.png)
Els 100 metres quadrats de plaques solars en un dels sostres del pavelló de Fontajau ja estan instal•lades i quan funcionin a partir del setembre han de permetre escalfar fins a un 70% de l'aigua que es consumeix a les instal•lacions en els mesos amb més sol.
La instal•lació solar tèrmica té una superfície de 100 m2 repartits en 10 captadors de gran superfície que sumats a la reforma de les instal•lacions interiors ha suposat un cost d’uns 150.000 €.
La instal•lació s’ubica sobre la coberta plana de la façana sud que dóna al riu Ter i servirà per a escalfar l’aigua de les dutxes.
S’ha instal•lat un sistema de control remot que permetrà veure en tot moment els paràmetres de funcionament de la instal•lació i detectar qualsevol anomalia.
El regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, subratlla, però, la importància d'aquesta instal•lació pels beneficis mediambientals que suposarà, ja que permetrà un estalvi anual d’uns 70.000 kWh, que correspon a un estalvi d’emissions de CO2 d’uns 15.000 kg i un estalvi econòmic anual de com a mínim de 5.000 €.
D'instal•lacions solars tèrmiques també n'hi ha a les piscines de Palau i Can Gibert, al pavelló del Pont Major o als vestidors de les Torres de Palau, així com a les escoles bressol El Tren i Garbí, al gimnàs del CEIP Taialà i el centre cívic Pont Major. Aquestes instal•lacions sumades representen més de 300 m², als quals cal sumar-hi els 100 m² de la nova instal•lació en un terrat de Fontajau. Per contra, els centres cívics Ter i del Pont Major, així com la potabilitzadora de Montfullà estan equipats amb plaques fotovoltaiques i entre totes generen uns 125 kW.
Aconseguir el triple 20
Aquesta actuació està inclosa dins el Pla d’Acció Energètica municipal, una planificació feta per l’àrea de medi ambient i sostenibilitat de les actuacions que cal fer en els equipaments municipals assolir els objectius d’estalvi i d’implantació d’energies renovables de la UE, l’anomenat 20/20/20. Aquests objectius són arribar al 2020 havent reduït un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, reduir un 20% la despesa energètica i aconseguir un 20% de renovables. L’ajuntament va fer seus aquests objectius i va xifrar-los en l’objectiu de reduir cada any un 1,5% la despesa energètica i assolir el 20% de renovables. Per complir els objectius marcats, el consistori està impulsant nous mètodes de producció d'energia, des de plantes de biomassa fins a l'energia geotèrmica.
En concret el Pla estableix la reconversió progressiva de les flotes de vehicles municipals per passar de motors de benzina a elèctrics en el cas dels vehicles lleugers, i per passar de diesel a biodièsel en el cas dels vehicles pesants. La flota de recollida de residus ja funciona amb biodièsel des de fa dos anys i ara està en estudi la introducció del biodièsel en la resta de vehicles pesants i en els autobusos. També ara fa dos anys l’Àrea de medi ambient va adquirir el primer vehicle elèctric de l’Ajuntament.
El Pla també estableix la conversió del combustible usat per a les calefaccions que encara funcionen amb gasoil i substituir-les per calderes de biomassa. La resta d’aportació d’energies renovables venen donades per la geotèrmia, que ja és té en compte en els nous edificis i per la instal•lació paulatina d’energia solar tant tèrmica com fotovoltaica en tots els equipaments municipals.
Pardo subratlla que tots aquests projectes s'estan implantant amb la voluntat d'aconseguir l'objectiu marcat per la Unió Europea. Un objectiu que és arribar a l'any 2020 havent reduït un 20% dels gasos hivernacles emesos, haver rebaixat un 20% la despesa energètica i assolir que un 20% de l'energia sigui generada per energies renovables. L'Ajuntament s'ha marcat reduir l'1,5% cada any i Pardo vol que en aquest mandat «es vegi un canvi de model». Té clar que la inversió en estalvi «és important en temps de crisi però redueix la despesa en el futur». Es compraran cotxes elèctrics i es passarà al biodièsel en busos i camions.
Passar de 740 a 520 factures
En el procés per ordenar tota la despesa energètica i de consums de l'Ajuntament de Girona, l'àrea de Medi Ambient ha trobat que l'Ajuntament arribava a pagar més de 740 pòlisses de comptadors. Una primera repassada ha permès comprovar que prop de 220 eren inactius i s'han pogut donar de baixa, suposant ja un estalvi considerable. A més, ara l'Ajuntament vol aprofitar la liberalització del mercat per poder fer un concurs i obtenir unes condicions més beneficioses que suposin un estalvi econòmic. La voluntat és que en aquest concurs es premiïn les empreses que aposten per les energies renovables, amb la intenció que el consistori serveixi d'exemple en aquesta nova línia. Totes les mesures han de suposar un estalvi econòmic, però a més una reducció d'emissions de CO2.
Autoabastament energètic
Dins aquesta política energètica endegada per l’àrea de medi ambient i sostenibilitat hi han tres projectes en fase de redacció tendents a l’aprofitament de recursos municipals com a font d’energia que permeti l’autoabastament energètic d’equipaments i vehicles.
El primer d’aquests projectes consisteix en l’aprofitament de la poda de la jardineria urbana com a biomassa. Cada any l’Ajuntament produeix a l’entorn de 300 tones de biomassa amb l’arbrat que hi ha als carrers i places. El projecte calcula que amb aquest residu verd es podrien alimentar totes les calderes de les escoles de la ciutat. Per ara, mentre es concreta el procés necessari per fer-ho possible, s’estan substituint progressivament les calderes i s’alimenten amb biomassa d’origen forestal.
Les escoles, amb biomassa
L'èxit de funcionament de la nova caldera de biomassa de l'escola de Vila-roja, que va entrar en servei al novembre del 2008, ha fet que ja hi hagi tres projectes més perquè tres escoles més de la ciutat canviïn les calderes de gasoil o d'altres components per la biomassa. Ara mateix s'està construint la nova caldera de biomassa per a l'escola de Santa Eugènia, però també està projectat que s'incorpori aquest sistema per als centres educatius Annexa-Joan Puigbert, on s'aprofitarà l'ampliació per fer-ne l'adaptació. La biomassa també es preveu instal•lar al nou edifici de l'escola de Domeny, que inclourà altres mecanismes innovadors d'eficiència energètica.
El segon dels projectes consisteix en l’aprofitament de l’oli vegetal usat que es recull com a residu en les deixalleries per autoproduir-se el biodiesel, aprofitant la tecnologia d’equips compactes que ja usen les empreses de transports i algunes granges de gran extensió.
El tercer gran projecte, que és el que contribuirà més a assolir l’objectiu del 20% de renovables a la ciutat, és el de la nova planta de residus, la qual estarà concebuda no sols com una planta de tractament si no, sobretot com una planta de valorització de materials. La producció energètica esperada pot duplicar o triplicar el consum de la propia planta i el de la depuradora sumats. A més la producció de biogas a partir de la matèria orgànica recollida obre la porta a considerar el seu aprofitament com a combustible de vehicles. En els propers mesos l’Ajuntament contractarà l’enginyeria que ha de redactar el projecte i que haurà d’estudiar el millor aprofitament de l’energia de forma que s’en gasti poca i s’en produeixi molta.
Altres actuacions de la regidoria de Medi Ambient son:
Les noves llars d'infants de Girona incorporaran un nou sistema per escalfar o refredar les aules i l'aigua d'aquestes instal•lacions. Es tracta de l'energia geotèrmica, un sistema que aprofita l'energia del subsòl i la capacitat de mantenir a sota terra una temperatura constant. Es calcula que a uns 20 metres sota terra la temperatura sol ser d'uns 17 graus, això es pot aprofitar per escalfar l'aigua a l'hivern, gràcies a l'energia que el terra acumula per les aigües pluvials, el vent i el sol. Per contra, aquesta baixa temperatura simplifica molt més la missió de refredar els locals i classes a l'estiu, ja que només cal aprofitar el circuit tancat d'aigua i anticongelant per refredar tot l'àmbit. Aquest sistema ja s'està implantant a la nova escola bressol que s'està construint a Montilivi. Un sistema que també incorporarà en un futur la nova llar d'infants que s'ha de construir al sector de la Devesa.
Una altra mesura que s'ha començat a aplicar per complir el pla energètic que ha aprovat el consistori fa pocs mesos és la substitució de les bombetes dels semàfors per la tecnologia LED, que permet estalviar un 80% d'energia. Fins ara s'han canviat un 20% del centenar de cruïlles semafòriques que té la ciutat. Una altra línia és la millora de l'eficiència en els equipaments municipals, per això aquest estiu s'està sectoritzant la calefacció de diverses escoles, una mesura que permetrà estalviar un 25% de l'energia que fins ara es consumia. La renovació de les finestres amb nous tancaments que aïllin millor l'interior també ha de servir per reduir un 15% més el consum. Encara en els centres educatius de la ciutat també s'està procedint a la instal•lació de vàlvules termostàtiques a les aules de les escoles, una eina que permet conèixer en cada cas la temperatura i diferenciar cada classe, sobretot, si és a cara nord o cara sud.
La instal•lació solar tèrmica té una superfície de 100 m2 repartits en 10 captadors de gran superfície que sumats a la reforma de les instal•lacions interiors ha suposat un cost d’uns 150.000 €.
La instal•lació s’ubica sobre la coberta plana de la façana sud que dóna al riu Ter i servirà per a escalfar l’aigua de les dutxes.
S’ha instal•lat un sistema de control remot que permetrà veure en tot moment els paràmetres de funcionament de la instal•lació i detectar qualsevol anomalia.
El regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, subratlla, però, la importància d'aquesta instal•lació pels beneficis mediambientals que suposarà, ja que permetrà un estalvi anual d’uns 70.000 kWh, que correspon a un estalvi d’emissions de CO2 d’uns 15.000 kg i un estalvi econòmic anual de com a mínim de 5.000 €.
D'instal•lacions solars tèrmiques també n'hi ha a les piscines de Palau i Can Gibert, al pavelló del Pont Major o als vestidors de les Torres de Palau, així com a les escoles bressol El Tren i Garbí, al gimnàs del CEIP Taialà i el centre cívic Pont Major. Aquestes instal•lacions sumades representen més de 300 m², als quals cal sumar-hi els 100 m² de la nova instal•lació en un terrat de Fontajau. Per contra, els centres cívics Ter i del Pont Major, així com la potabilitzadora de Montfullà estan equipats amb plaques fotovoltaiques i entre totes generen uns 125 kW.
Aconseguir el triple 20
Aquesta actuació està inclosa dins el Pla d’Acció Energètica municipal, una planificació feta per l’àrea de medi ambient i sostenibilitat de les actuacions que cal fer en els equipaments municipals assolir els objectius d’estalvi i d’implantació d’energies renovables de la UE, l’anomenat 20/20/20. Aquests objectius són arribar al 2020 havent reduït un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, reduir un 20% la despesa energètica i aconseguir un 20% de renovables. L’ajuntament va fer seus aquests objectius i va xifrar-los en l’objectiu de reduir cada any un 1,5% la despesa energètica i assolir el 20% de renovables. Per complir els objectius marcats, el consistori està impulsant nous mètodes de producció d'energia, des de plantes de biomassa fins a l'energia geotèrmica.
En concret el Pla estableix la reconversió progressiva de les flotes de vehicles municipals per passar de motors de benzina a elèctrics en el cas dels vehicles lleugers, i per passar de diesel a biodièsel en el cas dels vehicles pesants. La flota de recollida de residus ja funciona amb biodièsel des de fa dos anys i ara està en estudi la introducció del biodièsel en la resta de vehicles pesants i en els autobusos. També ara fa dos anys l’Àrea de medi ambient va adquirir el primer vehicle elèctric de l’Ajuntament.
El Pla també estableix la conversió del combustible usat per a les calefaccions que encara funcionen amb gasoil i substituir-les per calderes de biomassa. La resta d’aportació d’energies renovables venen donades per la geotèrmia, que ja és té en compte en els nous edificis i per la instal•lació paulatina d’energia solar tant tèrmica com fotovoltaica en tots els equipaments municipals.
Pardo subratlla que tots aquests projectes s'estan implantant amb la voluntat d'aconseguir l'objectiu marcat per la Unió Europea. Un objectiu que és arribar a l'any 2020 havent reduït un 20% dels gasos hivernacles emesos, haver rebaixat un 20% la despesa energètica i assolir que un 20% de l'energia sigui generada per energies renovables. L'Ajuntament s'ha marcat reduir l'1,5% cada any i Pardo vol que en aquest mandat «es vegi un canvi de model». Té clar que la inversió en estalvi «és important en temps de crisi però redueix la despesa en el futur». Es compraran cotxes elèctrics i es passarà al biodièsel en busos i camions.
Passar de 740 a 520 factures
En el procés per ordenar tota la despesa energètica i de consums de l'Ajuntament de Girona, l'àrea de Medi Ambient ha trobat que l'Ajuntament arribava a pagar més de 740 pòlisses de comptadors. Una primera repassada ha permès comprovar que prop de 220 eren inactius i s'han pogut donar de baixa, suposant ja un estalvi considerable. A més, ara l'Ajuntament vol aprofitar la liberalització del mercat per poder fer un concurs i obtenir unes condicions més beneficioses que suposin un estalvi econòmic. La voluntat és que en aquest concurs es premiïn les empreses que aposten per les energies renovables, amb la intenció que el consistori serveixi d'exemple en aquesta nova línia. Totes les mesures han de suposar un estalvi econòmic, però a més una reducció d'emissions de CO2.
Autoabastament energètic
El primer d’aquests projectes consisteix en l’aprofitament de la poda de la jardineria urbana com a biomassa. Cada any l’Ajuntament produeix a l’entorn de 300 tones de biomassa amb l’arbrat que hi ha als carrers i places. El projecte calcula que amb aquest residu verd es podrien alimentar totes les calderes de les escoles de la ciutat. Per ara, mentre es concreta el procés necessari per fer-ho possible, s’estan substituint progressivament les calderes i s’alimenten amb biomassa d’origen forestal.
Les escoles, amb biomassa
L'èxit de funcionament de la nova caldera de biomassa de l'escola de Vila-roja, que va entrar en servei al novembre del 2008, ha fet que ja hi hagi tres projectes més perquè tres escoles més de la ciutat canviïn les calderes de gasoil o d'altres components per la biomassa. Ara mateix s'està construint la nova caldera de biomassa per a l'escola de Santa Eugènia, però també està projectat que s'incorpori aquest sistema per als centres educatius Annexa-Joan Puigbert, on s'aprofitarà l'ampliació per fer-ne l'adaptació. La biomassa també es preveu instal•lar al nou edifici de l'escola de Domeny, que inclourà altres mecanismes innovadors d'eficiència energètica.
El segon dels projectes consisteix en l’aprofitament de l’oli vegetal usat que es recull com a residu en les deixalleries per autoproduir-se el biodiesel, aprofitant la tecnologia d’equips compactes que ja usen les empreses de transports i algunes granges de gran extensió.
El tercer gran projecte, que és el que contribuirà més a assolir l’objectiu del 20% de renovables a la ciutat, és el de la nova planta de residus, la qual estarà concebuda no sols com una planta de tractament si no, sobretot com una planta de valorització de materials. La producció energètica esperada pot duplicar o triplicar el consum de la propia planta i el de la depuradora sumats. A més la producció de biogas a partir de la matèria orgànica recollida obre la porta a considerar el seu aprofitament com a combustible de vehicles. En els propers mesos l’Ajuntament contractarà l’enginyeria que ha de redactar el projecte i que haurà d’estudiar el millor aprofitament de l’energia de forma que s’en gasti poca i s’en produeixi molta.
Altres actuacions de la regidoria de Medi Ambient son:
Les noves llars d'infants de Girona incorporaran un nou sistema per escalfar o refredar les aules i l'aigua d'aquestes instal•lacions. Es tracta de l'energia geotèrmica, un sistema que aprofita l'energia del subsòl i la capacitat de mantenir a sota terra una temperatura constant. Es calcula que a uns 20 metres sota terra la temperatura sol ser d'uns 17 graus, això es pot aprofitar per escalfar l'aigua a l'hivern, gràcies a l'energia que el terra acumula per les aigües pluvials, el vent i el sol. Per contra, aquesta baixa temperatura simplifica molt més la missió de refredar els locals i classes a l'estiu, ja que només cal aprofitar el circuit tancat d'aigua i anticongelant per refredar tot l'àmbit. Aquest sistema ja s'està implantant a la nova escola bressol que s'està construint a Montilivi. Un sistema que també incorporarà en un futur la nova llar d'infants que s'ha de construir al sector de la Devesa.Una altra mesura que s'ha començat a aplicar per complir el pla energètic que ha aprovat el consistori fa pocs mesos és la substitució de les bombetes dels semàfors per la tecnologia LED, que permet estalviar un 80% d'energia. Fins ara s'han canviat un 20% del centenar de cruïlles semafòriques que té la ciutat. Una altra línia és la millora de l'eficiència en els equipaments municipals, per això aquest estiu s'està sectoritzant la calefacció de diverses escoles, una mesura que permetrà estalviar un 25% de l'energia que fins ara es consumia. La renovació de les finestres amb nous tancaments que aïllin millor l'interior també ha de servir per reduir un 15% més el consum. Encara en els centres educatius de la ciutat també s'està procedint a la instal•lació de vàlvules termostàtiques a les aules de les escoles, una eina que permet conèixer en cada cas la temperatura i diferenciar cada classe, sobretot, si és a cara nord o cara sud.
Actuacions fetes per l’Ajuntament per impalntar energia renovable als equipaments en el marc del Pla energètic municipal:
L’Ajuntament disposa actualment de les següents instal·lacions solars tèrmiques
| ENERGIA SOLAR TÈRMICA | Ús | m2 |
| Piscina Palau | ACS dutxes i vas piscina | 72 |
| Piscina Can Gibert del Pla | ACS dutxes i vas piscina | 84 |
| Pavelló Pont Major | ACS dutxes | 45 |
| Vestidors CMF Torres de Palau | ACS dutxes | 15 |
| EB El Tren | Terra radiant | 25 |
| EB Garbí | Terra radiant | 25 |
| CEIP Taialà | ACS Gimnàs | 20 |
| CC Pont Major / BB Ernest Lluch | ACS | 14 |
| | Total | 300 |
I les següents instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a xarxa:
| ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA | kW |
| CC Ter / BB Antònia Adroher | 20,16 |
| CC Pont Major / BB Ernest Lluch | 2,50 |
| Potabilitzadora de Montfullà | 100 |
Així com les següents calderes de biomassa:
| BIOMASSA | kW |
| CEIP Vila-roja | 150 |
| CEIP Santa Eugènia (en construcció) | 150 |
| CEIP Annexa – Joan Puigvert (en projecte) | 400 |
| CEIP Domeny (en projecte) | 400 |
I escoles bressol amb geotèrmia:
| GEOTÈRMIA | kW |
| EB Montilivi (en construcció) | 370 |
| EB | - |
D’altra banda, s’estan efectuant reformes d’instal·lacions en la majoria d0’equipaments municipals per fomentar l’estalvi energètic, entre les quals val la pena destacar:
| EFICIÈNCIA | Estalvi previst |
| Sectorització de la calefacció de totes les escoles | 25% |
| Instal·lació de valvules termostàtiques de les aules de les escoles | 15% |
| Canvi de tancaments i millora dels aïllaments de les escoles | 15% |
| Canvi calefacció al Centre civic Onyar i al Centre Civic St.Narcís | 20% |
| Canvi de semafors a tecnologia LED | 80% |
Font: Ajuntament de Girona, El Punt
