.png)
Els serveis socials dels nostres municipis comproven dia a dia com el nombre de peticions d'ajuda per a menjar, roba, medicaments o aliments infantils augmenta d'una forma alarmant. Arreu de Catalunya i d'Espanya, la greu recessió econòmica provoca ja que prop d'un milió de persones o famílies amb risc d'exclusió hagin de rebre ajudes de diferents entitats. Mentrestant, el que podem anomenar la nova classe capitalista, formada pels principals executius de les grans corporacions financeres, industrials i de serveis, s'enriqueix ostentosament.
Segons informacions recentment difoses, bona part dels alts directius del Banc Santander, el BBVA o Telefónica varen percebre entre un i quatre milions d'euros durant l'any 2008, incloent salaris, aportacions en accions, plans de pensions o altres incentius. En el cas dels dos màxims responsables del Santander i del BBVA, respectivament, la xifra superaria els 20 milions d'euros anuals. I a àmbit internacional, les coses no són gaire diferents. Els 45 principals executius dels EUA guanyen de mitjana 19 milions de dòlars anuals, però alguns d'ells, com ara els màxims directius d'empreses com Oracle o Occidental Petroleum, poden arribar a superar els 100 milions de dòlars en el mateix període. Aquests grans incentius per resultats econòmics a curt termini han col·laborat en gran mesura en una deficient gestió del risc, amb els resultats catastròfics que ara podem veure.
I els governs, amb diners de tota la ciutadania, han hagut de córrer per ajudar bancs i indústries en crisi, mentre organismes públics de control es dediquen a qüestionar el futur dels sistemes públics de pensions (Banc d'Espanya), a reclamar la moderació salarial i l'abaratiment de l'acomiadament (BCE), o a imposar draconianes condicions als països en desenvolupament (FMI). No és estrany que aquesta situació d'escandaloses diferències socials, amb la complicitat de determinats governs i institucions, provoqui la indignació d'una ciutadania que no arriba a final de mes o que ha de demanar l'ajuda dels serveis socials. Estem patint una nova classe capitalista, cada cop menys implicada en l'economia productiva, que ara ha provocat una nova i profunda crisi del sector financer i la recessió econòmica internacional, però que pot acabar convertint-se en un veritable flagell social per al futur de la humanitat.
