Checkpoint rock, cançons des de Palestina, es projecta als Cinemes Albéniz-Plaça. fins el dijous 22 d'octubre

Checkpoint rock, cançons des de Palestina, el documental dirigit per Fermín Muguruza i realitzat per Javier Corcuera sobre la música i els músics de Palestina, s'ha estrenat al Cinemes Albéniz-Plaça. A una hora tardana, ¾ d'11 de la nit, i fins dijous -22 d'octubre- es projectarà a una de les sales del Albéniz de la plaça Jordi de Sant Jordi de la ciutat de Girona.

A ¾ d'11, la comitiva que acompanya al més universal dels poetes palestins, Mahmoud Darwish, camina cada nit d'aquesta setmana cap a la seva tomba. Les espelmes cremen, la gent plora la mort del poeta, és el 9 d'agost de 2008. Els seus poemes acompanyen als palestins en la llarga nit que els ha tocat viure i patir des de fa més de seixanta anys.

Sóc palestí de Jaffa i visc a un barri de Lod.
Quan parlo de refugiats parlo d'un poble sencer.
Els palestins són refugiats fins i tot a Palestina.

Els mots de Darwish vesteixen les melodies dels músics palestins. La música acarona les paraules del poeta i les veus dels cantants les escampen al vent. Els palestins escolten i canten. Els punys dels joves s'aixequen als concerts, les noies i els nois ballen.

Els rapers de Dam, que varem poder sentir l'estiu passat a Betlehem i -aquesta Mercè- a Barcelona; Marcel Califa, Amal Murkus, Safaa Arapiyat, Muthana Sa'ban, Shadi al Assi, Sabreen, Ayman PR, Le Trio Joubran i el nostre amic de Nablus, Habib al Deek, professor i virtuós del llagut, canten la vida del seu poble i els versos del poeta. Els nens aprenen les cançons per no oblidar-les mai més:

Ens renten el cervell, ens exterminen.
I després diuen que nosaltres som els culpables.
Però tots els exercits del món
són febles davant l'esperança dels nens.
Arreu on vaig veig fronteres,
la humanitat empresonada.
Per que no puc ser lliure com altres nens del món?

Una altre Palestina que no surt a les portades, la del dia a dia d'una gent que no vol ser carnassa ensangonada per vestir les portades dels diaris. Una Palestina feta de palestins que canten. De nens que saben que es mereixen un futur millor que el dels murs i els filferros de pues.

Al cinema, la pel·lícula hi serà fins dijous -22 oct.-: la Palestina que canta no és negoci.