.png)
El regidor de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo (ICV), i l'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), no consideren apropiat que s'ubiquin els centres de culte religiós als polígons industrials dels municipis, perquè consideren que seria "amagar-los", segons Pineda, i una "discriminació" cap a les religions que no tenen l'alta implicació de la catòlica, segons Pardo. Així ho van manifestar tots dos ahir durant la seva intervenció a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament, on es va debatre la nova llei que regula els centres de culte.
Pineda va considerar que la nova llei servirà per "posar una mica d'ordre" a l'obertura de centres de culte, ja que els consistoris hauran de donar llicències als locals ajustant-se a una normativa definida per la Generalitat. L'alcaldessa de Salt va indicar que, a l'hora d'elaborar aquesta normativa, cal definir un criteri clar: "Hem de pensar si volem un model de centres petits i de barri o grans edificacions aïllades", va explicar.
En aquest sentit, va explicar que actualment els és "difícil" donar sortida a tota la demanda de centres de culte que tenen, però va considerar que això podria ser possible de preveure en el futur creixement urbanístic de la localitat, ja que la llei estableix que els consistoris hauran de fer una reserva de sòl per a aquests usos. Al que sí que es va oposar Pineda va ser a què els ajuntaments hagin de cedir gratuïtament terrenys als diferents col·lectius, tot i que de moment aquesta mesura no està prevista en la llei.
L'alcaldessa saltenca també va advocar perquè la llei estableixi una major regulació a l'hora de donar llicències perquè una confessió religiosa pugui utilitzar un espai públic (per exemple, musulmans que volen celebrar el final del Ramadà o infants catòlics que volen prendre la primera comunió en un pavelló municipal). En principi, la normativa estableix que en aquests casos els consistoris no poden oferir un tracte discriminatori, però ella desitjaria que s'establissin exactament les circumstàncies en què es pot autoritzar o no el permís, per tal que fossin iguals per a tots els municipis.
Finalment, Pineda també va recordar que a Salt hi ha unes 7.500 persones susceptibles d'utilitzar els equipaments religiosos islàmics, ja que són magrebins o sensegambians, i va confiar que la llei doni una certa seguretat jurídica tant a les administracions com als col·lectius que sol·licitin la llicència.
Reserva de sòl privat
El regidor gironí Enric Pardo, per la seva banda, va insistir en la necessitat que la nova llei contempli la llicència municipal, però va desitjar que no es converteixi en una figura discrecional sinó que, quan un local compleixi totes les normatives, se li pugui donar la llicència sense més problemes, igual que es fa amb altres tipus d'activitats.
Pel que fa a la reserva de sòl que han de realitzar els ajuntaments, Pardo va defensar que aquest es tregui de la reserva de sòl per a equipaments privats, de manera que no es vegin perjudicats els espais públics.
El regidor gironí va defensar, igual que Pineda, un model de baixa intensitat amb petits centres situats al mig de les ciutats, en lloc de grans construccions que, segons ell, provocarien un major impacte i no hi hauria cap més remei que ubicar-los a la perifèria. "Hi ha molts locals on es poden ubicar centres de culte, només cal buscar un equilibri", va assenyalar.
Font: Diari de Girona| LAURA FANALS/ACN
