.png)
En primer lloc, voldria agrair a l’alcaldessa i als portaveus dels grups municipals per haver-me permès d’incloure aquesta intervenció en el torn de precs i preguntes.
L’objectiu d’aquesta intervenció és el de poder donar comptes personalment davant d’aquest plenari sobre les informacions que un mitjà de comunicació local ha fet sobre la meva gestió com a regidor, formulant en forma d’entregues diàries greus acusacions que posen en entredit la bona gestió del Govern municipal, la credibilitat política del meu grup i la meva pròpia honestedat.
Com vostès saben per les informacions aparegudes, les acusacions es fonamenten per la suposada incompatibilitat en la que jo hauria incorregut quan l’Ajuntament va adjudicar el concurs per la realització dels treballs de camp per a traspassar a la cartografia municipal els elements de les zones enjardinades i l’arbrat de Girona. La plica guanyadora, tant per la valoració tècnica com econòmica, va ser la que va presentar la cooperativa La COPA SCCL, de la qual jo en sóc soci fundador, actualment en excedència. Arran de les acusacions formulades per aquest mitjà, l’alcaldessa ha obert un expedient informatiu per esbrinar si la meva relació amb aquesta entitat entraria dins els supòsits d’incompatibilitat que determina la Llei de Contractes Públics.
No correspon a aquest plenari fer una valoració tècnica del cas. Això ja ho farà la Secretària de la Corporació. Per tant els estalviaré els detalls jurídics i els hi faré una valoració política del cas que crec que és el que ens toca fer aquí.
Tinc 43 anys i en fa 19 que vaig arribar a Girona. Per tant, tal i com sempre em deia fent broma el difunt regidor Francesc Ferrer, jo sóc un regidor sense pedigrí. Sempre m’he considerat doncs un representant dels nous gironins que estimen la ciutat malgrat no haver-hi nascut i aspiren a que se’ls tracti igual que es tractaria a un gironí amb pedigrí. Al llarg de la meva vida he fet de cambrer, de cuiner, de guarda de refugi, he reparat electrodomèstics, muntat antenes, instal•lacions industrials, hospitalàries i centrals de telefònica, he fet de paleta, de fuster i de manyà, sense ser llicenciat, he treballant com a tècnic en enginyeries, entitats i també a l’administració pública. I després de tan variat currículum, del qual els hi estalvio altres detalls, d’una cosa estic segur. I és que hi ha multitud de coses més interessants a fer que guanyar diners.
Potser per això, en els darrers 15 anys he dedicat bona part del meu temps i les meves capacitats a crear, gestionar i executar multitud de projectes socials i ambientals des de les diferents entitats sense ànim de lucre amb les que he treballat. La COPA, entitat de la qual en vaig ser soci fundador, n’és un bon exemple. Es tracta d’una cooperativa sense ànim de lucre, on els treballadors desenvolupen projectes innovadors en el camp del medi ambient sense cap altra ambició que la de fer una feina ben feta a canvi d’un salari molt per sota dels habituals en aquest sector. Els beneficis d’aquesta entitat es destinen tots a projectes d’educació ambiental o de salvaguarda del patrimoni natural.
Perdonin si els dono excessius detalls tant de la meva vida com del currículum de l’entitat adjudicatària però crec que cal conèixer-los per entendre el mòbil de la campanya que ha emprès el mitjà de comunicació local que ens ha delectat durant tota aquesta setmana.
En unes altres circumstàncies, una campanya tan bruta i despietada com aquesta hagués estat el motiu ideal per marxar cap a casa, a viure tranquil amb la família, i a allunyar-me d’aquest món, on les ganivetades poden venir del lloc més inesperat. Però el meu salt a la política no va ser casual com sovint sol passar. Feia molts anys que em dedicava a la cosa pública des de l’àmbit social i era un pas més en una trajectòria vital de la que sempre me n’he he sentit orgullós. Crec en un món millor sobretot perquè tinc fills, i no puc concebre de no esforçar-me en que així sigui. He intentat fer avançar aquesta ciutat en el camí de la sostenibilitat tenint sempre en compte els aspectes socials. Admeto que, com tots, en la meva tasca política segur que he tingut encerts i errors però, en un moment de gran descrèdit cap a les persones que dediquem part del nostre temps a la política, no em perdonaria mai contribuir a aquesta nefasta imatge. La política necessita de la gent honesta ara més que mai. Venen temps difícils i necessitem de la generositat de les persones disposades a treballar pels altres.
Fins ara sempre m’havia considerat d’aquest gènere. Per això, en aquests moments de dubte és quan més m’haig d’esforçar per actuar rectament. Estic absolutament convençut que les precaucions que vaig prendre a l’inici de la legislatura per evitar incompatibilitats han estat molt per sobre d’allò que estableix la Llei. Però també cap la possibilitat que estigui en un error. Si anés errat, no podria conformar-me en una amonestació i fer veure que aquí no ha passat res. Crec que aquest afer no pot acabar en ambigüitats. Sóc dels qui pensen que s’han assumir les responsabilitats polítiques pels errors comesos, i és el meu desig que les responsabilitats que es derivin d’aquest cas es depurin de forma contundent i sense ambigüitats.
Demà mateix lliuraré a la Secretària de la Corporació l’escrit d’al•legacions al que tinc dret dins el tràmit de l’expedient informatiu obert per esbrinar les suposades incompatibilitats. Aquestes al•legacions les presentaré públicament i les faré arribar a tots els grups municipals per tal que en tinguin coneixement. Espero que, el més aviat possible, els serveis jurídics municipals dictaminin al respecte. I anuncio ara i aquí, en el lloc on toca donar explicacions sobre la gestió municipal, el que he tingut clar des del primer dia. Si aquest dictamen conclou que he incorregut en una incompatibilitat, l’endemà mateix presentaré a l’alcaldessa la meva renuncia al càrrec de Regidor d’aquesta Corporació, convençut que tan sols així, assumint responsabilitats polítiques de forma personal, podré reparar una petita part del mal que hauré fet al Govern, al grup municipal al que pertanyo i a la ciutadania en general. Acte seguit demanaré perdó públicament, demanaré perdó als socis de la cooperativa i també reconeixeré davant la meva família haver comés una falta, que si bé haurà estat produïda des del desconeixement, no excusa les conseqüències que ha tingut i el mal provocat.
Ara bé, en cas que el dictamen resolgui que no hi ha hagut incompatibilitat, estic segur que aquest Ple municipal, i el Govern en representació de la institució municipal, actuarà amb la mateixa rectitud i contundència, fent un pronunciament clar sobre la legalitat amb la que he actuat, esvaint dubtes sobre l’honestedat de l’equip de govern i del meu grup en particular i restituint el bon nom de l’adjudicatari del concurs. Sé que actuarà amb la mateixa rectitud i contundència a l’hora de demanar al mitjà de comunicació que ha protagonitzat en exclusiva aquesta campanya d’acusacions que assumeixi les seves responsabilitats i publiqui la resolució del cas, i un reconeixement públic del dany que poden causar a la societat els excessos periodístics; sols així es podrà reparar una petita part del mal que aquest episodi de la història local haurà fet a la confiança dels ciutadans en els seus representants polítics.
Per acabar vull agrair totes les mostres de suport rebudes aquests dies, especialment d’alguns regidors i regidores aquí presents, als grups polítics per haver tingut la valentia de no haver fet d’aquest tema una qüestió de confrontació política, i a la resta de mitjans de comunicació locals per haver fet gala d’una prudència més que necessària en aquest temps on els dossiers anònims de procedència dubtosa són publicats com veritats absolutes.
L’objectiu d’aquesta intervenció és el de poder donar comptes personalment davant d’aquest plenari sobre les informacions que un mitjà de comunicació local ha fet sobre la meva gestió com a regidor, formulant en forma d’entregues diàries greus acusacions que posen en entredit la bona gestió del Govern municipal, la credibilitat política del meu grup i la meva pròpia honestedat.
Com vostès saben per les informacions aparegudes, les acusacions es fonamenten per la suposada incompatibilitat en la que jo hauria incorregut quan l’Ajuntament va adjudicar el concurs per la realització dels treballs de camp per a traspassar a la cartografia municipal els elements de les zones enjardinades i l’arbrat de Girona. La plica guanyadora, tant per la valoració tècnica com econòmica, va ser la que va presentar la cooperativa La COPA SCCL, de la qual jo en sóc soci fundador, actualment en excedència. Arran de les acusacions formulades per aquest mitjà, l’alcaldessa ha obert un expedient informatiu per esbrinar si la meva relació amb aquesta entitat entraria dins els supòsits d’incompatibilitat que determina la Llei de Contractes Públics.
No correspon a aquest plenari fer una valoració tècnica del cas. Això ja ho farà la Secretària de la Corporació. Per tant els estalviaré els detalls jurídics i els hi faré una valoració política del cas que crec que és el que ens toca fer aquí.
Tinc 43 anys i en fa 19 que vaig arribar a Girona. Per tant, tal i com sempre em deia fent broma el difunt regidor Francesc Ferrer, jo sóc un regidor sense pedigrí. Sempre m’he considerat doncs un representant dels nous gironins que estimen la ciutat malgrat no haver-hi nascut i aspiren a que se’ls tracti igual que es tractaria a un gironí amb pedigrí. Al llarg de la meva vida he fet de cambrer, de cuiner, de guarda de refugi, he reparat electrodomèstics, muntat antenes, instal•lacions industrials, hospitalàries i centrals de telefònica, he fet de paleta, de fuster i de manyà, sense ser llicenciat, he treballant com a tècnic en enginyeries, entitats i també a l’administració pública. I després de tan variat currículum, del qual els hi estalvio altres detalls, d’una cosa estic segur. I és que hi ha multitud de coses més interessants a fer que guanyar diners.
Potser per això, en els darrers 15 anys he dedicat bona part del meu temps i les meves capacitats a crear, gestionar i executar multitud de projectes socials i ambientals des de les diferents entitats sense ànim de lucre amb les que he treballat. La COPA, entitat de la qual en vaig ser soci fundador, n’és un bon exemple. Es tracta d’una cooperativa sense ànim de lucre, on els treballadors desenvolupen projectes innovadors en el camp del medi ambient sense cap altra ambició que la de fer una feina ben feta a canvi d’un salari molt per sota dels habituals en aquest sector. Els beneficis d’aquesta entitat es destinen tots a projectes d’educació ambiental o de salvaguarda del patrimoni natural.
Perdonin si els dono excessius detalls tant de la meva vida com del currículum de l’entitat adjudicatària però crec que cal conèixer-los per entendre el mòbil de la campanya que ha emprès el mitjà de comunicació local que ens ha delectat durant tota aquesta setmana.
En unes altres circumstàncies, una campanya tan bruta i despietada com aquesta hagués estat el motiu ideal per marxar cap a casa, a viure tranquil amb la família, i a allunyar-me d’aquest món, on les ganivetades poden venir del lloc més inesperat. Però el meu salt a la política no va ser casual com sovint sol passar. Feia molts anys que em dedicava a la cosa pública des de l’àmbit social i era un pas més en una trajectòria vital de la que sempre me n’he he sentit orgullós. Crec en un món millor sobretot perquè tinc fills, i no puc concebre de no esforçar-me en que així sigui. He intentat fer avançar aquesta ciutat en el camí de la sostenibilitat tenint sempre en compte els aspectes socials. Admeto que, com tots, en la meva tasca política segur que he tingut encerts i errors però, en un moment de gran descrèdit cap a les persones que dediquem part del nostre temps a la política, no em perdonaria mai contribuir a aquesta nefasta imatge. La política necessita de la gent honesta ara més que mai. Venen temps difícils i necessitem de la generositat de les persones disposades a treballar pels altres.
Fins ara sempre m’havia considerat d’aquest gènere. Per això, en aquests moments de dubte és quan més m’haig d’esforçar per actuar rectament. Estic absolutament convençut que les precaucions que vaig prendre a l’inici de la legislatura per evitar incompatibilitats han estat molt per sobre d’allò que estableix la Llei. Però també cap la possibilitat que estigui en un error. Si anés errat, no podria conformar-me en una amonestació i fer veure que aquí no ha passat res. Crec que aquest afer no pot acabar en ambigüitats. Sóc dels qui pensen que s’han assumir les responsabilitats polítiques pels errors comesos, i és el meu desig que les responsabilitats que es derivin d’aquest cas es depurin de forma contundent i sense ambigüitats.
Demà mateix lliuraré a la Secretària de la Corporació l’escrit d’al•legacions al que tinc dret dins el tràmit de l’expedient informatiu obert per esbrinar les suposades incompatibilitats. Aquestes al•legacions les presentaré públicament i les faré arribar a tots els grups municipals per tal que en tinguin coneixement. Espero que, el més aviat possible, els serveis jurídics municipals dictaminin al respecte. I anuncio ara i aquí, en el lloc on toca donar explicacions sobre la gestió municipal, el que he tingut clar des del primer dia. Si aquest dictamen conclou que he incorregut en una incompatibilitat, l’endemà mateix presentaré a l’alcaldessa la meva renuncia al càrrec de Regidor d’aquesta Corporació, convençut que tan sols així, assumint responsabilitats polítiques de forma personal, podré reparar una petita part del mal que hauré fet al Govern, al grup municipal al que pertanyo i a la ciutadania en general. Acte seguit demanaré perdó públicament, demanaré perdó als socis de la cooperativa i també reconeixeré davant la meva família haver comés una falta, que si bé haurà estat produïda des del desconeixement, no excusa les conseqüències que ha tingut i el mal provocat.
Ara bé, en cas que el dictamen resolgui que no hi ha hagut incompatibilitat, estic segur que aquest Ple municipal, i el Govern en representació de la institució municipal, actuarà amb la mateixa rectitud i contundència, fent un pronunciament clar sobre la legalitat amb la que he actuat, esvaint dubtes sobre l’honestedat de l’equip de govern i del meu grup en particular i restituint el bon nom de l’adjudicatari del concurs. Sé que actuarà amb la mateixa rectitud i contundència a l’hora de demanar al mitjà de comunicació que ha protagonitzat en exclusiva aquesta campanya d’acusacions que assumeixi les seves responsabilitats i publiqui la resolució del cas, i un reconeixement públic del dany que poden causar a la societat els excessos periodístics; sols així es podrà reparar una petita part del mal que aquest episodi de la història local haurà fet a la confiança dels ciutadans en els seus representants polítics.
Per acabar vull agrair totes les mostres de suport rebudes aquests dies, especialment d’alguns regidors i regidores aquí presents, als grups polítics per haver tingut la valentia de no haver fet d’aquest tema una qüestió de confrontació política, i a la resta de mitjans de comunicació locals per haver fet gala d’una prudència més que necessària en aquest temps on els dossiers anònims de procedència dubtosa són publicats com veritats absolutes.
