, amb expressions del tipus “cal un parèntesi de l’economia capitalista de lliure mercat” (Díaz Ferran, president de la CEOE). Però que ràpidament han tornat a sortir (en alguna cosa hem fallat tots plegats, no hem aconseguit que s’amaguin més temps per vergonya) a primera línea per donar les seves receptes a la situació.
Per aquest motiu vull recordar que a finals d’abril el centre d’estudis del BBVA va donar a conèixer una proposta de nou contracte indefinit. Un contracte amb una rebaixa de la indemnització per acomiadament, indemnització que augmentaria progressivament fins arribar als 24 dies per any treballat (actualment són 45 dies). Aquest contracte ens el van voler vendre com un instrument per fer front a la dualització del mercat laboral de l’Estat espanyol. Si em permeteu, curiosa manera de fer front a la dualització, segregant les condicions segons el moment d’entrada en el mercat laboral. Ja que, no ens enganyem, aquesta recepta anava dirigida (amb tot el carinyo i l’amor, com diu un bon amic) cap als joves.
Aquesta proposta d’abaratiment de l’acomiadament i polarització del mercat laboral ha estat feta des de la mala fe de bon inici. Però si a això li afegim la notícia de la indemnització milionària al conseller delegat, el nivell d’hipocresia arriba a nivells insostenibles. Es més necessari que mai començar a regular els sous i indemnitzacions dels alts càrrecs de la banca. Hem de tornar a portar el debat a la necessitat de regular l’economia especulativa, la causant d’aquesta crisi. Perquè trigarem a tenir una altra oportunitat de fer front a aquests pocavergonyes.
Capitalisme representat en la seva màxima potència pels alts directius de la banca. Personatges que en el moment de l’inici de la crisi van amagar-se, i fins i tot camuflar-se, amb expressions del tipus “cal un parèntesi de l’economia capitalista de lliure mercat” (Díaz Ferran, president de la CEOE). Però que ràpidament han tornat a sortir (en alguna cosa hem fallat tots plegats, no hem aconseguit que s’amaguin més temps per vergonya) a primera línea per donar les seves receptes a la situació.
Per aquest motiu vull recordar que a finals d’abril el centre d’estudis del BBVA va donar a conèixer una proposta de nou contracte indefinit. Un contracte amb una rebaixa de la indemnització per acomiadament, indemnització que augmentaria progressivament fins arribar als 24 dies per any treballat (actualment són 45 dies). Aquest contracte ens el van voler vendre com un instrument per fer front a la dualització del mercat laboral de l’Estat espanyol. Si em permeteu, curiosa manera de fer front a la dualització, segregant les condicions segons el moment d’entrada en el mercat laboral. Ja que, no ens enganyem, aquesta recepta anava dirigida (amb tot el carinyo i l’amor, com diu un bon amic) cap als joves.
Aquesta proposta d’abaratiment de l’acomiadament i polarització del mercat laboral ha estat feta des de la mala fe de bon inici. Però si a això li afegim la notícia de la indemnització milionària al conseller delegat, el nivell d’hipocresia arriba a nivells insostenibles. Es més necessari que mai començar a regular els sous i indemnitzacions dels alts càrrecs de la banca. Hem de tornar a portar el debat a la necessitat de regular l’economia especulativa, la causant d’aquesta crisi. Perquè trigarem a tenir una altra oportunitat de fer front a aquests pocavergonyes.
El Triangle/Chakir el Homrani. Portaveu nacional de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya
