Prioritats per al pressupost municipal

XAVIER MERINO I SERRA
Des de fa mesos una crisi persistent es va ensenyorint del primer món i, de retruc, de la resta del planeta. A casa nostra l'atur no para d'augmentar i fa que molta gent no pugui pagar la hipoteca del pis que havien adquirit en època de normalitat. També augmenta la quantitat de persones que viuen per sota del llindar de pobresa i hem llegit als diaris com les diferents Càritas de Girona i Salt, i ara també Figueres, es poden veure sense recursos suficients per atendre tothom qui demana ajuda alimentària.
També hi ha el fenomen dels sense llar que dormen en bancs públics, caixers, cases o obres abandonades. Davant l'hivern que s'apropa el problema d'aquesta gent s'agreuja. A Girona ciutat n'hi ha entre setanta i vuitanta de ?detectats que els Serveis Socials municipals atenen com poden. Cal tenir en compte que moltes d'aquestes persones també són afectades per addiccions diverses, la majoria d'alcoholisme. En molts casos desordres de tipus psíquic acompanyen l'addicció, cosa que els fa difícilment recuperables per dur una vida "normal".
Les institucions públiques veuen com minven els seus ingressos, mentre que augmenta el nombre de persones que necessiten l'atenció dels serveis socials. Diverses personalitats de la vida política, gironina i catalana, ens adverteixen sobre la reducció de les quantitats que es poden assignar als diversos serveis. Així, per exemple, la consellera de Salut deia que la reducció d'ingressos afectarà directament la qualitat de l'assistència sanitària que rebem. O bé, el segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, deia que si els ingressos disminueixen, també hauran de disminuir proporcionalment les quantitats que els pressupostos assignen a cada departament o àrea de la institució.
Aquests darrers anys la qualitat de l'atenció que donen els Serveis Socials del nostre ajuntament ha anat millorant i ha crescut progressivament. Actualment a més de La Sopa, que acull quaranta-vuit persones, trenta en règim de residents i les altres divuit passavolants, hi ha tres pisos assistits que acullen 13 persones i dos educadors de carrer, quantitat insuficient, que tenen contacte amb els sense llar i els atenen en la mesura que és possible. També hi ha el servei de menjador i ajudes en aliments o en metàl·lic per a casos plenament justificats.
He mirat el pressupost municipal del 2008 que hi ha al web de l'Ajuntament, i és molt difícil d'interpretar per a un profà com jo, però el que m'ha semblat clar és que el pressupost de Cultura, per exemple, és molt més elevat que el de Serveis Socials. Cal tenir en compte que els tres drets fonamentals de tota persona són a l'alimentació, la salut i l'educació, i que els qui ens representen a l'Ajuntament han de vetllar, en primer lloc, per satisfer les necessitats d'aquest ordre de tots els ciutadans, i donat que l'assistència sanitària ja és gratuïta per a tothom, crec que el pressupost de Serveis Socials, principalment, i el d'Educació, en segon lloc, no han de disminuir, sinó créixer, encara que sigui a costa de les assignacions fetes a altres àrees, com ara la de Cultura que ja he esmentat.
La despesa de 31.600 €, segons els mitjans, en la construcció del "Niu" de la Rambla, ja ha fet córrer prou tinta. L'Ajuntament també ha destinat, a mitges amb la Diputació, 200.000 € per finançar la sortida de Girona d'una de les etapes del Tour de França de l'any vinent. Considero que aquest tipus de despeses, i les que esmento no deuen pas ser les úniques, en temps de crisi són totalment supèrflues i, probablement, poc o mal reflexionades. Amb això no vull pas treure gens d'importància al que en diem Cultura, però sí que vull remarcar que les necessitats bàsiques de les persones: alimentació, salut i educació, han d'anar sempre per davant de totes les altres. Són absolutament prioritàries.
És per això que des de Justícia i Pau, juntament amb Intermón i Càritas, vam promoure la signatura del Compromís polític per la Cultura de Pau, la Solidaritat, la Participació i la Transparència. La participació i la transparència són essencials per a la confiança dels ciutadans envers els seus representants i la credibilitat que encara dipositen en el sistema de gestió democràtic. Cal fomentar tant un aspecte com l'altre a partir de la instància de govern més propera que tenim, que és l'Ajuntament.
Cal habilitar canals que permetin la participació dels ciutadans a tots nivells, confecció del pressupost inclosa. És urgent l'estudi de com haurien de ser i funcionar aquests canals, les indicacions dels quals haurien de ser vinculants per al consistori. I, després de l'estudi, posar-los en marxa.
Com digué Antoni Llena: Una mandra persistent fa que col·lectivament anem sempre a la mercè del que dicten els altres, acríticament i passiva. És hora de treure'ns de sobre aquesta mandra i ?exercir la responsabilitat de la participació activa, això sí, responsable i positiva.
Font: Diari de Girona