Ahir al vespre al Centre Cultural la Mercè, es va presentar la Campanya de l’Agenda Llatinoamericana 2009
L’Agenda és una eina per a difondre i construir la cultura de la Solidaritat i promoure la reflexió social. És una eina de formació i transformació.
Junt a l’agenda també es van presentar la resta de material pedagògic, com el mapa de Peters, el de la vergonya o el conta de l’agenda.
La presentació va estar dividida en tres parts . La primera part va ser la presentació i projecció del capítol pilot de la sèrie documental “L’excusa”, amb una reflexió sobre la democràcia formal i la democràcia participativa. La segona part va ser una acció de dinàmica participativa, on els assistents a l’acte van haver de reflexionar entorn al socialisme i la utopia. La tercera i ultima part va ser una molt interessant intervenció de la catedràtica en Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona Miren Etxezarreta. De les moltes idees que va expressar pel debat podríem destacar l’idea de que el socialisme és un camí sempre en construcció, que no hem de tenir por a expressar les nostres opinions critiques i que la democràcia parlamentaria és cada dia menys democràcia
L’Agenda és una eina per a difondre i construir la cultura de la Solidaritat i promoure la reflexió social. És una eina de formació i transformació.
Junt a l’agenda també es van presentar la resta de material pedagògic, com el mapa de Peters, el de la vergonya o el conta de l’agenda.
La presentació va estar dividida en tres parts . La primera part va ser la presentació i projecció del capítol pilot de la sèrie documental “L’excusa”, amb una reflexió sobre la democràcia formal i la democràcia participativa. La segona part va ser una acció de dinàmica participativa, on els assistents a l’acte van haver de reflexionar entorn al socialisme i la utopia. La tercera i ultima part va ser una molt interessant intervenció de la catedràtica en Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona Miren Etxezarreta. De les moltes idees que va expressar pel debat podríem destacar l’idea de que el socialisme és un camí sempre en construcció, que no hem de tenir por a expressar les nostres opinions critiques i que la democràcia parlamentaria és cada dia menys democràcia