.png)
Unes 150 persones han participat aquesta matinada de diumenge en una concentració d'homenatge a l'escriptor, historiador, polític republicà i catalanista Carles Rahola i Llorens, que va morir afusellat pels franquistes el 15 de març de 1939. Per tal d'honorar la seva memòria i també la dels 582 afusellats pels feixistes entre els anys 36 i 44, els participants han resseguit a la inversa el recorregut exacte, els últims passos que Rahola va fer just fa 70 anys. 'En aquella ocasió, va sortir de la porta del Seminari, que era on hi havia la presó, per anar a morir a la tàpia del cementiri vell, a la carretera de Sant Feliu', ha recordat Quim Curbet, de la comissió cívica organitzadora de l'homenatge.
L'assassinat es va consumar a les cinc del matí d'aquell fred 15 de març i per això la concentració silenciosa s'ha reunit a la mateixa hora però set dècades després a les portes del cementiri per tal de llegir la darrera carta de l'escriptor i dipositar alguns clavells a l'entrada del recinte. Seguidament, la comitiva s'ha dirigit a peu cap al centre de Girona a través del carrer del Carme fent una parada al Jardí de la Infància, un dels indrets preferits de l'escriptor. En aquest racó, a tocar de la Muralla i de la plaça Catalunya, s'ha llegit l'article 'Refugis i Jardins' i s'ha interpretat la peça 'Damunt de tu només les flors', de Frederic Mompou.
L'acte central s'ha celebrat al monument a la Rambla dedicat a la figura de Carles Rahola, on el filòsof Josep Maria Terricabras ha llegit un text on ha reivindicat la figura de Rahola, la dels més de 580 afusellats pel feixisme 'i també la de totes les persones que varen ser marginades, vilipendiades, empresonades i torturades pel règim franquista'. 'Els efectes terribles que varen tenir aquestes accions sobre les famílies afectades ens arriben fins ara', ha assenyalat Terricabras. 'Entre altres coses perquè avui hi ha gent gran que llavors era un nen que continua recordant i que encara lamenta que no s'hagin anul·lat sentències injustes i il·legítimes com les que varen dictar els tribunals franquistes', ha criticat.
'O, per exemple, veu amb resignació que no es puguin recuperar amb normalitat i amb ajuts estatals les restes dels familiars desapareguts i enterrats en fosses comunes', ha continuat el filòsof, que ha finalitzat el seu parlament recordant i citant un parell de frases de Rahola escrites en el seu 'Breviari de ciutadania'. 'En el volum se'ns adreça a nosaltres dient que la feina que fa cadascú, per petita que sigui, ha de tenir transcendència per a la comunitat. I també ens demana que no desaprofitem l'heretatge ideològic i de valors que han deixat homes romàntics com ell. Que així sigui', ha afirmat Terricabras.
L'últim acte d'aquest recorregut en homenatge a Carles Rahola s'ha celebrat a les portes del Seminari, que actuava de presó durant la postguerra, on s'ha projectat un audiovisual de 12 minuts confeccionat pels alumnes i professors de l'IES Carles Rahola. Un sentit aplaudiment i les proclames de Visca Girona, Visca Catalunya i Visca la Llibertat han donat per finalitzada la concentració just quan tocaven les set del matí. 'Calia tornar a recordar la seva figura i encendre de nou la seva flama', ha assegurat Quim Curbet.
'Rahola va ser executat per donar exemple i això els gironins ho hem de tenir ben viu perquè ens hi podem tornar a trobar', ha reflexionat en veu alta el membre de la comissió organitzadora de l'homenatge, que ha aplegat una nodrida representació política, entre els que hi havia el tinent d’alcalde de Girona, Joan Olòriz i la regidora d’educació i cooperació Núria Terés.
