.png)
El portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Girona, Joan Olóriz, i el portaveu del grup comarcal d’ICV-EUiA al Consell Comarcal del Gironès, Enric Pardo, han explicat avui en roda de premsa el posicionament de la coalició sobre les alternatives d’un tramvia a l’àrea urbana de Girona, projecte recollit a l’estudi de viabilitat realitzat per la Diputació de Girona i que durant els darrers dies s’ha fet públic a través de diferents mitjans.
Olóriz ha volgut destacar que la construcció d’un tren-tram a Girona és una de les velles revindicacions de la coalició i que des que van arribar al govern de la ciutat es va transmetre la necessitat de realitzar un estudi que analitzés la possibilitat de que a Girona existís aquest eix ferroviari. L’acord va quedar incorporat en el pacte de govern signat a començaments de l’actual legislatura per tant, l’estudi que ha elaborat la Diputació ha estat conseqüència de l'encàrrec realitzat per l’Ajuntament de Girona, així com d’altres administracions locals interessades en el tren-tram de les Gavarres. En paraules d’Olóriz, “és un estudi seriós (...) i desmenteix alguns prejudicis d’aquells que encara tenen pendents solventar els temes del passat sense veure que ara el passat és un indicador i el que han de solventar són els problemes del futur, el passat, passat està (...), per tant, no hem d’esperar 50 anys per poder tenir un tramvia...”. Segons ha afirmat el responsable de la coalició a Girona, aquest mig mandat ha estat caracteritzat per un canvi de cicle econòmic ha de servir per situar noves bases que ens permetin aconseguir tres elements que són claus: un nou model econòmic en el que serà molt important la mobilitat; el tema mediambiental és imprescindible per assentar les bases d’una economia, sòlida, sostenible i saludable, i un tercer element, lo laboral i lo social van íntimament lligats, hem d’anar a models que permetin una ocupació de qualitat i en aquest sentit, les infraestructures han de jugar un paper d’apropar mercats però sobre tot, de cohesionar la societat.
Durant la seva intervenció, Enric Pardo ha tornat a posar èmfasi en que la construcció d’un tramvia a Girona en connexió amb una xarxa major per l’anella de les Gavarres és una revindicació històrica, recolzada també pels moviments ecologistes i que, per tant, fa molts anys que es planteja com una alternativa real. Ha recordat que tant el Consell Comarcal del Gironès com el del Baix Empordà havien presentat mocions per tal que es portés a terme l’estudi de viabilitat que finalment es va encarregar a la Diputació de Girona. En paraules de Pardo: “seria irresponsable per part del Govern de la Generalitat no treballar per un projecte que pràcticament la totalitat de les administracions locals del territori recolza i reclama” En relació als possibles terminis d’execució del projecte, Pardo també ha volgut destacar la importància de l’existència del Pacte d’Infraestructures i Transports de Catalunya, aprovat pel Govern de la Generalitat, que inclou el tren-tram en un horitzó màxim del 2026. Lligat a aquest punt, actualment s’està discutint el Pacte Nacional d’Infraestructures que serà el que prioritzarà les actuacions del PITC i en el que ICV-EUiA ha posat sobre la taula de negociació que el tren-tram sigui incorporat en la primera fase del Pacte (2014) per poder-se beneficiar del finançament extraordinari que tindrà la Generalitat a través de la seva disposició addicional tercera. Un tercer element normatiu que Pardo ha destacat és el Pla Director de l’Àrea Urbana de Girona, actualment en exposició pública fins el proper 15 d’abril, que, sent un element de planificació urbanística fins l’any 2026 i seguint lo contemplat tant en el PITC com en el PNI, hauria de reflectir la construcció del tren-tram per l’àrea urbana de Girona. En aquest sentit, la coalició ja ha anunciat que treballarà per consensuar i presentar al•legacions al Pla Director perquè reculli la reserva de sol necessària. Per últim, el portaveu del grup d’ICV-EUiA al Consell Comarcal del Gironès ha volgut remarcar l’alta rendibilitat de la majoria d’alternatives de tren-tram proposades, en contraposició amb grans projectes de construcció de carreteres que, lluny de ser rentables, ni tan sols s’arriben a qüestionar.
