.png)
Núria Terés i Bonet, Regidora d'educació a l'Ajuntament de Girona
En aquests darrers mesos, l’educació, al nostre país, està essent motiu de debat dins i fora del Parlament. Les divergències, dins i fora de la cambra de diputats, sorprenen perquè fa poc hi va haver un gran consens amb el Pacte Nacional d’Educació.
Ja aleshores la negociació va ser intensa i extensa. Però tothom tenia molt clar que calia un Pacte a nivell de país per afrontar amb voluntat i fermesa els reptes educatius i ser la base per construir la futura Llei d’Educació. Es respirava un esperit comú de consens que es confiava poder estirar a l’hora de fer la Llei.
ICV-EUiA va estar al costat de trobar el màxim consens sense claudicar en els principis fonamentals d’una educació pública de qualitat per a tothom. ICV-EUiA ha assumit les esmenes presentades per AJEC, FAPAC, FAPAES, CCOO, UGT i FMRP i de les 66 compareixences que han tingut lloc en el Parlament. La responsabilitat i la fidelitat al Pacte ens han portat a ser la força política que aglutina les aportacions dels signants del Pacte i vol recuperar la força d’un consens que ja va ser possible.
Avui no només veiem amb preocupació la manca de consens sinó sobretot la manca de l’esperit i la voluntat per arribar-hi. La persistència del conseller en treure’s propostes de la mànega mentre la Llei és encara un avantprojecte i la convocatòria unitària de vaga de tots els sindicats d’ensenyament, ens mostren una gran rasa en la comunitat educativa que es va eixamplant. Compartim els motius dels convocants de la vaga pel que fa a la insatisfacció respecte de la LEC que s’allunya dels principis i plantejaments del Pacte Nacional per a l’Educació que l’havien d’inspirar. La situació creada ben poc ajuda a un debat parlamentari serè sobre la LEC. Perquè no només cal cercar el consens parlamentari, sinó també el consens social i la complicitat de la comunitat educativa.
Les esmenes presentades pel grup parlamentari d’ICV-EUiA, tenen com a objectiu garantir l’equitat i la qualitat, on tots els centres que reben fons públic tinguin els mateixos drets i les mateixes obligacions, que el Govern sigui el màxim responsable del sistema educatiu pel que fa a la planificació, i aconseguir un finançament públic equivalent al 6% del PIB.
Les esmenes van en la línia de reforçar que la LEC és una gran oportunitat per superar la doble xarxa i aprofundeixen en la necessitat d’un Servei Públic d’Educació (SPE).
També es fan aportacions per assegurar l’accés igual per a tothom, l’escolarització mixta, el reforçar els contractes programa per a les escoles concertades que entrin al SPE, la participació amb més força de la comunitat educativa, la millora de la formació de les persones adultes, ...
Tots aquests són elements irrenunciables d’una llei de país, una llei de pacte, que consolidi l’educació de qualitat per a tothom.
Ja aleshores la negociació va ser intensa i extensa. Però tothom tenia molt clar que calia un Pacte a nivell de país per afrontar amb voluntat i fermesa els reptes educatius i ser la base per construir la futura Llei d’Educació. Es respirava un esperit comú de consens que es confiava poder estirar a l’hora de fer la Llei.
ICV-EUiA va estar al costat de trobar el màxim consens sense claudicar en els principis fonamentals d’una educació pública de qualitat per a tothom. ICV-EUiA ha assumit les esmenes presentades per AJEC, FAPAC, FAPAES, CCOO, UGT i FMRP i de les 66 compareixences que han tingut lloc en el Parlament. La responsabilitat i la fidelitat al Pacte ens han portat a ser la força política que aglutina les aportacions dels signants del Pacte i vol recuperar la força d’un consens que ja va ser possible.
Avui no només veiem amb preocupació la manca de consens sinó sobretot la manca de l’esperit i la voluntat per arribar-hi. La persistència del conseller en treure’s propostes de la mànega mentre la Llei és encara un avantprojecte i la convocatòria unitària de vaga de tots els sindicats d’ensenyament, ens mostren una gran rasa en la comunitat educativa que es va eixamplant. Compartim els motius dels convocants de la vaga pel que fa a la insatisfacció respecte de la LEC que s’allunya dels principis i plantejaments del Pacte Nacional per a l’Educació que l’havien d’inspirar. La situació creada ben poc ajuda a un debat parlamentari serè sobre la LEC. Perquè no només cal cercar el consens parlamentari, sinó també el consens social i la complicitat de la comunitat educativa.
Les esmenes presentades pel grup parlamentari d’ICV-EUiA, tenen com a objectiu garantir l’equitat i la qualitat, on tots els centres que reben fons públic tinguin els mateixos drets i les mateixes obligacions, que el Govern sigui el màxim responsable del sistema educatiu pel que fa a la planificació, i aconseguir un finançament públic equivalent al 6% del PIB.
Les esmenes van en la línia de reforçar que la LEC és una gran oportunitat per superar la doble xarxa i aprofundeixen en la necessitat d’un Servei Públic d’Educació (SPE).
També es fan aportacions per assegurar l’accés igual per a tothom, l’escolarització mixta, el reforçar els contractes programa per a les escoles concertades que entrin al SPE, la participació amb més força de la comunitat educativa, la millora de la formació de les persones adultes, ...
Tots aquests són elements irrenunciables d’una llei de país, una llei de pacte, que consolidi l’educació de qualitat per a tothom.
Article publicat a El Punt
