.png)
Arran de la reforma tributària que ha impulsat el govern espanyol, un terme, fins ara poc conegut, ha saltat a la palestra: les Sicav (societats d’inversió de capital variable). Concebudes com a institucions d’inversió col·lectiva, tributen només a l’1% mentre que els rendiments del capital ho fan al 18%. L’explicació d’aquest avantatjós tracte tributari es basa en la seva naturalesa col·lectiva: han de comptar amb 100 inversors com a mínim, per la qual cosa només tributen a l’1% ja que el dipositari perd el control dels seus diners. De fet, en el cas que aquest vulgui retirar els diners tributarà al 18%, una característica que fa que els reemborsaments siguin en comptagotes.
En efecte, segons explica Francisco de la Torre Díaz, portaveu dels inspectors d’Hisenda de l’Estat, aquests diners no es treuen gairebé mai perquè aquestes societats, contra el que es pot pensar, no són col·lectives: en la majoria dels casos, és un sol inversor o un grup familiar el que té tot el control de la Sicav. O dit d’una altra manera, les altres 99 persones acostumen a ser inversors ficticis, homes de palla o, com es coneix en l’argot del sector, mariachis. Mariachis que, segons expliquen fonts coneixedores del sector, han arribat a ser “indigents als quals s’ha demanat el DNI a canvi d’un entrepà calent”.
Davant d’aquesta situació de frau evident, la Inspecció d’Hisenda, el 2005, va iniciar un pla de control de 400 Sicav. En la totalitat dels casos, els inspectors van considerar que la majoria dels inversors eren ficticis. Després d’aquest procés d’inspecció, explica De la Torre, es van aixecar les actes corresponents, exigint la diferència entre el 35% al qual tributaven les societats i l’1% del que es beneficiaven les Sicav, descobertes com a falses institucions d’inversió col·lectiva.
En efecte, segons explica Francisco de la Torre Díaz, portaveu dels inspectors d’Hisenda de l’Estat, aquests diners no es treuen gairebé mai perquè aquestes societats, contra el que es pot pensar, no són col·lectives: en la majoria dels casos, és un sol inversor o un grup familiar el que té tot el control de la Sicav. O dit d’una altra manera, les altres 99 persones acostumen a ser inversors ficticis, homes de palla o, com es coneix en l’argot del sector, mariachis. Mariachis que, segons expliquen fonts coneixedores del sector, han arribat a ser “indigents als quals s’ha demanat el DNI a canvi d’un entrepà calent”.
Davant d’aquesta situació de frau evident, la Inspecció d’Hisenda, el 2005, va iniciar un pla de control de 400 Sicav. En la totalitat dels casos, els inspectors van considerar que la majoria dels inversors eren ficticis. Després d’aquest procés d’inspecció, explica De la Torre, es van aixecar les actes corresponents, exigint la diferència entre el 35% al qual tributaven les societats i l’1% del que es beneficiaven les Sicav, descobertes com a falses institucions d’inversió col·lectiva.
El ‘control’ de la CNMV
Amb el resultat d’aquestes inspeccions sobre la taula, en lloc de prendre mesures contundents, el govern socialista, a instàncies de CiU i argüint tecnicismes, va retirar la competència de control fiscal de les Sicav a la Inspecció d’Hisenda i la va lliurar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Des d’aleshores, explica Joan Herrera, portaveu d’ICV-EUiA al Congrés, únics grups que, juntament amb el BNG es va oposar a aquest canvi en la inspecció, “la CNMV no ha trobat cap Sicav que no compleixi els requisits legals”. I no només això. Posteriorment, el Trinal Econòmic Administratiu va considerar que aquesta modificació normativa tenia efectes retroactius i va anul·lar totes les inspeccions.El debat dels pressupostos que s’inicia aquesta setmana, amb una proposta d’ICV perquè les Sicav passin a tributar al 18%, tornarà a posar aquestes eventuals institucions d’inversió sobre la taula. I si el debat polític ho permet, mentre Zapatero es vanta de gravar les grans fortunes, potser algú explicarà que aquestes viuen còmodament a l’ombra de les Sicav, amb l’aquiescència del govern espanyol.
Font: Avui
